Esmena a la totalitat.
Una declaració d'irresponsabilitat que marca els límits del debat d'aquest congrés
Com ens té acostumats, la mesa permanent ens presenta un document en el que somerament dibuixa una situació de invisibilitat i gairebé desaparició pública del ¿partit? Els Verds, encara que ornant-la d'unes prendes que aquest servidor no veu per enlloc. On es la línia política que segons la Mesa Permanent tenen Els Verds? On l'ideari i el discurs polític? Participam en majories de govern?
S'afirma que la debilitat i falta de participació, quan no desaparició de la vida orgànica es deu a diferències en la política d'aliances. Una altra vegada es fa servir l'arbre per amagar el bosc. Per altra banda, Es cerca consol en els resultats polítics d'Els Verds a França. No he seguit massa l'evolució dels Verds a França des de que Cohn-Bendit renyava als ciutadans francesos per haver votat en contra de la constitució europea, a la qual nosaltres també ens oposàvem... qui no es consola és perquè no vol..., qualsevol cosa val per maquillar la realitat.
Però la situació, fins i tot maquillada és la de desaparició de l'escenari polític d'Els Verds de Mallorca. I si hi hem arribat aquí, qualque responsabilitat hi haurà tengut l'actual Mesa Permanent, l'actual coordinador, l'anterior coordinador, responsable de l'entrega del Partit a Grosske i els seus amics, i de la nul·la influència d'Els Verds a l'actual Govern i Consell, de l'Ajuntament de Palma va ser responsable de deixar en mans de Grosske que cooptés als “verds bons”, segons criteris d'EU, amb la resultant de laminar l'assemblea de Palma perquè el digitat fos el Sr. Gómez, (gran sufridor en favor del Parc Natural de Llevant, com vam tenir que escoltar amb no poca vergonya aliena al darrer congrés), que va pegar una espantada per motius que mai se'ns han aclarit. Igualment el Sr. coordinador i la resta dels que cobren un sou de governs, ajuntament de Palma o Consell, alguna responsabilitat sembla que haurien de declarar en una ponència de la Mesa Permanent, que si fos el que hauria de ser, hauria de començar per un informe de gestió. De la seva gestió en els darrers dos anys.
És evident que de gestió política no hi ha haguda. No es tractava d'això, sinó d'instal·lar als 4 amiguets/es a les poques cadires que s'oferien, i tot lo altra era un simple passa tu. Si el que dic no és cert, i se'ns pot demostrar un mínim d'activitat polític a del coordinador o qui fos dels que he assenyalat, propòs als presents una ovació torera per a tots ells, i que em perdonin els antitaurins.
No era la política d'aliances, o si es vol no era només la política d'aliances. Era LA POLÍTICA a seques.
La nostra participació no en la majoria de govern, perquè NO PINTAM RES AL GOVERN, sinó la nostra participació en la majoria que dóna suport al govern (que és una altra cosa), ens ha fet primer empassar-nos Son Espasses com uns bons faquirs. Però no ens va venir de nou, perquè abans ja havíem renunciat a la política mediambiental, havíem acceptat la retallada del Parc Natural de Llevant, amb els criteris del PP, ara defensat per UM; havíem acceptat la política de residus de PSOE-UM-PP, després va veni9r el bloqueig de la política de disciplina urbanística al Consell de Mallorca, amb l'APLUTUM bloquejada per UM i fins i tot, a vegades pels PSOE locals; després van venir els nostres silencis davant els casos de corrupció d'UM, després el bloqueig de les propostes d'ampliació de les vies ferroviàries... la burla en qüestions de camins públics com en el cas de Ternelles, Decrets Nadal i Grimalt, Son Baco, Son Bosch, subvencions a la compra d'automòbils privats... i estic segur que em deix més de la meitat.
I es clar, les coses no pasen perquè sí. Si no hi ha cap informe de gestió, es perquè qualsevol document que es paregués, encara que fos de lluny a això, hauria de venir acompanyat de la dimissió de tots els que han duit al ¿partit? a aquesta situació. I es clar que d'això no n'hi ha. Hem arribat a aquesta misèria per la voluntat d'uns pocs de viure a compta del ¿partit? I si han estat capaços d'arribar-hi fins aquí, no és previsible que ara es facin enrera. Podem discutir de l'humá i el diví, però no possar en qüestió que els ¿nostres? càrrecs públics siguin remoguts de les seves cadires. Nene, això no es toca.
En aquestes condicions, limitar la crítica a la desastrosa gestió de Llauger i companyia en la gestió de les àrees de govern que ens corresponien dins del Bloc, és a més d'inútil en aquestes altures, gairebé marginal. El problema real és que els Verds han entregat totes i cadascuna de les banderes la defensa de les quals constituïa la nostra raó d'existir i la nostra força. Sense banderes no hi ha partit. I les nostres banderes han estat el preu que hem pagat perquè un grapat de càrrecs cobrin un sou mensual, en jornada de 08 a.m. a 03 p.m. És molt trist, però és així.
La veritat és que en bona mida, la resta de partits del BLOC es troben en situacions similars, encara que la pitjor, sense dubtes és la nostra. EU pot administrar qualque misèria en serveis socials i ja veurem com i quan s'aplica la Llei de dependència, que de totes maneres serà, probablement rendibilitzada per les administracions municipals, cas de que qualcú la pugui rendibilitzar
En aquest panorama és absolutament impossible revitalitzar Els Verds. Sense línia política, sense banderes, no hi ha partit; i no podem ni pensar en recuperar-les si seguim formant part de la majoria que dóna suport a un Govern del qual no en formam part real. És així de senzill: o SORTIM DEL GOVERN O NO TENIM POLÍTICA. ¿A qui ens volem dirigir perquè s'afiliï a un partit que dóna suport a un Govern que no es pot defensar amb criteris Verds? Perquè per a defensar aquestes polítiques clientelars d'UM, per callar davant els casos de corrupció, per seguir assegurant la indisciplina urbanística, etc. estem de sobra, els altres ja ho fan prou bé. Amb qué pensam emborronar paper o fer pàgines web, amb una línia política que no existeix?
Política d'aliances
Encara que el document de la Mesa Permanent passa per sobre de les raons que els hi han duit a rompre amb EU, cosa que és el contrari del van fer fa dos anys, i que el modus operandi de llavors de'n Miquel àngel Llauger, en Toni Esteva i companyia, no tenia res que envidiar als ara “dolents” EU, desempallegar-se de los Maneles, Grosskes i companyia no deixa de ser un alleujament. Amb el PSM podrem acavar igual, però no pitjor que amb UM. El desenvolupament de la campanya de les Europees, una versió corregida i augmentada del què EU va fer a les eleccions municipals a Artà, Son Servera i Manacor, “amb un bon parell”, a la manelina manera, aclareix qualsevol dubte.
El problema és què feim amb el PSM i amb quin PSM ho farem. Amb un PSM que acceptarà els vets d'UM i, PSOE (en el cas d'Alcúdia) a l'ampliació de les xarxes de ferrocarril? Amb un PSM que no podrà aprovar la Llei del Sòl? Que està dispost a acceptar que la indisciplina urbanística sigui generalitzada en sòl rústic? Amb un PSM que mira cap una altra banda davant la responsabilitat d'un batle pringat fins el coll en un lleig assumpte d'indisciplina urbanística que acabà amb 4 morts? El problema és que no pot demanar coherència qui no la té. Per això, l'única manera d'assegurar que una aliança amb el PSM fos viable i tengués credibilitat és amb una sortida del Govern també del PSM. Com deien els cineastes a la campanya de les generals “Ens sobren els motius”: nou Pla de carreteres, Llei del sòl, corrupció, etc.. Deixar a PSOE i UM en minoria i si volen el nostre suport, que negociïn punt per punt pressupostos, lleis i el que vulguin. Però em tem que la relació que tengui el PSM amb les seves cadires (molt més nombroses que les nostres) és de la mateixa naturalesa que la que mantenen els cadiratinents d'Els Verds amb les seves. No crec que el PSM estigui per la labor; però si l'actual Bloc està romput, i les Eleccions Europees han suposat de fet l'acta de defunció, l'única manera de fer-se valer recuperar-les banderes perdudes o malvenudes i preparar el terreny per a unes noves aliances el 2011 és sortir del Govern. No és que sigui la millor manera, és que no hi ha d'altra .
Qualsevol política d'alliances és també una política de lluita política amb el teu aliat, amb els que es comparten certs valors, objectius programàtics i experiència; però amb qui també es mantenen diferències. És una lluita per influenciar a l'aliat, per recolzar-se en el què ens és comú i per modificar-lo en el què menys ens agrada. Alguns, no tots, els que en el seu moment defensàvem l'aliança amb EU la defensàvem en aquest sentit: aliança i al temps competència, tot lo lleial que es vulgui, però competència. I la vàrem deixar de defensar, l'aliança amb EU, quan va quedar palès que a EU no li agradaven aquest tipus d'aliança i que el què demanaven era submissió i fagocitació.
Respecte al document de'n Boro Miralles, crec que l'única finalitat que té és la de justificar la seva candidatura al càrrec de Senador. Càrrec de Senador que anomena l'actual govern al que crec que devem deixar de recolzar, la qual cosa comportaria la renúncia a ser designat per la majoria que dóna suport al govern per a ocupar el càrrec de senador autonòmic.
D'altra banda tot el que es proposa de relacions amb els moviments socials, etc. torna a ser paper banyat, lletra morta si no sortim del la majoria que dóna suport al Govern. Es necessari recordar son Espases? La festa de “final de curs” del Gob i totes les frustracions que he dit abans?. Tot el què dit fins ara del Govern és aplicable gairebé punt per punt al Consell, de l'Ajuntament de Palma, tenc menys informació, però la poca que tinc també va en la mateixa direcció amb la frustració que s'endevina entre els veïnats de Corea, forçats a contraer unes hipoteques de les que fins aleshores ningú els hi havia parlat.
Tot el que el document de Boro planteja de senyes d'identitat, marcs organitzatius, etc. serà paper banyat sense política. Per suposat tampoc calia esperar de'n Boro Miralles un anàlisi què explicàs el perquè del desastre actual d'Els Verds perquè ell també va votar amb la majoria en el darrer congrés. El seu problema és que els seus càlculs li van sortir malament i, encara que ho va intentar de valent, es va quedar sense cadira, Na Marilena Tugores se la va llevar,
Del tercer document o ponència
Podem dir que té un començament brillant. Ni menys ni manco parla de LA MILITÀNCIA, justament del què no tenim. En el seu moment Els Verds eren un partit de quadres, ara ni tans sols això. És un partit de funcionaris de la política, que es trien entre ells, i que provoca què els que sí tenien qualque cosa de militants (¡quina paraula! ¡quins temps aquells!), s'estimin més fer-se a un costat perquè a ningú le calgui la sospita de què col·laboren amb una direcció que ha malvenut les banderes que els militants varen aixecar sense cobrar un duro i a vegades a preus molt alts...
D'entrada reconeixen que les coses no canviaran a curt termini (pot ser siguin massa optimistes i si que canviïn, però a pitjor). De totes maneres està clar que amb la NO POLÍTICA, amb les renúncies que, com he dit abans, suposa formar part de la majoria que dóna suport al Govern o al Consell, amb les banderes entregades no hi ha res quefer. ¿Quines jornades “verdes” es poden organitzar si no es té una política diferent de la del govern i a més tampoc es governa?
Parla de recuperar a la gent que s'ha anat perdent pel camí. És cert que hi havia gent què no estava disposada a jugar la partida amb EU, o que no confiaven en què els que afirmaven que la nostra proposta d'aliança no suposava cap renúncia a les nostres senyes d'identitat. Potser veien més que apostàvem per aquesta línia i ja veien que el joc amb EU no es podria donar en condicions de mínima neteja. El que es clar és que la seva partida ens va debilitar i fer més difícil, encara el nostre paper d'aliats diferenciats d'EU. De totes maneres dins de la gent que se'n va anar també hi havia de tot. Gent que a la corte dels milagros de la Conselleria de Medi Ambient estava mol còmoda, i que quan es va deixar de tocar poder, si the vist, no me'n record. Dels que ens hem despenjat en aquesta legislatura sabeu perfectament els motius.
Del críptic paràgraf final, que no termina de proposar res, una puntualització. Per a un ¿partit? mínim com Els Verds la ética i la rendibilitat electoral no són alternatives una a l'altra. L'única possibilitat electoral o de política d'aliances mínimament viable (encara que cada vegada més remota) és la ética, i això ja ho he dit abans suposa la sortida del govern. Però també és ben cert que això (que ja ho vaig reclamar en la primera i crec que va ser l'única assemblea de gent del BLOC què es va realitzar a Flassaders al de poc de constituït el Govern) no està en discussió en aquest ¿congrés? I probablement si s'aprovés qualque decisió en aquest sentit, tendríem un nou parlamentari “desobedient” (¿ens recordau de la darrera etapa de Na Margalida Rosselló?).
El problema no és tan sols que Els Verds siguin gairebé inexistents, és que els seus càrrecs electes elegits sota la marca BLOC, tampoc han de donar comptes ni respondre davant un congrés d'Els Verds. Això ni se planteja. Tot el peix ja està venut, un dels primers efectes serà la mínima assistència que tendrà el congrés. El darrer que apagui el llum.
Julen Adrián Gorostiza