|
 G
George Sand i Frédéric Chopin a
Mallorca
Em vaig enamorar de la
música. Mai no havia sentit res de semblant. Era un Déu quan feia parlar
el piano. Cada nota que sortia del piano aconseguia transportar-me a
indrets més enllà de qualsevol plaer terrenal" (George Sand)
La història de les relacions sentimentals entre George Sand i Frédéric
Chopin és complexa. Les novel·les El darrer hivern de Chopin i George
Sand (Edicions Proa)i Corambé: el dietari de George Sand (Pagès Editors)
proven de reflectir el món intel·lectual i amorós dels dos protagonistes.
La relació sentimental entre Sand i Chopin va durar aproximadament nou
anys. Nou anys de difícil i complida convivència que representaren el
màxim de temps mai mantingut per Sand amb una mateixa persona. No cal
dir que la majoria d'historiadors i investigadors que han tractat
aquestes relacions sempre han destacat l'afinitat materno-filial entre
George Sand i Frédéric Chopin. D'André Maurois fins a Jean Chalon
passant per Belinda Jack, George Lubin, Jaume Vidal Alcover, Aránzazu
Miró, Fernando Díaz-Plaja o Listz, que també escrigué sobre Chopin (vegeu
l'interessant llibre de memòries Chopin, Madrid, Colección Austral,
1967), tots, sense excepció, destaquen aquest aspecte
En el capítol "La bellesa dels dies ja marcits" de la novel·la El darrer
hivern, Sand, la protagonista, poc abans de morir, reflexionant sobre la
seva vida i les relacions amb el músic polonès, va recordant l'origen de
la seva amistat. El fragment d'aquest capítol diu: "Em vaig enamorar de
la música. Mai no havia sentit res de semblant. Era un Déu quan feia
parlar el piano. Cada nota que sortia del piano aconseguia
transportar-me a indrets més enllà de qualsevol plaer terrenal".
Vet aquí alguns dels motius d'aquesta extraordinària durada de la
relació Sand-Chopin i, també, de l'atzarós viatge a Mallorca aquell
hivern de 1838-39.
Cap historiador o comentarista no nega l'estreta relació de Sand amb la
música. Una de les historiadores que ha analitzat amb més cura tot el
que fa referència al viatge de George Sand i Frédéric Chopin a Mallorca
i als aspectes, diguem-ne "amistosos", de companys en el camí de l'art
és, sens dubte, la investigadora palmesana Aránzazu Miró. El seu llibre
Aquell hivern de Chopin a Mallorca (Ciutat de Mallorca, Editorial El far
de les Crestes, 2000) és una obra de consulta bàsica.
Aránzazu Miró va néixer a Palma l'any 1964. Llicenciada en Ciències de
la Informació per la Universitat Complutense de Madrid, realitzà estudis
musicals al Real Conservatorio Superior de Música de Madrid i completà
la seva formació amb l'especialització en Biblioteconomia i Documentació.
Ha combinat la seva dedicació professional al món de les biblioteques
amb la seva activa col·laboració en premsa i revistes especialitzades
exercint de comentarista i crític musical. En l'actualitat és la
bibliotecaria de la Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca.
El llibre d'Aránzazu Miró, com ja he dit, esdevé una eina
d'imprescindible consulta si volem saber què feren, com es desenvolupà
l'estada de George Sand i Frédéric Chopin a Mallorca. El llibre dóna
respostes satisfactòries i aporta abundor de documentació als
interrogants que la mateixa autora es fa a la introducció quan es demana:
"A partir d'una estada de noranta-vuit dies s'ha creat un gran mite. Què
va ocórrer en realitat? ¿Què ha ocorregut des de llavors? Són les
preguntes que aquest llibre vol desembarassar. A més de ¿quin significat
va tenir Mallorca per a Chopin? ¿Quin lloc ocupa la producció
mallorquina en el conjunt de la seva obra?".
No hi ha dubte que el primer "enamorament" de Sand respecte a Chopin ve
donat per la música, per l'amor de l'escriptora a la màgia que, tots els
contemporanis del músic en parlen, desprenien els dits de Chopin. Per a
Sand, Chopin era el músic per excel·lència, només superat per Mozart.
Aurore Dupin havia escrit al respecte: "Un dia, algú orquestrarà la seva
música sense canviar res de les seves partitures per a piano i aleshores
tothom s'adonarà que aquell geni tan complet [Chopin], tan savi com el
dels grans mestres que ha assimilat, amagava una personalitat més
exquisida que la de Johann Sebastian Bach, més poderosa que la de
Beethoven, més dramàtica que la de Weber".
Aránzazu Miró, en reproduir determinats fragments de la famosa Història
de la meva vida de George Sand, ens ajuda a copsar l'interès de l'autora
pel músic.
Aquest amor a la música és el que va fermar Sand a l'alhora creativa i
conflictiva relació, la més llarga, com ja hem indicat, que mai va tenir
l'escriptora al llarg de la seva vida.
De finals de 1999 fins a mitjans de 2002, les imatges i reproduccions
dels retrats de George Sand i Frédéric Chopin, fotografies de Nohant i
del París de la Comuna, els gravats de Gaston Vuillier, han ocupat
físicament i mentalment el despatx des d'on prov de resistir les
envestides del temps, l'indret on he escrit els capítols de El darrer
hivern i Corambé: el dietari de George Sand. Els llibres de Sand, les
seves biografies, les reproduccions dels retrats que des de Delacroix
als pintors anònims havien fet a ella i a Chopin; les pintures dels seus
fills durant la seva estada a Valldemossa; les distintes edicions d'Un
hivern a Mallorca, els llibres d'història damunt el segle XIX, les
memòries dels coetanis de Sand i Chopin fent referència a la seva vida i
la seva obra, els discs compactes de la música de Chopin... tot plegat,
barrejat amb documents i relats de les revolucions de 1830 i 1848 i
estudis damunt de la Comuna de París i la vida quotidiana a la França de
mitjans de segle XIX, ha servit per a situar l'autor en l'època dels
personatges novel·lats.
Miquel López Crespí
|