L'arbre vell

L'arbre ja vell i caigut,
abatut per la destral,
ha vist estendre el seu mal,
a tot l'entorn que l'envolta,
i no fa de la fusta llenya
ni basteix cap nova porta.

En tota la trencadissa
és difícil albirar
un horitzó d'esperança,
perquè d'allò que s'esqueixa,
nou i bo, res hi pot néixer,
tot és greu, tot és recança.

Girar fulla del passat,
és com perdre la memòria.
Jo mai no podré oblidar
tot el que és
la nostra història.
Perquè l'oblit és la mort,
perquè la memòria es viva,
vull mantenir els records,
ara que he mort en la vida.