El debat a Mallorca cap al XV Congrés de la CGT que el proper dia 30 començarà a València s’ha seguit amb poca participació de la gent afiliada, tònica general d’aquest congrés que es caracteritza fonamentalment per la manca de continguts innovadors, i per un debat entre el continuïsme i el doctrinarisme anarquista.
En aquest sentit cal valorar que la participació dels sectors més grans de la CGT, sigui a nivells sectorials o territorials en la redacció de ponències, esmenes o aportacions,és la més baixa en molts anys, la qual cosa marca el debat del Congrés a partir de sectors amb poc pes afiliatiu i molt escorats cap a l’anarquisme grupuscular enfront de les ponències oficioses que sorgeixen per part de membres del secretariat permanent que ha de sortir.
En general les ponències es defineixen cap a la necessitat de la batalla ideològica al sí del sindicat, la de prioritzar les relacions internacionals amb les organitzacions de caràcter anarcosindicalista o anarquista, i en segon lloc amb els sindicats alternatius de l’esquerra, la de decantar-se del Fòrum Social Mundial i l’adopció d’una posició de participació o no en aquests fòrums en funció del moment.
Es tracta aleshores d’un Congrés que, malgrat l’increment d’afiliació provinent en la seva gran majoria de les crisi del sindicalisme reformista, va orientat cap a una millor relació amb els sindicats radicals del tipus CNT o SO.
Aquest fet fa que a Mallorca, la participació en els fòrums socials amb altres forces sigui més valorada que el propi Congrés. Es tracta d’un fet que hauria de provocar una reflexió interna important, però sembla que el conjunt de l'afiliació es contenta més en gaudir de l'autonomia pròpia que en incidir cap al conjunt de l'estructura confederal.
Tot i així es poden donar algunes passes en positiu com la consideració de posar en marxa sindicats d'estudiants o de donar més pes a l'àrea de comunicació.
En qualsevol cas l'aposta dels sindicats de Balears s'han decantat pel continuïsme, i per donar suport a aquelles propostes cap a un sindicalisme alternatiu, més obert i menys doctrinari.
Llorenç Buades.
