El dia 1 de setembre de 1522, l’exèrcit agermanat es planta davant les muralles d’Alcúdia i comença un nou setge. Els capitans de l’artilleria agermanada Bartomeu Baró de Muro i Mut de Llucmajor centren el bombardeig en una torre. Els agermanats caven una trinxera de rama i terra i arriben a molt poca distància de la muralla, però 5 alcudiencs amb torxes i quitrà li calen foc. Francesc Ubach crida que es detengui el setge i posen la bandera de seguretat per parlamentar i entregar cartes als capitans agermanats.

Bartomeu Pol, fuster i profeta, feia escales per l’assalt d’Alcúdia.

Alcúdia:Porta de Sant Sebastià

El 17 de setembre, els agermanats amb escales i una torre d’assalt intenten entrar (l’agermanat Baltasar Llodrà arriba casi a l’artilleria de la vila), però son rebutjats pels trets de ballesta, escopeta i pedres.

Joan Serra, sabater  que llegia profecies i deia que l’exèrcit reial s’havia de perdre davant el puig de Randa, mor en combat. Vivia prop de l’actual carrer de Sanç a Ciutat.

El 24 de setembre el notari Jaume Llop, Isabel, esposa de Gabriel Rotger, mercer, i Coloma, esposa del pelleter Bartomeu Aguiló, són relaxats pel Tribunal del Sant Ofici que dirigeix Pere Pont. Elionor, esposa de Miquel Torres, argenter, i Aldonça, esposa de Jaume Aguiló, pelleter són relaxades en estàtua.

Dia 13 d’octubre l’armada reial espanyola es presenta a la badia de Ciutat. El capità Juan de Velasco s’entrevista primer amb els agermanats Pedro de Alvarado, copropietari del bergantí Santa Maria, Nicolau Ripoll peraire i Miquel Garau, botiguer, Joanot Saragossa, ferrer, i més tard amb els també agermanats Joan Oliver, apotecari Bartomeu Ventallol, mercader i el mariner Joanot Ferrer, i Bartomeu Reyes, peraire. Pere Joan Albertí, amb sobrevesta de governador i Joanot Colom es neguen a parlar amb Gurrea.

Miquel Garau, amb el moll expectant de gent, torna a la galera de Juan de Velasco i li diu a Gurrea que parteixi.

El 15 d’octubre els canons de Ciutat bombardeigen l’esquadra reial que surt de la badia cap a Alcúdia.L’esquadra reial respon i enfonsa part de la casa de Rafel Ripoll, un dels presos agermanats quan començaren els avalots i també tira contra la Torre de Senyals que guardava Bartomeu Massanet, calderer, obligant-lo a fugir cap a Ciutat.

El 24 d’octubre, les tropes espanyoles (és la primera vegada que entren tropes espanyoles a Mallorca) demanen la capitulació de Pollença, però els pollencins no es rendeixen.

El 29 d’octubre les tropes del virrei assalten a sac la vila Pollença, i calen foc a les portes de l’església on s’hi havia refugiat més de 200 homes,dones i infants pollencins que moren ofegats per el fum. Mn. Bernat Brossa enlairava el penó de les tropes agermanades que combatien contra l’exèrcit reial. Els agermanats perderen 500 homes en el combat. Santjoaners com Pere Mates, porrerencs com Nicolau Tomàs, Pere Móra i Joan Cervera, sineuers com Pere Gili, hi moren. Però també a conseqüència de les ferides  moren a Alcúdia els mascarats Nicolau Quint i el seu fill Francesc.

El 30 d’octubre, l’exèrcit castellà va cap a Sa Pobla, i els agermanats poblers  es dirigeixen a Muro a unir-se a l’exèrcit agermanat que dirigeix Joanot Colom.

El dia 1 de novembre, Joanot Colom i les tropes agermanades no deixen que l’edicte reial es llegeixi a Muro.

El mateix dia de Tots Sants era costum a Mallorca dipositar pans sobre les tombes dels morts en benefici dels pobres.

Aquest dia grups d’agermanats (entre ells Bernat Galiana, peraire,Nadal Vadell, fuster, Perot Andreu, corder Miquel Ribes, carnisser i Bernat Sagrera, teixidor, entraren al convent de Sant Domingo i mataren els mascarats que hi havia refugiats, amenaçaren Fra.Esteva i robaren a la cambra de Fra.Jeroni Peyri)

El dia 3 de novembre, prop de Sa Pobla quatre homes a cavall detenen el vicari de Sa Pobla, Bernat Caldés, quan s’hi dirigia per llegir l’edicte reial i fer que la vila es rendis al rei Carles. Joanot Colom entrevistà al vicari i el tancà a l’església de Muro.

Els agermanats sortiren cap a Sa Pobla i  atravessaren el torrent de Muro cap a Sa Pobla i l’exèrcit reialista els ataca amb l’artilleria a Son Fornari.

Els agermanats tambe disparaven.

Dels agermanats de Manacor moriren en aquesta batalla Nadal Gelabert, Gabriel Rossell, Pere Ballester Rigo, Guillem Llodrà “Cavaller”, Gabriel Gelabert, Bartomeu Mesquida.

De Muro hi moriren Antoni Ballester, Joan Ballester, Pere Albertí, Joan Carbonell, Miquel Carbonell, Jaume Brotat, Miquel Quetgles, Miquel Gibert, Bernat Suau, Antoni Joan, Rafel Torrents, Miquel Nava, Jaume Picó, Joan Melià, Joan Pou, Gabriel Sot, Llorenç Comes.

De Castell-Llubí: Rafel Font, Rafel Torrents, Sebastià Morey, Antoni Alomar, Miquel Alomar, Nicolau Català .

De Porreres, Miquel Servera, Antoni Ferran, Joan Munar. Miquel Gornals, Joan Sitjar Roig, Miquel Jaume.

De Sineu: Jaume Pocoví, Antoni Pastor, Jaume Nicolau, Antoni Nicolau, Joan Nadal, Gabriel Nadal, Antoni Puigros, Pere Garriga, Miquel Gacies, Joan Prats, Antoni Torrent, Miquel Puigros, Gabriel Real, Martí Roig, Antoni Sala, Miquel Gibert, Antoni Vanrell, Bernat Valens, Antoni Torelló, Miquel Gil, Joan Joan, Antoni Mas, Jaume Caimari, Antoni Coll, Pere Font, Antoni Verger, Miquel Florit, Joan Ferragut traginer, Jaume Florit, Antoni Viver.

De Petra: Joan Caules, Joan Miquel Ferrer, Jaume Vidal, Miquel Forner, Llorenç Ferrer.

D’Algaida: Joan Oliver, Bernat Pelegrí, Jaume Prats.

De Montuïri: Bartomeu Oliver, Joanot Cerdà.

De Ciutat: Sebastià Pou, Damià Ferrer, Pere Catany, Joan Damià Bogelles.

De Sant Joan: Baptista Salom

De Campos: Joan Carbó

A Sa Pobla esquarteraren al manacorí Pere Melcior Riera.

Aquests són alguns dels agermanats morts en aquesta batalla.

El 5 de novembre, Juan de Velasco. Ramón Carróç, Pere de Pacs, Francesc Burgues i Francesc Obac entren a Sa Pobla al front de 3000 reialistes, però a la vila hi troben només 2 homes i un clergue.

La vila de Muro pateix la pesta.

El 6 de novembre, a Felanitx cremen la casa del batle Onofre Ferrandell, acabat de designar per part del virrei i aparegut a Felanitx per a llegir les cartes reials. Onofre Ferrandell hi mor juntament amb els mascarats Pere Oliver de Moranta (mort per Cosme Vicens), Pere Cantallops, Gabriel Ballester, Romeu Sabet, Bernadí Andreu i Guillem Gelabert de Manacor.

El 7 de novembre, Felanitx cau en poder de l’exèrcit ocupant.

El 10 de novembre, Joanot Gual escriu des de València demanant la reducció de la Germania, amb cartes del lloctinent general de València, de l’infant Enric i de Gurrea per al governador Onis de Santjoan.

Els agermanats apleguen gent a Petra i Manacor, entren a sac a Montuïri i es dirigeixen a Algaida i Llucmajor.

El 14 de novembre, l’exèrcit reial ocupa Sineu, on es llegeix l’edicte de perdó. Els procuradors d’Inca i Binissalem s’ofereixen a l’exèrcit reial. En passar per Algaida, el virrei només troba tres persones i, arriba a Llucmajor, deshabitat, on l’exèrcit hi permaneix vuit dies.

Els agermanats tornen a entrar dies després  a Sineu i maten el batle reial.

Després els agermanats van a Inca i maten la guarnició que hi havia deixat l’exèrcit reialista. Entren a sac a Binissalem i Alaró per la seva entrega als reialistes.

El 21 de novembre es desfà el setge de Santueri.

A les darreries de novembre te lloc la batalla del Rafal Garcès, on l’exèrcit agermanat és derrotat altra vegada.

Aquests són alguns dels agermanats que hi moren en combat :

De Sant Joan: Guillem Llucroig

De Porreres: Blai Ginard

De Petra: Martí Alsamora

De Santanyi: Ramon Fullana, Antoni Pons, Gregori Albert, Bernat Pou,Vicenç Albert, Antoni Barceló, Antoni Pou, Cosme Jaume, Joan Vidal, Blai Bonet, Sebastià Pou

De Felanitx: Andreu Mesquida, Antoni Mesquida, Joan Mesquida, Lluc Mesquida, Sebastià Barceló, Jaume Artigues, Antoni Cerdà, Sebastià Siquier, Antoni Soler, Jaume Jordi, Pere Oliver, Nadal Albons, Miquel Prohens, Rafel Colom, instador de Felanitx, Andreu Gaià, tamborer i abanderat, Jordi Huguet, Nicolau Cipola,

De Muro: Antoni Garrover, paraire

De Ciutat: Joanot Aguiló, pelleter, Perot Torner, cotamaller, Pere Moll, peraire, Antoni Figuera

De Manacor: Bartomeu i Pere Esplugues, Bartomeu Sureda

També consta la mort de mascarats com Mateu Isern, i Cristòfol Genovard d’Algaida.

A principis de Desembre l’exèrcit reial es concentra a La Real.

Xàtiva i Alzira capitulen.

A La Real hi pengen a la forca molts d’agermanats. Entre ells Mateu Vaquer, del pes del carbó a Ciutat, Pere Pons, hostaler de Ciutat fet presoner a Pollença, Antoni Ferrer “Gorefa” de Manacor.

A conseqüència del setge es fa difícil sortir a treballar extramurs. A Rafel Gamundí, conrador, el van matar a la creu del camp d’en Salavert (Porta del Camp).

També moren mascarats com Miquel Llaneres d’Algaida

El 5 de desembre el virrei Gurrea concedeix guiatge als desertors de les files agermanades, i amenaça als parents dels forans que es refugien a Ciutat.

Francesc Colom, Joan Doménec i Joan Binimelis intenten emmetzinar les aigües d’on beu l’armada reial.

El 13 de desembre, l’exèrcit reial ocupa Petra i Manacor.

A Ciutat Mestre Borràs era a enderrocar les cases de Pere de Sant Joan.

Gabriel Salom, capdeguaita, enderroca els tints d’en Garau.

Tambe enderrocaren un alberg de Baptista Salom prop de la muralla.

La necessitat de llenya durant el setge de Ciutat va fer que tallessin els arbres dels corrals i horts dels mascarats.