|
Bernat Dalmau, Nofre Mesquida, Joan Sitjar de
la Torre, Antoni Artigues, Mateu Cases, Joan Cerdà i Guillem
Marimon,tots de Porreres es tanquen a Alcúdia en alçar-se el
camp agermanat.
El 2 de gener,
Gabriel Bibiloni, agermanat del pla de Ciutat i majordom de
Francesc Colom assalta la propietat de Carles Despuig (Son
Fortuny) i li pren armes, un ca i tres esclaus negres.
El 12 de gener,
la Generalitat (molts dels creditors censalistes eren
catalans) es manifesta contra la Germania.
El 15 de gener,
Francesc Gurrea, fill del virrei viatja cap a Flandes a
demanar ajut.
El 24 de gener
es produeix un intent de contrarevolució per part de
Berenguer Sbert que és el nou lloctinent general. Joan i
Francesc Colom es salven perquè s’amaguen a la casa del
paraire Antoni Company, però els germans Pere i Bernadi
Burguera, un paraire i l’altra forner, Pere Oliver “Botifoc”
de Sóller, Francesc Llunes, sabater, matador de l’antic
lloctinent Pere de Pacs a Bellver és trossejat, Andreu Sard,
fill de Martí, ferrer i Jeroni Ferrer, notari, Síndic del
poble són assassinats. Jordi Miquel Alber, notari i fiscal
de poble es nega a matar als germans Colom. Jaume Febrer,
teixidor de llana, va ajudar a prendre els Burguera.
Berenguer Sbert
fuig.
El 25 de gener,
Pere Joan Albertí substitueix Berenguer Sbert.
El 29 de gener,
el franciscà agermanat, Fra Barceló, es empresonat a
Barcelona quan predicava a favor de la Germania.
El 6 de febrer
es tria una nova comissió negociadora agermanada formada per
Jordi Joan, peraire de Sant Miquel, Pere Pont, bisbe de
Cluni i inquisidor en funcions, Pau Casesnoves, instador
forà, Jaume Barberà, cap d’ ofici de ferrer, Antoni Bestard,
Miquel Torrents i Bernat Fàbregues, forans, Andreu Damià,
ferrer, fabricant d’armes, Jaume Barberà, cap d’ofici de
ferrer, i Antoni Doménec.
El 9 de febrer,
les autoritats autoritzen als pollencins a l’autodefensa
contra les incursions dels alcudiencs que practiquen el
saqueig de les seves terres i béns.
El 15 de febrer,
te lloc un combat entre alcudiencs i pollencins que acaba
amb la victòria dels primers (Batalla de Pollença)
El 19 de febrer,
el jurat de Ciutat Joan Ot Sales i el bisbe de Cluni i
inquissidor interí Pere Pont negocien de nou amb els
alcudiencs.
El 5 de
març
de 1522, els jurats varen protestar per la detenció
d’emissaris a Barcelona.
El 8 de març,
Francesc Burgues Bartomeu, governador mascarat, obté poders
reial de reclutament d’un exèrcit per una suma de 20.000
ducats.
El mes de març de
1522 es produeix un alçament mascarat a Manacor dirigit per
Antoni Nadal i Gabriel Domenge que va acabar amb la mort de
sis mascarats.
El 2 d’abril,
quan es reuneixen quatre dels jurats: Fuster, Salas, Pagès i
Pardo, es presenten Joanot Colom i Cosme Bonet exigint-lis
que avalin un prèstec de 2000 lliures que han demanat al
florentí Antonio Ambrosi.
El 7 d’abril,
l’arquebisbe Pere de Cardona, lloctinent de Catalunya, és
designat procurador contra la Germania.
El 13 d’abril,
agermanats dels pobles propers a Alcúdia fan saquejos,
tallen els arbres i cremen propietats.
El 14 d’abril,
els agermanats que tallen arbres i saquegen els voltants
d’Alcúdia maten l’alcudienc Jaume Bonet quan pasturava bous.
A Selva detenen a
Joan Simonet que, demanant una aturada per cagar a prop de
Marratxí, aprofita la situació , fuig i s’amaga a una cabana
de Santa Maria. Aleshores maten els seus criats.
El 22 d’abril,
enfrontament entre pollencins i alcudiencs. Els pollencins
segaven ordi i són atacats per alcudiencs que els maten.
Moren entre 15 i 26 agermanats al combat dels Braçals.
El 23 d’abril,
Pere de Pacs, capità d’Alcúdia surt amb 500 infants i
Bartomeu Rossinyol amb 20 cavaller i ocupen el pujol de Son
Sabater (Crestatx). Amaguen la cavalleria a l’alzinar i els
infant a les síquies de Ses Barranques. Els agermanats
aplegaren gent dels pobles propers i van a per els
mascarats, però no poden amb ells tot i que reben reforços
de Sa Pobla. També els mascarats en reben: una columna de 50
procedent de Muro, i una de 300 infants manada per Antoni
Maura. La derrota agermanada permeté als mascarats el
control de la zona de Muro i Sa Pobla fins al segon setge
d’Alcúdia.
El 29 d’Abril,
Miquel Sampol, notari, procurador fiscal de la Germania, es
enviat a Barcelona per tal d’evitar l’agressió contra la
Germania. Sampol traeix la Germania.
El mateix dia els
agermanats (entre ells Llorenç Vadell de Santanyi i Miquel
Galmes) maten el donzell Joan Desbac a Ses Forques de Petra
(camí de Sant Joan, encreuament amb camí de Sineu),
propietari de la possessió de Rigolf i un molí.
Després, els
agermanats (devers 60 a cavall) arriben fins a la possessió
de Gabriel Castanyer,mascarat, refugiat a Alcúdia i saquegen
les cases.
El 5 de maig
el governador demana als forans que vagin en ajut de
Pollença i contra Alcùdia.
Així era Alcúdia l'any 1787. Mapa
de Jeroni Berard
El 13 de Maig,
Pau Casesnoves posa un impost als gentilhomes i ordena
l’embargament dels mascarats.
Onofre Roure, de Sa
Pobla, dirigeix la possessió de Sa Bastida de Sant Joan. Els
“elets” d’Esporles segresten els fruits,
bestiars i sementers
de Canet, dels Bartomeu que eren a Flandes. El mateix passa
amb els de Joanot Riera també d’Esporles, amb Bernat
Albertí de Muro o Perot Jover de Sencelles.
Joanot Granollers,
mercader de Sant Jaume pren la caravela de Mn.Sala
Cosme Bonet,
mariner, segrestà la barca de Mn.Pere Joan de Sant Joan,
gendre de Príam Villalonga, que havien detingut amb la fusta
d’en Bartomeu Móra, paraire.
Joan Orell, paraire
de Sant Jaume, s’ha ensenyorit de la casa dels Cotoners.
Bernat Sagrera,
peraire,s’havia ensenyorit de la casa de Mn. Sureda.
Joan Calafat,
corredor, posava a casa de Mn. Caulelles.
Francesc Ripoll,
havia pres la casa del notari Salvà.
Jaume Cardona havia
pres la casa de Terrers.
Miquel Garau,
botiguer de la Bosseria, anava amb un cavall de Mn. Anglada
Antoni Genovard, cap
d’ofici de sabaters, anava amb el cavall d’en Garcia
Galceran Simonet
anava amb el cavall de Jordi Santacília
Antoni Frau,
brodador, anava amb el cavall de Pau Sureda
Francí Garau,
peraire, anava amb el cavall de Mn. Gaspar Thomàs
Baptista Garau,
paraire, roba barrils de grec (vi) a Berard
Llorenç Messeguer
requisa el blat de Mn. Caulelles
Gabriel Domingo,calceter,
habitava la casa de misser Fortesa
El 22 de maig
els agermanats fan pagar als jurats Pelai Fuster i Bartomeu
Pagès, 500 i 800 lliures per a les despeses de l’armada del
poble.
El 5 de juny,
Francesc Colom dirigeix una expedició de 4 fustes i 5
barques contra Gurrea que s’ha fet fort al castell d’Eivissa,
perquè tornin un bergantí agermanat que ha segrestat amb 22
mariners, però els agermanats són vençuts a la Platja de
Talamanca. En aquesta expedició moren els agermanats Antoni
Xeverí, pintor,
Ramon Arguimbau,
teixidor de llana, Nicolau Horrac, Jordi Lombardo,
paraire,
Bartomeu Vilalta, teixidor de lli, Bartomeu Miquel, boter,
Gabriel Sot, teixidor, Galceran Noguera, sabater, Pere
Remolar, fuster, Antoni Dureta, mesurador d’oli, Antoni
Canyelles, espaser, Miquel Garau, calceter, Bernat Isern,
paraire. Antoni Doménec, paraire és donat als cans i mort, i
Jaume Ribes, paraire és esquarterat. Hipòlit Roca, sastre,
cau presoner. Lleonard Genovès és condemnat a galeres i fuig
i Llorenç Sitges, paraire, en surt ferit.
El mateix mes
s’intenta des de Mallorca l’alçament de Menorca sense èxit.
El 20 de Juny
surt una ambaixada agermanada cap a Barcelona formada per
Pau Casesnoves, instador, Jaume Sbert, notari, Pere Osona,
Antoni Tomàs, donzell, Guillem Colom, jurat i Jaume Moix,
mercader.
El 26 de Juny,
Joanot Colom envia a Bernat de Brossa amb 200 menestrals
contra Alcúdia. Eloi Damià, bombarder, era el capità.
El 24 de Juliol,
Andrea Doria, el dirigent genovès, aleshores aliat de França
, es presenta amb 14 vaixells de rem, 8 galeres, 2 galions i
bergantíns i bombardeja Palma i les torres de Porto Pí. En
principi, Doria esperava tenir bona acollida dels agermanats
que havien demanat ajut francès però el bisbe de Cluni,
inquisidor en funcions i negociador Pere Pont va aconseguir
que Joanot Colom canviés de parer. El sastre agermanat Pere
Bonet, que vivia als set cantons de Ciutat, era partidari
ferm del rei de França,
enemic de Carles I.
Altres com el calafat agermanat Gabriel Mulet preferien
pactar amb Barbarrossa, el corsari grec al servei dels
otomans, i els seguidors de les profecies de la tresca i la
verdesca esperaven l’arribada del rei Encobert (Antoni Far
de Sineu, Antoni Genovard, de Muro).
A més de bombardejar
Ciutat, Andrea Doria va cremar les naus de Pere de Pacs i
Antoni Mas.
El virrei Gurrea,
des d’Eivissa envia ambaixadors a negociar: Pere Joan
Safortesa, Joan Crespí, notari, Tomàs Andreu i Pere
Villalonga. Els agermanats per la seva banda envien a
l’inquisidor Pere Pont, però aviat es senten traïts per
aquest i es veu obligat a amagar-se al campanar de Sant
Miquel.
El 28 de Juliol
es fan festes per l’arribada del rei a la Península Ibèrica,
perquè un dels juraments de la Germania era el de ser fidels
al rei, a qui no consideraven ben informat dels
esdeveniments. De fet, en tot moment, els agermanats
volgueren ser rebuts per Carles I, de tal manera que els qui
arribaren a la cort foren executats, com l’instador Pau
Casesnoves, a Valladolid, o altres tornaren amb la sentència
de mort de Valladolid mateix.
El 3 d’agost
es produeix una incursió agermanada poblera contra el terme
d’Alcúdia. Es tallen els ceps i calciguen les veremes. Perot
Jaume, batle de Montuïri, fent cas a la crida de Pau
Casesnoves envia montuïrers contra Alcúdia.
Aquest mateix dia
Francesc Obac surt de Barcelona per a intentar resoldre el
conflicte.
El 5 d’agost,
Francesc Obac, regent de la cancelleria, arriba a Alcúdia,
enviat a pacificar el regne.
El 8 d’agost
es produeix un intent de submissió d’Inca que fracassa.
El 15 d’agost
Dia de la Nostra Dona,
es produeix un enfrontament armat a Sa Pobla, on moren
Francí Caldès, mascarat de Castell-Llubí, Guillem Comes,
mascarat de Muro.
El mateix dia,
Berenguer Serralta, refugiat a Alcúdia, germà d’Agustí,
desenterrat de Sant Domingo és mort a trets i coltellades
pels agermanats a Sa Marjal.
El 25 d’agost
de 1522, Joanot Colom i Cosme Bonet, cap agermanat mariner,
amb espases tirades, obliguen als jurats a avalar crèdits
amb espases tirades.
Pelai Fuster i
Bernat Juny, importador de blat, es neguen i aquells els
envesteixen. Pere Maura ho arregla.
|
