Maig de 1495-Jaume Febrer, orguener, es compromet de per vida mantenir condrets els orgues del monestir del Carme pel preu de 2 lliures anuals. (A.R.M., Prot C-241, folis 63v-64r.)
9 de maig de 1495- Reconciliat pel Sant Ofici de Mallorca Nicolau Pellicer, heretge reformador, abans jueu.
13 de maig de 1495-Concordia feta ab mestre Damia Bogellas per Serbatanas.
«Los magniticlis jurats del pnt. regne se concordaren ab mestre Damia Bogelles farrer: ço es, que lo dit mestre Damia haje e sia tingut fer tantes serbatanes, cada una ab dos máscles, quantes los dits magnifichs jurats volran que fassa..."
29 de maig de 1495 - En aquest dia lo magnífic mossèn Carles Desbach, donzell, lo qual era jurat en cap del present Regne, se'n anà al monestir de Cartoixa, e deixada la gramalla de la juraria, pres lo hàbit de monjo.
31 de maig de 1495 ....en la present ciutat ha moltes persones misarables e qui moren de fam, e los demes son de la part forana qui son entrats y no poden viure de fora, seria cosa meritoria e fer gran servey a nostre Senyor Deu, aquells subvenir que no peresquen; fonch sobre aço determinat, definit y conclus per lo dit gran e general consell, que ab molta diligentia se deu attendre en subvenir per ajudar als pobres e misarables, donant facilitât als dits magniffichs Jurats que miren en socorrer aquells dels quels apparra, e puxen manlevar diners perço en forma, sien socorreguts e no peresquen. (Llibre de determinacions de la Universitat de Mallorca ,1193 a 1195, fol. 43 v)
15 de juliol de 1495- Mateu Bonapart avança fons als jurats de Felanitx per comprar 300 quarteres de blat i 200 d'ordi per a sembrar.
1 d'agost de 1495 - El lloctinent general i governador del Regne Joan Aymerich, essent jurats Bernat Cotoner, Ramon de Moya, Nicolau Oliva, Antoni Marti i Antoni Forns, parayre
disposen:
Primo statuexen e ordenen que dasi avant en lo présent regne per temps de tres anys del dia de la publicacio dels présents capitols en avant comptadors, nos pusquen tallar vestidures de brocat ni de fil de or ni de argent,triar ni lexir ni brodar; las qui son fetes e tallades ans de la publicacio de les présents ordinacions se puxen aportar e consumir, sots tal empero condicio que aquells o lurs mullers que dites vestidures tendrán ja fetes si aquelles volen aportar e consumir hajen de tenir rossi bo e util e armes, sots pena de perdra dites vestidures; e per cascuna vegada que lo contrari es farà ultra la dita perdua sien tinguts pagar xxv florins dor, aplicadors ço es un ters als cofrens reals, laltra ters a la muralla de la ciutat, e laltra ters la mitat al magnifich mostasaf dels présents capitols executor, e laltra mitat del dit ters al acusador.
II Item statuexen e ordonen que dasi avant per temps de dits III anys contadors ut supra, alguna dona muller de noble, cavaller, gentil home e ciutada, no puga ferse tallar ni aportar mes avant de dues gonelles de seda, e una roba o abit, e una mantilla o manto, e la dita mantilla o manto no sia folrada de altra seda; les qui son ja fetes se poran consumir com dit es, no entenent prohibir ninguna manera de xamellot; e acó sia servat sots la pena demunt dita aplicadora ut supra.
III- Ítem statuexen e ordenen que donzella alguna de qualsevol edat e stament sia, per lo dit temps dels dits III anys, no puxa ferse tallar ni aportar gonella ni roba alguna de seda, excepto xemellot, sino com serán sposades; les filles dels nobles, cavallers, gentils homens e ciutadans , pusquen aportar, si lo pare ho paga, una gonella e una roba de seda, excepto que no sia de vellut ni seti carmesí; empero stant donzelles puguen tallar e aportar sequets de seda. Les vestidures ja fetes com dit es se puxen aportar e consumir, e asso sia servat sots la dita pena.
IV - Ítem statuexen e ordenen que les mullers dels mercaders e del stament llur, sols puguen per lo dit temps aportar y ferse tallar una gonella y una roba de seda rasa, excepto carmesí, no prohibint sequets de seda, e les qui ja son fetes sien aportades e consumides, e acó sots la dita pena.
V - Ítem statuexen e ordenen que dona ni donzella de qualsevol stament sia, no gos dasi avant ferse trapar les cortepises de les gonelles,ni ferse posar en las gonelles ni robes barres de seda, sota la dita pena ut supra aplicadora.Les qui serán fetes se puxen consumir.
VI - ítem statuexen e ordonen que algún lióme de qualsevol stament sia, per lo dit temps no puxa ferse tallar ni aportar mes avant de un capus o manto de seda, e no puxa folrarse ni ferse folrar alguna roba o vestidura de seda de aquella matexa o altra seda, ni la vestidura de drap folrar la de seda, excepto seda ja vella o usada e xamellot, de la qual seda ja usada e xemellot, se puxan folrar; e acó sots la dita pena. E las ja fetes e talladas sien consumides com dit es.
VII - ítem statuexen e ordenen que les mullers dels menestrals e pagesos no puguen tallar ni aportar alguna manera de seda, excepto manegues e cortepises en les gonelles, les quals manegues e cortepises se puxen fer de seda, e excepto axi mateix xemellot. Los que tendrán ja fetes puxen aportar e consumir com dit es, e acó sots la dita pena.
VIII- ítem statuexen e ordenen que los sastres ni jovens de sastres no puguen dasi avant per lo dit temps, tallar mes del que demunt es stat ordenat, sots pena de cascuna vegada que sera contrafet de xxv lliures aplicadores ut supra, e de esser exellats de la terra per un any .
VIIII- E com en les sposalles e en les festes que se fan per les nupcies se acustumen fer per moltes excessives e inmoderades despeses de confits, per ço statuexen e ordenen, per remoure los dits abusos, que en les sposalles que dasi avant se faran en lo présent règne per los cavallers, gentils homens, e ciutadans, ço es quant lo sposat entrara a veure la novia nos pusquen donar mes avant de quatre bassines de confits, e quant lo ajust dels homens e de les dones ajustats seran en casa de la novia se puguen lavors donar fins a vuyt bassines, exceptat que no hi liage en les dites bassines de confits de mollos.
Los del stament mercantil puguen donar a la entrada del dit novi dues bessines e en los dits ajuts quatre bassines. Los menestrals e pagesos puguen donar una bassina en la dita entrada del dit novi e dues bassines fentse los dits ajusts. En les cases empero dels sposats no si do neguna manera de collacio de confits. E si en les nupcies volran los demunt dits donar confits ho puxen fer servant lo dit nombre de bassines cascun stament. E qui lo contrari fara incorrera la dita pena.
X Item per obviar al gran abus ques te de portar los dots, volent aquells reduir a una médiocre via e rahonable, statuexen e ordenen que dasi avant algu no pux a portar de pare, mare o muller, mes avant de XV dies lo capiro al cap e altres XV d i e s la gramalla e capiro al coll, e après lloba a llur pler, e per hun mes la barba; e si es dona lo vel o beatilla negra al cap XV dies e dasi avant blanch. Lo pare o marc del fill e de la filla li ajen de portar lo mateix dol. De germa e germana , sogre e sogra, lo capiro al cap vuyt dies e altres vuyt dies la gramalla, e la dona vuyt dies sols lo vel o beatilla negra. De tots los altres parens se puxen aportar très dies capiro al cap e gramalla altres très dies, e après lloba tant com volran; la qual lloba sols toch en terra, e aço sots pena de X lliures aplicadores ut supra.
XI Item ordenen que les gramalles rosseguen solament très dies e no mes avant, ço es, lo dia de la mort del per qui se haura de portar lo dol, lo dia de la sepultura e lo dia del exir a missa, e apres hagen de esser redonides sots pena de perdre les gramalles e V lliures aplicadores ut supra.
XII Item statuexen e ordenen lo magnifich mostasaff sia exequtor dels presents capitols e ordinacions, e aquells fassa servar a la letra, e hage e sia tingut executar les dites penes e bans e aplicar aquells com dit es demunt e contingut.
XIII Item statuexen e ordenen que dasi avant per los dits tres anys, nos pusquen fer deuradures, excepto les xapes de les mules, e les que fins aci son fetes se hajen de arribar e vendre per tot lo mes de setembre primer venidor, e aquell passat si no eren venudes nos pusquen vendre, e aço sots pena de perdre aquelles e de V lliures aplicadores ut supra.
6 d’agost de 1495- En aquest dia los reverends inquisidors declararen per heretges alguns conversos morts la ossa dels quals fou lliurada al braç secular e après cremada a la Porta Plegadissa ensemps amb na Dolça muller de Rafel Tudela sastre e foren cremats en la plaça de la Cort alguns llibres en pla i en hebraic.
El Tribunal del Sant Ofici executa Dolça, esposa de Rafel Tudela, sastre i Lluís Berard. I en efígie executa Daniel Valleriola i la seva esposa Clara; Pau Valleriola, calceter, i la seva esposa Aldonça; Francesc Valleriola, calceter, i la seva esposa Graciosa; Andreu, Berenguer, Joan i el taverner Jaume Arnau; Joan Provençal i Joan Provençal Sala; Pere Pardo, mercader, Manuel Rodes, Bartomeu Mulet, especier; Jaume Rotger, i Joan Frígola i la seva esposa Blanca.
Aquest mateix dia és relaxada en estàtua Beatriu, esposa del metge Joan Sagarriga.
26 d’agost de 1495- El Gran i General Consell acorda pagar 6000 lliures a favor del rei. També acorda per al foment dels cavalls que les egües siguin fecundades per rocins i no per ases (Llibre de determinacions de Universitat de Mallorca de 1493 a 1495,fol. 5 3 ) .
3 de setembre de 1495: Benet d'Orlandis, mercader de Pisa, portarà la dona, família i béns si li donen benefici de franquesa (EU-20, f. 316).
16 d'octubre de 1495- Martí Solà, ministre de l'hospital de Santa Catalina, és impugnat per Jaume Joan Zaforteza pel fet de tenir fills, motiu pel qual el substitueix Mateu Garriga.
15 de novembre de 1495-Neix Nicolau Montanyans, doctor en drets i ciutadà militar.
31 de novembre de 1495- Alcúdia (Mallorca) compra 100 quarteres de blat de la terra per a sembrar.
11 de desembre de 1495- Aymeric declara no exents de tributs a Antoni Nadal (mestre morber),Joan Çagarriga i Macià de Monistrol.
