santa catalina

L'edifici que es veu al davant es va construir l'any 1904. També es pot observar el campanar i l'església de sant Magí.

 

santa catalina

jonquet

Drassana i un molí del Jonquet al fons, l'any 1886

porto pi

Torres de Porto Pí i ermita en un fragment de Nissard

El Jonquet

 

6 de juliol de 1302- Jaume II concedeix als jurats que els quatre terrenys comprats als afores de Ciutat se destinin a places públiques a servei comú de dita Ciutat: una vora la Bab al Balad (Barbelet), dues a la Porta de Portopí i una a la Porta del Sitjar.

12 de setembre de 1401-"en pena de xx. sous que null hom degués posar ni descarregar lenya en tota la ribera del moll, sino en lo loch antiguament apellat fossar dels jueus e ara plassa de Sancta Caterina, e que tots aquells qui al present tenen lenya en la dita ribera dins x. dies la deguen traure" Fol. 98. Llibre III dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria de la Governació.

Any 1456- Execucio de un home apellat Salvador, de nacio de tartres, catiu den Perico Catlar, e de una fembra apellada Anam, de nacio de tartres, olim sclava den Barthomeu de Conilleres, los quals, atrobats aquells dins la casa de la dita Anam, han usât carnalment; per la qual rao per tant détestable crim son stats condempnats per lo noble moss. Franci de Arill, lochtinent gênerai en lo présent règne, que lo dit Salvador sia penjat per lo coll en la plassa del Moll, e la dita Anam sia cremada a la plaça de Sancta Catherina.
 

11 de gener de 1464- Pere Montserrat, Miquel Jordi, Macià Segual, Mateu Forcimanya, Bernat Truyol i Joan i Cristòfol Vilasclar contracten amb els jurats la reparació del mur caigut prop del portal de Santa Catalina. (A.R.M., A.G.C. 9, f. 27v.)

15 de setembre de 1607- Fundació del convent trinitari de santa Catalina en les terres del magnífic Miquel Nadal per iniciativa de Fra Joan Martínez Escudés.

En els mesos de juny i juliol de 1652 a conseqüència de la pesta va ser un lloc d'enterrament. Entre els enterrats hi havia l' apotecari Miquel Cifre, el metge Cupellar, el cirurgià Gabriel Ripoll, Jeroni Riera, fill d'apotecari i Jaume Tomàs, esparter, el mestre de minyons,  Joana Bertran Sanxo, de 3 anys i Miquel Campamar Sanxo, de 9 anys.
 

  • 5 de març de 1682- Enfonsament de la teulada de l'Hospital de santa Catalina.
  • 17 de setembre de 1682. Un cap de fibló enderroca tres molins a santa Catalina.
  • 27 de desembre de 1757-Un sabater mata a Fra Guillem Peretó, cuiner de santa Catalina.
  • 17 de maig de 1764- Plou de manera que l'aigua, roja, supera el pont de santa Catalina.

  • 6 de gener de 1836- Mor afusellat l'absolutista sublevat a Manacor, Bartomeu Riera "Tafal" a l'esplanada de santa Catalina.
  • 26 de març de 1836-Són executats a l'esplanada de santa Catalina els conspiradors carlins eivissencs Joan Arabí (a) Baríes, Miquel Rosselló, Joan Ribas (a) Trui.
  • 19 de maig de 1890- Dos omnibus inauguren el servei de transport que va de la plaça de santa Eulàlia a l'estació del tren. També s'inauguren els serveis de transport en ripperts que van des de la plaça de la peixateria i de la plaça del mercat fins a Porto Pi amb una freqüència d'una hora. Anar a santa Catalina costava 10 cèntims, 15 arribar a El Terreno i 25 a Porto Pi.
  • 14 de febrer de 1927-Sol·licitud per a l'enderrocament d'unes cases entre els carrers Antich i Villalonga per tal d'edificar l'església dels Carmelites a Santa Catalina.
     

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Aqüeducte de Santa Catalina

L'aqüeducte de Santa Catalina servia l'aigua a la parròquia de Sant Jaume i continuava per l'Hort d'en Moranta , intramurs, vora l'actual Riera fins al Puig de Sant Pere a Santa Creu.  L'aigua provenia de la font de la Vila i entrava a la Ciutat pel carrer de la Síquia (actual Sant Miquel) i baixava també per un aqüeducte del que encara en queden restes a la Plaça de Berenguer de Palou (Plaça dels Patins)