Any 1945

Palma té 126.409 habitants. 

L'any 1945- L'escultor Joan Maimó Vadell crea el lleó de sant Marc col·locat a la plaça de sant Marc de Sineu.

La fi de la guerra civil, beneficiosa per als fabricants de calçat mallorquí, suposa una reducció en la producció de calçat que l'any 1939 era de tres milions i mig de parells a dos milions dos-cents-mil parells de sabates l'any 1945. (Càmara Oficial de Comercio, Indústria y Navegación de Palma de Mallorca, 1946). Amb la pràctica militarització dels treballadors en les seves condicions laborals sense drets sindicals i amb la dedicació gairebé exclussiva dels fabricants mallorquins per a la zona nacional no és cap sorpresa la devoció per el franquisme dels empresaris mallorquins del calçat. Moltes d'aquelles sabates estaven ben tacades de sang.

Sebastià March, Verga, és el batle franquista de santa Margalida.

1945- José Manuel Pardo Suárez ,governador civil de Balears

1945-L'Ajuntament de Palma cedeix terrenys al cementiri als caigut de l'aviació feixista.

El falangista Nicasio Ramírez Palmer funda la cofraria de santo Tomàs de Aquino, formada per estudiants del Sindicato Español Universitario.

16 de gener de 1945 - Mor a l'exili a Carcassona el socialista menorquí Francesc Mercadal Pons, fundador dels socialistes menorquins, dirigent de la UGT del Metall que ocupà diversos càrrecs institucionals.

20 de gener de 1945-Benedicció de la nova església de sant Sebastià de Palma.

Juan Estelrich, el catalanista felanitxer,  va ser el màxim representant de la traïció a la seva pàtria i a si mateix.

10 de març de 1945

 La Diputació franquista , representada pel seu president, Fernando Blanes Boysen, compra Son Oliver a Margalida Esperança Amorós Amorós, per un total de 200.000 pessetes, segons consta de l’escriptura de compravenda autoritzada pel notari de Ciutat Josep Vidal Busquets (RP11, 2.754, 24a).

15 de març de 1945

La Humanitat (ERC) es refereix al traïdor Juan Estelrich:

"Què fa l'il·lustre català de Mallorca?  Hi ha gent que diu que encara no en té prou d'haver fet tots els papers de l'auca i que actualment prepara una nova traïció.-Que no sèscarrassi el senyor Estelrich, l'infecte i repugnant senyor Estelrich, representant d'un occidentalisme tan profund que el féu ésser agent d'Alemanya;defensor d'un catalanisme tan integral , que l'obligà a fer-se espia de Franco...

1 d'abril de 1945

 Juan de Borbón, davant la inevitable derrota de L'Eix, canvia la seva tàctica i signa un manifest contra Franco.

Abril de 1945

És derogada la Llei de Responsabilitats Polítiques.

El govern franquista retira els seus diplomàtics de Berlín.

Abril de 1945

Boda de Fulgencio Coll Dezcallar, fill del general Coll Fuster, governador militar de Barcelona amb Catalina Zaforteza Villalonga, filla de Pascual Zaforteza.

11 d'abril de 1945

Mor Alfonso Sala Argemí català de Terrassa, monàrquic, col·laborador de la dictadura de Primo de Rivera, nomenat comte d'Ègara (1926), adversari del catalanisme i de l'autonomisme i col·laborador del franquisme.

12 d'abril de 1945

Franco anuncia la nacionalització de Telefònica. Espanya trenca les seves relacions amb Japó.

27 d'abril de 1945

Detingut Llorenç Masferrer Vilaseca, militant del POUM.

28 d'abril de 1945


Antinazis alemanys ocupen Ràdio Mónaco i criden a les tropes alemanyes a la rendició

És afusellat al camp de tir de Carabanchel el dirigent comunista i líder guerriller José Vitini.

A Dongo (localitat del nord d'Itàlia) són executats Benito Mussolini i la seva amant, Clara Petacci.

A Berlín, Adolf Hitler es casa amb Eva Braun.

Mor afusellat pels partisans Francesco Maria Barracu, feixista sard

Mor afusellat pels partisans Gaetano Colotti, inspector de policia feixista de Trieste , juntament amb la seva amant

Mor afusellat pels partisans el periodista feixista Ernesto Daquanno

Mor afusellat pels partisans Vito Casalinuovo, feixista, oficial de l'Ordenança del Duce

Mor afusellat pels partisans Francesco Colombo, cap de la Legió feixista Ettore Muti

Moren afusellats pels partisans el jerarca feixista Roberto Farinacci i el jerarca feixista i excomunista Nicolò Bombacci.

Mor afusellat pels partisans Pietro Calistri, aviador feixista

Mor afusellat pels partisans Paolo Zerbino, feixista, ministre de l'interior de la República Social Italiana

Mor afusellat pels partisans Idreno Marco Benedetto Utimpergher, general de la 36 Brigada Negra "Piagentini"

Mor afusellat pels partisans el prefecte feixista de Varese. Enzo Savorgnan di Brazzà, comte de Montaspro, juntament amb el federal de Varese Leopoldo Gagliardi
i amb  el commissari Corrado Belluomo

Mor afusellat pels partisans Ruggero Romano, ministre feixista d'Obres Públiques, i Luigi Gatti, prefecte feixista de Milà

Moren  afusellats pels partisans Paolo Porta, advocat, comandant de la 11ª Brigada Negra "Cesare Rodini", i Augusto Liveraniministre de Comunicacions de la RSI

Mor afusellat pels partisans Alessandro Pavolini, secretari general del Partit Feixista Republicà i ministre de Cultura Popular

Moren afusellats pels partisans Mario Nudi, cap de la policia feixista republicana i de l'escorta de Mussolini i Ferdinando Mezzasoma, ministre de Cultura Popular

Mor Marcello Paglia, partisà, a conseqüencia de trets

Mor a trets Augusto Bazzino, partisà, en circumstàncies poc clares

Mor en combat contra els alemanys, tres dies després de l'alliberament, el partisà Carlo Barbero

Mor en combat el partisà Cristoforo Bendazzi

Mor afusellat pels alemanys el partisà Giacomo Chilesotti

Mor a conseqüència de les ferides en combat a Àustria, el general alemany Kurt Knispel

Mor assassinat Ugo Gobatto, president d'Alfa Romeo, per l'obrer Antonio Mattei, després de ser absolt de col·laboracionisme

30 d'abril de 1945

A Oderzo són afusellats 120 feixistes

1 de maig de 1945

A Berlín , les tropes soviètiques hissen la seva bandera en el Reichstag.

Un locutor alemany anuncia oficialment que Adolf Hitler «ha caigut en el seu lloc de comandament a la Cancelleria del Reich, barallant fins al seu últim alè contra el bolxevisme i per una Alemanya nazi».

Suiïcidi de Joseph i Magda Goebbels, nazis

Mor a la batalla de Berlín, Adolf Haas, tinent coronel de les SS i primer comandant del camp de concentració de Bergen-Belsen.

Suïcidi de Hans Krebs, cap de l'estat major de l'exèrcit alemany

Desaparició del general italià Santi Quasimodo

4 de maig de 1945

Mor afusellat Riccardo Gigante, governador feixista de Fiume

Suïcidi de Harald Aloysius August Maria Geppert, matemàtic nazi

Mor Fedor von Bock, general alemany, a causa d'un bombardeig

Mor executat pels nazis el partisà Giorgio Marincola

8 de maig de 1945

Trencament de relacions entre el govern de Franco i el govern alemany

17 de maig de 1945

Detenció de l'arquebisbe feixista,  Stepinac a Iugoslàvia

19 de maig de 1945

Neix Pete Townshend, compositor i guitarrista britànic

Mor en un enfrontament amb soldats americans, Mario Carità, militar feixista

Suïcidi de Philipp Bouhler, polític nazi, responsable dels programes d'eutanàsia

20 de maig de 1945

L'actuació arbitral de Cruelles en el partit jugat al camp de Bones Aires entre el RCD Mallorca i el CE Constància anul·lant els gols marcats a Ramallets pels constanciers Vergara i Garcia, i validant en canvi el del mallorquinista Pocoví que estava en fora de joc fa possible la salvació del RCD Mallorca en la Segona Divisió i envia al CE Constància a la promoció contra el Còrdova. Arrel de l'actuació arbitral, Cruellas va ser exclòs de per sempre de l'arbitratge.

Formacions:

CONSTÀNCIA - Company; German, Salas, Navarro, Espada, Paris, García,Vergara, Ostolaza, Mendoza i Quetglas.
MALLORCA - Ramallets; Grech, Mesquida, Modol, Mateu, Rancel, Pocoví, Felipe, Albella, González Prieto i Giraldós.

Juny de 1945

Bartomeu Palou Bennàssar troba les coves de Campanet.

2 de juny de 1945

Desapareix August Hirt, metge nazi alemany, criminal de guerra.
  
Suïcidi de Ludwig Stumpfegger, metge alemany, criminal de guerra.

A Orleans, surt editat per Émile Armand el periòdic mensual L'Unique, que és una continuació de l'obra de propaganda anarquista individualista que ja havia començat amb L'A dehors, en 1922.

7 de juny de 1945

A Noruega, el rei Haakon VII i la seva família tornen a Oslo.
  
A Londres, s'estrena l'òpera Peter Grimes de Benjamin Britten Teatre Sadler 's Wells

Neix Wolfgang Schüssel, polític austríac.

Mor Oskar Dirlewanger, criminal de guerra de les SS, torturat per soldats polonesos
  

24 de juny de 1945

El CE Constància és vençut  3-2 contra el Còrdova en partit de promoció jugat a Chamartín i baixa a la Tercera Divisió.

7 de juliol de 1945

Surt de la presó el regidor republicà de Sencelles, Miquel Fiol Ferrer.

juliol de 1945

Aprovació de la Llei d'Educació Primària.

13 de juliol de 1945

Promulgació del Fuero de los Españoles.

17 de juliol de 1945

Aprovació de la Llei d’educació primària (BOE de dia 18, núm. 199) que afavoreix la xarxa educativa de l'Església catòlica..

18 de juliol de 1945

Maurici Serrahima es manifesta a favor de la publicació d'obres en català encara que indirectament afavoreixin als que  ho autoritzen de manera molt limitada sempre que es pugui fer amb dignitat i eficàcia.

20 de juliol de 1945

Formació del sisè govern franquista. Formen part del mateix els demòcrates-cristians Alberto Martín-Artajo i Joaquín Ruíz-Giménez.

El falangista pro-nazi José Luís de Arrese és cessat per Franco en la direcció de la Secretaria del Movimiento.

27 de juliol de 1945 - José Zaforteza Musoles ven el rovell de Son Molines Vell, de 1.500 m², amb les cases i dependències auxiliars a Joan Mir Jaume, per 8.000 pessetes.

2 d'agost de 1945

 Els aliats es reuneixen en la conferència de Postdam, on es pronuncien contra el règim franquista.

14 de setembre de 1945

El president de la Generalitat a l'exili Josep Irla forma el govern català a l'exili composat per Rovira i Virgili, Joan Comorera (PSUC), i Manuel Serra Moret (MSC).

9 d'octubre de 1945

 Espanya es retira de Tànger. Primer indult als delictes polítics durant la Guerra Civil.

17 d'octubre de 1945

Francesc Frau Llodrà és assassinat pels feixistes.

21 d'octubre de 1945

IIIª Conferència Nacional del POUM a Barcelona.

22 d'octubre de 1945

Promulgació de la Llei de Referendum Nacional espanyol.

10 de novembre de 1945

Josep Palau i Fabre es pronuncia contra el col·laboracionisme en la publicació "Per Catalunya": "No hi ha Orfeó, ni Jocs Florals, ni revista que valguin!. Els catalans que es prestessin als jocs de Franco -perquè no altra cosa seria el facilitar-li aquests instruments- delinquirien contra Catalunya i la llibertat"

29 de desembre de 1945

Juan Coll Fuster,militar, és el batle del franquisme a Ciutat, i per la seva condició de batle és procurador en les corts franquistes.

31 de desembre de 1945

Sebastián Gayà fa un sermó "A paso de cruzados", d'exaltació del franquisme a la Seu.

Un total de 53.134 turistes han visitat les Illes Balears durant l'any (691 estrangers).