Any 1944
Tanca la fàbrica tèxtil de Vicenç Ensenyat Alonso a Inca.
1 de gener de 1944
Surt el setmanari "El amigo del Pueblo" per iniciativa del capellà Andreu Casellas.
26 de gener de 1944
26 de gener. S'aprova la primera Llei del Contracte de Treball
27 de gener de 1944
Mor en combat el voluntari de la Legión Azul, sergent d'artilleria, Jorge Callejo Moreno.
28 de gener de 1944
Embargament de petroli a Espanya com a conseqüència dels seus subministraments clandestins a Alemanya.
7 de febrer de 1944
Franco respon a don Juan que "la restauració de la monarquia és la nostra meta final.
29 de febrer de 1944
Gumersindo Gil Puig és el nou batle de la dictadura franquista a Manacor.
3 de març de 1944
Repatriació de la Legión Azul espanyola.
8 d'abril del 1944,
César
Somorriba, guerriller català, atempta contra un tramvia a Tolosa ple
d'oficials de l'aviació alemanya. En l'atemptat contra els ocupants
nazis moren 55 oficials i molts altres resulten ferits.
14 d'abril de 1944
El governador civil de Balears declara obligatòria la subscripció de la revista del Frente de Juventudes, Mandos, a totes les escoles d'ensenyament primari.
29 d'abril de 1944
Un decret integra el Sindicato Español Universitario (SEU) en l'estructura del Frente de Juventudes.
4 de maig de 1944
Moren afusellats els
partisans Giordano Cavestro "Mirko" , Raimondo Pelinghelli, Vito Salmi,
Nello Venturini i Erasmo Venuti a Bardi, a instàncies del jerarca
feixista Pino Romualdi que, condemnat a mort, es va beneficiar de
l'amnistia atorgada pel dirigent estalinista Palmiro Togliatti i va
seguir en la direcció del Moviment Social Italià.
Mor executat per un escamot de la brigada Antonio Gramsci, el dirigent sindical feixista Maceo Carloni
8 de maig de 1944
Stepinac informa a Pius XII de la conversió forçada de 244.000 serbis al catolicisme romà.
24 de maig de 1944
Churchill declara que no està contra Franco.
26 de maig de 1944
Moren 3760 persones a conseqüència dels bombardejos de Lyon,Nice,Saint-Étienne i Marsella
Mor afusellat Licio Nencetti, partisà
Mor a trets dels partisans iugoslaus Christian Wirth, militar exterminador nazi
3 de juny de 1944
Moren afusellats per un
escamot feixista procedent d'Àfrica els resistents Costanzo Ebat,
militar, Fortunato Caccamo, Mario De Martis, militar, Giovanni Lupis,
guàrdia , Emilio Scaglia, i el dsergent Guido Orlanducci.
4 de juny de 1944
Els aliats entren a Roma (Itàlia).
Moren els presoners italians
Alfeo Brandimarte, Bruno Buozzi, Piero Dodi, Eugenio Arrighi, Saverio
Tunetti, Lino Eramo, Edmondo Di Pillo, Enrico Sorrentino, Vincenzo
Conversi, Luigi Castellani, Libero De Angelis, Alberto Pennacchi, el
polonès Borian Frejdrik i el capità anglès John Armstrong, assassinats
per l'exèrcit nazi
7 de juny de 1944
Neix Miguel Ríos, músic de rock espanyol.
Mor Enrique Díez Canedo, poeta espanyol.
8 de juny de 1944
A Tulle (poble de 18 000
habitants al centre de França), el Moviment de Resistència Maquis mata
uns 40 soldats nazis. Al dia següent, els alemanys penjaran dels
balcons de la localitat a 99 civils i enviarà a altres 321 civils camps
de concentració a Alemanya, on 101 perdran la vida.
12 de juny de 1944
Mor afusellada pels nazis
Anna Maria Enriques Agnoletti, partisana, juntament amb els resistents
sergent Pietro Ghergo di Recanati, caporal Dante Romagnoli de Macerata,
el soldat Ferdinando Panerai di Firenze, F. Franco
Mor a conseqüència de les ferides en combat Erich Marcks, general alemany
14 de juny de 1944
Mor afusellat pels nazis, Gianluca Spinola, partisà
Mor afusellat pels nazis, Vittorio Vargiu, partisà
Mor Fritz Witt, general alemany de les Waffen SS, en combat
juliol de 1944-
Diego Casas Bricio sotscap provincial del Movimiento
25 de juliol de 1944
Fundació de la Guardia de Franco.
9 d'agost de 1944
Després de 8 anys de presó, Andreu Estelrich, regidor republicà de Manacor surt en llibertat provisional.
14 d'agost de 1944- Dissabte-
Els
guerrillers Leocadio Buiz, José Perarnau, César Somorribas i Luis
Vitini assalten la fàbrica de cervesa Moritz, situada a la Ronda de
Sant Antoni amb Casanova (Barcelona) , i pistola en mà aconsegueixen
unes trenta-mil pessetes.
setembre de 1944
Jordi Pascual, capellà de sant Miquel de Son Carrió deixa al museu d'Artà una estatueta de bronze d'un guerrer trobat a prop de Sa Punta.
15
d'octubre de 1944 - Moren afusellats al Camp de la Bota de Barcelona
els guerrillers comunistes Vicente Badia Marin, José Ramón Alvarez,
José Perarnau Bacardí, Leocadio Ruiz Farajo, César Somorribas Ledesa i
Luis Vitini Flórez.
19 d'octubre de 1944
Més de 1500 guerrillers comandats per Vicente López Tovar entren a la Vall d'Aran. Segueixen el lideratge comunista de Jesús Monzón Reparaz l'encarregat del reclutament i de l'estructura guerrillera contra el règim de Vichy, i de Gabriel León Trilla. En canvi els dirigents instal·lats a Moscou, com Santiago Carrillo o La Pasionaria s'oposaven a l'acció i eliminaren a tots els dirigents que havien participat de les lluites de la resistència.
Novembre de 1944
S'organitza
la centúria Juan Riera Cavaller de la Guardia de Franco que es dedica a
tasques d'informació i vigilància contra els opositors al règim..
7 de novembre de 1944
Autorització a l'Editorial Moll per a la publicació de l'Aplec de rondalles mallorquines d'Antoni Maria Alcover.
14 de novembre de 1944
Conclou amb èxit la lluita contra els maquis. Són detinguts 4.000 combatents.
Ferrer Gibert, Gaspar Sabater, Juan Bonet i Antoni Colom dirigien l'Honda.
Gaspar Sabater Serra, un gran adversari de la seva pròpia llengua, era un dels impulsors de la revista falangista Honda.
