20081115manifestació

Sobre les eleccions de responsables municipals de Podem

Ahir em vaig dedicar a mirar els resultats de les eleccions de responsables municipals de Podem a Mallorca. D'entrada he de dir que el sistema participatiu de Podemos és el més còmode de tot l'univers partidari. Tot i això, la democràcia internàutica segueix sense engrescar als adherits a una organització que vol transbalsar el sistema polític espanyol. Aquest no és un defecte menor per a una formació que vol ser alternativa als partits de la casta. A mi em sembla una carència majúscula que un partit pugui néixer amb una component interna més vaga que En Bartolo, que era l'as dels vagos en els còmics de la meva època. El problema és que no és només una realitat mallorquina:ho és també arreu de la seva implantació estatal.

Començant per Pollença (44 inscrits), Martí Cifre només va recollir 5 vots favorables (altres 5 varen ser en blanc). A Santa Maria, Gabriel Amengual va ser escollit per 13 vots de 47 possibles (1 va ser en blanc). A Son Servera s'arribà al menys al 50% de participació i votaren 13 dels 26 inscrits: Cristóbal Fajardo va obtenir 8 vots i 5 varen ser en blanc. A Bunyola, Pep Malagrava, antic afiliat del PSOE va ser escollit amb 14 vots de 31 possibles i 3 varen ser en blanc, de manera que és superà també la meitat dels electors. A Sóller no arribaren al 50% de participació perquè votaren 30 de 64 possibles, i Jaume Lluís Martí va ser proclamat amb 24 vots.
A Lloseta també superaren el 50% amb l'elecció de Carlos Mariano Pérez que va obtenir 10 vots de 24 possibles (3 varen ser en blanc). A tots aquests pobles només hi havia un candidat i tal vegada això desincentivà la votació, però no és el cas d'Alcúdia on varen triar amb 16 vots a l'antic afiliat del PSOE, Julián García Camacho, sobre 72 vots possibles. A Alcúdia el candidat opositor en va treure 7 i 4 vots varen ser en blanc.En qualsevol cas la participació alcudienca, amb dos candidats va ser molt baixa.

En els municipis on es triaven Consells, a Palma de 2412 inscrits varen participar 789 persones. La participació no arribà al terç dels inscrits.Per fortuna va ser elegida la llista oficial amb Carlos Saura al davant amb 464 vots, i el que menys vots va obtenir dels elegits en va obtenir 400 (que representa 1/6ª part dels inscrits). Afortunadament la candidatura alternativa contrària a la immersió lingüística i de la que formava part Emílio Arnao, va fracassar.

A Llucmajor la participació va superar el 50% (110 votants de 205 inscrits) Beatriz Morales va sortir elegida secretària amb 68 vots i Na Victòria Sintes en va tenir 74 al Consell.

A Marratxí, de 164 inscrits en votaren 67. Antonio Reynés Homar va ser elegit secretari amb 52 vots i la més votada al Consell va ser Ana Serra amb 57.

A Calvià, de 136 inscrits en votaren 78. Alejandro López, el secretari, va obtenir 57 vots. La més votada al Consell, Helena Villamor en va obtenir 49.

A Manacor, Miquel Jaume va ser elegit secretari amb 26 vots de 104 votants possibles (1/4 dels vots possibles). La més votada al Consell, Maria Esperança Sans va obtenir 23 vots.

A les altres Illes, a Maó la participació no va arribar al terç (58 de 193 inscrits), a Ciutadella la secretària va ser elegida amb 49 vots de 140 possibles. A Eivissa tot just superaren el terç de participació amb 124 vots sobre 368 inscrits. A Santa Eulàlia votaren 51 persones de 117 inscrites. A Sant Antoni de Portmany votaren 24 persones de 84 inscrites. A Sant Lluís votaren 33 de 65. A Es Castell votaren 15 de 48 i sorprenentement a Sant Joan de Llabritja votaren 11 persones quan només n'hi ha 8 inscrites en el registre oficial.

Podemos

Després de passar gairebé un any desconnectat de tot i grogui, em vaig assabentar un dia, gràcies al meu bon amic Miquel López Crespí, que va venir a veure'm, que els meus amics de Revolta Global a Mallorca i d'Izquierda Anticapitalista havien decidit posar en marxa Podemos. Jo que no sabia ni que era això, no vaig anar a votar a les eleccions europees. Ara quan m'he tornat a connectar, he vist que als amics d'Izquierda Anticapitalista els de l'equip de Pablo Iglesias els han pegat una potada en el cul en compensació a la feina feta.
M'he assabentat que Teresa Rodríguez, que és de IA, va poder accedir al Parlament Europeu sense el suport de l'equip dirigent, i possiblement entri també Miguel Urban, també de IA quan dimiteixi del seu escó europeu Pablo Iglesias per raons de duplicitat de càrrecs.

Després vaig veure com s'inventaven des de l'equip dirigent de Podemos la norma per la qual els que militaven a IA no podien accedir a cap càrrec. Vaig esbrinar una mica l'entorn i vaig a arribar a la conclusió de sempre, i és que els trotsquistes haviem de ser perseguits com els jueus. Per fortuna Trotsky i molts altres partidaris seus eren i són d'orígen jueu i tenien i tenen la pell de cocodril per tal d'aguantar el necessari i més. Ara IA haurà de decidir desaparéixer com a partit, i mantenir-se com a corrent organitzada dins Podemos, que tanmateix hi serà, es reconegui o no, perquè ningú no pot prohibir reunir-se a X militants, i ningú no pot prohibir que arribin a un consens sobre la política a seguir.

A banda d'això ja es veu com l'equip dirigent de Podemos es desfà del programa de les europees, més proper a lzquierda Anticapitalista, per tal de deixar al marge les reivindicacions com les de la jubilació als 60 anys, la renda bàsica universal, el control del sector públic, la jornada màxima de 35 hores, o l'impagament del deute il·legítim (ara es parla de reestructuració). En relació al dret d'autodeterminació dels pobles, ara ja no reconeixen la capacitat del govern de la Generalitat de declarar la independència unilateral. A més ja hem vist com Pablo Iglesias estaria encantat amb veure's amb la reina Letizia, i tot i que reivindica que es presenti Felip VI a les eleccions, tampoc no diu a quin màxim de mandats estaria subjecte en cas de sortir elegit. Hem vist també com Pablo Iglesias aplaudia el Papa Francesc,en tant que Teresa Rodríguez abandonava el seient en protesta per la posició de l'església en relació a l'avortament i a l'homosexualitat.
És evident que entre Teresa Rodríguez i Pablo Iglesias prefereix a Teresa, que a més, és més guapa.
Dit això, s'ha de reconéixer que Podemos és bàsicament una construcció mediàtica, i que aquesta construcció mediàtica no l'ha feta posible l'antic camarada de LCR, Jaume Roures, que en el seu temps va controlar La Sexta i Público. La construcció mediàtica de Podemos arriba de la mà de Lara. I si Lara va deixar espai a Pablo Iglesias per alguna raó d'interès serà. Lara no ha potenciat mai la CUP, que ha hagut de picar pedre per treure l'ull. Per això mateix tenc ben clar que entre la CUP i Podemos no hi ha color, i la meva opció és per la CUP.

Evidentment desig tot l'èxit del món a Podemos a Espanya, però no li desig igual d'èxit ni a Catalunya, ni al Pais Basc. ni a Galícia. Desconec de què va Podemos al País Valencià i per això no puc opinar i en referència a Mallorca, m'agradaria poder votar la CUP, però els seus partidaris són increïblement lents i fa vuit anys al menys que es miren el melic amb les trobades d'unitat popular municipalista que mai coclouen en la necessitat de presentar llistes electorals a les municipals. Així que, privat de poder optar per la CUP, hauré d'esperar a veure qui presenta Podemos a Mallorca, i dic que si presenta en bona posició a Laura Camargo ,Mateu Vich, Helena Herrera, etc.. tenen el meu vot assegurat. Ara bé si presenten algun bandarra com els d'Eivissa, que no entenen el dret a parlar en català, hauré de fer altra pensament.

Palma,28 de Novembre de 2014

El Republicanisme a l'alça, però...

Llorenç Buades Castell 15/04/2013

Cayo Lara, militant del PCE, formació política que va ser un dels bastions més importants en l'oblit i combat contra la memòria republicana i la reivindicació del model d'estat republicà, és franc quan diu que la Casa Reial és la que més fa en favor del creixement del republicanisme. Un fet cert que serveix per demostrar que els suposadament republicans (PSOE i PCE) no han fet res per generar la reivindicació del model d'estat republicà, més enllà de l'airejar de banderes tricolors el 14 d'abril. I això ara, perquè en la transició airejar una bandera republicana espanyola era mal vist i fins i tot perseguit pels militants del carrillisme, pals de paller de la monarquia borbònica.
Però en realitat qui qüestiona el model d'Estat actualment no és l'esquerra sistèmica (PSOE i PCE). Qui ha generat més iniciatives per a la investigació dels "negocis" de la Casa Reial o altres vinculats a la corrupció política i econòmica és la pròpia dreta i fins i tot en aquest sentit la iniciativa de l'extrema dreta s'ha deixat veure molt més que l'esquerra del sistema, que per no promoure, no promou ni el canvi de govern. Allò que vol l'esquerra sistèmica és seguir on és i per això mateix els sindicats UGT i CCOO s'expressen com ho ha fet Càndido Méndez diguent que estan disposats a fer pinya amb el govern si aquest planta cara a Europa. El problema és que no planta cara a Europa i els buròcrates sindicals sembren adormidera per tal d'evitar una resposta social contundent: el major problema de conformisme amb la situació de degradació dels drets és l'existència de UGT i CCOO que, formen part amb els polítics, del món institucional més rebutjat per la població.
El republicanisme amb expressió política no és present en el mapa actual, perquè allò que es proposa des dels poders és prioritàriament la transició de la monarquia cap al príncep Felipe. Només una fallida del conjunt de la Casa Reial que els poders fàctics intenten evitar podria abocar a una República Espanyola que seria amb bandera bicolor i al servei dels de sempre. La bandera tricolor i el model republicà que albiren els republicans espanyols d'arrel no té cap possibilitat amb l'actual esquerra sistèmica a Espanya. Però, encara més, les preocupacions de la ciutadania a les nacions oprimides per l'espanyolisme no són les del republicanisme espanyol, tot i que les expressions polítiques en alguns casos són més monàrquiques que republicanes (CIU), fet que no es produeix d'igual manera en el PNB.
Les reivindicacions de República Catalana o una Euskalherria republicana tenen ara per ara poc ressò en les seves instàncies polítiques majoritàries. I pel que fa a nosaltres , els mallorquins, només jo em decant en la reivindicació d'una República Mallorquina en el si d'una Confederació de Repúbliques dels Països Catalans, perquè la veritat és que els "nacionalistes" de Mallorca en la seva expressió política no han fet cap formulació, ni proposat cap mena de contingut a una capacitat d'autodeterminació que s'ha d'expressar per tal de definir també allò que volem. I l'esquerra "nacionalista" de Mallorca , que reivindica l'autodeterminació, no ha articulat respostes . No ens diu què hem de fer per donar contingut al sobiranisme.

Decreixement: els aspectes positius d'aquesta crisi

Qui dies passa temps empeny: els habitatges que havien de ser construïts en els terrenys de l’antic quarter de Son Busquets de Palma segons el projecte de 2007 poden continuar esperant.

Qui dies passa temps empeny: El batle d'Escorca, Antonio Gómez, manifestava fa sis anys que no hi havia possibilitats de frenar la construcció de 96 habitatges a Es Guix perquè ja es disposaven dels permisos. Si seguim així no els veurà mai.

El Govern balear havia de deixar que una empresa privada gestionés la concessió del futur tramvia de Palma. Doncs sis anys després encara és que no.

El govern balear ja no utilitzarà terrenys rústics com feia el del Pacte per a la construcció d'habitatges socials.

L'any passat el Consell de Mallorca va rebre 157 sol·licituds de construcció en terrenys rústics quan l'any 1999 es tramitaren 1.289 sol·licituds. En qualsevol cas es pensa que hi ha més de 20.000 construccions il·legals a Mallorca a l'espera d'un cap de fibló , d'un meteorit o més aviat d'una legalització afavorida per la Llei del Sol que ajudi als polítics a fer calaix amb una amnistia que afavoreixi els corruptes i que serveixi també als corruptes del partit Paparra, el que ramena les cireres gairebé sempre en aquesta terra

Quan els porcs anaven grassos i el ciment especulatiu s'imposava a qualsevol criteri hi havia 500 edificis del nucli antic de Palma que estaven declarats en ruïna a l'espera d'una demolició imminent. Sis anys després segueixen on eren, esperant un cap de fiblo que abarateixi els costos. Més o menys el mateix passa al vell estadi d' Es Fortí.

Però com que la crisi afecta també a altres indrets és molt cert que la sanitat mallorquina pateix un increment notable dels recursos sanitaris destinats als turistes, de manera que si l'any 2007 les atencions sanitàries als turistes eren 23.655, l'any 2009 ja eren 31.635, i l'any 2010 fein un total de 31.489 assistències. Un fet que afavoreix el turisme sanitari dels compatriotes de Merkel i Cameron, i que ens buida la butxaca un poc més perquè les aportacions del fons de cohesió sanitària no arriben ni de bon tros a les despeses que s'han de fer. Serveixi d'exemple que la despesa feta l'any 2007 per import de 7,9 milions d'euros, només va ser compensada en 2,6 milions d'euros.

Altra fet positiu a considerar és la reducció dels accidents derivada de la menor activitat, però també d'un menor recurs a l'assistència per part de la gent treballadora, per por a perdre la feina. L'any 2007 es va tancar amb un total de 28.493 accidents de caràcter lleu, 195 greus i 12 mortals a les Illes Balears i cinc anys després es contabilitzen 11.994 accidents laborals, 72 greus i 2 mortals.

La reducció de la facturació d'aigua en un 2,7% per part d'Emaya i d'una xifra semblant en matèria de recollida RSU, manifesten també la caiguda demogràfica i de consum, tot i que la caiguda demogràfica no s'expressi massa en xifres oficials perquè les sortides afecten més als que careixen de papers.

L'esquerra no ha de governar una sortida capitalista a la crisi

L'esquerra ha de participar en les institucions que no són les seves com són els parlaments i corporacions fets a la mida de la "democràcia" representativa que vol el capital, però ho ha de fer per combatre la seva inutilitat i no per a consolidar-les, que és el que fa des de fa moltes dècades amb evident perjudici per a les conquestes obreres guanyades en les lluites socials. És una bona notícia que les bases d'Izquierda Unida a Astúries tombin els projectes de la burocràcia dirigent que es manifesta de manera absolutament incompetentper a liderar una alternativa d'esquerra. Així i tot els carreristes i arrib istes que defensen els seus interesos i profits personals (com és el cas d'Andalusia on s'ha fet una consulta a la mida de la direcció) intentaran desfer allò que han volgut les bases.

Entenc l'interès que tenen aquestes falses esquerres per tal d'arribar als governs, i és evident que no és per interès del projecte ni del programa polític que ens pugui apropar al socialisme, sinó per interessos personals molt mesquins. Per això s'han de combatre aquestes direccions executives de les esquerres que formen part dels interessos del capital.

No volem pagar el rescat a la banca . Contra la dictadura del capital. Que paguin la crisi els rics. No volem pagar el deute sorgit del robatori i de l'espoli generat per polítics, banquers i empresaris.

El Rescat als bancs ofegarà les persones. Ens governarà directament la troica comunitària al servei del capitalisme salvatge. Li diuen democràcia , però no ho és.

No l'hem elegida, ni té dret a vot, però governarà en el Regne d'Espanya. Els funcionaris de la Unió Europea, del Banc Central Europeu i del Fons Monetari Internacional s'instal·laran aquí i determinaran absolutament les accions dels governs fins al darrer cèntim d'euro.

Ens imposaran més retalls i creixerà el robatori que ens fan dels béns i serveis públics condicionant així la seva despesa per salvar la banca privada, que en bona part caurà en mans estrangeres.

A partir d'aquí, no té massa importància tenir 4 o 40 diputats si ens neguen la possibilitat de decidir, i si a més la major part d'ells estaran d'acord en la política de rescat que ens buidarà les butxaques, ens negarà drets i serveis , incrementarà la pobresa i les xifres de desocupats.

Les rebaixes en els sous, en les pensions, en el nombre de treballadors de la sanitat, de l'ensenyament, de la neteja, del transport públic, l'increment dels impostos indirectes que afecten més negativament als més pobres, la degradació de les condicions laborals, de la salut i de la vida humana s'acceleraran a partir d'avui.
Així que amunt els i les que lluiten, perquè s'obre un període clau en la lluita de classes i ara per ara la iniciativa del capital és molt superior a la feblesa ideològica d'una esquerra política i social que no entèn el moment que viu.

El Primer de maig es presenta com sempre, sense solidaritat de classe.

Llorenç Buades Castell
27/04/2013

L'avantguarda del capital, el més preparat, el que aspira a sortir en millors condicions de la crisi té ben clar el seu objectiu: desfer-se dels drets i llibertats dels que limitadament gaudeix la classe treballadora per tal de sortir més reforçat de la crisi en el procés d'acumulació de capital i en la relació de propietat que és insaciable. Per això el gran capital ha de devorar i fer fora del mercat les empreses obsoletes i la seva capacitat de producció i a la vegada disciplinar els treballadors per tal d'incrementar la seva submissió. Davant això l'esquerra, que es diu internacionalista però que no ho és a cap lloc del món, té en el primer de maig l'espai teatral on pot redimir-se anualment dels seus pecats quan els 365 dies de l'any practica la insolidaritat de classe. El primer de Maig , a tots els indrets, ha acabat per ser un similar de les processons cristianes on es practica una rentada de cara que permet acontentar la conciència inconscient. Però el dia 2 de maig ja és més del mateix. Una de les carències fonamentals de l'esquerra és la inexistència orgànica de l'internacionalisme que pregona, perquè l'internacionalisme va ser dinamitat en la guerra de 1914 quan les organitzacions socialistes oblidaren els seus principis per tal de fer seguidisme de les seves respectives burgesies que els prenien la mida de l'uniforme per tal d'anar a la guerra contra altres proletaris. Amb tot això, les burocràcies de l'esquerra socialdemòcrata salvaven els seus privilegis de casta a cada estat i a la vegada enviaven les seves bases a la carnisseria. Els que s'oposaven a aquests fets, els que mantenien els criteris revolucionaris i la solidaritat de classe no omplien aleshores un tramvia. La situació actual es sembla molt a aquella desfeta perquè tenim una esquerra institucional sense més projecte que el de gaudir dels privilegis de la seva casta, i que, des de fa anys viu parasitàriament d'allò que li permet el poder, que cada vegada és menys. La població treballadora, maleducada per la casta sindical i política burocràtica, ha interioritzat que no hi ha més alternativa que la d'acceptar globalment els sacrificis que demanen els déus-patrons, tot i que presentin resistències parcials quan els sacrificis es fan en la seva pell en particular. L'anticapitalisme és residual com la gent revolucionària, i fins i tot és mínima en aquells que dormen en cartrons, i en aquelles gents que no cobren ni el subsidi d'atur, perquè el seu cap, lluny de la realitat somnia en ser un Berlusconi devorador de jovenetes o una dama de ferro alcoholitzada. I així els va, de manera, que poca pena ens haurien de fer les seves misèries, ben merescudes. Però més enllà d'això, de l'esquerra aferrada als seus amos, que és la caracterització del nacionalisme dels socialdemòcrates -- en el nostre cas, nacionalistes espanyols --, l'esquerra que diu ser-ho de veritat, i que es diu internacionalista de veritat no és més que un simil de l'atomització que tenien i tenen els cristians protestants. L'internacionalisme , en el millor dels casos en l'esquerra que es diu revolucionària només té caràcter corporatiu i depèn del cap i casal de cada secta política. En conseqüència no són internacionalistes, i es limiten a ser corporacions internacionals que s'enfronten entre si per la prevalença de cada dogmàtica. Així que per més que anem a la processó del primer de maig, no avançarem res en absolut si no canviam un 100% les actuals dogmàtiques, i les canongies existents a cada organització que tenen en els seus interessos concrets i particulars el més gran obstacle per al desenvolupament d'un internacionalisme de classe que ho sigui de veritat.

Els dirigents de l'esquerra institucional són majoritàriament els "botones" del capital

Lleó Trotsky en el Programa de Transició va expressar el seu punt de vista de manera ben clara: “La crisi de la Humanitat es redueix a la crisi de la seva direcció revolucionària”. I així és. Mentre tenguem en les direccions de les organitzacions d'esquerra a gent que viu d'esquena dreta gràcies a la bona vida que els procura el capital, el moviment obrer serà instrumentalitzat al servei dels capitalistes com ha passat gairebé sempre. Així va passar amb l'actitud de les burocràcies polítiques i institucionals amb motiu de la primera guerra mundial, en la que la majoria dels polítics professionals de l'esquerra es convertiren en els "botones" de les seves respectives burgesies estatals, i com ha passat més tard amb la socialdemocràcia i amb els hereus del carrillisme..

Èxit electoral de l'Aliança Roja i Verda Danesa - Llista d'Unitat.

Enhed

En les eleccions al parlament danès del 15 de setembre es posa fi al domini conservador-liberal que ha governat fins ara amb el suport del Partit Popular Danès (d'extrema dreta xenòfoba). Ara es formarà un govern dels socialdemòcrates (SD) liderat per Helle Thorning-Schmidt amb el suport del Partit Popular Socialista, els seus aliats tradicionals.
L'espai anticapitalista estarà ocupat pels 12 diputats i diputades de L'Aliança Roja i Verda, una agrupació política de lideratge col·lectiu formada per militants marxistes, marxistes-leninistes, trotsquistes del SAP i socialistes d'esquerra. L'Aliança ha fonamentat la seva campanya en la creació de llocs de treball vinculats al clima, en el combat contra l'especulació i l'augment impositiu a les empreses riques i multinacionals i en la millora del benestar públic.
Dos dels diputats electes (Jørgen Arbo-Baehr i Pernille Skipper) són membres del SAP , secció danesa de la Quarta Internacional.addafi i la coalició imperialista són enemics del poble libi

Gaddafi el dictador i genocida és un enemic del poble libi, però també ho són els hipòcrites que fins ara s'han servit del mateix Gaddafi i altres dictadors de la zona.

El Consell de seguretat de l'ONU al servei dels interessos imperialistes ha autoritzat la intervenció dels exèrcits dels estats que s'han beneficiat de les dictadures nord-africanes, i en primera línia hi ha ha el senyor Sarkozy de qui Gaddafi ha dit que va finançar la campanya electoral, i no més lluny de Sarkozy hi va Zapatero, tot i que que l'Estat Espanyol ha estat un dels proveïdors d'armament del dictador i algunes multinacionals espanyoles les beneficiàries del règim dictatorial. I la intervenció, que es fa quan en bona part Gaddafi ja ha fet la feina bruta de netejar bona part dels rebels , té l'objectiu de sostenir al "Consell de transició libi" format en part per antics ministres de la dictadura que no valen massa més que el propi Gaddafi.

Tot i que és comprensible l'alegria entre la població de l'anunci de la intervenció a la ciutat de Bengasi, amenaçada el dia anterior d'una massacre per el dictador genocida, no cal fer-se falses esperances, perquè l'objectiu de la intervenció no és la necessitat de respectar els drets humans sinó la d'assegurar el manteniment de les condicions d'explotació dels recursos de Líbia com s'ha fet fins ara amb Gaddafi, amb un "Consell de transició" que en absolut representa els interessos populars.

Candidatura anticapitalista de Mallorca

"Dissidents se separa de la comuna doctrina del sistema capitalista, de la devastació del planeta que la seva permanent necessitat de creixement suposa, de la creença que aquesta ha de ser una societat d'opressors i oprimits, del seu sempre oportú còmplice, el patriarcat, i de la conducta que desemboca en desigualtats de tot tipus".

Les persones que s’identifiquen en aquest projecte comparteixen les bases programàtiques que identifiquen l’espai polític i social anticapitalista, del qual es reclamen i que tenen els següents trets i objectius:

Model social que volem

Volem una nova societat, on la majoria social, la classe treballadora, sigui subjecte de plenitud de drets, individuals i col·lectius. Contra la dictadura dels mercats optam per una economia planificada i autogestionada socialment.

En aquest camí volem l'abolició del règim monàrquic, heretat de la dictadura franquista. Volem un model d’organització social autènticament democràtic, basat en la participació directa, horitzontal i assembleària dels ciutadans i les ciutadanes, municipalista, sobiranista i republicà. Per la llibertat i contra la censura i repressió de tot tipus. Dissolució dels cossos repressius. Informació, control i eradicació de l’activitat feixista i xenòfoba . Per la recuperació i reparació de la memòria i dignitat de totes les víctimes del cop d’estat i la dictadura franquista. Recuperació dels cossos i reparació de la memòria de totes les persones assassinades que romanen encara a fosses comunes o anònimes. Anul·lació de totes les sentències franquistes.

Contra el sistema patriarcal.

El patriarcat és còmplice i soci del capitalisme i es retroalimententen a si mateixos, la qual cosa provoca que les dones no puguem assolir un estatus d'igualtat real. Per tant, estem per una societat no patriarcal i defensem la fi de les discriminacions laborals i salarials de les dones, l’ampliació del permís de maternitat i paternitat, una xarxa pública de llars d’infants i el repartiment igualitari del treball domèstic i de cura. Així mateix, reivindiquem la despenalització de l’avortament i la seva inclusió en la xarxa pública. Volem una política amb mitjans reals per combatre la violència de gènere que superi els límits de la legislació actual.

Del respecte al lloc que ens deixa viure.

El planeta no és una mercaderia, és ca nostra. Optam per la protecció de la natura. Per models d’activitat econòmica i social compatibles amb la protecció del medi ambient, equilibrats equitativament entre les diferents zones del planeta, incloent el necessari decreixement, per a la sostenibilitat global, als països actualment desenvolupats. Socialització de l'aigua i el seu repartiment. Energia 100% renovable i pública. Per la promoció i protecció del medi rural, l’agricultura ecològica, la seguretat alimentària, i l’activitat industrial i de serveis compatible amb els interessos generals de la població. No als transgènics. Per un medi urbà habitable i que afavoreixi la salut i la vida, en especial dels sectors més desafavorits: espais lliures i xarxa segura d'itineraris no motoritzats, transport públic eficient i gratuït, no a la dictadura del cotxe. Contra l'especulacio immobiliària, estam a favor d' una planificació del territori d'acord amb les necessitats socials i el respecte al planeta, i no en funció d'interessos dels poders econòmics.

Optam pel desmantellament de la indústria militar. Ens posicionam contra l'ús de l'energia nuclear.

Model laboral que volem

En relació a l'activitat laboral proposam que es generin feines útils socialment i que desapareixin les feines que tenen un caràcter destructiu per a la naturalesa i les persones.

Proposam la propietat pública dels mitjans financers i de producció (ET i CE) a partir de la nacionalització de la banca que s'ha de situar sota control dels treballadors i usuaris . Volem l’abolició de l’economia especulativa i del domini polític i econòmic de les entitats financeres, i contra la bancarització de la societat

Proposam la titularitat i la gestió pública per part dels treballadors i usuaris dels serveis essencials de la comunitat, per a garantir la gratuïtat i la qualitat dels mateixos: Sanitat, Educació, Mitjans de comunicació, Energia, distribució, Transports, Banca i Assegurances; atenció i protecció a persones o col·lectius amb risc d’exclusió o dependents. Estam contra la conversió en negoci privat dels drets de les persones i la privatització dels serveis públics, però també estam en contra de l'apropiació dels béns públics, que són de tota la ciutadania, i de la seva gestió per part de jerarquies privades als serveis dels partits que decideixen de manera absoluta en la seva gestió.

Necessitats bàsiques en relació al món laboral:

Optam per un canvi del model jeràrquic de l’organització del treball, i de la titularitat del mitjans de producció, cap a l’autogestió, mitjançant l'exercici del control per part de treballadors i usuaris..

Proposam l'increment de la població activa fins a la plena ocupació mitjançant el repartiment del treball existent, la reducció de la jornada laboral i i la promoció pública de nous llocs de treball per tal de possibilitar l'atenció de les necessitats humanes bàsiques no cobertes que són moltes.

Reivindicam uns salaris suficients per a una vida digna, i l'accés de les persones assalariades als beneficis, i a la gestió dels mateixos.

Proposam que es garanteixi un salari social per a tothom.

Camí dels objectius esmentats, lluitarem contra la precarietat laboral i l’atur, i contra la discriminació dels i les treballadores immigrants.

Necessitam una formació laboral que sigui útil i asseguri l'accés al món del treball, la igualtat d’oportunitats, i la promoció laboral de tothom, especialment de les dones i el jovent.

Proposam la derogació de les lleis que avalen l’acomiadament lliure i massiu (com la darrera Reforma Laboral), començant per l'anul·lació de l'acomiadament improcedent que castiga a la víctima i permet a l'empresari desfer-se de persones sense cap justificació.

Reivindicam l'accés universal al sistema públic de pensions i que aquestes permetin viure dignament.

Del model educatiu

Per una educació de progrés humà, contra la mercantilització de l’ensenyament. Pel ple suport a les lluites dels estudiants contra els projectes com el Pla de Bolonya. Per una educació pública, laica, humanista, científica, democràtica i enriquidora intel·lectualment, per a formar persones lliures. Per una Universitat pública al servei de la societat, i no del negoci de les empreses privades. Del model sanitariCamí de l'autogestió defensam la Sanitat Pública sense privatitzacions de la seva gestió i controlada pels treballadors i usuaris.

Del Transport Públic
L'únic camí per a la reducció de les substàncies contaminants és el transport públic, proposam la seva extensió que el faci eficaç i la gestió pública controlada per treballadors i usuaris.

Habitatge
Volem l’exercici efectiu, i gestionat públicament, del dret bàsic a un habitatge digne per a tothom. Els habitatges han de deixar de ser un objete d'especulació i recuperar el seu valor d'ús al servei de la ciutadania.

Prohibició dels desnonaments . Prou repressió de l'ocupació d'habitatges en desús.

Per una fiscalitat al servei del repartiment equitatiu de la renda.

Volem l’abolició dels paradisos fiscals i del deute extern dels països empobrits.

Per l’alliberament de tots els pobles del món, començant pel nostre. Pel lliure exercici del dret d’autodeterminació, i la plenitud dels drets democràtics i de sobirania del nostre poble. Contra tot tipus de colonialisme o dominació política, militar, econòmica o cultural. Per la defensa i promoció de la nostra cultura i llengua catalana, també com a eina bàsica d’integració de la gent nouvinguda. Ens posicionam contra la intervenció de l'exèrcit espanyol a l'exterior i per l'extinció de l'OTAN. Ens posicionam contra la Unió Europea en tant que el consideram un bloc imperialista, antidemocràtic i al servei de les corporacions multinacionals. Volem la derogació del Tractat de Lisboa, així com també de les diverses Directives antisocials (Bolkestein, 65 Hores...) Derogació de la Directiva de la Vergonya i de la Llei d’Estrangeria espanyola. No volem cap llei d’estrangeria. Drets per a tothom i papers per a ningú. Per la supressió d’organismes antidemocràtics, com la Comissió Europea i el Banc Central Europeu, i implantació de polítiques econòmiques i monetàries al servei del desenvolupament social i dels drets de la ciutadania.

Per la igualtat entre totes les persones, els éssers humans. Contra les agressions i discriminacions que pateixen les dones en la societat patriarcal i masclista que caracteritza el capitalisme. Contra tot tipus de discriminació de les persones, per raons d’ètnia, opció sexual, opinions polítiques, creences religioses, lloc de naixement o altres. Per la protecció i cura de la infantesa i de la gent gran.

Per una cultura de pau i de convivència pacífica entre els diferents pobles del món. Per l’abolició dels exèrcits i de les aliances militars al servei dels interessos globals del capital i del robatori dels recursos naturals. Per al fi de l’ocupació militar a països com Palestina, Iraq, Afganistan o Sàhara, i contra totes les guerres muntades pels interessos especulatius. Per la plena democràcia a tots els països del món, i el suport solidari a les lluites, com ara Tunísia i Egipte, contra les dictadures, la carestia de vida i l’explotació.

Optam per un sindicalisme combatiu i assembleari, com a eina per aconseguir aquests objectius.

Les persones que comparteixen aquestes bases programàtiques entenen que la participació de la ciutadania en la gestió de la cosa pública s’ha de fer fugint de la professionalització de la política. A més, s’organitzaran de manera assembleària i, preferentment, utilitzaran les eines del debat social i polític, i de la mobilització, per aconseguir derrotar l’hegemonia capitalista, i construir un model alternatiu, basat en els principis aquí exposats.

Mallorca, març de 2011.

Parti des Travailleurs