Bartomeu Clar, un blanquer amb les orelles tallades per delinqüència, fa sonar la trompeta en senyal de ban perquè tots els caps d’ofici i sobreposats acudeixin a la Sala. En arribar, Joan Carreres, calceter, fa llevar els bastons dels oficials reials i de la Sala agafen 300 piques i 76 espingardes. Antoni Cardona, teixidor de lli, és el primer en prendre espingardes de la Sala.
El dia 8 de Febrer, el matí, els jurats Joan Ot Puigdorfila, Guillem Desmàs, Jaume Martí, Miquel Sunyer, Rafel Arnau i Jordi Arquer es presenten a la Sala de la Universitat vestits amb gramalla negra de dol quan la gramalla habitual dels jurats era la vermella. Tots ells són fidels del governador Burgues per més que Rafel Arnau sigui entre ells representant de l’estament menestral.
Es produeix una situació tensa contra el lloctinent d’advocat fiscal Joan Andreu quan s’hi enfrenta Pere Bagur, perquè Andreu havia dit que a Bagur l’havien de tirar de la torre del castell a la mar.
Després es junten les banderes dels oficis a Cort i es proveeixen llocs de control de la ciutat. També es produeixen amenaces contra els jurats (representants de la ciutat per els estaments) per la seva actitud provocadora, i Joan Crespí els fa mudar la gramalla i convoca un consell a la Sala de la Consignació dels censals perquè es tem que puguin fer desaparéixer els llibres comptables que els agermanats volen revisar. Es procedeix a la destitució del clavari bosser (comptable) Joan Albertí perquè els agermanats no dubten de l’existència d’irregularitats en la gestió.
Mitjançant l’apotecari Joan Oliver, Joan Crespí que es aclamat instador, o sigui, promotor del plet, s’excusa dels aldarulls, provocats especialment per l’alliberament dels presos comuns.
El Virrei rep cartes de suport de Pollença, Inca i Llucmajor i Sineu, i acorda amb Joan Crespí que no cridi als forans.
El dia 9 de Febrer, dissabte, el Virrei surt a cavall amb el doctor Pere Fe i cinc més, i veu que els agermanats han posat controls a totes les portes i no deixen partir vaixells. El virrei vol negociar amb l’ajut de l’apotecari Joan Oliver i de Nicolau Vaquer, cirurgià.
Al claustre de Sant Francesc es fa un consell on es procedeix a l’elecció dels “elets” dels oficis. Hi són elegits Antoni Coll, Bernat Oriol i Antoni Bauçà peraires, Lluc Enric,sastre, Joan Quintana, assaonador, Perot Puig, calceter, Rafel Ripoll, capeller, Joanot Colom, barreter, Pere Bagur, sabater, Llorenç Messeguer, teixidor de llana i mestre d’esgrima, Gabriel Bibiloni, teixidor de llana, Guillem Vic, espaser, Joan Entenç picapedrer, Joan Carbonell, baster, Joan Oliver, apotecari, Joan Danús, botiguer, Pere Martí, cirurgià, Pere Fiol,apotecari, Nadal Mesquida, Miquel Colom, , Jordi Norat, Carles Gaià, notari, Antoni Doménec, assaonador, Miquel Obrador, forner, Bernat Esteva, argenter, Pere Vaquer, barber, Joan Crespí, peraire, és l’instador.
Es proposa a Joanot Gual (advocat dels creditor censalistes) que faci d’advocat de l’instador juntament amb Bartomeu de Verí, però aquest darrer s’oposa totalment i el 18 de Febrer es confirma pel governador a Gual i al notari Jaume Romaguera.
Els agermanats vigilen les portes de la ciutat que aleshores tenia encara la muralla islàmica amb 174 torres i que seguia gairebé el mateix traçat de la que es va fer posteriorment.
Joan Bonet, ferrer, era capità agermanat del Moll
Eloi Damià Bogelles, ferrer, també era capità del Moll
Bartomeu Massanet, calderer, guarda la Torre de Senyals.
Pere Dalmau, barber,era el capità agermanat de les torres de Sant Antoni
Rafel Fornari,teixidor de llana, guardava la porta de Sant Antoni.
Pere Crespí, llibreter, era el capità agermanat de Cort.
Francí Garau, peraire, era capità de la Sala de la Universitat.
Gabriel Doménec, assaonador, era capità de la Calatrava.
Rafel Girard, sabater, era capità de Santa Eulàlia.
Pau Gilabert, sucrer, era capità de Santa Creu.
Joan Manresa, teixidor de llí, també capità de Santa Creu.
Guillem Genovard, peraire, era capità de Sant Jaume.
Pere Joan, teixidor del forn cremat, guardava l’entrada de Santa Magdalena
Martí Jordi, guardava l’entrada de Santa Magdalena.
Bernat Gual,era capità de la Porta Plegadissa
Baptista Garau, peraire, guardava la Porta Plegadissa ( baix c/ Oms)
Seguer Sabater, guardava la Porta Plegadissa.
Antoni Vey, peraire, guardava la Porta Pintada.
Bartomeu Ramis, barreter, guardava la Porta Pintada.
Joan Femenia, teixidor de llí, tenia les claus de la Porta Pintada.
Rafel Ferrer, ferrer del Bordell (actual Caputxins) guardava Porta Pintada
Miquel Sagrera, picapedrer, guardava la Porta de Santa Catalina.
Agustí Damià Bogelles, era capità de la Porta de Santa Catalina.
Antoni Oliver, era capità de la torre de la Porta del Mar.
Ramon Terrassa, tintorer, guardava la Porta del Sitjar.
Gabriel Cerdà, tintorer, guardava la Porta del Sitjar.
Andreu Tallades, teixidor, guardava
la Porta del Sitjar.(enderrocava
casas de los bons y los tints de mestre Bartomeu Ballester-
Informacions Judicials-Quadrado)
Jaume Escrivà, ferrer, feia d’artiller a la Porta del Sitjar.
Baptista Garau, picapedrer, adobava les muralles.
Antoni Amengual “Capdeferro”, picapedrer, adobava les muralles.
Llorenç Messeguer, teixidor de llana, era capità de Sant Nicolau.
Bartomeu Mir, peraire, guardava a Sant Nicolau.
Macià Suau, assaonador, guardava l’entrada de la Seu.
Martí Doménec, sabater, guardava l’entrada de la Seu.
Antoni Felip, barber, guardava l’entrada de la Seu.
Pere Fuster, guardava l’entrada de la Seu.
Pere Sard, sabater, guardava l’entrada de la Seu.
Rafel Donat, argenter, guardava la Seu i llevava les vitualles.
Rafel Mir, sabater, guardava l’entrada de la Seu i reconeixia les dones.
Joan Moyà, mariner, a la Seu i posava les mans a les cuixes de les dones.
Pere Sard, sabater, guardava l’entrada de la Seu, refugi de mascarats.
Antoni Serra, mercader, guardava la Llotja.
Bartomeu Mir, peraire, guardava l’església Sant Nicolau contra mascarats.
Antoni Riera, sabater, guardava Sant Nicolau
Jaume Roca, teixidor de lli, vigilava dalt del campanar de Sant Miquel
Gabriel Tomàs, peraire, de l’ Illa Poador de na Xona (Sindicat), talaier de Sant Miquel.
Perot Molines guardava la muralla davant can Pruners
Miquel Cànoves, paraire, guardava El Temple, seu de l’inquisició
El dia 10 de Febrer, diumenge, es produeixen detencions dels avalotadors que aprofitaven el buit de poder en benefici propi.
El dia 13 de Febrer de 1521, que era dimecres de cendra, Joan Crespí i 200 més es planten davant el Palau Reial reclamant que s’entreguin les actes dels processos dels detinguts el 6 de Febrer. Davant la pressió es tanquen les portes del Palau Reial, i els agermanats intenten escalar el mur. El virrei rep Joan Crespi i guanya temps per fer-ne duplicats notarials que, dos dies després s’entregaran a Jordi Botí, de manera que vagi a la Cort amb els avisos i els processos.
El dia 15 de Febrer de 1521, Joanot Colom, síndic dels elets, i Miquel Nebot, notari en representació de l’instador surten cap a València, per establir relacions amb la Germania Valenciana i conéixer a fons la seva estructura, permesa en principi per Carles V, de manera que el procés es faci legal a més de legítim. Amb ells hi van Nicolau Ripoll, paraire, Rafel Ripoll capeller i Guillem Vaquer, capellers i Antoni Benet, sastre. Al mateix temps, Jordi Botí, paraire de la Drassana de Santa Creu, i guarda de mar, burla la vigilància i surt amb avisos del virrei cap a la Cort. Amb ell hi va el notari Llorenç Claret, habitant de Sant Miquel.
El dia 16 de Febrer, el notari Jaume Ramiro rep el manament de facilitar els llibres de la Consignació a l’instador i als “elets” dels oficis.
El dia 21 de Febrer, Joan Frígola, cobrador d’imposts, va presentar una queixa perquè la gent no volia pagar.
El dia 23 de Febrer, dissabte, es produeix una concentració davant el Palau Reial demanant la retirada dels processos de Jeroni Nicolau i Camagrossa,escapats de la presó, i acusats de delictes comuns. Camagrossa havia promés servir a la Germania.
El mateix dia, dissabte, el governador confirma a Pere Malferit i Jaume Montanyans com a advocats del poble.
El dia 24 de Febrer, gairebé 1800 agermanats fan una mostra militar pels carrers de Ciutat. Els agermanats han pres el seu moviment com una creuada i per això s’han posat una creu roja al pit i s’han deixat la barba.
La Quitació és santa. Cada gremi té la seva ensenya. Els moliners van amb una tela amb brodaduda d’or,els gerrers amb una bandera groga, els botiguers amb bandera blava de tafetà, els blanquers duen a la bandera l’escut amb el calze i l’hòstia sobre la bandera amb els pals, els carnissers amb bandera blanca, els pintors i boters amb banderes de tafetà blaves i vermelles, els argenters i els sastres amb banderes vermelles de tafetà, els sabaters, bandera vermella de domàs, els ferrers, groga i vermella, els paraires, bandera d’or i carmesí i blaves de tafetà.
Simó Nicolau, botiguer, Gabriel Piris, sastre, Bernadí Socies, Joanot Gil, Joan Seguí, abaixador, Joan Bonet, ferrer, Antoni Garau, picapedrer, Pere Avellà, paraire, Pere Francès, serrador, Joan Puig, barreter, duien espingardes, Antoni Oliver i Pere Roca,barreter duien alabardes, Pere Joan, peraire, duia una ballesta, Lluc Marçà, picapedrer, anava amb una espasa a cada mà, Carles Vanrell, sabater, duia guants de malla i espasa de dues mans, Blai Garriga, flassader duia capa i espasa, Antoni Gual, amb capa, espasa i rodella, Pere Vinyavella, mesurador d’oli, duia celada al cap i una destral, Miquel Capellà, taverner, anava amb una maça de claus
Pere Pellicer, forner, duia una llança verda, Joan Avellà sabater duia espasa i rodella (escut radó), Antoni Gual, espasa, rodella i capa, Joan Farfan, traginer tenia un escut daurat, Guillem Seguí, calceter, duia un pavès daurat robat de Sant Francesc, Perot Costa, el barber dels Colom s’havia posat un jaquet de malla, Francí Garau,paraire, duia la cuirassa vermella
El mateix dia, torna Jordí Botí que habia anat a Barcelona a entregar avisos a la Cort. Barcelona patia la pesta i els morbers no l’havien de deixar entrar En aquest cas era obligatòria la inspecció del seu bergantí, i la quarentena, però desembarcà a Santa Ponça.
Els agermanats en saber-ho el cercaren, i Botí s’amagà a la torre de Porto Pi. Només el virrei va evitar la seva mort en mans agermanades (l’hostaler Joan Palou el volia matar) , però, saquejaren i li cremaren el bergantí, i després saquejaren la seva casa de la Drassana. Cosme Bonet, agermanat mariner, duia la iniciativa.
Els agermanats demanen responsabilitats als morbers per haver comès una infracció greu i demanen el seu càstig. A partir d’aquests fets només dues portes de Ciutat queden obertes, la Porta Pintada i la de Sant Antoni.
Al mateix temps, s’intenta l’adhesió forana a la germandat menestral, però el virrei maniobra en contra.
El 3 de Març de 1521, el virrei Miguel Gurrea delega la justícia civil i criminal