23 d'abril de 303 - Mor sant Jordi de Capadòcia, soldat romà i màrtir.
7 de maig del 303 - Mor Flavi de Nicomedia, màrtir cristià
8 de maig del 303 -Mor Acaci, decapitat, centurió romà
15 de maig del 303 - Mor Primiano de Larino, màrtir cristià
1 de juny del 303 - Mor Crescentino, soldat romà, màrtir
10 de juny del 303- Mor Faustina de Cizico, màrtir
2 de novembre del 303 - Assassinat Just, cristià.
Any 304
Martiri de Sant Cugat
Mor sant Victor a Girona
16 de gener de 304 - Mor sant Marcel.li papa
21 de gener de 304 - Mor Greca de Decimomannu decapitada en la persecució de Dioclecià als cristians
Febrer del 304 - Imposició de sacrificis als deus.
24 de febrer del 304- Mor decapitat sant Sergi.
26 d'abril de 304 - Mor Marcel·lí, papa entre 296 i 304.
2 de maig del 304 - Mor Napoleó, cristià, a Alexandría, torturat
4 de maig del 304 - Mor Florià de Lorch, soldat romà, màrtir cristià
12 de maig del 304 - Mor sant Pancraci en la persecució de Dioclecià
16 de maig del 304 -Mor Restituta d'Àfrica, màrtir cristiana
21 de gener de 305 - Mor Agnès de Roma, cristiana de la gens Clàudia decapitada als 12 anys en la persecució de Dioclecià i és enterrada a les catacumbes de Via Nomentana.
22 de gener del 305 - Mor Vicenç de Saragossa, religiós hispanoromà, capturat i torturat en la persecució de Dioclecià, per la qual cosa és venerat com a sant i màrtir.
1 d'abril del 305 - Mor Marcel·lí papa
1 de maig de 305 -Dioclecià i Maximià es retiren del tron de l'Imperi romà.
17 de febrer del 306 - Mor Teodor d'Amàsia, militar romà.
2 d'abril del 306 - Mor Appià de Cesàrea, llançat a la mar amb una pedra fermada als peus
9 d'abril de 306 - Mor torturat i anegat, Edesi d'Alexandria, per oposar-se a la reclusió de verges consagrades convertides en esclaves en un bordell
8 de gener de 307 - A Xina, l'emperador Jin Huidi, és enverinat pel seu fill Jin Huaidi.
31 de març de 307 - Després del divorci de Minervina, Constantí es casa amb Fausta, filla de l'ex emperador romà Maximià
2 d'abril del 307 - Mor Teodosia de Cesàrea, torturada i llançada a la mar
14 de maig del 307 - Mor màrtir Bonifaci de Tarso.
27 de maig del 308 - Marcel I, elegit papa
16 de gener del 309 - Mor Marcel I, papa entre el 308 i el 309.
5 de març del 309 - Mor Adrià de Cesàrea, màrtir cristià.
18 d'abril del 309 - Eusebi I és escollit papa.
4 de juny del 309 - Mor Quirí, bisbe de Sciscia
30 d'abril del 311- Per l'edicte de Sàrdica, l'emperador Galeri autoritza el culte cristià
5 de maig del 311 - Mor Galeri Maximià, emperador romà
7 de gener del 312 - Mor Llucià d'Antioquia
3 de gener del 313 - Neix Nintoku, 16è emperador del Japó
14 de març del 313 - L'emperador Jin Huidi és executat pel Liu Cong, legislador de l'estat Xiongnu.
30 d'abril del 313 - Licini venç i mata César Maximí Daia a la batalla de Tzirallum i unifica l'Imperi Romà Oriental
13 de juny del 313
A Nicomèdia (actual Turquia), l'emperador Licini publica l'Edicte de Milà, que reconeix la llibertat de culte de totes les religions en l'Imperi romà.
10 de gener del 314 Mor Melquíades, papa entre 311 i 314.
31 de gener del 314 - Silvestre I succeeix a Melquíades com a papa de l'Església catòlica.
1 d'agost del 314 - El concili d'Arles condemna el donatisme.
4 de febrer del 316 - Mor Blai de Sebaste, bisbe armeni de Sebaste (Turquia)
7 de març de 321- L'emperador romà Constantí declara el diumenge («venerable dia del Sol») com a setè dia de la setmana, en lloc del dissabte jueu.
3 de maig del 324 - A Bizanci, Helena de Constantinoble (mare de l'emperador Constantí) diu haver trobat la creu de fusta en què va morir Jesucrist.
19 de desembre del 324 - A Roma, Licinio abdica com a emperador romà.
20 de maig de 325 - Concili de Nicea, primer concili ecumènic de les esglésies cristianes.
26 de febrer del 326 - Mor Alexandre, patriarca d'Alexandria (també 17 d'abril o any 328)
11 de maig de 330
La ciutat de Bizanci és renomenada com Nova Roma durant una «cerimònia de dedicació», però, es continua coneixent més popularment com Constantinoble.
18 de gener del 336 - Marc, papa
29 d'abril de 336 -L'emperador Constantí I aprova una llei que penalitza la bastardia
6 de febrer del 337 - Juli, és nomenat papa (diumenge)
22 de maig del 337
Mor Constantí I el Gran i en el seu testament deixa l'imperi, indivís, als seus tres fills Constanti II, Constanci II i Constant i als seus nebots Dalmau i Anibalià. Després de l'assassinat d'aquests, Constantí II rep el govern de les Galias i Britània, Constanci II, l'orient i Constant es queda amb tot Itàlia i Àfrica.
5 d'abril de 342 - Vulcaci Rufino jura com a comte d'Egipte i Mesopotàmia
1 de febrer del 344 -Mor Sever, bisbe de Ravenna
12 de setembre del 346 - Mor Maximí, bisbe de Trèveris.
11 de gener del 347 - Neix a Cauca , Flavi Teodosi (Teodosi I).
5 de maig del 347 - Neix Paula romana, santa cristiana
18 de gener del 350 - Flavi Magne Magnenci destitueix Constant i es proclama emperador.
3 de juny del 350 - Flavi Popili Nepocià es proclama august.
25 de desembre del 350 - El papa Juli I suggereix que el naixement de Jesus ―de data desconeguda― sigui celebrat aquest dia.
1 de març del 351 - Vetranió es proclamat emperador per les seves tropes a Il·líria i Pannònia.
7 de maig de 351
El César Constanci Gal tria la seva nova capital: Antioquía.
Revolta jueva contra Gal
A les 9 una gran lluminositat en forma de creu va aparèixer durant hores sobre el mont Gòlgota
28 de setembre del 351 - Flavia Magne Magnenci és vençut vora el riu Drave per Gal.
12 d'abril de 352 - Mor Juli I, papa
17 de maig del 352 - Elecció del papa Liberi
17 d'abril del 353 - Mor Innocenci, bisbe de Tortona
11 d'agost del 353 - Suïcidi de l'emperador Flavi Magne Magnenci.El succeeix el seu germà Magnenci Decenci
Balèria va viure 60 anys- Mosaic de Son Peretó
25 de desembre de 354
El papa Liberi decreta aquest dia com la festa del naixement de Jesús de Natzaret
Novembre del 355- Flavi Claudi Julià, l'Apòstata, és nomenat césar d'Occident
17 de gener del 357- Mor Antoni Abad, religiós egipci (n. 251).
28 d'abril del 357 - Constantí II entra a Roma
19 d'abril del 359 - Neix Flavi Graciá a Sírmium, fill de Valentinià I i Marina Severa
3 de novembre del 361 - Mor Constanci II prop de Tars. El succeeix Flavi Claudi Julià, l'Apòstata.
21 de febrer del 362 -Atanasi, torna de l'exili a Alexandria i vol imposar el seu bisbat a totes les faccions cristianes
17 de juny del 362 - La Constitució de Julià prohibeix als cristians l'ensenyament de gramàtica i retòrica
1 de maig del 363 - Mor torturat Ciríac, bisbe de Jerusalem
19 de maig de 363 - Un terratrèmol castiga Petra (Jordània)
29 de maig del 363 - L'emperador romà Julià derrota l'exèrcit sassànida enfront de la capital Ctesifonte.
26 de juny del 363 - Mor Flavi Claudi Julià l'Apòstata en combat a Ctesifont on va vèncer. El succeeix Flavi Claudi Jovià, que és proclamat emperador romà per l'exèrcit.
9 de setembre del 363 - Jovià decreta l'expropiació dels béns i dels temples pagans
11 de setembre del 363 - Jovià ordena la pena de mort per als que segueixin el culte dels deus pagans o l'adivinació.
17 de febrer del 364 - Mor l'emperador Jovià intoxicat quan dormia.
26 de febrer del 364- Valentinià I és proclamat emperador romà per l'exèrcit de Jovià.
15 de juny del 364 - Eclipsi llunar visible a Alexandria i observat per Theon, pare d'Hypàtia
25 de novembre del 364 - Eclipsi llunar visible a Alexandria
22 de novembre del 365 - Mor Fèlix II, antipapa arià.
2 de gener del 366 - Els alamans creuen el riu Rin, congelat, envaint l'Imperi romà.
18 de gener del 366 - Neix Valentinià Gàlata,polític romà, fill de l'emperador Valent.
27 de maig de 366- Mor Procopi, usurpador romà (n. 326).
24 de setembre del 366 - Mor el papa Liberi
1 d'octubre del 366 - Damàs, papa, tot i que un sector arià comandat pel bisbe de Tívoli, Pau, tria Ursici com a papa. En els enfrontaments entre les dues faccions moren 137 persones.
4 d'agost del 367 - Fluvi Gracià és proclamat august pel seu pare.
15 de setembre del 367 - Ursinici, antipapa arià, torna a Roma
Entre els anys 369 i 385- Les Balears perden el seu vincle amb la província cartaginesa i forma la «PROVINCIA PRAESIDIALIS BALEARIUM» segons refereixen els documents «NOTÍTIA DIGNITATUM» i EL «LATERCULUS POLEMII».
14 de juny del 370
Basili Magne és ordenat bisbe de Cesàrea de Capadòcia
29 de juliol del 370 - Valentinià a instàncies de sant Jeroni prohibeix a monjos i eclesiàstics entrar a les cases de les vídues i donzelles i admetre donacions o herències d'aquestes.
12 d'abril del 371 - Mor Zenó de Verona
Any 372 - Revolta del berber Firm autoproclamat emperador amb el suport dels númides i donatistes contra Romà, comte d'Àfrica.
2 de maig de 373 - Mor Atanasi, bisbe d'Alexandria
9 de juny del 373 - Mor sant Efrem
17 de novembre del 375 - Mor l'emperador Valentinià I. El succeeixen els seus fills Flavi Gracià que governa Hispània i Valentinià II a Àfrica sota la regència de la seva mare Justina, de religió ariana.
Maig del 378- Gracià amb la cooperació dels general Nanniè i Mel·lobaudes o Merobaudes (un franc que era comes domesticorum), va derrotar als lentiens, tribu dels alamans, a la batalla d'Argentovarium, propera a l'actual Colmar
9 d'agost de 378 - Els visigots vencen l'emperador Valent que mor en combat a Adrianópolis (Edirne).
18 de novembre del 378 - Mor Martí II bisbe de Magúncia
19 de gener del 379 - Gracià cedeix l'imperi d'Orient al general Teodosi I..
25 de desembre del 379 - A Constantinoble, Gregori Naciancé realitza el primer esment d'un banquet nadalenc.
27 de febrer del 380- L'emperador Teodosi I dicta l'Edicte de Tessalònica on es decreta el catolicisme com la religió oficial de l'Imperi romà.
4 d'octubre del 380 - Concili de Caesaraugusta. Condemna del priscilianisme.
26 de novembre del 380 - Teodosi, de retorn a Constantinoble dos dies abans, expulsa al patriarca Demòfil que s'oposava a les resolucions del concili de Nicea.
10 de gener del 381- El culte catòlic és establert com a religió única, prohibint-se totes les altres incloent les sectes dels arrians, macedonians i altres menors derivades del cristianisme
Setembre del 381 - Concili d'Aquileia
Any 382 - Confiscació de béns dels temples pagans
3 d'octubre de 382 - Tractat de Roma amb els visigots pel qual s'estableixen com a aliats a Panònia, Mèsia, Tràcia i Macedònia.
25 d'agost del 383 - Assassinat Flavi Gracià August (el Jove) pels soldats
5 de maig del 384 - Mor Britó bisbe de Trèveris
11 de desembre del 384 - Mor sant Damàs, papa
15 de desembre del 384 - Sirici I elegit papa
10 de febrer del 385 - Carta de Sirici, papa,a Himer,bisbe de Tarragona
18 de març del 386 - Mor Ciril, bisbe de Jerusalem
24 d'abril del 387 - A Milà és batejat sant Agustí.
18 de gener del 388 - Disc de Teodosi a Almendralejo.
14 de març del 388 - Mor Materno Cinegio, alt funcionari romà, comte, qüestor i prefecte
28 d'agost del 388 - Mor assassinat pels seus soldats l'usurpador imperial Magne Climent Màxim
26 de març del 391 - Mor Pere, bisbe de Sebaste (Sivas-Armènia)
15 de maig del 392 - Valentinià II és assassinat mentre avançava cap a les Gàl·lies a la recerca de l'usurpador franc Arbogastes.
El succeix Flavi Eugeni.
Any 393 - Amb el suport del seu pare, Teodosi I, Flavi Honori és nomenat august d'Occident als 8 anys i mig d'edat.
25 de desembre del 393 - Paulí de Nola, ordenat sacerdot.
6 de setembre del 394 - L'emperador d'Occident Flavi Eugeni, vençut i capturat per les tropes de Teodosi, és executat.
17 de gener del 395 -Mor l'emperador Teodosi . Flavi Honori, emperador d'Occident i Arcadi, emperador d'Orient.
27 d'abril de 395 Matrimoni de l'emperador romà d'Orient , Arcadi amb Eudoxia.
8 de febrer del 397 - Mor Evenzio de Pavia, bisbe de Roma
31 de març del 397 - Neix K'uk B'alam I, fundador de la dinastia maia de Palenque.
4 d'abril del 397 - Mor Ambrosi, Pare de l'Església
7 d'abril del 397 -L'emperador Honori prohibeix vestir robes bàrbares a Roma
Any 398 - Estilicó, magister militium d'Honori envia Mascezel amb un exèrcit de 5000 homes contra Gildó (germà de Mascezel) revoltat a Àfrica.
16 de gener del 399 - Mor Nintoku, 16è. emperador japonès (n. 313).
19 de gener del 399 - Neix Elia Pulquèria, emperadriu (m. 453).
26 de novembre del 399 - Mor sant Sirici, papa
27 de desembre del 399 - Anastasi I, papa.
.