Any 941

L'abadessa Aylo apareix al capdavant d'una comunitat mixta o dúplice al monestir de Santa Maria de Piasca (Cantàbria).
 
Rebel·lió dels Banu Gómez contra Ramiro II, qui envia al comte Munio Flaín (fill de Flaín Díaz), que és derrotat, perdent 300 homes.
   
El califa envia al seu secretari, el metge jueu Hasday ibn Shaprut (de vegades anomenat Hasday ibn Ishaq), acompanyat del metropolità de Sevilla (Abbas ibn al-Mundir) i els bisbes d'Elvira (Granada) (Abd al-Malik ibn Hassan) i Urci (amb residència a Pechina; Almeria) (Yaqub ibn Mahran), que viatgen de Còrdova a Lleó per pactar amb Ramiro II el rescat dels presoners capturats en Simancas (sobretot Muhammad ibn Hashim at-tuyibí, emir de Saragossa): després de 7 mesos en Lleó els ambaixadors s'entrevisten amb el rei a Yilliqia (Santiago de Compostel·la) i la pau se signa el 26 ago, obtenint la llibertat de l'emir, que és nomenat visir  a Còrdova i després es reincorpora al seu càrrec de governador de la Marca Superior (941-50). També es recupera l'Alcorà del califa capturat a Simancas.
   
Margo Asinari apareix com tenente del castell de Jubera (La Rioja).
   
Finalitza la regència de la seva mare i Sunifred II exerceix com a comte de Cerdanya i Conflent (941-67) i Guifré II com a comte de Besalú (941-57).
   
Primera menció dels castells de Castelladral, a Navàs i Gotmar (després Castellet i Callús), a Callús (Bages, Barcelona).
   
Els catalans envien emissaris a Còrdova per ratificar el tractat de pau de l'any anterior (Sendred de Cervelló és l'emissari del seu cosí el comte Sunyer I), a la vegada que Tortosa (Tarragona) aconsegueix del califa una reducció dels tributs (els eximeix de azaques i almoines), al·legant ser veïns d'un enemic que els causa molts perjudicis (els comtats catalans), que aquest any o el següent s'apodera de Tarragona (941 / 2-65 / 6) i altres fortaleses i enclavaments del seu entorn .

Ahmad ibn Yala, caid de la restaurada fortalesa de Saktan (en el sistema central; Salamanca o Madrid) envia carta de la seva victòria i 200 presoners lleonesos a Còrdova.
   
L'hereu Al-Hakam és encarregat de la recaptació d'impostos, del Tresor i de l'encunyació de monedes.
   
Arriba a Còrdova procedent de Bagdad el filòleg, lexicògraf i gramàtic armeni Abu Ali al-Qali, autor del "Llibre dels dictats".
   
Construcció de la mesquita aljama de Madinat al-Zahra (Còrdova) en només 48 dies, per a això el califa manté permanentment en actiu a mil artesans, tot i que la làpida trobada assenyala la data 333 de l'hègira (944/5).









Any 941:

Primera referència del cenobi de santa Maria de Serrateix.

Gener del 941 - Mor Bermudo, primogènit de Ramiro II de Lleó (gen).

3 de març del 941 - Abd al-Rahman III inaugura el canal que va de la serra de Còrdova fins l'Alcàsser de la Sínia, a l'oest de la ciutat.

21 d'abril del 941 - Mor Abu l-Husayn Bajqam, emir del califat abbàssida

Setembre del 1941- El rei García de Pamplona ataca fortificacions musulmanes de la zona d'Osca (Labiba, Sen, Labata, ...)

endavant