La situació a Tunísia
Amb
un 39,5 % dels vots, Beji Caid Essebsi ha resultat vencedor, com ho va
ser a les legislatives Nidaa Tounes, llista en la que s'han reciclat
vells membres del partit de Ben Ali (RCD). Beji Caid Essebsi havia
militat al RCD, però abans de 1991.
Els candidats benalistes oficials Mondher Zenaidi, set vegades
ministre de 1994 a 2011 (RCD), no ha obtingut més que el 0,74 % dels
vots. Kamel Morjane, va ser ministre en dues ocasions, els anys 2005 i
2011, i ha obtingut l'1,27%.
Pel que fa a Abderrahim Zouari, que va ser set vegades ministre entre
1991 i 2011i secretari general del RCD l'any 1999-2000, prudentment va
retirar la seva candidatura a l'últim moment.
El Front popular, que reagrupa l'essencial de les forces
d'esquerra i una part dels nacionalistes àrabs, accentua la seva
empenta : Hamma Hammami ha obtingut la tercera posició amb un 7,8 %
dels vots.
El milionari Slim Riahi amb una fortuna estimada en 2,7 mil milions de
dòlars arribada de Líbia després de la caiguda de Gadafi, és propietari
d'un prestigiós equip de futbol, i ha obtingut un 5,6 %. A les
legislatives, les llistes d'UPL, reagrupament clientelar a l'ombra de
Slim obtingueren 16 escons (7,4 %). afavorit per Ennahdha, els diners i
el futbol. Obre així una nova tradicio populista de dreta al Parlament.
Hechmi Hamdi, home de negocis resident a Londres ha obtingut un
5,8 % dels vots. L'any 2011 havia obtingut un 12% dels escons sobre la
base de promeses demagògiques, i en les darreres legislatives d'octubre
de 2014 només ha arribat a obtenir l'0,9% dels escons.
La principal diferència amb les legislatives és que el president
sortint Marzouki arriba al segon lloc, mentre que el seu partit, el
CPR, va quedar en sisena posició amb només 4 diputats, sobre el 29 que
aconseguí l'any 2011.
La principal raó de la segona posició de Marzouki rau en que
Ennahdha havia decidit no presentar candidat a les presidencials, sens
dubte per por d'accentuar la visibilitat de la seva reculada. Tot i que
la direcció d'Ennahdha no havia donat consigna de vot per a la primera
volta, la majoria dels seus membres i electors han votat per Marzouki ,
el qual havia servit de suport al govern islàmic durant els anys
2012-2013.
L'època negre és encara lluny de ser oblidada per molts tunisians
i en particular pels islamistes.
Gràcies a aquests vots caiguts del cel, Marzouki, el partit del qual
només havia arribat a un 2 % dels sufragis a les legislatives, ha
recollit un 30 % dels vots a les presidencials, de manera que arribarà
a una segona volta en la que els tunisians hauran de triar entre la
peste i el còlera.
Durant la seva campanya a la primera volta, Marzouki ha estat
atacat amb virulència per l'esquerra, que l'ha tractat de clown i de
protector dels terroristes islamistes, etc... Mentre que Hammami és
descartat de la cursa per la presidència, Marzouki espera una segona
volta exitosa.
El president té poders reduïts, i aquesta elecció té
per objectiu fer el pes en la composició del proper govern. Sigui quina
sigui la composició d'aquest govern format per Nidaa, la seva política
social i econòmica serà de caràcter neo-lliberal.
Per part del Front Popular es descarta el
suport a Ennahdha. A les legislatives de l'octubre de 2014, Ennahdha ha
perdut un 36,8 % dels vots i un 22,5% dels escons obtinguts l'any 2011.
Una part de la població ha expressat així el seu rebuig als dos anys de
govern Ennahdha i a les violències islàmiques que els han acompanyats.
Tanmateix Ennahdha no és el primer partit a l'Assemblea i per això no
serà encarregat de dirigir el futur govern. Però situat encara amb un
31,8 % dels escons (enlloc del 41,5 % que tenia), Ennahdha conserva un
poder important, i tindrá la capacitat de bloquejar les lleis que
necessitin una majoria dels dos-terços, en cas de no participar en el
proper govern.
En el cas de la candidatura al govern de
Nidaa, hi ha un debat obert en el qual el corrent social-demòcrata
Kotb-Le Pole, que no ha obtingut ni un escó ha manifestat que estava
per respondre favorablement als avenços de Nidaa. De manera més
inquietant, el diputat del PPDU Mongi Rahaoui ha declarat la seva
disposició a treballar amb els que prenguin en consideració els
elements cabdals del seu programa.
El Parti des patriotes unifies (PPDU) és un
partit d'orígen marxista-leninista, del que era membre Chokri Belaid,
assassinat el 6 de febrer de 2013. El PPDU disposa de 4 dels 15 electes
del Front popular.
Aliar-se a Nidaa seria un desastre en un
moment com l'actual, quan les vagues fins l'octubre de 2014 superen ja
les de tot l'any 2011.
La Lliga de l'Esquerra obrera (LGO) s'oposa al vot
de confiança a un govern que se prrepara per combatre les
reivindicacions econòmiques i socials de la gran majoria de la
població. La Lliga és una organització de la Quarta internacional i
disposa de dos diputats: Nizar Amami i Fathi Chamkhi.
Encara no es coneix com es
posicionarà el Parti des travailleurs (organització d'orígen
marxista-leninista) que constitueix la principal força del Front, en
tant que disposa de 6 dels 15 diputats.
Els partits situats en
l'òrbita d'Ennahdha (CPR i Ettakatol) han reculat totalment. El CPR ha
obtingut 4 diputats quan en tenia 29 i la secció de la Internacional
socialista (Ettakatol) ha perdut tots els 20 diputats que tenia.
Els aliats de Nidaa, (Massar i Joumhouri), han reculat de manera que
Massar (hereu del PC de Tunisia) no ha obtingut cap diputat i en tenia
cinc i Joumhouri només en conserva un dels 16 que tenia amb el nom de
PDP.
Aquests fets
proven que el rebuig a aliar-se a Nidaa és una qüestiò clau per al
porvenir del front.
Dominique Lerouge
Polítics estafadors: hi ha doblers per als rics i els bancs, però no n'hi ha per a l'educació i encareixen el material escolar.
Una
matrícula de 60 crèdits a la Universitat de Barcelona (Belles Arts)
passa en un any de costar 1437,02 euros al preu de 2288,14 euros. Una
estafa perpetrada pel govern de Catalunya, el govern del partit
castigat per la fiscalia en relació al cas Millet.
Pertot arreu ens governen una colla de bandolers que es diferencien pel
canvi d'etiqueta política, però tots ells són iguals.
A més dels retalls a tots els nivells educatius (en aquest Regne
bananer d'Espanya només hi ha doblers per als milionaris de la Roja),
ens incrementen els doblers del material escolar amb la pujada de
l'IVA, fins al 17 punts (del 4% al 21%) els següents productes:
quaderns d'escriptura, agendes escolars, blocs d'exàmens, forros de
llibres, quaderns de cal·ligrafia, quaderns de música ,cartolines de
colors, ceres plàstiques, compassos, joguines escolars de fusta,
escumes de colors,paper xarol, paper kraft, paper de seda, paper
vegetal, pasta de modelar (plastilina), recanvis de paper, témperes i
només mantenen un IVA del 4% els següents productes:llibres de text,
mapes i partitures ,àlbums, blocs de dibuix, i llibres de vacances,
L'IVA de la resta del material escolar puja tres punts, del 18% al 21%
Urgeix
És urgent i
imprescindible llevar de les institucions de govern als fracassats de
dreta, centre i "d'esquerra" que ens roben dia si, dia també, si volem
evitar la misèria . És urgent nacionalitzar tota la banca i les
institucions financeres amb control ciutadà i fer que funcionin en
interès de la ciutadania.
Rescat-usura: no hi ha cap raó ni una per haver de pagar una taxa
d'interès que serà del 3 al 4 % i que en conseqüència duplica la
inflació. Menys encara quan des de l'Europa Comunitària es facilita el
crèdit a la banca privada a l'interès del 1%.
L'eurozona condemna als ciutadans del Regne d'Espanya a pagar
interessos al 7% en el deute a 10 anys, quan els britànics, amb moneda
pròpia paguen un 1,5% pel mateix concepte.
Cessió de sobirania: els lladres ens roben el dret de decidir en favor
de la Troika que serà qui decidirà les polítiques a seguir, quan els
governs no han rebut els vots per això, i quan ningú no ha votat la
Troika.
Ofensa pels
milions del Projecte Home
Jaume Santandreu
La cosa més sagrada, després dels infants, són els recursos dels
pobres. Patim l'horrible saqueig dels lladres públics, però la
devastació dels mals administradors pot esdevenir un crim pitjor. Ja és
hora d'exigir transparència als intocables, com puguin ser els reis i
els redemptors dels desgraciats.
El Poble que paga els imposts de l'Estat, tot afegint-hi les
contribucions especials de la seva solidaritat, té dret a saber, cèntim
per cèntim, on van a parar els seus diners.
Cal afegir a la mala fama de l'Església i de la política el desprestigi
creixent de les ONG. D'aquestes institucions humanitàries s'afirma que
gairebé tot el seu cabal es dedica a edificis, personal, burocràcia i
propaganda.
Per aquestes raons, em sent obligat, amb un dolor i temor que em xapen
el cor, a denunciar l'escàndol dels regals astronòmics i innecessaris
del Govern i de l'Ajuntament al Projecte Home.
Les autoritats autonòmiques i municipals han regalat sense concurs a la
Fundació Projecte Home de Balears un immens solar i sis milions d'euros
per construir-hi un conjunt d'edificis adequats als criteris de la
institució. Darrerament, l'Ajuntament de Ciutat ha cedit per 50 anys
l'ús i l'explotació d'un parc públic per realitzar-hi les seves
teràpies.
S'ha de tenir molt present que el Projecte Home treu milions de l'erari
públic per al finançament dels seus programes. Per altra banda, des de
la seva implantació a Mallorca, el Projecte Home ha pogut disposar dels
millors edificis tant de l'Església com de l'Administració. No oblidem
que aquesta iniciativa catòlica i romana fou al llarg de molts d'anys
l'obra magna de la Diòcesi. Per cert, què se n'ha fet de la granja que
el conseller Oliver construí a prop de Sencelles per al Projecte i que
aquest mai no va usar?
Consider aquests fets, ben mirat escandalosos, una ofensa per a tots
els altres grups que ens dedicam, amb una angoixosa penúria, als
quefers socials.
Una ofensa per la quantitat. Amb sis milions, es podrien promocionar
tots els Can Gazà que fessin falta i per molts d'anys.
Un ofensa per la finalitat. Els doblers públics no poden ser per
construir un edifici privat. Els recursos del Poble s'han de dedicar a
les persones i no a les pedres.
Una ofensa pel significat. Ara més que mai els privilegis tornen
injúries. Els pobres no hem de pagar els favors, els remeis i els
consells que la Reina pugui deure a Tomeu Català.
Una ofensa per la procedència. No podem oblidar que el solar fou un
regal directe de Rodrigo de Santos, el cocaïnòman públic condemnat a
presó per pederasta.
Una ofensa pel preu de silenci que paga el Projecte Home per tantes
regalies. Mai de mai hem trobat, ni de part de la institució ni del seu
fundador, una sola paraula de denúncia contra el sistema. Un sistema
que ha assassinat per sobredosi més de quatre mil drogoaddictes. Molts
passaren pel Projecte. Tots ells tenien dret a una sanitat pública que
el Projecte Home mai no ha reclamat.
Una ofensa pels greuges comparatius. Aquesta disbauxa de regals i
privilegis se celebra al costat d'uns grups que ens dedicam als
marginats dins una agònica mancança de recursos essencials per
sobreviure. Sense anar més lluny, l'IMAS ha concedit a Can Gazà la
irrisòria xifra de dos mil tres-cents (2.300) euros per mes. Ha passat
mig any, però encara no hem rebut res. Mentre els centres de menors
estan a punt de tancar perquè el Govern no paga els seus convenis, el
president del Projecte Home cobra dos respectables sous: el de rector
de Puigpunyent amb totes les despeses de casa pagades, i el de cap
suprem d'una fundació que s'administra amb criteris d'empresa.
Mentrestant, el meu president de Can Gazà i de l'OCB fa anys que no rep
ni un sol cèntim d'enlloc.
Una altra petita mostra d'aquest abús de prerrogatives el trobam en el
cobrament de les taxes del mercadet setmanal de Calvià, on els esbirros
del Projecte en fan fora el desgraciat que no pot bestreure 20 euros.
Només m'he referit lleugerament als greuges econòmics, però podria
farcir una llarga llista d'ultratges que hem rebut els contestataris de
part de l'Església, dels poders civils i del mateix Projecte Home, que
mai no ha respost a les nostres convidades.
Tant sols la meva consciència i els amics saben la sang i la tristesa
que em costa aquesta denúncia, però la fidelitat als de més a baix
m'obliga a fer-la.
La crisi mata
Sabeu que a la
Unió Europea (UE) cada nou minuts se suïcida una persona ?
Varen
ser unes 58.000 persones durant l'any 2008 les que decidiren llevar-se
la vida, la qual cosa va suposar un increment d'un 16% respecte a l'any
2007 quan es va iniciar la crisi
Els països amb índexs de suïcidi més alts de la UE actualment són:
Lituània amb 39 casos per cada 100.000 habitants, Hongria, Letònia,
Estònia i Eslovènia amb uns índexs del 23/24 casos. Curiosament els
països de l'Est on els ciutadans havien de gaudir de llibertats són els
més tenebrosos en aquest aspecte
La taxa de suïcidis a Grècia des de l'inici de la crisi ha passat d'un
2,8 a 6 per 100.000 habitants.
Hipocresia
Aquest
personatge repel·lent i nociu per a la humanitat anomenat Christine
Lagarde (Fons Monetari Internacional) no predica precisament amb
l'exemple quan es tracta de la seva conducta, perquè es beneficia d'una
remuneració anual de 323.257 euros, més altres 57.829 de despeses de
representació i no paga cap impost sobre aquests ingressos pel seu
estatus de funcionària internacional.
EL GOVERN
S'AFANYA EN EMPOBRIR ALS MÉS FEBLES
Endureix l'accés a l'ajuda de 400 euros
El desallotjament-expres no afronta el problema de l'habitatge
Per a la CGT, en el Consell de Ministres del passat divendres, segons
recull el BOE del dissabte 25 d'agost, el govern autoritari i populista
del PP, com bon govern d'ultradreta, un govern il·legítim socialment,
en clar frau “democràtic” i valedor dels interessos de les grans
corporacions empresarials i financeres, torna a aprovar mitjançant un
altre decretaço, noves mesures econòmiques i socials per a
acarnissar-se contra les i els més febles.
El govern afronta el major problema del país de l'única manera que sap
fer-lo, amb malvolença cap a les persones en atur, empobrint encara més
a qui menys tenen, a l'endurir les condicions d'accés a l'ajuda
econòmica anomenada Pla Prepara, exigint 12 mesos continuats d'atur,
retirant l'ajuda a qui fins a ara podien rebre-la, tenint en compte els
ingressos del conjunt de la unitat familiar on viu la persona aturada
per a llevar-li aquest dret, exigint demostrar documentalment que es duu
buscant treball els últims trenta dies.
Ja al juny aquest govern va reduir i va endurir les condicions d'accés
a la prestació per atur de les persones aturades disminuint les
quantitats a cobrar amb la finalitat d'incentivar “la recerca d'una
ocupació” que a dia d'avui es nega a gairebé 6 milions de persones
augmentant a l'hora els impostos directes i indirectes a la classe
treballadora.
Dels gairebé 6 milions de desocupats/as estadísticament comptabilitzats
(EPA) - gairebé 25 persones de cada 100 en edat de treballar-, entorn
de 800.000 famílies no tenen ingressos de cap tipus, 1.800.000 llars
tenen a tots els seus membres en atur, més de 2.600.000 manquen de
qualsevol cobertura social, no perceben ni prestació contributiva, ni
subsidi d'atur ni renda activa d'inserció, ni subsidis eventuals
agraris, ni són beneficiaris del Pla Prepara (els 400 euros). A més,
l'EPA ha mostrat que existeixen prop de 400.000 persones que ni
treballen ni busquen ocupació, per entendre que no serveix per res. Del
que visquin, no és un misteri, possiblement de les famílies o de la
xarxa de solidaritat familiar, denominada “matalàs social”.
Amb aquesta reforma del Pla Prepara, el govern del PP pretén rapinyar a
les 200.000 persones que vénen rebent aquesta “ajuda de beneficència
dels 400 euros per 6 mesos i una sola vegada”.
Als del govern no els importa que el 52% dels joves no puguin
treballar, amb la qual cosa tenir una “llar pròpia i independent” es
converteix en una quimera i un contrasentit. És a dir, primer se'ls
nega la vida autònoma o un projecte de futur, a impel·lir-los treballar
i segon, es carrega a la xarxa familiar, la seva manutenció i
desenvolupament de la seva vida.
Tot aquest atemptat contra la dignitat és un ròssec a la retallada
pressupostària que s'ha dut per davant 65.000 milions d'euros que
surten de totes i tots i que ens permetrien mantenir uns serveis
públics de qualitat, a més d'altres 10.000 milions de retallades en
sanitat i educació demostrant la seva incapacitat de generar ingressos
i reduint serveis públics en comptes d'augmentar la càrrega impositiva
dels quals més tenen.
A més en els pròxims mesos viurem centenars de milers d'acomiadaments
d'empleades i empleats públics a través dels ERO's que, per la
normativa imposada per aquest govern, s'estan realitzant en les
administracions públiques, empreses i organismes públics, ajuntaments i
comunitats autònomes.
I això es fa, al mateix temps que s'ultimen les condicions per a
lliurar-los als estafadors del sistema financer i immobiliari, altres
100.000 milions d'euros, els quals van a sortir dels acomiadaments de
milers i milers de persones que treballen en la funció pública
(personal d'educació, de sanitat, d'ajuntaments, de comunitats
autònomes, de mitjans de comunicació públics, de la retirada de la paga
extraordinària de tots els organismes públics, de les privatitzacions,
etc.,etc., de la pujada de l'IVA, de la pujada dels preus de tots els
serveis públics, de la retallada de les prestacions socials.
Alhora que endureix els requisits de l'ajuda de 400 euros el govern ha
presentat un reglament per a realitzar els desnonaments de manera
“exprés” i en quinze dies poder desallotjar als inquilins d'un
habitatge en lloguer, demostrant així el menyspreu que senten els
nostres governants cap a les persones que majors necessitats socials
tenen.
Per a la CGT no és l'hora d'un referèndum, ni una consulta popular
sobre la política del govern, és l'hora de mobilització permanent,
l'hora d'una nova Vaga General laboral i social que serveixi a les i
els treballadors i societat en el seu conjunt per a recuperar els drets
que ens estan arrabassant i doni una resposta social a una crisi que
nosaltres i nosaltres no hem generat.
Secretariat Permanent del Comitè Confederal
Un de cada quatre habitants de les
Balears és pobre o en risc de pobresa
Segons un estudi de la Xarxa Europea contra la Pobresa (EAPN) que fa ús
de l'indicador europeu AROPE (At Risk Of Poverty and/or Exclusion) per
al coneixement del grau de pobresa i exclusió social, a les Illes
Balears on , segons els mitjans de desinformació i de manipulació de la
ment humana , i també els polítics institucionals que governen o han
governat , fermam els cans amb llangonisses, gaudeixen d'un 25,8%
de la ciutadania en el grau de pobresa i exclusió social.
Gaudeixen les Illes, perquè les Illes són dels rics, que per això tenen
més metres de terra i de bitllets i els rics gaudeixen --com ens ha
ensenyat la història de nobles, mercaders i capellans --,de la pobresa
i de l'esclavatge dels sers inferiors que som la resta dels humans.
Però el més trist és que bona part d'aquest 25,8 % de ciutadans i
ciutadanes en risc de pobresa no són conscients de la seva situació, es
creuen classe mitjana i ja es conformen amb les miques que cauen
de les estovalles dels poderosos als que sostenen. Les places
d'Islàndia s'han congelat amb les nevades i de la tardor freda hem
passat a un hivern congelat on el capital imposa sense aturar totes les
seves mesures .
La
dignitat assalta supermercats
per Sabino Cuadra Lasarte
La taxa de pobresa existent a l'Estat espanyol és la més alta de la
Unió Europea, només superada per Romania i Letònia, i hi ha més de
600.000 llars sense cap ingrés, ni salarial, ni social, un 35% més que
el 2008. Hi ha, doncs, 600.000 raons per defensar l'acció del SAT ...
Fa uns mesos, la notícia d'un suïcidi produït a Grècia va donar
la volta al món. Es tractava de Dimitris Christoulas, que poques hores
abans va escriure el següent: "Poso fi a la meva vida per no haver de
furgar en les escombraries per subsistir". A Grècia, en només tres
anys, el nombre de suïcidis s'ha duplicat. Abans, aquest país estava a
la cua d'Europa en el rànquing corresponent, però ara encapçala el
medaller olímpic de suïcidis.
Les escombraries a què es referia Dimitris podien ser les contingudes
en qualsevol supermercat d'aquestes grans cadenes que cada vegada ens
envolten més. Podia ser, per què no, la d'aquests Carrefour o Mercadona
posats en la picota per l'acció exemplar del Sindicat Andalús de
Treballadors (SAT). A l'Estat espanyol es desconeix l'evolució dels
suïcidis en aquests últims anys, però és molt probable que siguin
semblants als dels grecs. A ningú del Govern sembla preocupar-li això
però. L'acció del SAT, sí.
Ahir mateix, a París, una persona es va cremar a l'estil bonze després
que els serveis socials li comuniquessin la denegació de la sol ·
licitud per accedir a unes prestacions socials. Aquí, mentrestant, els
subsidis per desocupació cada vegada es retallen i redueixen més,
mentre pugen l'IVA, la llum i el gas i baixen les prestacions socials i
s'implanta el copagament en la sanitat pública. Ningú, encara, s'ha
cremat a l'estil bonze. ¡Al temps!
El ministre d'Interior, al saber la notícia de l'assalt alimentari de
dos dels supermercats per part d'afiliats del SAT, ha afirmat això tan
profund que "la gent ho està passant malament, però el fi no justifica
els mitjans". Doncs bé, sr. Ministre, de quins mitjans ens parla vostè?
Per al PP la lluita contra el dèficit és la fi suprem que justifica
l'aplicació de qualsevol mesura: pujades de l'IVA, reducció de les
prestacions per desocupació, ajornaments en l'ampliació del permís de
paternitat o en la millora de la pensió de viduïtat, retalls en
educació i sanitat, moratòria en la posada en marxa de la llei de
dependència, copagament sanitari, ... Es converteix així el deute
privat de bancs i empreses en deute públic a través d'una política
d'ajudes generalitzades als primers (préstecs, avals, amnisties
fiscals, caus SICAV, ...) i del pagament de tot l'anterior amb els
estalvis derivats de tot tipus de retallades i agressions socials en
els terrenys educatius, sanitaris, socials, laborals, etc ...
La celeritat a anunciar detencions per part del ministre contrasta amb
la seva política indulgent envers el frau de Bankia, les multinacionals
de l'IBEX 35 establertes en paradisos fiscals, la màfia del ciment que
ha amagat els seus escandalosos beneficis en negres mitjons, les grans
fortunes i els parasitaris rendistes que han fet el mateix o,
finalment, els diferents urdangarines que campegen per recepcions,
saraus i tornejos diversos enxampant un molt de tot .... No només això,
sinó que a tots ells brinda la feina el ministre i els dedica la seva
més afectuosa amnistia fiscal. "El seu es pot arreglar", sembla voler
dir-los ...., "però el d'aquesta gent del SAT és insultantment delictiu
i no es pot permetre".
Quan un empresari té pèrdues en el seu negoci o veu reduir el seu
nivell de vendes, la llei li permet despenjar-se del conveni col ·
lectiu que va signar i no complir-lo. Res d'això succeeix quan una
família veu disminuir el seu nivell d'ingressos. Aquesta mai podrà al ·
legar això com a causa legal per ajornar els seus pagaments hipotecaris
o despenjar-se d'aquell contracte usurari al qual la va sotmetre
un banc sense escrúpols. La llei sempre comprèn els "problemes" del
patró, mai els del que treballa. Per a la Banca, guant de seda, per a
qui no paga la seva hipoteca, cop de peu i desnonament. Aquesta és
l'escala de valors del PP. El banquer i l'empresari són déus, la gent
del carrer gairebé res.
Entre els dos supermercats assaltats, Mercadona i Carrefour, copen el
40% de les vendes del sector a l'Estat espanyol. Des d'aquesta posició
de privilegi, aquestes cadenes imposen als agricultors i productors que
els proveeixen preus de misèria (els preus pagats en origen pels
productes agrícoles es multipliquen per deu quan arriben als prestatges
d'aquests supermercats) i als seus treballadors sous d'escàndol. El
propietari de Mercadona, Juan Roig, és la tercera fortuna de l'Estat i
ha avançat en l'últim any 170 llocs en el rànquing mundial dels més
grans milionaris. No sembla que el negoci se li enfonsi per quatre
carros d'aliments.
La concepció sagrada de la propietat privada és el pilar principal
sobre el qual s'assenta aquesta societat i l'ànim de lucre la gasolina
que alimenta l'economia. Per al Govern, els mitjans que possibiliten
enfortir l'anterior són bons, els que s'oposen a això són dolents i
condemnables. Des d'aquesta perspectiva, empreses líder com Mercadona i
Carrefour són símbol de les virtuts del sistema. Una cosa a defensar
per sobre de tot. El SAT, per contra, per al govern és poc més que una
banda de delinqüents.
El PP ens ha dit en alguna ocasió que les reivindicacions del 15-M, les
dels miners, les del SAT ..., són totes elles legítimes i
comprensibles. Això sí, deixant ben clar que el carrer és seu i
Mercadona de Juan Roig. És a dir, si els indignats ocupen places, els
miners tallen carreteres i els del SAT expropien carros d'aliments,
allà hi haurà la Policia per impedir-ho. Les llibertats plenes només
existeixen avui per al capital i els fons d'inversió, i no per a les
persones i els seus col · lectius. Per als primers, tots els drets, per
a les segones, totes les restriccions possibles.
La taxa de pobresa existent a l'Estat espanyol és la més alta de la
Unió Europea, només superada per Romania i Letònia, i hi ha més de
600.000 llars sense cap ingrés, ni salarial, ni social, un 35% més que
el 2008. Hi ha, doncs, 600.000 raons per defensar l'acció del SAT,
doncs el realment delictiu i socialment criminal és la política de
governs com el del PP i negocis com Mercadona i Carrefour. Ni més, ni
menys.
No passa dia sense lluites al carrer contra els atacs del capital que
es concreten en les iniciatives antisocials practicades per tots els
governs, central, autonòmics i municipals sense excepció. Però fins i
tot la desafecció política als causants d'aquesta situació és molt
limitada, perquè si més d'un 60% dels votants (segons el CIS) donen
suport als principals partits que gestionen la pèrdua de les conquestes
socials alguna cosa no acaba de rutllar en el col·lectiu social més
afectat.La gent treballadora, absolutament inconscient de la
pauperització irreversible --si no canvien de xip ideològic i de
mitjans de lluita-- a la que els aboquen els "mercats", és a dir, els
capitalistes, veu la crisi com una etapa transitòria de malaltia que
amb el temps es superarà. Ingènuament creuen que "superat aquest mal
moment" es recuperaran els drets laborals i socials que ara es perden.
Però no és així.
Els treballadors, molts votants d'aquests partits,no accepten els
retalls o les pèrdues de treball i de drets quan la cosa va amb cadascú
en particular, però en canvi accepten el discurs oficial de les mesures
que s'emprenen contra la crisi quan afecten al conjunt de la població
menys a ells. Els treballadors,insolidaris, es desgasten en lluites
parcials, però no veuen malament que els polítics als que voten
retallin els sous d'altres treballadors o els drets i conquestes
socials d'altres col·lectius. Allò que no els afecta personalment els
importa una bleda.
Campa per tot arreu la insolidaritat i la xenofòbia perquè allò que no
s'atreveixen a fer és a anar contra els responsables reals de la crisi,
els capitalistes i així ens va, de derrota en derrota.
Notes al vol sobre la crisi
Els EUA tenen en aquests moments un deute acumulat d'aproximadament 57
bilions de dòlars, mentre que el seu PIB és d'uns 14.4 bilions. Això
vol dir que està gastant i endeutant-se en una proporció del 400% del
seu PIB, a raó d'uns 2.000 milions de dòlars per dia
Augments salarials i dels costos de producció a Xina: durant l'any
passat els salaris pujaren un 14% a Shanghai, un 18% en Guandong
(cinturó industrial de Xina) i un 28% en la província interior de
Chongqing, una regió amb salaris més reduïts en la qual han començat a
instal·larse fàbriques.
La banca alemanya ha prestat als bancs espanyols 109 mil milions
d'euros, de manera que la crisi que afecta la banca espanyola
l'encamina cap a la dependència.
ACS es troba de fet en fallida tècnica i arrossega un deute de 14 mil
milions.
Els actius de la banca espanyola superen en tres vegades el PIB
(3 bilions d'euros) i el forat bancari que calculen els analistes
internacionals està entre 100 mil i 300 mil milions (entre el 10 i el
30% del PIB).
Segons la Comissió Europea, s’han destinat 146.000 milions, sense
comptar l’any 2011, (que sumen 10.000 milions més) per tal de fer front
a les pèrdues de les Caixes, que després es venen als bancs a preu de
saldo El Banc de Sabadell paga un euro per la CAM i el BBVA un
euro per Unnim. Ara es preparen per sanejar amb doblers públics els
actius immobiliaris tòxics dels bancs, que equivalen a més del 100.000
milions (el 10% del PIB).
L'Estat, entre el que ha posat al servei de les entitats financeres i
el que ha avalat, ja ha compromès 73 mil milions d'euros, i si li
afegim les garantia dels dipòsits (173 mil milions), arribam a un valor
de 246 mil milions d'euros, que equivalen al 24% del PIB espanyol.
França ha hagut de pagar 1,1 bilions en interessos des de 1980 a 2006
per a plantar cara al deute de 229.000 milions existent en aquest
primer any. És a dir, que si hagués estat finançada per un banc central
sense pagar interessos s'hauria estalviat 914.000 milions d'euros.
Merkel s'oposa de manera ferma als prestecs directes del Banc Central
Europeu als estats. El BCE ofereix als bancs doblers per l'interès de
l'1% i la ciutadania després de finançar els bancs, aquests en
carreguen interessos pel deute del 5,6 i 7%. Pura usura.
L'Estat Espanyol durant els anys 2008, 2009, i 2010 ha hagut de
pagar 120.842 milions d'euros per tal de fer front al deute en les
condicions que li imposen els mercats. En els Pressupostos Generals de
l'Estat de 2012 es consignen més de 28.876 milions d'euros només al
pagament d'interessos.
Segons GESTHA, l’associació de tècnics i inspectors d’Hisenda, durant
l'any 2010 les grans fortunes i grans empreses espanyoles van evadir un
mínim de 42.771 milions d’euros.
El
Secretari d’Estat de Defensa en el juliol de 2011 va admetre
l'existència d' un deute de 27.000 milions, que amb els interessos
arriba als 35.000 milions d'euros. D’aquest deute, 12.000 milions
són per comprar 87 avions Eurofigther al preu de 138 milions perunitat.
Aixó si, no hi ha doblers per als hospitals ni per a l'educació.
Les despeses de les tropes en l’exterior, que el 2010 eren d’1.252
milions, 464 d’ells a l’Afganistan . Així i tot la morfina i els
opiacis destinats a la sanitat ens sortiran més cars.
Les subvencions i els privilegis fiscals de l’Església Catòlica, van
superar els 6.000 milions d'euros anuals durant l'any 2010.
.
Rajoy i Guindos, mentiders.
El
desgovern d'Espanya s'ha compromès a reduir el seu nivell de dèficit al
3% en 2013, però ara amb el rescat --els doblers del rescat no es
regalen i s'hauran de pagar interessos a xifres que
doblaran les del IPC -- augmenterà el dèficit i es farà més difícil la
reducció d'aquests interessos.
Si
el
govern vol complir amb l'objectiu ara haurà de realitzar encara
més retallades de les que s'haurien de realitzar si el rescat per part
de la UE no es realitzés.
D'altra
banda el deute públic s'incrementarà en un 10% i això dificultarà la
situació financera del país. D'altra banda la UE imposarà
condicions econòmiques i polítiques al govern com la pujada de l'IVA i
altres imposts indirectes, retallada de les prestacions d'atur, augment
de l'edat de jubilació, retallada de funcionaris, tancament d'oficines
bancàries i increment massiu de l'atur entre els treballadors i
treballadores de banca.
Tots els que viuen de la
política es semblen: la falsa esquerra
(PSOE, IU, CCOO, UGT), repugna en el cas Bankia i es despenja
hipòcritament ---després de ser denunciada durant anys per
l'esquerra sindical anticapitalista a la que mai va fer cas--
anul·lant les militàncies dels imputats.
PSOE-IU-CCOO-UGT
han callat en tot el que afecta a Bankia perquè
estaven representats en el Consell d'Administració de BANKIA i van
permetre la mala gestió a canvi de plats de llenties. En aquest consell
estaven representats personatges denunciats fins i tot fa anys a
Intervíu per la seva gestió sospitosa com l'aparell "sindical" de banca
de CCOO. No de bades el company de Paredes, la dretana
ex-secretària de CCOO, enriquit els darrers anys, també ha
format part de la conxorxa de poder bancari ara imputada.
El vicepresident de Caixa
Madrid i vocal de Bankia i del BFA en representació d'IU, José Antonio
Moral Santín, tenia poderoses raons per callar a canvi dels 526.000
euros que va percebre l'any 2011.
La corrupció afecta a tot el
sistema i aquests que es diuen d'esquerra i no ho són
(PSOE-IU-CCOO-UGT) formen part del sistema i fan pudícia com el PP.
.
Els sons dels clàxon
Els
sons dels
clàxon ha impedit dormir com cal a molta gent , però no passeu ànsia
que no hi haurà multes, perquè les autoritats cíviques estan molt
satisfetes amb l'idiotesa col·lectiva.
Altres
mesures
sancionadores s'haurien aplicat si el so dels clàxon es dediquès, com
caldria a protestar per l'increment dels preus del gas, del gas butà,
del preu elèctric o contra el copagament sanitari . L'estat pot
fer fallida per tots els costats, però el circ és sagrat i fins i tot
els que han jugat amb la selecció hispana tendran primes sucoses pel
seu triomf, al temps que s'enfonsen molts clubs de futbol de la
Segona B i d'altres esports on jugadors amb sous mileuristes o
menys no han cobrat.
La
satisfacció
d'aquesta gent massoca instrumentalitzada, molta sense feina, sense
possibilitats de tenir un sostre, sense més futur que l'emigració, no
és menor que l'obtinguda pels capitalistes que ens desgovernen, per tal
d'aplicar més retalls.
Entre
els crits
de la generació ni-ni, irracional i idïotitzada i la qualificació que
fan d'ells els anarquistes: un patriota, un idiota, sens dubte la
racionalitat ens situarà sempre del costat dels anarquistes.
GRÈCIA
El colonialisme alemany està
disposat a acceptar la sortida de Grècia de l'euro, però no està
disposat a la condonació del deute que el mateix ha generat en
els grecs.
Aquest és el problema de
Grècia. Els que han desfet la seva economia i capacitat
productiva (els empresaris alemanys i les seves titelles gregues que
ara desplacen els seus capitals cap a Alemanya per por a la devaluació
dels seus capitals si torna el dracma) volen exprèmer encara més poble
grec i d'aquí a les properes eleccions lliuraran una gran batalla per
tal d'aconseguir la majoria parlamentària que permeti el domini del
Reich.
Tot i que guanyi Syriza no
podem ser optimistes perquè aquesta forma part del tipus de
formacions polítiques excessivament plurals i divergents en
relació a les coses a fer que exigeix la situació i , davant les
pressions dels poders fàctics, la formació claudicarà o es trencarà,.
En aquest sentit , tot i el meu rebuig a l'estalinisme consider que és
raonable la prevenció que pugui tenir el KKE (Partit estalinista grec)
en relació a Syriza . Tot i que com els de Syriza, crec que no és bona
la sortida de l'euro ( en tot cas que sigui l'Euromàfia que els tregui
de la moneda única), també puc entendre que la situació de defensa de
la permanència en la zona euro per part de Syriza és molt irreal per a
una formació que diu estar en contra dels sacrificis que es volen
imposar. Afortunadament Syriza no estarà en condicions de
governar i no ha d'entrar en un govern que vulgui gestionar els
interessos del capital com fa Izquierda Unida a Andalusia.
Possiblement la millor
solució seria fer fora Alemanya de l'euro i unificar els PIIGS
(Portugal,Irlanda,Itàlia, Grècia i Espanya) amb França i Bèlgica cap a
un mateix projecte.
Cap
a una nova recessió
La possibilitat d'una
recaiguda recessiva es confirma cada dia que passa, almenys en el nord.
Però el fet és que, aquesta vegada, la recaiguda recessiva en el nord
del món afectaria també les economies emergents. El FMI espera
per a la zona euro i els EUA una caiguda del 2 al 3% del PIB en 2012.
També assenyala àmplies possibilitats d'un reculada en el preu de les
matèries primeres, els fluxos de capital i el comerç internacional,
dades que podrien copejar a les economies en desenvolupament,
fins i tot duent a “l'aterratge forçós” d'algunes de elles, com les de
Brasil o Argentina.
La raó de fons d'aquesta
recaiguda és simple: cap dels problemes estructurals plantejats per la
crisi ha estat resolt. El recent informe del FMI s'ha encarregat de
subratllar que ni la demanda privada ha assolit substituir a la
pública, ni s'ha obtingut el necessari equilibri de l'economia mundial;
el balanç que equilibri les càrregues entre països deficitaris i
creditors comercial i financerament.
És clar que Grècia caurà en
fallida accelerada per les polítiques aconsellades per les institucions
financeres neolliberals que una vegada més ens demostren el fracàs
econòmic i social de les seves receptes d'austeritat. Això passa mentre
a la UE creixen les dissidències entre les diferents fraccions
polítiques burgeses: el seu centre és la divisió de la classe política
a Alemanya –almenys un sector de la mateixa, aparentment per ara
minoritari–; una classe política que, pressionada per part de
l'electorat, dubte sobre si ha de seguir aportant diners per a rescatar
un país al que no se li veu sortida.
Com si la crisi de l'euro
fos poca cosa, EEUU no aixeca cap. La seva economia sembla marcada per
una combinació de mediocritat en els índexs de creixement i un altíssim
atur cada vegada més “estructural”. I Japó segueix més o menys en la
mateixa línia d'estancament dels darrers 10 anys.
Al llarg de la crisi s'han
transferit els deutes i situacions de fallida de les empreses privades
als Estats. Contra aquest endeutament privat, els Estats han emès
diferents obligacions de pagament, fent-se càrrec d'afrontar les
mateixes. Sigui mitjançant l'emissió llisa i plana de paper moneda, en
obligacions, en bons de l'Estat o en noves accions, són els governants
de l'Estat els que es van obligar a si mateixos a pagar pels deutes
privats impagables.
Diversos països de la UE es
troben amenaçats. Si es perd el control de la situació grega,
l'epidèmia de la fallida podria estendre's a la resta d'Europa. El seu
deute és de 350.000 milions de dòlars. Ja pràcticament es descompta que
anirà al default, imposant-se una quitació d'almenys el 50%.
En aquests moments, la
discussió gira al voltant de com evitar una caiguda traumàtica
avançant-se a realitzar una reestructuració “ordenada”: però la
fallida és un fet. El que es busca ara és no perdre el control
del procés i evitar que Grècia acabi fora de l'euro perquè la seva
expulsió posaria en qüestió tota la “construcció europea”.
“Si Grècia deixa l'euro, el
nou dracma enfonsarà la seva cotització, el que serà bo per als seus
exportadors però durà al que Barry Eichngreen, un historiador del
sistema monetari de la Universitat de Califòrnia, Berkeley, ha
denominata ‘la mare de totes les crisis financeres’.
La devaluació del dracma
contra l'euro acabaria en que el deute en euros seria impagable.
Paúl Krugman va dir en
relació al Regne d'Espanya : “El govern espanyol no pot fer gran cosa
per a millorar la situació. El problema econòmic central és que els
costos i els preus s'han desfasat respecte de la resta de Europa. Si
Espanya tingués la seva antiga moneda, la pesseta, podria posar remei
ràpidament a la situació mitjançant una devaluació, diguem, reduint el
valor de la pesseta un 20% respecte d'altres monedes europees. Però
Espanya ja no té la seva pròpia moneda, el que significa que només pot
recuperar competitivitat per mitjà d'un lent i corrosiu procés de
deflació.
Aquesta deflació cohabitarà
amb un ajustament brutal, encara més deflacionari, amb reducció
explícita del salari real, acomiadaments i augment dels impostos al
consum i la propietat, amb l'objectiu de “recuperar”
competitivitat i generar un excedent de recaptació. Recaptació que per
les mateixes raons de la mecànica contractiva de l'ajustament,
tanmateix acabarà alimentant una recaiguda econòmica que llençarà per a
baix l'expectativa del que explícitament es cerca: augmentar la
recaptació i els ingressos de l'Estat.
No a la submissió als mercats
financers!
Els pobles no han de pagar la seva
crisi !
Volem auditories de les
organitzacions socials i ciutadanes sobre el deute públic.
La
Unió Europea i els governs utilitzen el deute públic per a imposar als
pobles d'Europa, una autèntica purga social. Mentre que els bancs i
altres agents financers no deixen d'especular sobre el deute públic, és
la ciutadania la que paga per una crisi de la qual els mercats
financers són els principals beneficiaris i únics responsables.
És
per això que els governs de la UE, la Comissió i el Parlament Europeu,
amb la participació activa del Banc Central Europeu i el Fons Monetari
Internacional, volen imposar una nova governança econòmica sotmesa als
financers amb l'objectiu de posar sota vigilància creixent els
pressupostos estatals, d'imposar sancions contra els estats en el cas
de ser deficitaris i la reducció de les despeses públiques.
Des
de fa temps s' usa la crisi del deute per imposar l'austeritat, la
reducció dels salaris i de les pensions de jubilació; per a la
reducció del nombre d'empleats; l'increment de la flexibilitat laboral
a disposició dels patrons; per l'allunyament de l'edat de
jubilació ; per la desfeta dels sistemes de protecció social, alhora
que es redueix las capacitat contractual de la gent treballadora. Tot
es fa a l'únic benefici dels accionistes de les grans
corporacions i del sistema financer internacional! Una de les mesures
ja adoptades, el "semestre europeu" sotmet al Consell i a la Comissió
europeus, els pressupostos dels estats abans de ser debatuts pels
parlaments propis.
Els
governs europeus volen integrar en les lleis fonamentals dels estats
l'objectiu de l'equilibri pressupostari. Es tracta d'una aposta
econòmicament estúpida - què hauria passat si aquesta regla s'hagués
aplicat en el moment de crisi financera, en la que els governs han
rescatat els bancs ? - , una proposta que constitueix un assalt
contra la democràcia, perquè les polítiques econòmiques es situarien
absolutament al marge del debat polític i de les decision dels
ciutadans.
Els
ciutadans i les ciutadanes no han de pagar per deutes que són el
resultat de la submissió dels estats als mercats financers. Aquests
deutes són il · legítims i la gent no ha de pagar cap preu. Hem
d'exigir una moratòria i auditories ciutadanes del deute públic.
El
frau fiscal tolerat pels polítics alimenta la crisi
Les grans fortunes i
grans
empreses van evadir a Hisenda 42.711 milions d'euros l'any
2010, de manera que suposa un 71,8% del total del frau al Regne d'
Espanya. Aquestes grans empreses i fortunes tripliquen el nivell
de frau de pimes i autònoms, segons l'informe de "Lluita Contra
el Frau Fiscal en l'Agència Tributària" elaborat pels Tècnics del
Ministeri d'Hisenda (Gestha).
En concret, les pimes i autònoms van sumar un frau fiscal que va rondar
els 16.261 milions d'euros. El frau fiscal de particulars, com
plusvàlues, arrendaments, rendes del treball o del capital, es va
situar al voltant de 1.543 milions d'euros anuals.
En resum el frau total és de 59.515 milions d'euros, el doble del
frau laboral, xifrat al voltant dels 30.000 milions. Atès que les tres
quartes parts de l'evasió fiscal es localitza en les 41.582 empreses
més grans, el secretari general de Gestha, José María Mollinedo, va
considerar que existeix "consonància" amb les quantitats de bitllets de
500 i 200 euros. "La responsabilitat social i la participació de les
grans empreses en l'esforç fiscal col·lectiu per a superar la crisi
econòmica hauria de ser major que en l'actualitat", va reclamar
Mollinedo.
En aquest sentit, el responsable dels Tècnics d'Hisenda va recordar que
encara que el tipus general de l'Impost de Societats és del 30% per a
les grans empreses i del 25% per a les pimes, el tipus efectiu és
finalment inferior per a les companyies de major grandària. Gairebé
cinc punts menys que les microempreses.
Segons les últimes dades disponibles, corresponents a l'exercici 2008,
les microempreses que van facturar entre 6.000 i 60.000 euros van
tributar a un tipus efectiu del 23,9%, mentre que les empreses que van
ingressar entre 6 i 12 milions d'euros ho van fer al 21,2%, dos punts i
mig menys. Per la seva banda, Gestha calcula que les corporacions
empresarials que van facturar més de 180 milions van tributar al 19,5%,
és a dir quatre punts i mig menys que les microempreses.
Així mateix, el col·lectiu va instar a l'Agència Tributària a realitzar
un "major esforç" per a detectar i combatre possibles irregularitats
entre les grans companyies. "Des de fa molts anys s'ha posat la lupa
sobre les rendes del treball, dels autònoms i de les microempreses en
lloc de perseguir les grans borses de frau", va lamentar Gestha en un
comunicat.
Reflexions sobre la crisi
Durant
el primer trimestre de l'any, Alemanya va obtenir un creixement del
1,5% del PIB, seguida de França, Àustria, Bèlgica i Eslovàquia, que van
créixer un 1% i Holanda, un 0,9%. Els països bàltics, Lituània i
Estònia, van registrar alces en l'activitat del 3,5% i 2,1%,
respectivament. El creixement d'aquests països contrasta amb la
debilitat de l'economia italiana que va créixer només el 0,1%, Espanya
el 0,3% o de l'economia de Portugal que es va contreure un 0,7%.
Malgrat
els duríssims ajustaments als quals és sotmesa l'economia grega
a canvi del “rescat”, el seu deute és impagable. Com a
conseqüència de la recessió el dèficit va ascendir al 10,5% del PIB i
segons es calcula, el deute públic arribarà al 160% l'any pròxim, la
desocupació es troba en el 15% i la contracció de l'economia
pronosticada per a 2011 és del 3% representant el tercer any consecutiu
de recessió.
La
banca francesa té una exposició al deute sobirà dels “PIGS” del 16% del
seu PIB i la banca alemanya, del 15%. Si es té en compte que el sector
bancari representa aproximadament un 40% de les economies de França i
Alemanya, es conclou que un default afectaria aproximadament en
un 6,4% al PIB de França i en un 6% al PIB d'Alemanya , i significaria
una seriosa recessió en els països centrals d'Europa i una situació que
tornaria insostenible la continuïtat de l'euro.
Segons
les dades de l’OCDE, la durada anual del treball era en xifres de 2009
clarament menor a Alemanya (1390 hores en mitjana) que a l'estat
espanyol (1654 hores), a Portugal (1719 hores) i sobretot a Grècia
(2119 hores). I en relació a l’edat real mitja de jubilació, és
semblant pels assalariats alemanys (62,2 anys), espanyols (62,3 anys),
portuguesos (62,6 anys) o grecs (61,5 anys).
La productivitat de Renània és la
mitjana de l’Europa del sud. Pel que
fa a la productivitat per hora treballada, no és millor que la de
Grècia encara que els mitjans d'intoxicació i polítics com Àngela
Merkel ens vulguin fer creure allò que no és real. No és la
productivitat sinó la baixa imposada del cost del treball amb la
finalitat d'afavorir les exportacions alemanyes allò més destacable de
la situació al llarg de la darrera dècada.
Lluita
de classes a l'Iraq: Almenys cinc persones han mort i diverses
desenes han resultat ferides el divendres en l'inici d'una jornada
de mobilitzacions per a reclamar millors condicions de vida en
diferents punts de L'Iraq, amb la plaça Tahrir de Bagdad com epicentre
de les protestes. En la població de Mosul, tres manifestants han mort
per tirs de les forces de seguretat. A Huaiya, prop de la ciutat de
Kirkuk, dues persones han mort i altres 22 han resultat ferides per
xocs amb les forces de seguretat.
Victòria de la classe treballadora egípcia: Més de 15.000
treballadors de la Companyia Fils i Teixits d'Egipte (la major fàbrica
del país, que empra a 24.000 persones en la ciutat
industrial d'AL-Mahalla) després de mobilitzar-se amb vagues i
manifestacions enfront de la fàbrica des del 16 de febrer, han obtingut
un important triomf aconseguint la seva demanda principal que consistia
en la destitució del director de l'empresa, Fuad Abdel Alim, acusat de
corrupció. Tot i que el Consell Suprem de les Forces Armades, que està
a càrrec del govern d'Egipte, va anunciar la setmana passada dures
represàlies contra els treballadors amb l'argument que “no permetrà la
continuació d' actes il·legals que constituïxen un perill per a la
nació s'ha vist en la necessitat de retrocedir davant els treballadors
del-Mahalla que constituïxen un sector estratègic de
l'economia. En una important victòria, els treballadors han aconseguit
la destitució del director de l'empresa, un augment del 25% en el
salari mensual i el pagament dels dies de vaga.
Aden: Quatre persones han mort i 40 han resultat ferides
per trets de la policia durant la dispersió de manifestacions per
reclamar la caiguda del règim a la ciutat d'Aden, entre ells
el jove manifestant de 17 anys d'edat, Mohammed Ahmed Saleh que per
trets de la policia va morir a l'hospital. Altres 30 persones han
resultat ferides, han informat fonts mèdiques.
Costa d'Ívori: Ex rebels aliats amb Alassane Ouattara, que
ocupen el nord de l'estat, van conqueris divendres dues localitats a
l'oest i la violència s'ha estès a Yamoussoukro.
Arran dels combats a Zouan-Houni entre els elements de les Forces Noves
(FN) i les Forces de Defensa i Seguretat (FDS) lleials a Gbagbo, el FN
divendres va ocupar tota la ciutat.
Grècia: Grups de ciutadans grecs s'han
organitzat per a protestar contra l'augment del preu dels bitllets del
transport públic i practiquen la desobediència civil. Els passatgers
que viatgen sense bitllets ha augmentat fins al 40% en els autobusos i
fins a un 15% en la resta dels mitjans de transport, segons estimacions
oficials. També protesten pel peatge en les autopistes i contra
l'increment del preu de les consultes en els hospitals públics, que han
passat dels tres als cinc euros per visita.
El president interí de Tunis,
Fouad Mebazaa, ha signat el decret-llei d'amnistia general per a presos
polítics del que es beneficiaran totes les persones processades o
jutjades abans del 14 de gener 2011.
Bahréin: manifestants instal·len tendes de
campanya en Plaça de la Perla. La Unió General de Sindicats de Bahréin
ha convocat una vaga general il·limitada a partir del diumenge per a
exigir la llibertat de manifestar-se pacíficament sense intervenció de
la força pública.
El Wefak, bloc de l'oposició xiïta de
Bahréin ha rebutjat la proposta de diàleg llançada pel rei, Hamad bin
Isa al Jalifa, per a intentar rebaixar la tensió perquè
l'exèrcit està en els carrers.
Les forces repressives amb
vehicles blindats, impediren el dissabte el pas als manifestants
algerians que van acudir al centre d'Alger, per segona vegada en vuit
dies, per a demanar la fi del règim.
Manifestants contra el govern
i forces repressives s'han enfrontat eldissabte en la capital de
Djibouti. Els manifestants reclamen la dimissió del president Ismail
Omar Guelleh
La
junta militar que governa Egipte i que ha sostingut Mubarak fins
a la seva renúncia manifesta que no permetrà que continuïn les
protestes en el país. La Junta reclama el final de les vagues i
manifesta que no permetrà que continuï la "intimidació als
treballadors". D'altra banda ha comunicat el
proper alliberament de 222 presos polítics dels 487 que hi ha
oficialment.
Seria una bona opció la sortida de
l'euro ?
La
sortida de l'euro permetria devaluar la moneda, però això no frenaria
els atacs especulatius. D'altra banda, estats que estan fora de l'euro,
com el Regne Unit, no han sortit de la crisi tot i que puguin tenir una
política monetària pròpia. De fet coneixem prou els plans d'austeritat
del govern Cameron que ja ha topat amb mobilitzacions sonades. És més,
si un govern liberal optés per la sortida de l'euro, els plans
d'austeritat serien encara majors. Els deutes s'haurien de pagar en
euros o en dòlars més cars que la moneda pròpia.
Més expulsions d'immigrants amb Obama
que amb Bush
Durant el primer any de mandat d'Obama, el Servei
d'Immigració i Duanes dels Estats Units ha emès 387.790 expedients
d'expulsió contra immigrants. El nombre d'immigrants deportats pels
Estats Units des de l'arribada de Barack Obama a la Casa Blanca ha
augmentat en un 61,8% respecte a la mitjana de deportacions realitzades
per l'Administració de l'expresident George W. Bush.
Quin és l'interès dels Estats
Units a l'Afganistan ?
Els
Estats Units són un dels majors productors del món de marihuana,
arribant a produir 10.000 tones mètriques a l'any, a més de ser el
major consumidor de drogues del planeta. Un terç de la cocaïna que es
produïx en tot el món es consumeix en els EUA, així com la major part
de la droga que es conrea a Afganistan. Aquest és un negoci que mou
100.000 milions de dòlars a l'any, un dels principals negocis del país.
Narcotràfic
Gran
part del sistema financer mundial funciona gràcies al narcotràfic. Al
desembre de 2009 l'Oficina contra les Drogues i el Delicte de Nacions
Unides va informar que els diners provinents de la delinqüència van ser
“l'única inversió de capital líquid” en el segon semestre de 2008.
Els tràfic il·legals, d'armes, de
drogues, de persones, són importants fonts d'acumulació de diners,
inicialment intercanviat per valors, però ràpidament extret de la
circulació i que tendirà a reaparèixer en la compra d'actius molt
especulatius. Els paradisos fiscals han possibilitat que grans sumes
puguin escapar dels controls i els impostos dels estats nacionals.
Aquests amagatalls, que tenen com objectiu inicial l'evasió d'impostos
i controls, s'han convertit en seus de fons d'inversió de bancs de
diferents països, convertint-se així en una peça clau en l'entramat de
les finances mundials.
El capital especulatiu és un capital
fictici sense cap valor d'ús.
Un dels
trets més característics del neoliberalisme és que l'activitat
econòmica es fa majoritàriament sobre la base de capitals especulatius.
Els capitals especulatius van ser definits per Marx com capital fictici
(per exemple, lletres de canvi o valors de Borsa amb els quals
s'especula sense base real, és a dir, sense ser expressió del valor de
cap mercaderia produïda), però que aporten un tret de qualitat
important: a causa de la disminució de la taxa de benefici a partir
dels anys 80 del segle passat, grans masses de capital surten del
procés productiu i es dediquen simplement a l'especulació, en
operacions que, en definitiva, serveixen per a transvasar renda dels
treballadors als capitalistes. Els beneficis del capital especulatiu,
doncs, es fan, a costa del procés productiu i formen part de la
plusvàlua general que s'extreu a la massa de treballadors.
Marx quan escriví en El Capital sobre l'orígen de les operacions
especulatives, va significar el fet que la caiguda de la taxa de
benefici provocava el desplaçament de capitals del procés productiu cap
a la simple especulació, combinacions tèrboles a força de crèdit, i
manejos especulatius amb accions.
Romania: de mal
(Ceacescu) en pitjor (Basescu + el FMI)
Irlanda: el rescat de la banca enfonsa
als treballadors i pensionistes
Els
doblers del rescat serviran
Per a
l'acomiadament de 24.750 treballadors públics.
Per a reduir el salari mínim per hora treballada.
Per a augmentar l'IVA del 21 al 22% el 2013, amb un increment posterior
al 24% el 2014.
Per a pujar les taxes en el sector educatiu, amb un encariment de 500
euros de les taxes universitàries, fins als 2.000 euros anuals.
Per a la instal·lació de comptadors d'aigua en tots els habitatges per
tal d' imposar un nou impost abans de 2014.
Per a reduir la quantia de totes les pensions quan aquestes superen els
12.000 euros anuals, xifra a partir de la qual es començarà a deduir un
percentatge d' acord amb els seus ingressos.
Par a imposar que els "nous" jubilats cobrin directament un 10% menys
dels que els correspondria en l'actualitat, independentment del nivell
de la seva pensió.
Siguin quins siguin els governs, ens enfonsen en la pobresa
Segons
l'Institut Nacional d'Estadística, un total de 191.197 persones
de les Illes Balears (un 17,3%) viuen per sota del llindar de la
pobresa, perquè tenen uns ingressos inferiors al 60% dels que té la
mitjana. L'Enquesta de condicions de vida 2009, manifesta l'agreujament
de la situació social en tant que els governs , sigui l'Estatal o els
autonòmics , accentuen la pressió contra la gent treballadora i la gent
exclosa del món laboral en favor dels rics. L'any 2008, les persones
pobres eren 151.168, i representaven un 13,8% de la població. Només en
un any 40.029 persones enlloc de progressar s'enfonsaren en la pobresa.
Però aquestes són xifres de l'any passat. Enguany encara anam pitjor. I
diuen que tenim un govern de progrés.... Ja ho val !
El
capitalisme és incapaç de generar treball remunerat per a tothom.
Llorenç
Buades
Encara que no cal confiar-hi massa, diuen
les estadístiques oficials que durant l'any 2009, la població activa,
la que està en edat de treballar entre els 16 i 65 anys sumava a les
Balears poc més de 890.300 persones. Les persones oficialment ocupades
eren 478.900 i les desocupades (registrades a l'atur o en la
inactivitat) eren 411.400. Aquestes xifres ens manifesten que un 46% de
les persones que el règim monàrquic considera en edat de treballar, o
bé són inactives o bé són desocupades inscrites en els registres
oficials. Aleshores les xifres oficials ens diuen que les persones
registrades a l'atur eren 105.200 i les inactives eren 306.100. Les
dones en inactivitat eren poc menys de 188.000 i els homes inactius més
de 118.000. Els homes en atur eren 62.700 i les dones 42.700. Per a
fer-nos una composició del desastre hauriem d'extraure que al menys
230.700 dones en edat de treballar i 180.700 homes no ho feien en els
circuits oficialment considerats com a treball (no hi ha persona
desocupada o "inactiva" que no treballi, sigui home o dona i altra cosa
diferent és que el seu treball sigui socialment considerat com a tal)
Retalls
a Dinamarca
El Govern
lliberal-conservador danès presenta un pla de recuperació econòmica que
preveu la reducció del subsidi a l'atur de 4 a 2 anys i retallades en
el xec infantil i l'ajuda al Tercer Món. Per estalviar 3.200 milions
d'euros en els pròxims tres anys, el Govern limitarà a 4.000 euros
anuals la quantitat que pot rebre cada família pel xec infantil, que a
Dinamarca es cobra fins als 17 anys. El xec infantil disposa d'ajudes
trimestrals d'un màxim de 570 euros per nen, de 0 a 2 anys, xifra que
es reduïa a uns 356 euros trimestrals de 7 a 17 anys. A Dinamarca, amb
un dels millors sistemes de benestar del món, el segur d'atur pot
arribar a 1.890 euros bruts mensuals
Romania
El govern de Romania ha
rebaixat en el mes de juny les pensions un 15% i els salaris dels
funcionaris públics un 25% per evitar la fallida, ha anunciat el
president romanès, Traian Basescu.
Capitalisme és
misèria creixent, excepte per molts polítics com els dels Estats
Units, Mary Schapiro que té 26,6 milions de dòlars (17,9
milions d'euros), Hillary Clinton que disposa de 21,5 milions de dòlars
(14,4 milions d'euros), Barack Obama que té 3,7 milions de dòlars (2,5
milions d'euros), el Fiscal General Eric Holder que té 11,5 milions de
dòlars, el republicà Darrell Issa, que té 251 milions de dòlars (uns
169 milions d'euros); la demòcrata Jane Harman té 244 milions de
dòlars, o el
senador demòcrata Herb Kohl, que posseeix 214 milions de dòlars.
Fam
Josette
Sheeran , directora del Programa Mundial d'Aliments (PMA), agència
especialitzada de l'ONU, ha manifestat que aquest any només ha rebut
2.600 milions de dòlars (1.779 milions d'euros) d'un total de 6.700
milions de dòlars (4.585 milions d'euros) necessaris per donar menjar a
108 milions de persones en 74 països, de manera que els que pateixen
fam arriben als 1.020 milions, xifra superior a l'estimada per la FAO.
A l'Amèrica
Llatina i al Carib hi ha 52 milions de persones que pateixen fam, sis
milions més que en 2008.
Moren 18 dones i una dotzena més resulten ferides a causa d'una
estampida registrada a la ciutat meridional pakistanesa de Karachi
entorn d'un punt de distribució gratuïta de paquets de farina i arròs.
Un home assassina en un incendi les seves deu filles al Iemen i es treu
la vida per manca de diners per mantenir-les
Rosstat anuncia que el percentatge dels pobres a Rússia ha pujat del
13,1% a la fi de desembre de 2008 al 17,4% a la fi de març passat, i en
xifres ha passat de 18,5 a 24,5 milions de persones. Es tracta de gent
amb ingressos inferiors al mínim vital que en el primer trimestre de
2009 s'estimava en 5083 rubles mensuals.
Al menys 40
milions de persones dels Estats Units són pobres segons l'oficina del
cens i 46, 3 milions no disposen d'assegurança de salut. Un total de
360.149 propietaris hipotecats tenien deutes per no poder pagar en el
mes de juliol.
El Govern de Guatemala vol decretar l'estat d'excepció per la difícil
situació alimentària que ja ha causat la mort de 462 persones, 54
d'ells nens, tot i que els supermercats estan plens.
|