La situació a Tunísia         

Polítics estafadors: hi ha doblers per als rics i els bancs, però no n'hi ha per a l'educació i encareixen el material escolar.

Una matrícula de 60 crèdits a la Universitat de Barcelona (Belles Arts) passa en un any de costar 1437,02 euros al preu de 2288,14 euros. Una estafa perpetrada pel govern de Catalunya, el govern del partit castigat per la fiscalia en relació al cas Millet. Pertot arreu ens governen una colla de bandolers que es diferencien pel canvi d'etiqueta política, però tots ells són iguals. A més dels retalls a tots els nivells educatius (en aquest Regne bananer d'Espanya només hi ha doblers per als milionaris de la Roja), ens incrementen els doblers del material escolar amb la pujada de l'IVA, fins al 17 punts (del 4% al 21%) els següents productes: quaderns d'escriptura, agendes escolars, blocs d'exàmens, forros de llibres, quaderns de cal·ligrafia, quaderns de música ,cartolines de colors, ceres plàstiques, compassos, joguines escolars de fusta, escumes de colors,paper xarol, paper kraft, paper de seda, paper vegetal, pasta de modelar (plastilina), recanvis de paper, témperes i només mantenen un IVA del 4% els següents productes:llibres de text, mapes i partitures ,àlbums, blocs de dibuix, i llibres de vacances, L'IVA de la resta del material escolar puja tres punts, del 18% al 21%

Urgeix

És urgent i imprescindible llevar de les institucions de govern als fracassats de dreta, centre i "d'esquerra" que ens roben dia si, dia també, si volem evitar la misèria . És urgent nacionalitzar tota la banca i les institucions financeres amb control ciutadà i fer que funcionin en interès de la ciutadania. Rescat-usura: no hi ha cap raó ni una per haver de pagar una taxa d'interès que serà del 3 al 4 % i que en conseqüència duplica la inflació. Menys encara quan des de l'Europa Comunitària es facilita el crèdit a la banca privada a l'interès del 1%. L'eurozona condemna als ciutadans del Regne d'Espanya a pagar interessos al 7% en el deute a 10 anys, quan els britànics, amb moneda pròpia paguen un 1,5% pel mateix concepte. Cessió de sobirania: els lladres ens roben el dret de decidir en favor de la Troika que serà qui decidirà les polítiques a seguir, quan els governs no han rebut els vots per això, i quan ningú no ha votat la Troika.

Ofensa pels milions del Projecte Home

 Jaume Santandreu


La cosa més sagrada, després dels infants, són els recursos dels pobres. Patim l'horrible saqueig dels lladres públics, però la devastació dels mals administradors pot esdevenir un crim pitjor. Ja és hora d'exigir transparència als intocables, com puguin ser els reis i els redemptors dels desgraciats.

El Poble que paga els imposts de l'Estat, tot afegint-hi les contribucions especials de la seva solidaritat, té dret a saber, cèntim per cèntim, on van a parar els seus diners.

Cal afegir a la mala fama de l'Església i de la política el desprestigi creixent de les ONG. D'aquestes institucions humanitàries s'afirma que gairebé tot el seu cabal es dedica a edificis, personal, burocràcia i propaganda.

Per aquestes raons, em sent obligat, amb un dolor i temor que em xapen el cor, a denunciar l'escàndol dels regals astronòmics i innecessaris del Govern i de l'Ajuntament al Projecte Home.

Les autoritats autonòmiques i municipals han regalat sense concurs a la Fundació Projecte Home de Balears un immens solar i sis milions d'euros per construir-hi un conjunt d'edificis adequats als criteris de la institució. Darrerament, l'Ajuntament de Ciutat ha cedit per 50 anys l'ús i l'explotació d'un parc públic per realitzar-hi les seves teràpies.

S'ha de tenir molt present que el Projecte Home treu milions de l'erari públic per al finançament dels seus programes. Per altra banda, des de la seva implantació a Mallorca, el Projecte Home ha pogut disposar dels millors edificis tant de l'Església com de l'Administració. No oblidem que aquesta iniciativa catòlica i romana fou al llarg de molts d'anys l'obra magna de la Diòcesi. Per cert, què se n'ha fet de la granja que el conseller Oliver construí a prop de Sencelles per al Projecte i que aquest mai no va usar?

Consider aquests fets, ben mirat escandalosos, una ofensa per a tots els altres grups que ens dedicam, amb una angoixosa penúria, als quefers socials.

Una ofensa per la quantitat. Amb sis milions, es podrien promocionar tots els Can Gazà que fessin falta i per molts d'anys.

Un ofensa per la finalitat. Els doblers públics no poden ser per construir un edifici privat. Els recursos del Poble s'han de dedicar a les persones i no a les pedres.

Una ofensa pel significat. Ara més que mai els privilegis tornen injúries. Els pobres no hem de pagar els favors, els remeis i els consells que la Reina pugui deure a Tomeu Català.

Una ofensa per la procedència. No podem oblidar que el solar fou un regal directe de Rodrigo de Santos, el cocaïnòman públic condemnat a presó per pederasta.

Una ofensa pel preu de silenci que paga el Projecte Home per tantes regalies. Mai de mai hem trobat, ni de part de la institució ni del seu fundador, una sola paraula de denúncia contra el sistema. Un sistema que ha assassinat per sobredosi més de quatre mil drogoaddictes. Molts passaren pel Projecte. Tots ells tenien dret a una sanitat pública que el Projecte Home mai no ha reclamat.

Una ofensa pels greuges comparatius. Aquesta disbauxa de regals i privilegis se celebra al costat d'uns grups que ens dedicam als marginats dins una agònica mancança de recursos essencials per sobreviure. Sense anar més lluny, l'IMAS ha concedit a Can Gazà la irrisòria xifra de dos mil tres-cents (2.300) euros per mes. Ha passat mig any, però encara no hem rebut res. Mentre els centres de menors estan a punt de tancar perquè el Govern no paga els seus convenis, el president del Projecte Home cobra dos respectables sous: el de rector de Puigpunyent amb totes les despeses de casa pagades, i el de cap suprem d'una fundació que s'administra amb criteris d'empresa. Mentrestant, el meu president de Can Gazà i de l'OCB fa anys que no rep ni un sol cèntim d'enlloc.

Una altra petita mostra d'aquest abús de prerrogatives el trobam en el cobrament de les taxes del mercadet setmanal de Calvià, on els esbirros del Projecte en fan fora el desgraciat que no pot bestreure 20 euros.

Només m'he referit lleugerament als greuges econòmics, però podria farcir una llarga llista d'ultratges que hem rebut els contestataris de part de l'Església, dels poders civils i del mateix Projecte Home, que mai no ha respost a les nostres convidades.

Tant sols la meva consciència i els amics saben la sang i la tristesa que em costa aquesta denúncia, però la fidelitat als de més a baix m'obliga a fer-la.

La crisi mata

Sabeu que a la Unió Europea (UE) cada nou minuts se suïcida una persona ?

Varen ser unes 58.000 persones durant l'any 2008 les que decidiren llevar-se la vida, la qual cosa va suposar un increment d'un 16% respecte a l'any 2007 quan es va iniciar la crisi Els països amb índexs de suïcidi més alts de la UE actualment són: Lituània amb 39 casos per cada 100.000 habitants, Hongria, Letònia, Estònia i Eslovènia amb uns índexs del 23/24 casos. Curiosament els països de l'Est on els ciutadans havien de gaudir de llibertats són els més tenebrosos en aquest aspecte La taxa de suïcidis a Grècia des de l'inici de la crisi ha passat d'un 2,8 a 6 per 100.000 habitants.

Hipocresia

Aquest personatge repel·lent i nociu per a la humanitat anomenat Christine Lagarde (Fons Monetari Internacional) no predica precisament amb l'exemple quan es tracta de la seva conducta, perquè es beneficia d'una remuneració anual de 323.257 euros, més altres 57.829 de despeses de representació i no paga cap impost sobre aquests ingressos pel seu estatus de funcionària internacional.

EL GOVERN S'AFANYA EN EMPOBRIR ALS MÉS FEBLES

Endureix l'accés a l'ajuda de 400 euros
El desallotjament-expres no afronta el problema de l'habitatge



Per a la CGT, en el Consell de Ministres del passat divendres, segons recull el BOE del dissabte 25 d'agost, el govern autoritari i populista del PP, com bon govern d'ultradreta, un govern il·legítim socialment, en clar frau “democràtic” i valedor dels interessos de les grans corporacions empresarials i financeres, torna a aprovar mitjançant un altre decretaço, noves mesures econòmiques i socials per a acarnissar-se contra les i els més febles.

El govern afronta el major problema del país de l'única manera que sap fer-lo, amb malvolença cap a les persones en atur, empobrint encara més a qui menys tenen, a l'endurir les condicions d'accés a l'ajuda econòmica anomenada Pla Prepara, exigint 12 mesos continuats d'atur, retirant l'ajuda a qui fins a ara podien rebre-la, tenint en compte els ingressos del conjunt de la unitat familiar on viu la persona aturada per a llevar-li aquest dret, exigint demostrar documentalment que es duu
buscant treball els últims trenta dies.

Ja al juny aquest govern va reduir i va endurir les condicions d'accés a la prestació per atur de les persones aturades disminuint les quantitats a cobrar amb la finalitat d'incentivar “la recerca d'una ocupació” que a dia d'avui es nega a gairebé 6 milions de persones augmentant a l'hora els impostos directes i indirectes a la classe treballadora.

Dels gairebé 6 milions de desocupats/as estadísticament comptabilitzats (EPA) - gairebé 25 persones de cada 100 en edat de treballar-, entorn de 800.000 famílies no tenen ingressos de cap tipus, 1.800.000 llars tenen a tots els seus membres en atur, més de 2.600.000 manquen de qualsevol cobertura social, no perceben ni prestació contributiva, ni subsidi d'atur ni renda activa d'inserció, ni subsidis eventuals agraris, ni són beneficiaris del Pla Prepara (els 400 euros). A més, l'EPA ha mostrat que existeixen prop de 400.000 persones que ni treballen ni busquen ocupació, per entendre que no serveix per res. Del que visquin, no és un misteri, possiblement de les famílies o de la xarxa de solidaritat familiar, denominada “matalàs social”.

Amb aquesta reforma del Pla Prepara, el govern del PP pretén rapinyar a les 200.000 persones que vénen rebent aquesta “ajuda de beneficència dels 400 euros per 6 mesos i una sola vegada”.


Als del govern no els importa que el 52% dels joves no puguin treballar, amb la qual cosa tenir una “llar pròpia i independent” es converteix en una quimera i un contrasentit. És a dir, primer se'ls nega la vida autònoma o un projecte de futur, a impel·lir-los treballar i segon, es carrega a la xarxa familiar, la seva manutenció i desenvolupament de la seva vida.

Tot aquest atemptat contra la dignitat és un ròssec a la retallada pressupostària que s'ha dut per davant 65.000 milions d'euros que surten de totes i tots i que ens permetrien mantenir uns serveis públics de qualitat, a més d'altres 10.000 milions de retallades en sanitat i educació demostrant la seva incapacitat de generar ingressos i reduint serveis públics en comptes d'augmentar la càrrega impositiva dels quals més tenen.




A més en els pròxims mesos viurem centenars de milers d'acomiadaments d'empleades i empleats públics a través dels ERO's que, per la normativa imposada per aquest govern, s'estan realitzant en les administracions públiques, empreses i organismes públics, ajuntaments i comunitats autònomes.

I això es fa, al mateix temps que s'ultimen les condicions per a lliurar-los als estafadors del sistema financer i immobiliari, altres 100.000 milions d'euros, els quals van a sortir dels acomiadaments de milers i milers de persones que treballen en la funció pública (personal d'educació, de sanitat, d'ajuntaments, de comunitats autònomes, de mitjans de comunicació públics, de la retirada de la paga extraordinària de tots els organismes públics, de les privatitzacions, etc.,etc., de la pujada de l'IVA, de la pujada dels preus de tots els serveis públics, de la retallada de les prestacions socials.

Alhora que endureix els requisits de l'ajuda de 400 euros el govern ha presentat un reglament per a realitzar els desnonaments de manera “exprés” i en quinze dies poder desallotjar als inquilins d'un habitatge en lloguer, demostrant així el menyspreu que senten els nostres governants cap a les persones que majors necessitats socials tenen.

Per a la CGT no és l'hora d'un referèndum, ni una consulta popular sobre la política del govern, és l'hora de mobilització permanent, l'hora d'una nova Vaga General laboral i social que serveixi a les i els treballadors i societat en el seu conjunt per a recuperar els drets que ens estan arrabassant i doni una resposta social a una crisi que nosaltres i nosaltres no hem generat.

Secretariat Permanent del Comitè Confederal

Un de cada quatre habitants de les Balears és pobre o en risc de pobresa


Segons un estudi de la Xarxa Europea contra la Pobresa (EAPN) que fa ús de l'indicador europeu AROPE (At Risk Of Poverty and/or Exclusion) per al coneixement del grau de pobresa i exclusió social, a les Illes Balears on , segons els mitjans de desinformació i de manipulació de la ment humana , i també els polítics institucionals que governen o han governat , fermam els cans amb llangonisses, gaudeixen  d'un 25,8% de la ciutadania en el grau de pobresa i exclusió social.
Gaudeixen les Illes, perquè les Illes són dels rics, que per això tenen més metres de terra i de bitllets i els rics gaudeixen --com ens ha ensenyat la història de nobles, mercaders i capellans --,de la pobresa i de l'esclavatge dels sers inferiors que som la resta dels humans.
Però el més trist és que bona part d'aquest 25,8 % de ciutadans i ciutadanes en risc de pobresa no són conscients de la seva situació, es creuen classe mitjana  i ja es conformen amb les miques que cauen de les estovalles dels poderosos als que sostenen. Les places d'Islàndia s'han congelat amb les nevades i de la tardor freda hem passat a un hivern congelat on el capital imposa sense aturar totes les seves mesures .

La dignitat assalta supermercats

per Sabino Cuadra Lasarte

La taxa de pobresa existent a l'Estat espanyol és la més alta de la Unió Europea, només superada per Romania i Letònia, i hi ha més de 600.000 llars sense cap ingrés, ni salarial, ni social, un 35% més que el 2008. Hi ha, doncs, 600.000 raons per defensar l'acció del SAT ...

  Fa uns mesos, la notícia d'un suïcidi produït a Grècia va donar la volta al món. Es tractava de Dimitris Christoulas, que poques hores abans va escriure el següent: "Poso fi a la meva vida per no haver de furgar en les escombraries per subsistir". A Grècia, en només tres anys, el nombre de suïcidis s'ha duplicat. Abans, aquest país estava a la cua d'Europa en el rànquing corresponent, però ara encapçala el medaller olímpic de suïcidis.

Les escombraries a què es referia Dimitris podien ser les contingudes en qualsevol supermercat d'aquestes grans cadenes que cada vegada ens envolten més. Podia ser, per què no, la d'aquests Carrefour o Mercadona posats en la picota per l'acció exemplar del Sindicat Andalús de Treballadors (SAT). A l'Estat espanyol es desconeix l'evolució dels suïcidis en aquests últims anys, però és molt probable que siguin semblants als dels grecs. A ningú del Govern sembla preocupar-li això però. L'acció del SAT, sí.

Ahir mateix, a París, una persona es va cremar a l'estil bonze després que els serveis socials li comuniquessin la denegació de la sol · licitud per accedir a unes prestacions socials. Aquí, mentrestant, els subsidis per desocupació cada vegada es retallen i redueixen més, mentre pugen l'IVA, la llum i el gas i baixen les prestacions socials i s'implanta el copagament en la sanitat pública. Ningú, encara, s'ha cremat a l'estil bonze. ¡Al temps!

El ministre d'Interior, al saber la notícia de l'assalt alimentari de dos dels supermercats per part d'afiliats del SAT, ha afirmat això tan profund que "la gent ho està passant malament, però el fi no justifica els mitjans". Doncs bé, sr. Ministre, de quins mitjans ens parla vostè?

Per al PP la lluita contra el dèficit és la fi suprem que justifica l'aplicació de qualsevol mesura: pujades de l'IVA, reducció de les prestacions per desocupació, ajornaments en l'ampliació del permís de paternitat o en la millora de la pensió de viduïtat, retalls en educació i sanitat, moratòria en la posada en marxa de la llei de dependència, copagament sanitari, ... Es converteix així el deute privat de bancs i empreses en deute públic a través d'una política d'ajudes generalitzades als primers (préstecs, avals, amnisties fiscals, caus SICAV, ...) i del pagament de tot l'anterior amb els estalvis derivats de tot tipus de retallades i agressions socials en els terrenys educatius, sanitaris, socials, laborals, etc ...

La celeritat a anunciar detencions per part del ministre contrasta amb la seva política indulgent envers el frau de Bankia, les multinacionals de l'IBEX 35 establertes en paradisos fiscals, la màfia del ciment que ha amagat els seus escandalosos beneficis en negres mitjons, les grans fortunes i els parasitaris rendistes que han fet el mateix o, finalment, els diferents urdangarines que campegen per recepcions, saraus i tornejos diversos enxampant un molt de tot .... No només això, sinó que a tots ells brinda la feina el ministre i els dedica la seva més afectuosa amnistia fiscal. "El seu es pot arreglar", sembla voler dir-los ...., "però el d'aquesta gent del SAT és insultantment delictiu i no es pot permetre".

Quan un empresari té pèrdues en el seu negoci o veu reduir el seu nivell de vendes, la llei li permet despenjar-se del conveni col · lectiu que va signar i no complir-lo. Res d'això succeeix quan una família veu disminuir el seu nivell d'ingressos. Aquesta mai podrà al · legar això com a causa legal per ajornar els seus pagaments hipotecaris o despenjar-se d'aquell contracte usurari al qual  la va sotmetre un banc sense escrúpols. La llei sempre comprèn els "problemes" del patró, mai els del que treballa. Per a la Banca, guant de seda, per a qui no paga la seva hipoteca, cop de peu i desnonament. Aquesta és l'escala de valors del PP. El banquer i l'empresari són déus, la gent del carrer gairebé res.

Entre els dos supermercats assaltats, Mercadona i Carrefour, copen el 40% de les vendes del sector a l'Estat espanyol. Des d'aquesta posició de privilegi, aquestes cadenes imposen als agricultors i productors que els proveeixen preus de misèria (els preus pagats en origen pels productes agrícoles es multipliquen per deu quan arriben als prestatges d'aquests supermercats) i als seus treballadors sous d'escàndol. El propietari de Mercadona, Juan Roig, és la tercera fortuna de l'Estat i ha avançat en l'últim any 170 llocs en el rànquing mundial dels més grans milionaris. No sembla que el negoci se li enfonsi per quatre carros d'aliments.

La concepció sagrada de la propietat privada és el pilar principal sobre el qual s'assenta aquesta societat i l'ànim de lucre la gasolina que alimenta l'economia. Per al Govern, els mitjans que possibiliten enfortir l'anterior són bons, els que s'oposen a això són dolents i condemnables. Des d'aquesta perspectiva, empreses líder com Mercadona i Carrefour són símbol de les virtuts del sistema. Una cosa a defensar per sobre de tot. El SAT, per contra, per al govern és poc més que una banda de delinqüents.

El PP ens ha dit en alguna ocasió que les reivindicacions del 15-M, les dels miners, les del SAT ..., són totes elles legítimes i comprensibles. Això sí, deixant ben clar que el carrer és seu i Mercadona de Juan Roig. És a dir, si els indignats ocupen places, els miners tallen carreteres i els del SAT expropien carros d'aliments, allà hi haurà la Policia per impedir-ho. Les llibertats plenes només existeixen avui per al capital i els fons d'inversió, i no per a les persones i els seus col · lectius. Per als primers, tots els drets, per a les segones, totes les restriccions possibles.

La taxa de pobresa existent a l'Estat espanyol és la més alta de la Unió Europea, només superada per Romania i Letònia, i hi ha més de 600.000 llars sense cap ingrés, ni salarial, ni social, un 35% més que el 2008. Hi ha, doncs, 600.000 raons per defensar l'acció del SAT, doncs el realment delictiu i socialment criminal és la política de governs com el del PP i negocis com Mercadona i Carrefour. Ni més, ni menys.


No passa dia sense lluites al carrer contra els atacs del capital que es concreten en les iniciatives antisocials practicades per tots els governs, central, autonòmics i municipals sense excepció. Però fins i tot la desafecció política als causants d'aquesta situació és molt limitada, perquè si més d'un 60% dels votants (segons el CIS) donen suport als principals partits que gestionen la pèrdua de les conquestes socials alguna cosa no acaba de rutllar en el col·lectiu social més afectat.La gent treballadora, absolutament inconscient de la pauperització irreversible --si no canvien de xip ideològic i de mitjans de lluita-- a la que els aboquen els "mercats", és a dir, els capitalistes, veu la crisi com una etapa transitòria de malaltia que amb el temps es superarà. Ingènuament creuen que "superat aquest mal moment" es recuperaran els drets laborals i socials que ara es perden. Però no és així.

Els treballadors, molts votants d'aquests partits,no accepten els retalls o les pèrdues de treball i de drets quan la cosa va amb cadascú en particular, però en canvi accepten el discurs oficial de les mesures que s'emprenen contra la crisi quan afecten al conjunt de la població menys a ells. Els treballadors,insolidaris, es desgasten en lluites parcials, però no veuen malament que els polítics als que voten retallin els sous  d'altres treballadors o els drets i conquestes socials d'altres col·lectius. Allò que no els afecta personalment els importa una bleda.

Campa per tot arreu la insolidaritat i la xenofòbia perquè allò que no s'atreveixen a fer és a anar contra els responsables reals de la crisi, els capitalistes i així ens va, de derrota en derrota.
 

Notes  al vol sobre la crisi

Els EUA tenen en aquests moments un deute acumulat d'aproximadament 57 bilions de dòlars, mentre que el seu PIB és d'uns 14.4 bilions. Això vol dir que està gastant i endeutant-se en una proporció del 400% del seu PIB, a raó d'uns 2.000 milions de dòlars per dia


Augments salarials i dels costos de producció a Xina: durant l'any passat  els salaris pujaren un 14% a Shanghai, un 18% en Guandong (cinturó industrial de Xina) i un 28% en la província interior de Chongqing, una regió amb salaris més reduïts en la qual han començat a instal·larse fàbriques.


La banca alemanya ha prestat als bancs espanyols 109 mil milions d'euros, de manera que la crisi que afecta la banca espanyola l'encamina cap a la dependència.

ACS es troba de fet en fallida tècnica i arrossega un deute de 14 mil milions.

 Els actius de la banca espanyola superen en tres vegades el PIB (3 bilions d'euros) i el forat bancari que calculen els analistes internacionals està entre 100 mil i 300 mil milions (entre el 10 i el 30% del PIB).

Segons la Comissió Europea, s’han destinat 146.000 milions, sense comptar l’any 2011, (que sumen 10.000 milions més) per tal de fer front a les pèrdues de les Caixes, que després es venen als bancs a preu de saldo  El Banc de Sabadell paga un euro per la CAM i el BBVA un euro per Unnim. Ara es preparen per sanejar amb doblers públics els actius immobiliaris tòxics dels bancs, que equivalen a més del 100.000 milions (el 10% del PIB).

L'Estat, entre el que ha posat al servei de les entitats financeres i el que ha avalat, ja ha compromès 73 mil milions d'euros, i si li afegim les garantia dels dipòsits (173 mil milions), arribam a un valor de 246 mil milions d'euros, que equivalen al 24% del PIB espanyol.

França ha hagut de pagar 1,1 bilions en interessos des de 1980 a 2006 per a plantar cara al deute de 229.000 milions existent en aquest primer any. És a dir, que si hagués estat finançada per un banc central sense pagar interessos s'hauria estalviat 914.000 milions d'euros. Merkel s'oposa de manera ferma als prestecs directes del Banc Central Europeu als estats. El BCE ofereix als bancs doblers per l'interès de l'1% i la ciutadania després de finançar els bancs, aquests  en carreguen interessos pel deute del 5,6 i 7%. Pura usura.

L'Estat Espanyol durant els anys  2008, 2009, i 2010 ha hagut de pagar 120.842 milions d'euros per tal de fer front al deute en les condicions que li imposen els mercats. En els Pressupostos Generals de l'Estat de 2012 es consignen més de 28.876 milions d'euros només al pagament d'interessos.

Segons GESTHA, l’associació de tècnics i inspectors d’Hisenda, durant l'any 2010 les grans fortunes i grans empreses espanyoles van evadir un mínim de 42.771 milions d’euros.

El Secretari d’Estat de Defensa en el juliol de 2011 va admetre l'existència d' un deute de 27.000 milions, que amb els interessos arriba  als 35.000 milions d'euros. D’aquest deute, 12.000 milions són per comprar 87 avions Eurofigther al preu de 138 milions perunitat. Aixó si, no hi ha doblers per als hospitals ni per a  l'educació.

Les despeses de les tropes en l’exterior, que el 2010 eren d’1.252 milions, 464 d’ells a l’Afganistan . Així i tot la morfina i els opiacis destinats a la sanitat ens sortiran més cars.

Les subvencions i els privilegis fiscals de l’Església Catòlica, van superar els 6.000 milions d'euros anuals durant l'any 2010.
.

Rajoy i Guindos, mentiders.

El desgovern d'Espanya s'ha compromès a reduir el seu nivell de dèficit al 3% en 2013, però ara amb el rescat  --els doblers del rescat no es regalen i  s'hauran de pagar interessos  a xifres que doblaran les del IPC -- augmenterà el dèficit i es farà més difícil la reducció d'aquests interessos.
Si el govern vol complir amb l'objectiu ara haurà de realitzar  encara més retallades de les que s'haurien de realitzar si el rescat per part de la UE no es realitzés.
D'altra banda el deute públic s'incrementarà en un 10% i això dificultarà la situació financera del país. D'altra banda  la UE imposarà condicions econòmiques i polítiques al govern com la pujada de l'IVA i altres imposts indirectes, retallada de les prestacions d'atur, augment de l'edat de jubilació, retallada de funcionaris, tancament d'oficines bancàries i increment massiu de l'atur entre els treballadors i treballadores de banca.

Els pobles no han de pagar la seva crisi !

Volem auditories de les organitzacions socials i ciutadanes sobre el deute públic.

La Unió Europea i els governs utilitzen el deute públic per a imposar als pobles d'Europa, una autèntica purga social. Mentre que els bancs i altres agents financers no deixen d'especular sobre el deute públic, és la ciutadania la que paga per una crisi de la qual els mercats financers són els principals beneficiaris i únics responsables.

És per això que els governs de la UE, la Comissió i el Parlament Europeu, amb la participació activa del Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional, volen imposar una nova governança econòmica sotmesa als financers amb l'objectiu de posar sota vigilància creixent els pressupostos estatals, d'imposar sancions contra els estats en el cas de ser deficitaris i la reducció de les despeses públiques.

Des de fa temps s' usa la crisi del deute per imposar l'austeritat, la reducció  dels salaris i de les pensions de jubilació; per a la reducció del nombre d'empleats; l'increment de la flexibilitat laboral a disposició dels patrons; per l'allunyament  de l'edat de jubilació ; per la desfeta dels sistemes de protecció social, alhora que es redueix las capacitat contractual de la gent treballadora. Tot es fa a  l'únic benefici dels accionistes de les grans corporacions i del sistema financer internacional! Una de les mesures ja adoptades, el "semestre europeu" sotmet al Consell i a la Comissió europeus, els pressupostos dels estats abans de ser debatuts pels parlaments propis.

Els governs europeus volen integrar en les lleis fonamentals dels estats l'objectiu de l'equilibri pressupostari. Es tracta d'una aposta econòmicament estúpida - què hauria passat si aquesta regla s'hagués aplicat en el moment de crisi financera, en la que els governs han rescatat els bancs ?  - , una proposta que constitueix un assalt contra la democràcia, perquè les polítiques econòmiques es situarien absolutament al marge del debat polític i de les decision dels ciutadans.

Els ciutadans i les ciutadanes no han de pagar per deutes que són el resultat de la submissió dels estats als mercats financers. Aquests deutes són il · legítims i la gent no ha de pagar cap preu. Hem d'exigir una moratòria i auditories ciutadanes del deute públic.