porta sant antoni

1-Porta de Sant Antoni (Bâb al-Balad). Fins a la construcció de la muralla renaixentista, hi hagué l'anterior muralla islàmica amb 14 torres entre el que va ser la Porta Pintada i la Porta de Sant Antoni. De la Porta de Sant Antoni al Bastió del Socorrador (15) hi hagué 5 torres en l'època musulmana i fins a la construcció de la muralla renaixentista després de la revolta agermanada. L'Hostal de Pollença es trobava just a l'entrada.

Sabem que abans de la conquesta, un musulmà de nom Berba hi tenia terres properes. Després hi van tenir terres Pere Pla, Pere de Sabadell, Ramon Rossell, Pere Monteabersono,i un honor Roland Lai. Els homes de Tortosa que participaren en la conquesta hi obtingueren un carrer, així com Ramon Conilles i Berenguer de Llorac (any 1230).Valentí Ses Torres hi tenia un solar l'any 1242.

A prop d'aquesta porta l'any 1260 hi tenien terres Guillem Rotlan, Joan Girona, el clergue Pere Cabró, Bernat Massanet(1262) i Pere Far (1262), i també hi tenien els seus honors el taverner Guillem de Besalú, Pere Fuster i Pere Rebassa, Arnau Borrell i Bernat Valentí (1260). El canonge Ramon Cloquer i Bernat Vinyals (1264) hi tenien horts, així com Maria Rosanes (1276). El 9 de maig de 1299 hi compraven un hort que tenia dues sínies i dos aljubs Arnau de Cases i Jaume Tolrà que confrontaven amb el camí que anava a Montuïri.

L'any 1333 el picapedrer Llorenç Vallgornera va empedrar la carrera davant Sant Antoni de Pàdua. L'any 1388 Pere Reura hi tenia un hort molt a prop i el mateix any Joan Massana va vendre un hort proper que era extramurs.

L'any 1405 sabem que l'Hostal del senyor rei era aprop de Sant Antoni de Pàdua,davant el costell de la plaça. A l' església hi va treballar el pintor Rafel Moger, contractat el 21 de juny de 1468 per la confraria de Sant Jordi.

Any 1749-L'escultor Miquel Riutort, vivia davant la Porta de Sant Antoni. El pintor Miquel Pont, viu davant el forn de Sant Antoni de Pàdua.

2-Carrer de Sant Silvestre i Santa Coloma o carrer Major i ara del Sindicat (Sharib al Kabir). L'any 1359 hi havia el forn d'en Bagur en aquest carrer, just al costat de la Volta de Tortosa. Al carrer de Sant Silvestre hi van viure els agermanats Guillem Tarragó, teixidor de llana,Pere Gibert, portador de lletres, i el gerrer Damià Pieres.

Al final del carrer de Sant Silvestre, al carrer de la Bosseria hi vivien els cotamallers agermanats Lluis Prats i Lluís Silvestre quevan aconseguir evitar la repressió de les forces imperials amb la fuga.Els carnissers tenien les seves taules a l'actual Plaça d'en Coll.

Pere Mulet, carnisser, va ser conseller agermanat, i també Francesc Garau. En la germania hi participaren també els carnissers Jaume Oliver i Pere Prexana. El també carnisser Joan Vey va moriri en el conflicte, i el botiguer Miquel Garau va ser un agitador agermanat.

3-Església del Sant Esperit (1299) (Sant Felip Neri). L'any 1451 Martí Creix, picapedrer, treballava en la construcció de la capella de l'Esperança que era dels teixidors de lli..També hi hagué l'Hospital dels Rossos (1230). Aquesta zona correspongué en el Repartiment als homes de Tortosa. A l'illeta de Sant Esperit hi van viure Lluc Eimeric, teixidor de llana (1478), els agermanats Rafel Sbert, pintor, Joan Biscaí, sastre, i Jaume Domènech, paraire, que van morir en el conflicte, Martí de la Torre, que va morir a coseqüència de la pesta, Nicolau Horrach que va morir en l'expedició agermanada a Eivissa del mes de juny de 1522, els barreters Joan Gorgoll i Gabriel Alguer, el ferrer Pere Caselles, el calderer Joan Borràs, agermanat que va participar en l'enderrocament de la casa de Pere de Santjoan.

L'any 1678 Coloma Terrassa, que vivia a la mateixa illeta va provocar un escàndol al fugir del seu marit Francesc Pons.

Any 1749-L'escultor Andreu Carbonell, el qual habita en el Carrer del Sant Sperit, per ont se va al Campo Santo de la iglèsia del Convent de los Religiosos Trinitaris de la present Ciutat.

4-Església de la Mercè .Sant Salvador (any 1295). Abans va ser mesquita. El 10 d'octubre de 1640 Bernat Fàbregues va morir d'una arcabussada davant la Mercè.

Any 1749- L'escultor Pere Antoni Fluxà, té la sua habitació en el Carrer Ampla de la Mercè. Gabriel Femenia, pintor està al costat de la iglèsia del Convent de Nostra Senyora de la Mercè.

5-Poador de Na Xona (Carrer Vallori).L'any 1333 Jaume Savila va adobar el poador.En aquesta illeta hi vivien l'any 1478 Joan Castellà, i l'any 1522 Esteve Gilabert, un barber agermanat que va ser esquarterat a Alcúdia. També hi va viure el moliner agermanat Vicenç Salom que morí de pesta en el setge a la Ciutat. Jaume Roca, un teixidor de llí, i Gabriel Tomàs, pararaire, també agermanats, servien en la vigilància des del campanar de Sant Miquel durant el conflicte. A més, hi van viure els agermanats Guillem Llobet, teixidor de llana, i Pere Martorell, paraire, el notari Antoni Valero, els paraires Rafel Gomila, Nicolau Perpinyà i Joan Garcia,el mariner Jaume Piquer, el picapedrer Joan Aulet, els teixidors de llana Sebastià Bertran i Cristòfol Descós.

6-Banc de l'Oli (Any 1496)

Josep Martorell, pintor vivia en el Banc de l'Oli l'any 1749.

Pere Joan Obrador, escultor, l'any 1749 tenia la habitació en el Carrer que anava des de el Banc de l'Oli al Convent de Nostra Senyora de la Mercè.(Vallori)

7-Bany d'en Granada.En aquesta illeta hi vivia el paraire Jaume Nadal.

8-Carrer Aragó actual.

9-Bastió de Sanoguera.

10-Carrer de la Síquia o de Sant Miquel (Ayn al Amir).Tenia la seva entrada per la porta de Bâb al-Khal,o de l'Esvaïdor, des del camí de Bunyola.

L'any 1749 l'escultor Rafel Torres, té la sua habitació devant la iglèsia parroquial de Sant Miquel.

11-Carrer del Molí de Vent (Ferrería). L'any 1287 s'hi establiren Guillem Perera i el seu fill Bernat, i també Arnaldeta Bover, esposa de Guillem Ripoll. L'any 1377 hi havia un abeurador. L'any 1395 hi havia l'Hostal d'en Truyols,i l'any 1359 el Forn de n'Albara. L'any 1406 hi vivia el picapedrer Pere Massot i la seva esposa Francesquina que hi tenien una tenda i una algorfa. L'any 1461 hi havia l'Hostal d'en Nebot. L'any 1490 el conrador Andreu Vallès hi va comprar una casa a Vicenç Salzet. El mateix any el flassader Blai Garriga hi tenia una casa que hi confrontava. L'any 1505 hi parava l'Hostal d'en Climent.

12-Plaça del Pa.Es situava al final del carrer Major (Sindicat) i després de la Bosseria. Hi havia una font anterior a la de l'actual plaça d'en Coll. L'any 1381 hi vivia Pere Saflor, i l'any 1651 l'impressor Joan Pisà i la seva esposa Pràxedis Tries hi tenien la casa, l'impremta, una botiga i una algorfa.

13-Carrer de la Font d'en Candeler.Hi vivien els paraires Joan Picornell i Mateu Morey, Pere Genovard i Nicolau Mataró..

14-Convent de Nostra Dona de l'Olivar, orígen del nom de l'actual mercat.El convent de l'Olivar es va edificar a partir de l'any 1549. El 30 de gener de 1769 el vent va enderrocar el campanar . L'any 1885 el convent va ser enderrocat.

15-El Bastió del Socorrador era entre el carrer del Socors i l'Avinguda actual.Part del mateix durant l'any 1449 formava part del castell del Temple. Al carrer del Socorrador hi van viure el ferrer Jaume Dolç (1490), el flassader Joan Cardils (1500), i el petrer Pere Roig, missatge i agermanat, que va morir en combat a Sa Pobla el 3 de novembre de 1522.

16-En aquesta illeta es trobava la Sala dels Forners.

17-De l'any 1521, any de l'inici de la Germania al 1674 hi hagué l'Hostal d'en Garau en aquest indret. El carrer de Camaró era l'actual Velázquez, una zona on exercien la seva feina les bagasses, que es concentraven en el Bordell, a tots els voltants del bastió d'en Sanoguera i del Camp de la Llana. L'any 1475 al carrer de Camaró hi vivia el teixidor de llana Baltasar Carreres.

18-Part d'aquesta illeta és actualment la Plaça Major, tot tirant cap al Sindicat.En aquesta zona hi vivien els Valentí (1449), entre ells, Teseu, Felip i Jaume, i també Francesc Bosch i Umbert Togores.

19-En aquesta illeta hi vivia Antoni Sala.

20-En aquest indret del Socorrador es situà l'oratori de Gràcia, lloc de culte dels jueus conversos que hi establiren la seva cofraria.

21-Tota aquesta zona es caracteritzava per l'activitat productiva:Plaça de la Quartera, del Pes del Formatge (situat entre els carrers de Llongeta i Can Arbós) ,el Pes de la farina. L'any 1671 el paraire Rafel Bennàsser vivia al carrer de l'Estel a prop del Mercadal. L'any 1349 el draper Francesc Gironés va comprar una casa al Mercadal a Gabriel Bofill. L'any 1499 l'apotecari vitalici de la Universitat, Miquel Barceló vivia a prop de Sa Quartera.

Habitants de la Quartera: L'any 1245 hi tenien obradors Bernat Figuerola, Bernat Font i Mateu de Sella; Bernat de Cardona hi tenia un solar on hi podia aixecar arcs.L'any 1270 Guillem d'Ullastret va comprar per un any els drets de Sa Quartera; l'any 1271 el bascó Arnau des Pins estava establert a un obrador que tenia algorfa i arcades. L'any 1273, Sanxo Manescal i Pere Ses Comes van obtenir llicència per a fer dos arcs davant l'obrador. L'any 1274 hi tenia la casa Domingo Benencasa.

L'any 1297 hi compra unes cases amb una porxada Ponç Oliver.I el mateix any Bernat Font hi va comprar una casa amb obrador i porxada davant.

L'any 1512 hi vivien el pesador Pere Serra i l'enamorada Caterina Carbonell.

El 27 de febrer de 1642 hi va morir assassinat l'alcudienc Bernadí Benejam.

22-En aquesta illeta hi vivia Bartomeu Ferrer, davant Sant Antoni de Pàdua.

23-En aquesta zona hi havia el Camp de la Llana.Hi vivien bracers com Andreu Mulet, Joan Cifre, Joan Darder, pastors com Tomàs Pons, sabaters com Cristòfol Llambies, jornalers com Joan Balaguer, hortolans com Joan Stapoll i Gabriel Riera, ferrers com Rafel Cerdà i Feliu Mir. L'any 1502 al carrer de la Llongeta hi havia la font d'en Caldés..L'any 1565 l'hostaler Joan Llompart tenia un corral al Bordell, a prop de la Porta de Sant Antoni.En el carrer de la LLongeta l'any 1689 hi havia l'Hostal d'en Bordoy

Any 1562-Reparació de la muralla de la Porta de sant Antoni.