Any 1449, Any 1521
Illetes
de Santa Eulàlia : Nicolau Aguiló,
Arnau
Albertí, Joan Albertí, Alexandrí (Illeta 2), Almoina (illeta 57) Guillem
Blanc,
Burguet, església del Call (Illeta 41), Pere Catlar ( Illeta
24), Mossèn Castell, Mossèn Antoni Castell, Llorenç Colom , Tomàs
Desbac ( Illeta 45), Bernat Descós (Illeta 50), Humbert Fonollar,
Arnau Forner, Joan Fuster (Antoni Morro) , Jaume Galiana (Illeta
51) , Gonsalvo, Gruat, Mateu de
Lloscos, Francesc Martí, Antoni Mercader ; Ramon de Montsó, Bartomeu
Moià, Joan Moià, Nater,
Joan Nicolau, Bernat d'Olesa (Illeta 52), Antoni Oliva, Palau del
Bisbe (Illeta 54)Ferran
Patiner, Francesc Perera, Pisà, Rausell; Miquel Rausell, Ribes
;Pere
Sacanal, Lluis Sagarra, Illa d'en Saguals ( Illeta 37), Sala
(Illeta 1), Antoni Sala (Illeta 23), Jaume
Sala, Joan de Sales, sant Francesc, forn de santa Clara (Illeta 44),
santa Clara (Illeta 40); santa Eulàlia (Illeta 3),Guillem Sant Joan,
Saragossa, Pere Savila, Pau Segura; Berenguer Servià, Seu (Illeta 57),
Sinagoga (Illeta 25) ; Guerau Tarragona, Nicolau Terill, Bernat Tudela,
Berenguer Unís ; Vallfogó, Vallmajor.
Any
1230-Els homes
de Marsella obtingueren 27 obradors al carrer de la Síquia i de santa
Eulàlia, 9 d'ells devers la carnisseria dels sarraïns (carrer de
Paraires) i 4 propers a l'Honor del Temple.
Dels districtes que correspongueren al
rei, en el primer hi havia 283 cases habitades i 121 sense habitar, 6
forns, 8 horts i 80 obradors i estava situat entre la Portella i
el Temple. En el segon districte, situat entre El Temple i la Porta de
sant Antoni 479 cases habitades i 152 sense habitar, 6 forns, 3 horts i
80 obradors.
En el repartiment els homes de Tortosa
van obtenir un carrer, amb les seves cases prop de la porta d'Hualbelet
(devers la Portella). Aprop d'aquesta porta obtingueren béns Berenguer
de Llorac i Ramon de Conilles.
Any 1230- Nunó Sanç
funda l'Hospital de
sant Andreu al lloc actual de Cort (Palma, illeta 1).
29 de
maig de 1233
Esteve Fuster obté dos obradors de fuster davant Santa Eulàlia que eren
de Nuno Sanç.
Any
1240-Mahomet rep en enfiteusi
d'Arnau de Sabroncera un hort i un ase per a la feina vora els molins
de Ferrer Olzet a prop del Temple.
27 de juliol de
1240- Pere Romeu, notari, obté el rafal Dalmanzor Dalbahal vora les
torres Llevaneres i la mar.
21 de maig de 1243- A
l'Hospital de Sant Andreu de Ciutat (a l'actual Cort) el comanador Fra
Berenguer Cervera,i el frares Berenguer Fulquers i Joan Calderer es
comprometen a la guarda de 100 ovelles i 14 vaques.
Any
1246-S'estableixen taules a la Pescateria, a la placeta que es va dir
del rastrillo que aboca a l'actual carrer de Colom.
13 de
juliol de 1246- Maymó i Guillem Coma, Arnau Fuster, Arnau Oger, Guillem
de Fox, Pere de Pacs, Pere Coc i Berenguer de Granollers reben en
emfitèusi d'Antoni Font, batle de Mallorca, les vuit taules de venda de
peix i els dos pilons de tall a existents a les hores a la Pescateria
Vella, amb l'obligació d'un censal anual de 2 morabatins d'or per taula.
El 12 de
febrer de 1254 Cio Andreu i Joan de la Mota s'estableixen a uns
obradors propers al castell del Temple.
21 de
març de 1256- Ramon de Costeja i Elvira s'estableixen vora l'Hospital
de Sant Andreu, a un obrador de la porció del bisbe de Girona al costat
de les cases de Guillem Ballester.
29 d'octubre de 1269 Pere Fuster i la seva esposa Saura viuen al cantó
vora la Pescateria de Ciutat.
El 13 de febrer de 1270 Berenguer Pedrer s'estableix en un obrador de
la Plaça de Santa Eulàlia de Ciutat.
20 de març de 1271- Guillem d'Ullastrosa i el seu fill Jaume compren el
dret de la Quartera.
Any 1272-Bernat Vaquer i Sanxo Menescal s'estableixen a un pati a prop
de la Quartera.
19 d'octubre de 1273 Pere Ses Comes i Sanxo Manescal obtenen la
llicencia pera la construcció, cadascun, de 2 arcs als seus obradors de
Sa Quartera de Ciutat.
Dia 20 de març de 1274 Domingo Benencasa compra el dret reial
d'explotació de Sa Quartera a Ciutat per 600 quarteres de forment, i
Guillem d'Ullastrosa compra el dret del pes per 85 lliures i mitja.
13 de setembre de 1287 Guillem de Colobret compra un obrador a la plaça
de les Cols (Santa Eulàlia) al corretger Guillem Rovira, aprop de la
draperia.
11 de febrer de 1292- Arnau Castelló compra una casa a Isac ben Facdal
a prop de santa Clara.
5 d'octubre de 1297 Berenguer de Quadres s'estableix en un obrador amb
algorfa al costat del fossar de Santa Eulàlia.
9 d'octubre de 1297 Bernat Font compra un obrador a Sa Quartera de
Ciutat que disposa d'una porxada al davant.
12 d'octubre de 1297 Ponç Oliver compra unes cases amb una porxada a Sa
Quartera de Ciutat.
18 de novembre de 1300-Issac Vidal compra part de les cases de la Plaça
del Temple.
Any
1313-Disolució de l'orde del Temple a Mallorca.
20 d'abril de 1314- El
Temple és adjudicat als cavallers de Sant Joan.
Any 1323-Construcció de l’església de Santa Fe.
Any 1323 - El pintor Ramon Canut viu en el carrer de l'Argenteria.
12 de novembre de 1336- L'assaonador Pere Far ven unes cases a
l'escultor Arnau Camp rodó a la parròquia de Santa Eulàlia.
Any 1348-Bernat Pere viu a la Plaça de les Cols.
El 6 de febrer de 1358 el parroquià i barber de Santa Eulàlia de Ciutat
, Jaume Torroges és excomunicat per concubinat.
Any 1359 -Bernat Sarriba, bosser del carrer de la Bosseria s'embarca
com a ballester en l'armada contra Castella.
Any 1364-La parròquia de santa Eulàlia té 7312 habitants.
13 de novembre de 1379 - Ferran Valentí, conseller del Gran i General
Consell, interromp la missa major a l'església de santa Eulàlia i pren
des de la trona la paraula al predicador, motiu pel qual és excomunicat.
26 de desembre de 1379 - Ferran Valentí envaeix l'església de santa
Eulàlia amb intenció de tancar-s'hi i el bisbe es compromet a llevar-li
la pena d'excomunió si deixa la seva actitud.
Any 1379 - Proper al portal major del Call es trobava el forn d'en
Mateu Llofriu.
Any 1385 - Ja existia la font de la plaça del Pa o de la Bosseria.
Any 1395- El carrer del Sol de Palma es deia carrer del Vilar, i a la
sortida hi havia la Font del Temple.
Any 1395-L'any 1395 l'Hostal d'En Truyols estava situal al carrer Molí
de Vent (Ferreria) de Palma.
10 de novembre de 1411- "Pera Juan,
texidor de llana C. N. ven a Mathià de Viladestés, buxoler, unas casas
en la parroquia de Santa Eulalia, en el carrer del guix, en alou de
Juan Crespi notari, ab carrech de 10 sous el dia de Tots los Sants, per
preu de 18 lliures..." BSAL 5 (1893-1894) 189-196, en p. 191.
5 d’agost de 1416 Issa, esclau moro, és assotat per blasfem, assegut en
pella ardent, i claven la seva llengua en un espectacle públic a
la Plaça de les Cols, davant el portal menor de santa Eulàlia.
15 d'octubre de 1439- Antoni Montornés és
el propietari de la possessió de Sa Torre de Montornès (Sineu). Segons
el tall de 1449 Antoni Montornès vivia a l'illeta de missèr Antoni
Morro (o de Joan Fuster) a santa Eulàlia.
Any 1449 - Segons el tall per una armada contra corsaris, Huguet
Barxa, imaginaire, habitava a l'illeta d'Arnau Sala a la Parròquia de
santa Eulàlia.
Any 1450 - El teixidor Pere de Conilleres té un alberg en el Pes de la
Palla davant l'abeurador. (ARM C-2509 fol. 26v-28 )
Any 1454 - El mercader Martí de Llaners té un alberg en el carrer del
Forn d'en Candeler. (ARM C-2509 fol. 192-198)
Any 1464-Mor decapitat Pere d'Esplugues, donzell partidari de la
Generalitat a la plaça de Cort.
Any 1464 - Pelegrí Unís té un alberg en el carrer de Missèr Salzet.(ARM
P-450 fol. 53v-60; encant fol. 61-62)
Any 1467- Inventari dels béns de
l'argenter Manuel Gosalbo en el carrer de l'Argenteria
3 d'octubre de 1480 - Contracte entre Pere Joan Albertí i Antoni
Sagrera per les obres en un alberg situat en el carrer que des del
cementiri de santa Eulàlia va a sant Francesc.
Any 1483 - El fuster Miquel Vermell té una casa llogada a l'Esperó,
davant la porta de la Portella. (ARM R-577 fol. 141-142v ).
Any 1484 - Bartomeu Ferrando té un alberg prop del cantó del Call. (ARM
R-575 fol. 131).
Any 1485 - El teixidor Bartomeu Gomila tenia una casa en el carrer d'en
Sureda. (ARM T-855 fol. 191-195v: encant T - 856 fol. l-5v ).
març de 1487- Elionor, esposa de l'apotecari Miquel Terrades, estableix
unes cases situades en el carrer d'en Burguet, parròquia de Santa
Eulàlia, al pintor Nicolau Amic, ciutadà de Mallorca, juntament amb la
seva muller Maciana i el seu fill Onofre Amic, sastre i veí de Sóller.
(ARM, Prot. C-167, 86.).
Any 1488 - El notari Francesc Vidal té un alberg a la travessa d'en
Burguet (carrer Rubí) (ARM R-578 fol. 77-83v )
Any 1489 - El venedor de vi Llorenç Deulofeu tenia unes cases a la
plaça del Temple ( del Pes de la Palla ) davant l'abeurador (ARM R-577
fol. 18.).
Any 1490 - Bernat Miquel Berard tenia la casa en el carrer de la
Portella (ARM T-856 fol. 121-130 ).
Any 1491 - El forner Baltasar Boga tenia una casa amb un forn de pa
davant la font de santa Eulàlia. (ARM T-856 fol. 146-150 ).
Any 1494 - El paraire Antoni Dalmau tenia un alberg en el carrer de
santa Coloma (carrer del Sindicat-ARM R-577 fol. 113-118; encant fol.
120-125v).
Any 1495 - Joan Vivó , blanquer, tenia un alberg en el carrer de la
Calatrava. (ARM P-451 fol. 78-84 ; encant fol. 85-93v).
Any 1495- Jaume Pons, rector de Valldemossa, tenia un alberg en el
carrer de la Portella.(ARM P-451 fol. 71-74v.; encant fol. 75 )
Any 1496 - El mercader Joan Gradolí tenia un alberg en el carrer del
Forat. ( ARM P-451 fol. 273-307, fol. 311-317; encant fol. 321-329 ).
Any 1496 - Rafel Salt tenia un alberg a l'illeta de l'església de santa
Eulàlia, davant el fossar i la font. (ARM P-451 fol. 164-173v; encant
fol. 251 )
Any 1501 - L'agricultor Pere Nicolau tenia un alberg en el carrer del
Molí de Vent (ARM R-575 fol. 22-25v).
10 de setembre de 1501- Gabriel Antic, picapedrer compra a Arnau
Garau, d’Inca i la seva dona Margarita, una casa a la parròquia de Santa Eulàlia, a l’illa del Temple, en el carrer
de la Gerreria.(ARM, Prot. P-397, f. 144v-145v.)
Any 1502 - La font d'en Caldès estava situada a la Llongeta.
1 de gener de 1503 - Testament de Joan Fuster que té una casa en el
carrer de la Portella (ARM T-858 fol. 146v-152v.). També té un molí
d'aigua a Inca.
3 de gener de 1503- Jordi Aguilar, mercader, arrenda a l’apotecari
Miquel Veny una casa situada a la parròquia de Santa Creu en el carrer
del magnífic Joan de Palou per 20 lliures anuals.(ARM, Prot. F-234, f.
2.)
Any 1504 - El picapedrer Joan d'Espanya té un alberg en el carrer del
Molí de Vent (ARM T-859 fol. 30-32 )
1 de febrer de 1504 - Joan Biscaí, picapedrer, compra una casa a Jaume
Enric a la parròquia de Santa Eulàlia al carrer del Molí de Vent
(ARM, Prot. P-400, f. 26v-27.)
9 de novembre de 1504 - El paraire Antoni Ferrer compra unes cases amb
hort en el carrer de lo Callet de santa Eulàlia al picapedrer Pere
Pujol i la seva esposa Joana.(ARM, Prot. P-400, f. 135v-136v.)
Any 1505 - L'Hostal d'en Climent estava en el carrer Molí de Vent
(Ferreria), entre el carreró de la Justícia (té igual nom) i la plaça
de sant Antoni dels porcs.
Any 1506 - Joan Aguiló tenia un alberg a la plaça del Pa (ARM P-450
fol. 151-159, encant fol. 160-178).
Any 1506-La sala de sesions a Cort, era a la planta baixa i s'accedia a
ella per un portal al pati situat enfront del balcó de les audiències
públiques. El General Consell es reunia a la part alta.
Pati i escala del carrer de la Campana (Arxiduc Lluís Salvador)
Any 1508 - El notari Bartomeu Puig té un alberg a la travessa
d'Armadans (carrer de la Campana- ARMT-859 fol. 143v).
23 de juliol de 1509- És relaxat en estàtua pel Tribunal del Sant Ofici
Jaume Viabrera de l’illeta de l’església del Call a Santa Eulàlia.
Any 1510 - El donzell Baltasar Aixaló tenia un alberg en el carrer de
la Portella.(ARM R-575 fol. 26-31).
Any 1510 - Perot des Ros té un alberg en el carrer de la Portella (ARM
P-450 fol. 471v-475; encant fol. 475v-477)
Any 1513- Picapedrers que habitaven a la parròquia de santa Eulàlia:
Pere Costa habitava l'illa de Tornamira Desmàs, Joan Antens
habitava l'illa de Melcior Busquets,Lluc Marçà a l'illa de Benet
Valentí, Francesc Ferrer a l'illa de la Sinagoga, Miquel Gomis
vivia a l'illa de Clapés, Tomàs Llobet habitava l’illa de mossèn
Perot Martí; Joan Rabassa a l'illa de Joan Quintana (ARM, RP 435, f.
14v.), Antoni Amengual habitava l'illa de Gaspar Lladó; Alfonso de
Nules habitava l'illa de Joan Arnau; Bartomeu Sard, Joan
Fàbregues i Joan Serra vivien a l'illa de Gabriel Company (ARM, RP 435,
f. 21v.) Bartomeu Nadal, Andreu Barceló i Gabriel Antic a l'illa
del Temple (ARM RP-435); Pere Llull vivia prop del Pes de Sa Palla (ARM
RP-434), Joan Lladó vivia a l'illa del palau del bisbe;Sebastià Pou i
Jaume Català habitaven l'illa de Pere Descatlar. Gabriel Unís, Gabriel
Martorell (ARM, RP 435, f. 8v.) i Macià Vilasclar (ARM, RP 435, f. 9.)
habitaven l'illa de santa Clara, Gabriel Nonell a l'illa del Call.
Mestre Gabriel Santmartí habitava a l'illa de Bernat Amar (ARM, RP 435,
f. 81.). A l'illa d'en Lucià Tornamira, dita també de Lodià (Llodrà
?) i de Blai Nét hi vivien els picapedrers Antoni Joan,
Gabriel Dusai i Antoni Amengual.(ARM, RP 435, f. 69v.).
Any 1513 - Mestre Gabriel Santmartí, picapedrer, té un celler amb
portal a l'illa de sant Francesc.
Any 1517 - La font d'en Candeler es troba a l'actual plaça de Quadrado.
4 d'abril de 1517- És executat en efígie pel Tribunal del Sant Ofici,
Pau Bonnín, un sastre que vivia a l'illeta de Macià Costa de Santa
Eulàlia.
Any 1520 - El picapedrer Simó Rotger habita una casa llogada, de Mossèn
Pons prevere, situada en el carrer del Call.(ARM P-450 fol. 320-324;
encant fol. 325-329).
Any 1523 - Pere Moll, paraire, tenia unes cases a la Peixateria.(ARM
P-450 ,fol. 312 -314).
26 de setembre de 1525
A l'illeta d'en Salvador Monjo estan en ruïna les cases del difunt Pau
Fuster a la Peixateria i enderrocades les de Gaspar Torres, de Basili
Morell i altres en el carreró.
A l'illeta d'en Carròs estan en ruïna i deshabitades les de Jordi Pont.
A l'illeta d'en Planes estan en ruïna i desemparades les cases del
difunt Joan Torres i les de Joan Burges. Les del difunt Jaume Torres
estan enderrocades.
A l'illeta de Francesc Falcó estan en ruïna les cases del mercader
Miquel Pisà, i enderrocades les del mercader Pere Cerdà i
Pràxedis Gibert
A l'illeta d'en Llampaies estan en ruïna les cases del ferrer Antoni
Serra, les de Damià Serra, agermanat mort en l'atac a Eivissa i el
porxo de la Peixateria i enderrocades les del difunt
Nicolau Canyelles.
A l'illeta d'en Pelegrí estan en ruïna les cases del sastre Bartomeu
Olivar.
A l'illeta de mossèn Valentí estan en ruïna les cases del difunt Daniel
Valleriola, desemparades, les de Tomàs Pelegrí , les del difunt Pere
Català, les del difunt Josep Piquer ara en poder de Cristòfol Saguals
que les adoba; cases en ruïna de mossèn Mora en el carreró d'en
Camella.Estan enderrocades les cases del capeller Miquel Garau i les de
Joana Valentína al costat del seu celler.
A l'illeta d'en Aimeric estan en ruïna les cases de Gabriel Roger.
A l'illeta de Ponç Valleriola s'ha encarregat a Vicenç Bibiloni que
adobi un arc en mal estat en el plaç de 10 dies.
A l'illeta del Banc de l'Oli estan en ruïna les cases de l'hostaler
Joan Cardils.
A l'illeta d'en Ballester estan en ruïna les cases del paraire Nicolau
Riera.
A l'illeta d'en Joan Puig estan en ruïna les cases de Joan Nicolau,
desemparades.
A l'illeta d'en Manera estan enderrocades i desemparades les cases d'en
Miquel Vilardell.
A l'illeta d'en Girant en el carrer del Molí de Vent estan en ruïna les
cases de Joanot Garau.
A l'illeta de Rafel Girard estan en ruïna les cases del forner Antoni
Barceló.
A l'illeta d'en Torrandell estan en ruïna les cases de Bartomeu Casado.
8 de novembre de 1525 -
Consten a l'illeta de Melcior Busquets les cases en ruïna de
l'apotecari Joan Frígola, en el cantó del Call; les botigues del
mercader Gabriel Aixartell i del prevere Francesc Aixartell, ja finat,
a l'illeta de Pere Descatlar.
A l'illeta d'en Tornamira Mas, les cases de Rafel Massot, absent per
germania, les del pintor Antoni Xeverí que morí amb els agermanats en
l'expedició a Eivissa, les de Miquela Pou i les d'en Cerdó estan
en ruïna. Les del notari Antoni Massot ja estan enderrocades.
A l'illeta de Joan Esteva estan en ruïna les del mort agermanat Pere
Quintana onés la muller del blanquer Antoni Garau.
El procurador reial Francesc Burgues ordena arreglar les cases que
estan en estat de ruïna a l'Illeta de santa Clara a instància de
Catalina Domenge i que confronten amb les seves. Es tracta de les
cases de Guillem Sala que va morir a la batalla de Rafal Garcès, les de
Bernat Jaume, mort, les de Gabriel Buades, mort i ocupades per Tomàs
Domènec i una altre i les del picapedrer Antoni Garau.(ARM. - R.P.
4.178).
18 de setembre de 1531-Margarida, vídua de Julià Perpinyà, apotecari,
ven a Joan de Montornès, donzell , un cens de 3 ll. de pensió anual
sobre una casa situada a la parròquia de Santa Eulàlia al carrer de
l'Escudelleria, per un preu de 37 ll. 10 s. de moneda mallorquina.
19 de desembre de 1532-Tomàs Desbac, donzell de Mallorca, ven a
Margarida, vídua del notari Berard, un cens de 22 ll. 8 s. anuals sobre
una casa situada a la parròquia de Santa Eulàlia, al carrer de Tomàs
Desbac, per un preu de 280 ll. de moneda mallorquina.
24 d’agost de 1561-Establiment dels jesuïtes a Monti-sion.
Any 1569 - La casa d'Horaci Villalonga, misser, estava situada entre
sant Francesc i santa Eulàlia molt prop de les cases de l'inquisidor
Mateu Gual.
5 de juny de 1572- Boda del pintor Mateu López jove amb Nicolasa
Beltran (Alcúdia) a santa Eulàlia.
21 d'agost de 1574-Jo Joanot Steva Sunyer fas testimoni com mestre
Rafel Guitard, pintor, ha rebut de m.° Jaume Nicolau, altre dels obrés
de Sta. Eulàlia, tretsa liures, dich XIII liures, y són: asò és XII
liures per la pintura de la pastera de St. Joseph, y los vint sous són
a bon compte per la figura de St. Hieroni.
11 d'agost de 1575- Jo Mateu Gaylart, pintor, e rebut de mosson Jaume
Nicolau, un deis obrés de Santa Aulària, quatre liures y són porrata de
una figura de Sant Pere e feta per dita asgleya. (santa Eulàlia, Llibre
de l'Obra, 1573-77, f 62).
16 de gener de 1589- Inventari de l’heretat de Miquel Gual, canonge i
inquisidor que tenia cases a la parròquia de Santa Eulàlia que
antigament foren tres cases.
26 de març de 1590- Inventari de l’heretat d’Onofria, viuda del
notari Joan Antoni Sampol amb cases al carrer de l’Argenteria.
El 21 de juliol de 1599, mor Ramon de Verí i Despuíg, cavaller de Sant
Joan i fundador de Monti-sion on és enterrat.
Any 1602-Fundació del convent de Consolació al lloc on ara és la Plaça
de Quadrado.
22 de desembre de 1605- Jo Hieroni Amer argenter, tinch rabut del
honorable Jaume Mas. obrer de Santa Eulalia, deu lliures, dich X ll. y
son a compliment dehun ansenser de argent tinch fet per dita ysglesia
coni lo denles aya rabut ah tant argent, ço es lo ensenser vell y dos
lanties de argent. (llibre de la obra (1605.1607)).
Any 1619- Antoni Gibert--Treufoc-agarrotat, tallat de mans i orelles,
és esquarterat a la plaça de Santa Eulàlia.
17 de febrer de 1648- Vicenç Rubí de Petra és penjat per haver fet un
discurs sediciós a la Plaça de santa Eulàlia de Ciutat.
Any 1652- En el Pes de Sa Farina hi havia l'Hostal de Felanitx.
Any 1656 - L'Hostal d'en Femenia es trobava en el carrer de la Llongeta.
Any 1656 - L'Hostal d'en Reus es trobava en el carrer del Molí de Vent,
(Flassaderia o Ferreria).
4 de desembre de 1664
"Nosaltres de baix firmats Barthomeu Ferrer prevere beneficiat y
administrador del bassi y capella de N.a Sr.° del Confaló de la
parroquia de Santa Eulalia de una part y Mestre Antoni Carbonell
scultor per el qual no saber scriure firma jo el Dr. Mateu Català
prevere, de altre havem consertat y entre nosaltres v convingut que vos
dit mestre Antoni Carbonell deureu el quadro de dita capella de N." S."
del Confaló"..
27 de setembre de 1666 -Executen el bandoler llucmajorer Bartomeu
Alsamora al carrer del Sol davant la casa dels Catlar: han portat
Barthomeu Alsamora de la vila de Lluchmajor ofegat y ha feta la volta
del sentenciat fins a casa del Sr. Piza y el penjaran devant la casa
ahont mata m.° Castelló en el carrer del Sol en que li tallaren la ma
dreta y penja fins el vespre que el sentornaran a Lluchmajor per
escorterarlo. (Noticiari de Cristòfol Seguí)
Any 1677-Per tal d'eixamplar l'escola, els jesuïtes enderroquen la
muralla en el carrer de les Escoles de Palma.
Any 1678- Ja hi havia l'Hostal de l'Estel en el carrer del mateix nom.
També era conegut com Hostal d'en Dalmau.
Any 1680- L'Hostal de Na Siquiera es trobava en el carrer de l'Hostal
de l'Estel.
22 de febrer de 1681- S'enfonsen cinc cases properes a Monti-sion de
Ciutat.
5 d'abril de 1683- Dilluns. L'algutzir Forner i en Tort que feien la
ronda maten Joan Salvà "Taconer" davant les cases del rector d'Algaida,
prop de la porta de sant Francesc. L'enterren en el vas de Confaló de
santa Eulàlia.
7 de febrer de 1684- Moren set persones davant Monti-sion en
enfonsar-se una casa.
Any 1685-Jeroni Subirats, vidrier viu a l'illeta de la Vidrieria a
esquena de santa Eulàlia.
Any 1689 - L'hostal d'en Bordoi es troba en el carrer de la Llongeta.
Carner de santa Eulàlia
18 de setembre de 1693- Martí Ballester, antic rector de Santa Eulàlia
deixa en testament 200 lliures i unes cases situades davant la Casa
Negra del Tribunal del sant Ofici, per a la fundació de la Congregació
de l'Oratori de sant Felip Neri.
Any 1697 - El forn d'en Rexac estava situat en el carrer de la
Pelleteria (santa Eulàlia).
9 d'agost de 1699- Gràcies a l'Apéndice aportat per Lorenzo Pérez
Martínez (BSAL de 1985,pàgina 346) per la processó realitzada en honor
de Ramon Llull sabem que vivien en el carrer d'en Morei:
"Entrant en el carrer den Morey en el esparó en casa lo senyor don
Nicolau Dezcallar Balliu hi havia un quadro del Beato Ramon antich.
Dins dit carrer en casa del senyor Jaume de Oleza hi havia un quadro
del beato Ramon molt antich. En casa Juan Servera, notari, un quadro
antich gran y an cada costat dos arcàngels tenint el del mitx qui era
del
beato Ramon un letrero el qual deya: Inter arcangelos locum habet. En
casa lo senyor Jaume Mas altre quadro molt antich. En casa lo doctor
Lloatxim Fiol un quadro usat. En casa Juanot Garcia notari un quadro
antich. En la sala dels tixadors de lli hi havia un altar, a les
finestres en el qual stava un quadro de la Puríssima Conceptió y el
beato Ramon de bulto ab una ploma en la ma. Hi havia 4 atxes y altres
llums y quadros.
Devant dita sala en casa de un sabater hi havia altre altar junt a les
finestres ab una figura de bulto del beato Ramon qui stava ab un bufet
ab llibres y un Sant Cristo. Junt a esta casa en casa de altre sabater
staba tota la botiga encortinada ab molts quadros, entre los quals hi
havia un del beato Ramon molt antich."
Pel mateix relat sabem que a l'espatla de santa Eulàlia hi ha la
casa de l'apotecari Melià i que en el carrer de l'Argenteria hi viuen
la víuda Magdalena Reus, sucrera, Antoni Bonnín, mercader, i que la
processó segueix pel carrer del Segell cap al de Calafosca on hi viu
en Verdet (també hi viuen el cirurgià Jaume Alguer i l'argenter Antoni Fuster).
També ens aporta referències dels personatges més poderosos de Sa
Portella:Nicolau Truyols i Dameto, del consell reial, capità de
cuirassers i procurador reial de Mallorca; Francesc Boix de Berard,
Jaume Ballester Fuster Sant Martí de Togores, comte d'Aiamans i Ramon Güells.
En el Call, a l'esperó davant el forn hi ha la casa de Joan Sureda, la
de Juan Varella, cirurgià. A l'esperó del Call anant a Monti-sion hi ha
la casa del mercader Francesc Rayó, Marcel Canyelles, forner; Domingo
Pons, prevere, Joan Rebassa, prevere.
En el carrer del Sol hi ha la casa de Guillem Catlar; Gregori Alex, pintor.
Any 1707-Gaspar Oms Batle, escultor, té el seu taller a la parròquia de
Sant Miquel, davant Sant Antoni de Viana i aquest any treballa en el
retaule de la Pietat per a l'església de Santa Eulàlia.
11 de maig de 1707- "Jo Joan Antoni Homs scultor confés ésser pagar de
tot lo que mon pare Mestre Gaspar Homs scultor va fer de feyna per el
quadro de N.a S a de la Pietat de la parròquia de Santa Eulàlia. Fet
als 11 de Agost de lo any 1707 dic tant per el quadro com per la figura
del Beato Ramon com per la de St.a Caterina Thomase".
16 de setembre de 1718- El bastió de santa Creu disposava de set canons
de ferro i un de bronze.
Can Formiguera
12 d'octubre de 1729 -
Mor Joana Aina Nunís de Santjoan Quint de Verí Vivot, comtessa de
Formiguera, vidua del comte Mal, en el seu palau de Palma i és
enterrada en el convent de sant Domènec, en el sepulcre familiar a la
capella de sant Vicenç Ferrer.
Any 1731 - L'Hostal d'en Vindango es trobava en el carrer de l'Hostal
de l'Estel.
Any 1742 - El forn de Plaça estava situat a la plaça de santa Eulàlia,
en el cantó del carrer de sant Francesc.
Any 1749- L'hostal de Pollença es trobava en el carrer del Moli de Vent
(actual Ferreria).
Any 1751 -L'hostal de Búger està situat en el carrer de l'Hostal de
l'Estel.
Maig de 1752- "En lo any 1752 per el mes de maig se ha comensat a fer
nou el bastió dit den Berard a la part del mar cuyos fonaments se
trobaven plantats de molts anys antes y axi matex la cortina de murada
fins al bastió del Princep."(Noticiari del doctor Bartomeu Bennàsser de
Gabellí).
Any 1772 - L'hostal de Porreres es trobava a prop de l'Hostal de
l'Estel.
17 de setembre de 1788 -Gabriel Rosselló Sabater compra el carreró de
l'Amargura al qual s'entrava del carrer de la Campana.
Any 1795- L'hostal d'en Planas es trobava en el carrer del Sindicat
entre el carrer de la Llongeta i el d'en Reus.
Carrer de l'Argenteria
Juny de 1795-Segons el cens, en el barri de l'Argenteria a l'esquerra
de santa Eulàlia hi havia 72 cases habitades per xuetes. A la zona de
la Peixateria , carrer de Bunyols hi havia 63 cases habitades per
xuetes. Els xuetes habitaven 5 cases a l'illeta del carrer dels Paners
, altres cinc a l'illeta enfront de la casa de Trobat, dues a la
Sabateria, 10 a la Vidreria des de la Carnisseria, 18 a Sant Cristòfol,
Bosseria i Casola.
Any 1803- Los vezinos del Barrio del Call con el mayor respeto, y del
mejor modo haya
lugar á V. S. M. I. exponen: que en su vezindario hay un callejón que
se llama Calle del Call, sin salida, que sirve de abrigo de muchas
maldades con escándalo de los vezinos, y en perjuicio de su quietud y
tranquilidad, de lo que también resulta perjuicio al público: Por
tanto, a V. S. M. I. rendidamente suplican que como Padres de la Patria
y Protectores del Público y de los particulares, tengan á bien de
cerrarlo (AMP Llibre de Documents de 1803)
19 de maig de 1890- Dos omnibus inauguren el servei de transport que va
de la plaça de santa Eulàlia a l'estació del tren.També s'inauguren els
serveis de transport en ripperts que van des de la plaça de la
peixateria i de la plaça del mercat fins a Porto Pi amb una freqüència
d'una hora. Anar a santa Catalina costava 10 cèntims, 15 arribar a El
Terreno i 25 a Porto Pi.
Detalls de la casa
dels Catlar al carrer del Sol
Can Formiguera
|