EL GRAN SALT ENDAVANT DEL TÈXTIL XINÈS
Michel Husson
L'acord de l'OMC sobre el tèxtil i la roba havia programat ja l'eliminació de les quotes a partir de l'últim 1 de gener. El resultat no s'ha fet esperar: les exportacions xineses cap a Europa han augmentat massivament en el primer trimestre: +534 % per als "pull-overs", +164 % per als "tee-shirts", etc. Però aquest salt endavant era el resultat esperat, i absolutament previsible, de la liberalització programada. Aquest resultat és evidentment favorable a la "Xina". Però en allò que afecta als treballadors xinesos, és una altra història, doncs aquests avanços es basen en la seva sobreexplotació i en un agreujament enorme de les desigualtats socials. I aquesta bretxa va a afectar directament a molts països del Sud que estan molt especialitzats en la indústria tèxtil, de Guatemala a Madagascar passant per Tunis. I caldria tenir en compte també als països víctimes del tsunami als quals França i Itàlia han negat recentment la concessió de tarifes duaneres preferents. Des del punt de vista dels capitalistes, la patronal del tèxtil europea protesta contra la "invasió". No obstant això, no li va tan malament: les importacions franceses del tèxtil i la roba han augmentat, és cert, un 180 % entre 1983 i 2003, però les exportacions han progressat un 140 %. I no cal oblidar que es tracta d'un sector en el qual la demanda interior és baixa: entre 1983 i 2003 només ha augmentat un 4 % enfront del 50 % del PIB. Això és el que explica les pèrdues d'ocupació massives del sector, que no estan lligades principalment al comerç internacional. Si ho veiem globalment, els capitalistes no fan més que treure les castanyes del foc. L'obertura els dóna accés a una mà d'obra barata i a mercats en expansió. Així, França compra tèxtil a Xina però li ven avions Airbus, malgrat que està menys bé situada que Alemanya en aquest mercat. La importació de béns de consum a baix preu té a més l'immens avantatge de fer baixar més fàcilment els salaris en els països rics. No cal deixar-se enganyar per tant sobre el sentit d'aquesta protesta general. Apareix a més com l'ocasió, en el cas francès, perquè els partidaris del "sí" es refacin , un poc com amb la directiva Bolkestein, per a fer-nos creure en la Constitució com "la millor barrera contra la mundialització". S'ha arribat a dir fins i tot que "amb el tèxtil es veu clarament que només amb Europea es pot respondre (...), així que necessitem aquesta Constitució per a tenir una millor governabilitat". Quina hipocresia! L'article III-314 escriu no obstant que "la Unió contribuirà, en l'interès comú, al desenvolupament harmoniós del comerç mundial, a la supressió progressiva de les restriccions als intercanvis internacionals i a les inversions estrangeres directes, així com a la reducció de les barreres aranzelàries i d'altre tipus". Les alternatives a aquest gran desordre han de girar entorn de dues idees. En els països del Nord fan falta polítiques (Reducció del Temps de Treball i creació d'ocupacions socialment útils) que acompanyin la reconversió de les ocupacions en sectors com el tèxtil on la seva demanda ja no augmenta. En la relació amb els països del Sud, el proteccionisme clàssic seria una postura imperialista, ja que conduiria a tancar-los l'accés als mercats del Nord, mentre que se'ls ha anat imposant des de fa anys l'obertura dels seus propis mercats. Cal tendir, per contra, cap a una planificació de l'economia mundial basada en acords de cooperació, en l'estabilització dels preus mundials, en una internacionalització racional dels intercanvis, en el dret reconegut als països del Sud a ser els agents de la seva pròpia inserció en l'economia mundial. El rebuig de la Constitució europea permetria alhora detenir aquestes derives neoliberals i afirmar els principis d'altra organització de l'economia mundial.
* Publicat en el setmanari de la LCR de França "ROUGE", nº 2109, 28 d'abril de 2005