ECONOTÍCIES
L'absurd del cada dia 1
(Ixent) Tenc a les meves mans una càmera digital Olympus Camedia C-310 Zoom de l'any 2004. Fa poc vaig voler recuperar el seu valor d'ús mitjançant l'adquisició de piles. Vaig anar a Fotoprix i em digueren que era obsoleta i que les piles em costarien més que una nova càmera. Es a dir, que l'economia de mercat pròpia del sistema capitalista que en teoria dels econo-seus capdefaves de torn és l'equilibrada, ha determinat que aquesta càmera ja no té cap sentit. I jo dic a partir d'aquí que els que han determinat aquest fet són criminals socials, perque no ens podem permetre per al futur de la humanitat exhaurir els béns que ha costat la seva fabricació en només 8 anys. És urgent la introducció en el Codi Penal de la persecució dels que fan possible coses com aquestes. Aquesta és una raó suficient per considerar que la ciència ecològica i el futur de la vida humana és incompatible amb el capitalisme i amb els polítics Verds que el sostenen. La crisi ecològica és causada pels 7 milions de persones o per l'1% ? Per Ian Angus i Simó Butler L'ONU manifesta que la població mundial ha arribat als 7 milions de persones en aquest mes d’octubre de 2011. La proximitat d'aquesta fita ha generat molts articles i editorials acusant l'increment demogràfic i la sobrepoblació de ser la responsable de les crisi ecològiques en el món. En el Times Square de New York (intersecció de Broadway i de la sèptima avinguda, en el barri de Manhattan ) una de les des principals zones comercials de la ciutat, amb nombrosos rètols lluminosos, s'ha instal·lat un gegantí i costós vídeo [2] que declara que «la sobrepoblació humana condueix à l’extinció de les espècies animals» . En les estacions més transitades del metro de Londres, panells de comunicació electrònica adverteixen que una població de 7 milions d'habitants és ecològicament insostenible [3]. L'any 1968, es podia llegir en el best-seller de Paul Ehrlich, The Population Bomb [traduït al francès en 1972 per Fayard amb el títol La bombe P] que «la batalla per alimentar la humanitat havia acabat » per l'existència de la sobrepoblació i que els anys 1970 es caracteritzarien per ser un període de fam a escala mundial i que la taxa de mortalitat creixeria. Totes aquestes prediccions varen demostrar la seva falsetat. Ara però, quatre dècades més tard, els ses successors utilitzen sempre la frase d’Ehrlich «hi ha massa gent !« per explicar els problemes del desenvolupament. En conseqüència, la major part de les 7 milions de persones no posen en perill la Terra. La majoria de la població mundial no destrueix els boscos, no és el causant de l'extinció d'espècies animals, no polueix els rius i els oceans i, fonamentalment, no emet gasos d'efecte hivernacle. Fins i tot en els països rics del Nord, la major part de les destroces ambientals no són causades per les persones o els col·lectius, sinó per les mines, les fàbriques i les centrals elèctriques gestionades per empreses que es preocupen més dels seus beneficis que de servir a la humanitat. Cap tipus de reducció de la població americana hauria evitat l’enverinament del Golf de Mèxic per BP [British Petroleum] l’any passat. Una baixa de la taxa de natalitat no aturarà l'extracció d'arenes bituminoses del Canadà,un dels atemptats criminals més esgarrifosos que el món suporta com justament ha descrit Bill McKibben [ecologista americà][4]. L’accés universal al control de la natalitat hauria de ser un dret humà fonamental. Però això no evitaria en absolut les destruccions massives dels ecosistemes del delta del Níger realitzats per Shell o els desastres que Chevron ha causat en els boscs tropicals d’Equador. Irònicament quan els grups "poblacionistes" concentren la seva atenció en els 7 milions de persones del planeta és quan els manifestants del moviment dels indignats identifica arreu del món la vertadera causa de la destrucció de la naturalesa : no són els 7 milions, sinó l'1%. El grup de milionaris i milionàries que més tenen, consumeixen més i destrueixen més que tots els altres junts. En els Etats-Unis, aquest 1% més ric posseeix la majoria de les accions i participacions de les empreses,mantenen el control absolut de les societats que són directament responsables de la major part de les destruccions ambientals. Un estudi recent [5], realitzat per el gabinet del consell britànic Trucost per a les Nacions Unides,manifesta que només 3000 empreses provoquen destroces ambientals anuals per valor de 2,15 bilions [trilions, per a l'escala usada en els EUA] de dòlars [2’150’000’000'000 de dòlars o sigui, segons aquest estudi, al voltant d'un terç del conjunt dels « costos ambientals »]. Per escandalosa que sigui la xifra – recordem que només 6 estats tenen un PIB superior als 2,15 bilions de dòlars –,encara minimitza sensiblement els mals, perquè exclou els costos que resultarien dels "esdeveniments potencials d'un fort impacte tal com la sobrepesca o el colapse d'ecosistemes» i «de costos externs causats per l’ús i l'eliminació dels mals produíts, o l'ús per les empreses d’altres recursos naturals així com de l'eliminació de contaminants per el curs de les seves operacions i les dels seus subministradors».Així, per exemple en el cas de les companyies petrolieresla xifra contempla les operacions normals»,però no considera les morts ni la destrucció causada per l'escalfament global ni les pèrdues causades per l'ús dels seus productes a escala mundial, ni tampoc la milionada de dòlars que costa la descontaminació de less «marees negres» [abocaments de petroli]. Els mals reals ocasionatsas per snomés aquestes companyies deuen ser molt superiors als 2,15 bilions de dòlars anuals. El
1% controla també els governs que regulen aquestes empreses
destructives. El 46% dels membres de la Cambra dels représentants
dels Estats Units [cambra baixa] són milionaris, com ho són el 54% dels
senadors, i tots els presidents dels Estats Units des del govern
d'Eisenhower [president entre els anys 1953 i 1961].
Gràcies al govern, l'1% controla l'exèrcit dels Estats Units, l'entitat que més petroli uusa en el món i en conseqüència un dels més grans emissors de gas d'efecte hivernacle. Les operacions militars produeixen més residus contaminants que les cinc més grans empreses químiques juntes. Més del10% dels llocs de residus contaminants implicats per el «Superfond» [6] als Estats Units estan situats en les bases militars. Aquells que creuen que una disminució de la població aturarà o minvarà les destruccions ambientals ignoren simplement les causes reals i les amenaces immediates per a la vida del nostre planeta. Les empreses i els exèrcits polueixen i destrueixen els ecosistemes no pel fet de l'excés de població de la Terra, sinó perquè això garanteix el seu benefici. Igualment si la taxa de natalitat de l'Iraq o de l'Afganistan fos zero, l'exèrcit dels Estats Units empraria igual de petroli. Igualment si tots els països africans adopten la política «d’un infant per família» [sense fer esment als problemes demogràfics i socials que això suposa], les companyies energètiques dels Estats Units, de Xina et d’altres indrets continuarien cremant matèries fòssils, fent cada vegada més propera una catàstrofe climàtica. Així i tot els que no comparteixen l'argument de la sobrepoblació són sovint acusats de creure que no hi ha cap límit al creixement. En el nostre cas, encobrir les arrels de la crisi ecolòlgica amb aquest argument és simplement fals. Allò que deim és que en un món écologicament racional i socialment just, on les famílies nombroses no són una necessitat social [«assegurances de malaltia i vellesa»] per centenars de milions de persones, la població s'estabilitzarà. Així com ho expressa Betsy Hartmann [escriptora i periodista americana, autora sobretot de treballs sobre les qüestions de control de naixement, en una perspectiva feminista, i sobre qüestions ecològiques] : «La millor política en matèria de població és de concentrar la millora del benestar humà en totes les seves condicions. Cal prendre cura de la població i el creixement de la població baixarà.» Les múltiples crisi mediambientals exigeixen una acció ràpida i decisiva, però no les podrem tractar amb eficàcia sense que comprenguem perquè aquestes es produeixen. Si diagnostiquem malament la malaltia, perdrem un temps preciós en l'aplicació de remeis falsos; i encara pitjor, engrandirem aquestes crisi. L'argument «hi ha massa de població» dirigeix l'atenció i els esforços de militants sincers cap a programes que no tindran cap efecte real. Al mateix temps, amagar la realitat afeblirà els esforços pretenent construir un moviment mundial contra les destruccions ecològiques: amagar la realitat i desviar l'atenció divideix les nostres forces, i culpabilitza les víctimes d'aquestes crisis dels problemes que no han originat. Sobretot, aquest argument ignora el paper destructiu massiu jugat per una economia irracional i un sistema social que ha inscrit en el seu ADN la producció enorme de residus i la devastació. No està en la taxa de població l'arrel de les crisi ecològiques actuals: l'arrel està en el sistema capitaliste i en el poder del 1%. L'ecologista pioner Barry Commoner ho ha dit clar «La contaminació no comença en la cambra familiar, sinó en la sala del consell d'administració de l'empresa.» ______ * Aquest article, redactat a Grist (http://www.grist.org/), ha estat publicat en la web de l’International socialist organization (ISO), www.socialistworker.org, el passat 26 d'octubre. Ian Angus i Simon Butler sont coautors de l’obra Too Many People ? Population, Immigration, and the Environmental Crisis (http://www.haymarketbooks.org/pb/Too-Many-People). El primer és editor del diari ecosocialistea Climate and Capitalism (http://climateandcapitalism.com/), el segon és editor del setmanari australià Green Left Weekly (http://www.greenleft.org.au/). [1] http://climateandcapitalism.com/p=5643 [2] http://www.biologicaldiversity.org/news/press_releases/2011/7-billion-09-07-2011.html [3] http://populationmatters.org/2011/news/7-billion-day-population-matters-takes-action/ [4] Les arenes bituminoses, consistents en la barreja d'aigua i de sorra amb betum mitjançant el qual es pot produir el petroli brut, del qual és fa referència es concreta en tres jaciments que ocupen prop de 20% del territori de l'Estat d'Alberta, al Canadà. Només una part d'aquests jaciments, el que va al llarg ldel riu Athabasca, pot ser l'objecte d'una extracció i d'una transformació en petroli brut amb les tècniques actuals. És en aquesta regió on va ser creada l'any 1967 la primera mina d'arena bituminosa al món. La segona va entrar en servei l'any 1978 i la tercera l'any 2003. Ara, tres grans companyies exploten aquestes arenes bituminoses: Suncor, Syncrude i Shell Canadà. L'alça del preu del petroli encoratja l'explotació de nous camps bituminosos, amb una tècnica d'extracció i de transformació molt costosa (estimada entre 9 i 12 dòlars el bidó, mentre que, per comparació, l'extracció convencional a Iraq o a l'Aràbia Saudita costa menys d'1 dòlar el bidó). La construcció d'un pipeline ha estat negociada amb PetroChina per tal de conduir el petroli finsal port de Kitimat, a Colòmbia-Britànica, a la costa Oest. La producció de petroli a partir d'arenes bituminoses és un desastre ecològic.Suposa la destrucció del bosc boreal, de les torberes i riberes de la regió. És una de les regions més contaminades de l'estat i la taxa de càncer s'ha incrementat juntament amb altres problemes de salut. L’extracció d'un bidó de petroli genera més de 80 kg de gas d'efecte hivernacle. [5] http://www.trucost.com/article/14/investors-set-to-increase-pressure-on-companies-causing-significant-environmental-costs [6] « Superfund » és la denominació de la llei federal de 1980 titulada Comprehensive Environmental Response, Compensation, and Liability Act. Té per objecte la neteja de llocs sollats per abocaments perillosos. Aquesta llei atribueix a l'Agència de protecció de l'entorn dels Estats Units la responsabilitat d'identificar les parts responsables de la contaminació dels llocs amb la finalitat d'obligar-les a netejar. Quan aquestes no poden estar identificades o no poden pagar, l'agència neteja els llocs fins i tot aportant recursos d'un fons especial. Al final de 2010, 1280 llocs figuraven a la «llista nacional prioritària» dels llocs a netejar. .......................................................................................................................... Vicente Romano (Ressenya del darrer llibre de Jutta Ditfurth)
Per una societat estalviadora i
solidària. Alternatives i propostes A
DESENVOLUPAR COL·LECTIVA I PERSONALMENT.
Catàstrofe no del tot natural al Japó Hi ha catàstrofes que no són naturals, sinó absolutament atribuïbles a l'activitat humana com és ara la que afecta al Japó en relació a l'ús de l'energia nuclear de fatals conseqüències. Els terratrèmols causen impactes mortals gairebé sempre derivats de les mancances en la construcció dels edificis, qüestió aquesta subsanable i que explica la diferència entre l'impacte d'un terratrèmol a Haïti o en el mateix Japó. D'altra banda els efectes mortífers dels tsunamis serien menors si es respectessin les barreres naturals que el sistema de creixement ha destruït amb la desaparació de zones humides, albuferes, illetes, pantans i barreres de corall que limiten l'impacte de les onades.
NOTA DE PREMSA: “Turismo placebo”, una mirada crítica al desenvolupament turístic
http://albasud.org/detallespublicacion.php?id=41§ion= A iniciativa d’ALBA SUD i el Grup d’Investigació en Sostenibilitat i Territori (GIST) del Departament de Ciències de la Terra de la Universitat de les Illes Balears (UIB) es publica el llibre “Turismo Placebo. Nueva colonización turística: del Mediterráneo a Mesoamérica y El Caribe. Lógicas espaciales del capital turístico” (Editorial Enlace, Managua, febrer 2011, 412 pàgs.) editat per Macià Blàzquez i Ernest Cañada. El llibre és fruit de l'esforç de col.laboració en xarxa d'una sèrie d'investigadors i investigadores socials, crítics amb el model turístic dominant: Joan Buades (ALBA SUD), Allen Cordero (FLACSO Costa Rica), Ileana Gómez (Fundación PRISMA), Pavel Isa Contreras (PNUD República Dominicana), Alfonso Jiménez (Universidad de El Caribe), Yolanda León (INTEC), Marco Morales (Universidad Autónoma de Santo Domingo), Ivan Murray (GIST – UIB), Enrique Navarro (Universidad de Málaga), Xenia Ortiz (Fundación PRISMA), Fátima Portoreal (INTEC), Marcela Román (Universidad de Costa Rica), Ana Pricila Sosa (Universidad de El Caribe), i dels seus mateixos editors Ernest Cañada (ALBA SUD i GIST-UIB) i Macià Blàzquez (GIST-UIB). L'estructura del llibre organitza les seves contribucions per àmbits geogràfics, centrant-se en El Carib, Amèrica Central, el Sud de Mèxic i les Illes Balears. El vincle d'anàlisi i comparació entre Balears amb les altres regions té un doble sentit. Durant anys el desenvolupament turístic de les Illes Balears ha estat un exemple de referència per a molts països que tractaven de promoure un creixement econòmic ràpid basat en aquesta indústria. No obstant això, els resultats socials, ambientals, econòmics i fins i tot en termes de qualitat democràtica, posen en dubte la via balear. En realitat, l'arxipèlag s'ha convertit en un contraexemple dels dèficits acumulats per una aposta en el turisme a qualsevol preu. D'altra banda, el capital turístic balear, després d'haver reduït les possibilitats d'acumulació en el seu territori d'origen, tant pel deteriorament i esgotament de la destinació, com per les resistències socials que ha provocat, ha iniciat un accelerat procés d'internacionalització. La seva presència a l'exterior té una especial rellevància en llocs com Cancún i la Rivera Maya a Mèxic, República Dominicana, Cuba o Costa Rica. La presència del capital balear en els territoris que analitzem en aquest llibre no és exclusiva, i en alguns llocs és més destacada que en altres. Actualment no és possible analitzar el desenvolupament turístic de qualsevol lloc sense tenir en compte els processos d'internacionalització i penetració del capital turístic-residencial en aquests territoris. Amèrica Central, El Carib o Mèxic no en són una excepció. Les contribucions compreses en el llibre parteixen d'experiències i estudis regionals, que les organitzen per àmbits geogràfics. Però també aporten especificitats temàtiques, que pretenen ampliar l'espectre d'anàlisi del turisme al marc polític institucional, les conseqüències socials, els impactes ambientals, les noves formes de residencialització, l'enriquiment del debat públic, el paper dels capitals transnacionals i les experiències alternatives de turisme de proximitat, social i comunitari. El llibre és el resultat de dos tallers que vam organitzar conjuntament ALBA SUD i el GIST el febrer de 2009 a Managua, Nicaragua, i el juliol de 2010 a Santo Domingo, República Dominicana. Aquests tallers van ser concebuts com a espais per a la presentació i discussió d'investigacions sobre el turisme realitzades a les regions de referència. Per a la seva organització vam comptar amb el suport del Govern de les Illes Balears, l'Oficina de Cooperació de la UIB i la col.laboració de Fundación PRISMA d’El Salvador, la Universidad Nacional Autónoma de Nicaragua i el Instituto Tecnológico de Santo Domingo. Tan els tallers com la publicació del llibre s’han dut a terme en el marc dels projectes següents: “Formació per a un Turisme Responsable. Primera i Segona Part (2009 i 2010), execuat pel GIST en col.laboració amb ALBA SUD i el suport del Govern de les Illes Balears i l'Oficina de Cooperació al Desenvolupament i Solidaritat de la UIB; "Iniciativa de comunicació sobre canvi econòmic, mobilitat humana, turisme i governabilitat territorial a Amèrica Central", co-executat per Fundación PRISMA i ALBA SUD i "La geoeconomia i la Geopolítica turística. Anàlisi de la globalització turística balear, implicacions socioambientals" (CSO2009-08400) del Pla Nacional d'I+D+I del Ministeri de Ciència i Innovació del Govern espanyol executat pel GIST. Podeu descarregar el llibre a la pàgina Web d’ALBA SUD: Aquí Antinuclears Després de la detenció de 310 activistes antinuclears que bloquejaven la via davant la WAK amb una asseguda massiva, un convoy, amb 56 tones d'escombraries radioactives, amb cinc contenidors Castor amb 140 bidons d'acer especial que contenen 60.000 litres de residus nuclears líquids, va partir en la matinada del dimecres des de l'antiga planta de reciclat de Karlsruhe (WAK), i va arribar amb diverses hores de retràs al dipòsit d'escombraries atòmiques de Lubmin,a l' estat de Mecklenburg-Antepomerania, després de creuar Alemanya i superar els bloquejos protagonitzats per activistes antinuclears en els 900 quilòmetres recorreguts que en diverses ocasions es van encadenar a la via. Diverses persones han resultat ferides en els últims quilòmetres del recorregut. Un manifestant va sofrir ferides lleus en una acció d'encadenament a la via prop de la localitat de Buchenhorst i altre en enfrontaments amb agents antidisturbis a Kemnitz, a deu quilòmetres de Lubmin La
plataforma Son Bordoi Viu demana al Govern que elimini el projecte
d’urbanització
L’AJM demana la
paralització definitiva del projecte d’urbanització de Son Bordoy CGT-BALEARS
DÓNA SUPORT A GADMA
13 d'abril de 2010 El Parlament, amb el vot favorable d'UM dóna llum verda a la proposta del PP per declarar d'interès autonòmic el camp de golf de Son Bosc. 9 d'abril de 2010 El Gob critica que el Govern, amb l'aprovació d'un Decret llei, doni llum verda als ajuntaments de les Balears perquè donin llicències per edificar en urbanitzacions que no tenen tots els serveis bàsics, com el de clavegueram Un govern insostenible per a una
"esquerra" que subvenciona amb 280.000 euros als rics.
Num. 4941 (BOIB del 9 de
març de 2010) Quantia de les
subvencions
Males pràctiques polítiques
22 de març de 2010- El concessionari de la
piscina coberta d'Alcúdia ha registrat un escrit a l'Ajuntament en el
qual adverteix que arrossega pèrdues milionàries (més de 80.000
euros el darrer any), més de 130 mil euros d'ençà que va obrir l'any
2004. 19 de març de 2010- El Govern català aplaudeix
que la tonyina vermella no s'inclogui en el comerç d'espècies
protegides. Més golf 16 de març de 2010- El PP registra al
Parlament la Proposició de Llei per declarar d'interès autonòmic el
camp de golf de Son Bosc Energies alternatives El Govern invertirà 516.000 euros en dues
instal·lacions fotovoltaiques a Maria de la Salut i Son Servera Depuradores 17 de març de 2010- La Conselleria de Medi
Ambient inaugura la depuradora d'Alaró.El seu cost és de dos milions
d'euros. Neocolonialisme
espanyol pretesament verd a Mèxic La major part d'empreses productores d'energia
eòlica a Mèxic són
d'orígen espanyol: Endesa, Union Fenosa, Preneal, Iberdrola, Acciona i
Gamesa, que formen part del projecte "Puebla Panamà" posat en marxa
l'any 2001. Aquestes empreses d'acord amb el govern mexicà
manipulen als pobres, especialment als indis zapoteques que no són
hispano-parlants per tal que signin contractes de lloguer de terres.
Aquests contractes suposen que els indis abandonin les seves terres per
trenta anys que és compensat de manera ridícula. Els propietaris indis
reben 150 pesos (devers 8 euros) per hectàrea i any a més d'un pagament
inicial de 1000 pesos (devers 50 euros) quan signen el contracte A TOTES LES ENTITATS, COL·LECTIUS I PERSONES
DISPOSADES A DEFENSAR MALLORCA DAVANT LA DESTROSSA ESPECULATIVA QUE
SUPOSA L'ANOMENAT "PLA DE CARRETERES"
Regeneració de platges El passeig marítim del Port de Sóller i la regeneració de la seva platja, disposarà d'un pressupost per a 2010 de 4,4 milions d'euros. El projecte de recuperació i estabilització de la platja de Cala Agulla proposa l'extracció d'un volum de 150.000 metres cúbics de sediments en aigües pròximes a la costa de Banyalbufar. Més asfalt El conveni de carreteres suposa una inversió de 102 milions d'euros destinats a la la prolongació del segon cinturó per a enllaçar-lo amb el Camí dels Reis i millorar així els accessos al futur hospital de Son Espases. Amb els 102 milions d'euros del conveni es preveu fer el tercer carril de la via de cintura i la nova connexió d'aquest eix amb el Molinar, les variants de Son Cervera, Portocristo i Llubí, a més de la millora dels accessos de Manacor i Lloseta. Sa Font Santa El diputat i imputat per presumpta corrupció Tomeu Vicens (Grup Mixt) fa una esmena per ampliar el balneari de la Fontsanta de Campos amb un hotel. Estadístiques enganyoses. No tot el qui contamina paga: les estadístiques no parlen dels turistes Les estadístiques atribueixen a cadascun dels habitants de Balears un impacte de gairebé 11 tones de diòxid de carboni (CO2) a l'any, el que suposa pràcticament el doble que la mitjana mundial, situada en 5,6 tones anuals. El capitalisme és ecològicament insostenible El
Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalessa (GOB) considera
que és "inacceptable" que es torni a extreure arena dels fons marins
del litoral de Banyalbufar (Mallorca) per a col·locar-la a la platja de
Cala Agulla, en el municipi de Capdepera.
Sa Ràpita El Pla Territorial vigent actualment, aprovat a final de 2004 pel PP i UM, permet que a Sa Ràpita Est es construeixin aproximadament 1.100 places turístiques i 900 més de residencials. UM renuncia a construir el golf de Son Baco (Campos) a canvi de construir entre 1.500 i 2.000 places turístiques en sa Ràpita, nucli del mateix municipi.
Artà El Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, suspèn l'acord del ple de l'Ajuntament d'Artà per permetre l'edificació de 18 xalets al Molí d'en Regalat, a la Colònia de Sant Pere.
Sarkozy Sarkozy anuncia un nou impost que gravarà amb 17 euros cada tona de CO2 que s'emeti a partir del 2010.
Nuclears, no gràcies
El GOB considera que cal un toc d'alerta davant les
polítiques territorials i ambientals del Govern i Consell després
d'aquest primer any de legislatura |