sant miquel

Any 1229-En el tercer districte, el rei, entre la Capelleria i sant Miquel, va obtenir 373 cases habitades, 6 forns, 3 horts i 80 obradors. En el quart districte, entre sant Miquel i la Rambla hi havia 357 cases habitades, 221 deshabitades, 6 forns, 3 horts, i 80 obradors.

Carroç, fill del comte d'Albània, va obtenir 7 obradors situats en el carrer de la Síquia (Sant Miquel) i un forn a Ciutat. Va obtenir alqueries i rafals a Sineu, Montuïri i Petra.

Jaume I atorga l'hort Riat Aboabdille Abnazac (actual església de santa Margalida de Palma) als frares menors.

El 13 de setembre de 1230, Jaume I fa una donació a Pere de Teça per a fundar l'hospital de Sant Antoni de Viana contra l’ergotisme a l’actual carrer de Sant Miquel (abans carrer de la Síquia).

22 de setembre de 1230- El Rei Jaume fa donació d'un carrer en la Ciutat de Mallorca, al costat de la Porta de Bab al Khal , als homes de Lleida, la qual limita per una part amb el camí públic que va directe al Portal del Barranc, i per l'altra amb el camí dels horts. Les cases d'aquest carrer limiten per la part posterior amb cases de la porció dels homes de Barcelona.

Carrer de la Síquia (sari rabad as- sáqiya) al mig (sant Miquel) i amb el 22 cap a l'esquerra el carrer dels Oms o dels homes de Lleida

Any 1232-Cinc franciscans menors s'estableixen a una mesquita (Hospital del carrer dels Oms).

Any 1232-Els framenors ocupen l'hort Riat Abboadille-Abnazac. Es construeix el convent de sant Francesc a un hort de Valentí Ses Torres.

Any 1238-Els franciscans s'instal·len a la "saboneria dels moros", on és ara l'església de santa Margalida en el carrer de sant Miquel, abans carrer de la Síquia.

8 de febrer de 1241 - Bernat Sastre és establert a un obrador al costat de l'església de sant Miquel que confronta amb els obradors de Guillem Bou i de Ramon de Meians. (ARM ECR 342, fol 17 r)

15 de febrer de 1241- Guillem Figuera ven en nom del seu germà, alou franch, a Guillem Calvo la meitat d'una casa al carrer den Barbelet per 6 lliures malgureses. Not: Bernat ARCES.

Dia 14 de març de 1243 Joan Bennàsser "Arrom" s'instal·la a unes cases properes al carrer de la Síquia (actual sant Miquel) vora els banys i les cases de Guillem Bou.

Any 1248- Nicolosus d'Elefantina és el comanador de l'hospital de sant Antoni.

Dia 17 de març de 1256 Çapsom, esclava musulmana de Guillem Vida, obté la llibertat del mateix, que testa i disposa el seu enterrament a la parròquia de sant Miquel de Ciutat.

Any 1263- Guillema de Pontons és la priora del convent de santa Margalida.

9 de novembre de 1265- Ramon de Sant Hilari s'estableix a un molí de Guillema Baster, esposa de Berenguer Vedell, a prop de la porta de l'Esveïdor.

Any 1271-Berenguer de Lloscos compra un molí a prop de la porta de l'Esvaïdor.

18 de maig de 1278 Guillem Joan compra un molí proper a la Porta de l'Esvaïdor (sant Miquel/Plaça Espanya actual).

Any 1279-Les monges de Santa Margalida s'estableixen aprop de la Porta de l'Esvaïdor o de santa Margalida. Els Franciscans menors de Palma passen al convent de les agustines a la Plaça del Mercat en el lloc on està situat el Palau Berga.

El 15 de febrer de 1285 Goçal Bruguerols és nomenat comanador de l'Hospital de sant Antoni.

El 13 de gener de 1287 Bernat Fonollar tenia un hort que confrontava amb el carrer de la Síquia de Ciutat, actual carrer de Sant Miquel.

6 de juliol de 1302- Jaume II concedeix als jurats que els quatre terrenys comprats als afores de Ciutat se destinin a places públiques a servei comú de dita Ciutat: una vora la Bab al Balad (Barbelet), dues a la Porta de Portopí i una a la Porta del Sitjar.

14 d'abril de 1314-Bernat Bosch és establert per Arnau Casas, mercader a un corral de sant Miquel.

9 de novembre de 1345-Garau des Pujol, mariner que acusà de traïció al rei Pere a Gil de Lozano, vivia en el carrer de sant Miquel.

Any 1348-Nicolau Rocha , Bernat Truyols, Bernat Esturs, Ferrer Forcimanya, Pere Bofill, viuen en el carrer de sant Miquel.

Any 1359- Miquel Otger sotacòmit de l'armada que es preparava contra Castella vivia a la parròquia de sant Miquel.Amb ell s'embarquen els ballesters Francesc Folc que viu prop del Puig Moline a la partida de Barcelona i Nicolau Galvani que viu en els Oms de la Riera.

Any 1361- El bisbe Antoni de Colell fa donació d'un hort proper a l'abeurador de la Porta Pintada a prop del fossar dels jueus.

22 de novembre de 1367- El rei Pere autoritza als frares de sant Antoni de Viana a comprar un carreró i quatre cases properes al convent, en les qual s'exerceix la prostitució, per a la seva ampliació.

16 de novembre de 1398-Berenguer Montagut, lloctinent del governador, ordena que les putes a Palma concentrin la seva activitat al Bordell, i que qui vulgui tenir un hostal de putes al Bordell ha de tenir dona pròpia.

14 de juny de 1399-Es posen barres de fusta a la Porta Pintada i a la de sant Antoni de Pàdua per tal de controlar l'accés del vi i la sisa a Ciutat només per aquestes portes."...que los traginers qui aportaran vin no gosen passar les dites barres fins que leyalment hagen denunciat a les guardes quant vi aporten, ne de qui es, ne a qual persona o persones lo aporten, e de qual loch es lo dit vin, e encara hajan a denunciar lurs propris noms; e qui algún frau fará en assó perda lo dit vin e encorrega en pena de x. liures per cascuna vegada...Item que si algún traginer o altre persona portará vin e presumirá fer resistencia a les dites guardes, o alsar la dita barra, o aquella trencar, de nit o de jorn, si es catiu que sia penjat per lo coll y si es persona franca que perda lo puny sens tota mercé." ( Fol. 54. Llibre III dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria de la Governació.)

9 de novembre de 1452-Bartomeu Quartet, verguer, ven a Joan de Torrella, de Coanegra, un alberg situat a la partida de Barcelona de la parròquia de sant Miquel per 10 lliures.

15 de novembre de 1458 quan Joan Creix, picapedrer, i la seva muller Damiana venien a Joan Colom, vidrier, una casa del dit Creix situada a la parròquia de Sant Miquel en el carrer dels Oms al costat de l'hort del Carme..

Any 1475 - El teixidor de llana Baltasar Carreres tenia un alberg en el carrer d'en Camaró. (ARM T-854 fol. 36-38 )

Any 1476 - El paraire Stefani Solà té unes cases en el carrer de sant Miquel davant sant Antoni de Viana (ARM R-577 fol. 54-57v ; encant 58-59 ).

Any 1487 - Pere Oliver tenia un alberg davant sant Antoni de Viana.(ARM R-578 fol. 99-103v ).

Any 1494 - El mercader saboner Bernat Pujol tenia un alberg en el carrer de sant Miquel.(ARM R-578 fol. 95-96). En el carrer de sant Miquel hi havia un any abans tres saboneries, la d'en Pol, la d'en Janer i la d'en Bagur.

6 de juny de 1500 - Salvador Sanxo, picapedrer i guixer, pren possessió d’una algorfa i botiga a la parròquia de Sant Miquel davant l’hort del monestir de la Mercè. (ARM, Prot. P-395, f. 89v-90.)

15 de març de 1502- El papa Alexandre VI incorpora a l'hospital de sant Antoni, l'església de sant Antoni de Pàdua, popularment coneguda com sant Antoniet o sant Antoni de sa Porta.

Any 1505 - El paraire Antoni Pont té un alberg en el carrer major de sant Miquel (ARM T-859 fol. 49 ; encant fol. 53-54).

Any 1507 - Magdalena Costa habitava una casa del carrer de la Síquia (sant Miquel) (ARM P-450 fol. 409-412)

Any 1511- El paraire Pere Osona tenia un alberg en el carrer d'en Burguet (Rubí) (ARM R-575 fol. 35-38).

10 de juny de 1512 - Mor Jaume Creix, picapedrer de la Seu que habitava l'illeta de Palmer a la parròquia de Sant Miquel aprop del poador de Na Xona.

Any 1520 -El traginer Martí Palafaguer tenia unes cases a la plaça de sant Antoni de Pàdua.(ARM R-576fol. 108-116; encant 116-124v).

Dels agermanats amb referències a la parròquia de sant Miquel en el tall de 1512 no són molts els que hi seguien habitant l'any 1521:

A l'illeta de Mossèn Bennàssar que en el tall de 1512 era la 218 (de Joan Oliver) hi vivia:

Blay Jaume traginer: molt affectat y molt mal, parlant mil desastres contra los bons
y molt voluntari en favor de la germania, y anava en los aplechs als principis armat ab una massa de ferro y una gran pica y llansa, gran ladre qui tostemps anava robant forment y bestiar per lo terme de la ciutat y un dia lo veneren que aportava dos bestias de lana, una morta altra viva, ab un mul que havia furtat de mossen Domingo
Nicholau; e quant mataren en Perot Prats notari, lo dit Prats se lansá á casa del dit Blai per campar, y ell feu lo exir de fora y alli lo mataren, e quant lo feya exir per forsa deya "exiu que no havem menester mascarats".

Nicolau Abrines apotecari y specier: gran sermonador y avalotador, molt terrible de lengo, deya mil desastres y feya tot quant podía de paraula sermonant y dient mal dels bons y be de la gemianía, guardava á la murada, fonch elegit per los apotecaris per acompanyar en Colom y tostemps anava ab ell y era son parent, y acusava los mascarats y may desitjava sino mal, y alegrava 's molt quant nafravan ó matavan algún mascarat, y quant ne veya algun deya;,tú hi caurás,» y altras vegadas deya: «are aquest seria fer sacrifici à Deu matarlo,» y dix á un fill den Pere Forns parayre: «mira, ton pare sen es anat al camp, encare 't degollarem à tú». Y ans que matassen en Prats, deya lo dit Abrines: «tu hi caurás, no t'hi valdrá lo senyal de la Inquisició.» Ha stat tostemps reclus.(Nicolau Abrines en el tall de 1512 consta a l'illeta 196 ,la de Jordi Santacília, també a sant Miquel.El mercader Pere Forns també consta a l'illeta de Santacília.

Cap ni un dels agermanats afectats per les composicions constava en el tall que es va fer l'any 1512. El més significat dels agermanats que hi visqueren era:

Guillem Quintana hortolà: terrible agermanat y affectatissim, gran traydor y rebelle,gran ladre, matador y violador de donas y donzellas, composador y perseguidor dels mascarats, anava continuament ab en Francesch Colom y ab los matadors, robava tots los bons y era dels afrontadors y de mala y perversa intenció y mata Antoni Pellicer y en Perot Prats notari y molts altres, y una nit vench ab altres en
la casa den Jaume Picornell parayre (testimoni) per a matarlo y no 'l trobaren y aporta sen las armas d'aquell, ana contra lo rey y contra Alcudia en favor den Colom; es fuyt, diuse que es en Barcelona. Sa muller tal com ell en voluntat,molt perversa y mala lengo, y regonexia las donas fins â la Porta Pintada quant exian de la ciutat fins à las calsas, y deya que degollassen tots los mascarats y las donas; molt mala dona.

Miquel Blanch texidor de llana: molt affectât, anava ab los agermanats ab armas, y
exia à tots los avalots; ha stat reclus en la ciutat y mori dins de peste; segons altre diuse qu' es viu y présent en la ciutat (l'any 1512 consta a l'illeta 199 de Miquel Torner)

Alguns agermanats de l'illeta de santa Margalida que ja constaven en el tall de 1512:

Antoni Company parayre: molt terrible y la matexa germania, gran sérmonador y
avalotador y perseguidor dels mascarats, anava armat ab los Nebots en mostras y aplechs y feulos Compares de un fill que pari sa muller y donarenli un ducat cascù y feren hi gran festa; affectatissim dels Coloms y de la guarda y conseller dels matexos, e lo dia dels set diuse que los Coloms se amagaren en casa sua;afavoria los matadors, e del primer dia fins al derrer ha seguida la germania molt affectadament; ha stat
reclus, va amagat que no 'n compareix.

Gabriel Bibiloni texidor de llana: molt affectât à la germania, anava ab una ballesta parada per ciutat, y mori dins reclus.

Antoni Vensala parayre: affectat y sermonador en favor de la germania, no feya mal a ningu; es mort reclus dins la ciutat,altre diu que mori en Ivissa en favor den Colom

Cristofol Blanquer parayre: als principis affectat y fonch un dels compradors del segell
y cinquantener de la germania, pero après sen anà à Sicilia y ha servit al camp del rey

Alguns agermanats de l'Illa d'en Miquel Sunyer, o de n'Antoni Colom en el tall de 1512

Miquel Rafal, menescal: gran affectât y sermonador, capitâ de Sant Miquel, y tenia
cavall, y anava ab los agermanats en los avalots, y anava de fora per capitâ y à composar y'robar, y prés un dia en Jaume Picornell que si no 's dexava de adherir ab mascarats que ell lo degollaría; mori reclus en la ciutat pertinax: Sa muller
era bona.

Antoni Rafal corredor: molt'affectât, gran sermonador y trobador de profecías, parlava
molt voluntari en favor de la germania y deya tôt lo mal del mon dels mascarats; ha stat tostemps reclus y pertinax en la cíutat

Antoni Borras paraire, molt affectat, gran sermonador y avalotador instador de
tot mal y molt mala lengo, y deya que degollassen tots los bons que axó'ls perdia als agermanats com no ho degollavan tot, y si hagues pogut portar armas fora stat pijor que son fill que és estat matador y endiablat; ha stat tostemps reclús en la ciutat pertinax. Sa muller idem mala persona, affectada, sermonadora y avalotadora.

Simon Borras son fill: affectatissim y gran traydor, pijor que son pare, de mala y perversa intenció, gran matador y gran ladre y gran afrontador, anava ab los matadors y ab en Francesch Colom molt ataviat, y deshonra donas;morí reclús.

Hi vivien els agermanats Bartomeu Serra, moliner; Joan Crespi, teixidor; Joan Armengol, bracer; Pere Llobet, bracer;Bartomeu Nebot, teixidor de llana; Joan Rabassa, teixidor de llana, Pere Fe , teixidor de llana; Miquel Fuster, traginer; Martí Quetgles, mesurador d'oli, Guillem Rabassa, paraire, Gabriel Tallades paraire.De tots aquests només Gabriel Tallades constava en aquesta illeta en el tall de 1512. El teixidor de llana Joan Rabassa i el paraire Guillem Rabassa, en el tall de 1512 consten a l'illeta de Joan Estrany

Bartomeu Nebot texidor de llana: gran sermonador y gran ignoscent, avalotador, anava
armât en mostras y aplechs, y de lengo matava y degollava, y una nit stant assegut ab altres á la siquia de St. Miquel deya: «vuy mal, demá mal, ¿no valria mes degollar ho tot tostinas y que 'ns partissem los bens? pero jó 'n volria ma part que no anassen à germà major,» ha stat reclus en la ciutat pertinax. Sa muller per lo sembiant tenia molt mala lengo.

14 de juny de 1553 - Antoni Nunyes, barber castellà, obté franquesa per tenir 12 dones en el bordell de Ciutat.

19 de juny de 1554-Tomàs Girard, paraire de Mallorca i la seva esposa Angelina, venen a Joanot de Montornès, donzell de Mallorca, un cens de 2 ll. de pensió anual sobre una casa situada a la parròquia de sant Miquel de Mallorca al carrer del Oms, sota domini d'Antoni Bacho, per un preu de 25 ll. de moneda mallorquina.

Any 1614-Francesc Alfons de Torrella, de Coanegra, té una botiga i estudi al carrer major de sant Miquel que treu porta al fossar.

11 d'agost de 1654-Dimarts. Fra Gabriel Thomàs, frare del sant Esperit, és assassinat d'una carrabinada.

27 de març de 1658 - Mateu Moragues Pont de la Terra compra a Andrea Jaume i Joan Suau, esposos, una casa en el carrer de sant Miquel.

27 de febrer de 1659- Sor Margalida de la Torre compra una casa al carrer de sant Miquel per a ella i tres monges arribades per a la fundació del convent de santa Catalina de Sena.

Any 1674- L'hostal d'Alcúdia es troba en el carrer Camaró a Ses Corralasses de la Mercè.

8 de febrer de 1667- Mor Joan Antoni Oms, escultor que vivia en el carrer de sant Miquel davant sant Antoni de la Síquia.

29 d'abril de 1680- Benedicció de l'església conventual de santa Catalina de Sena.

12 de setembre de 1682-Moren dos homes en un enfrontament de dos grups a l'exterior de la Porta de Jesús.

9 d'agost de 1699 - Per la descripció de la processó en honor de Ramon Llull (Lorenzo Pérez, BSAL 1985) i els llocs on l'honren, sabem que la casa que va ser de Ramon Llull es troba en el carreró del sant Ofici i que és de Cirerols.

13 de desembre de 1726-Mor Jaume Gallard, pintor, que és enterrat a l'església de sant Antoni de Viana.

Any 1749- Julià Borràs, pintor, viu en el carrer dels Horts. Melcion Borràs, escultor , "està al costat de la Capelleta anomenada del Sant ChristonVerd, situada en el Carrer de Sant Michel.". Gregori Herrera, el qual sta en el Carrer que desde darrera la iglèsia de
Sant Michel, per la Posada de la Real, se surt en el Pla del Carme.

Any 1749-Els escultors Pere Joan Ferrer i Gaspar Oms viuen davant sant Antoni de Viana.

Any 1772- Ignasi Muntaner, pintor, té unes cases en el carrer delas Oms. Gaspar Oms i Josep Sastre, pintors, tenen les cases i botiga davant sant Antoni en el carrer de sant Miquel. Julià Norràs , pintor, té unes cases al carrer de sant Miquel davant el forn de l'Olivar.

Any 1788- Es lleven els oms del carrer dels Oms i es venen a benefici de l'Hospital.

Any 1811 - La sala del Gremi d'Argenters estava siyuada en el carrer de la Missió a l'illeta 134.

19 de juny de 1870- Mor el jurista Francesc Pons Humbert que deixa en herència al seu nét Francesc Pons Nadal les cases situades a Ciutat, al carrer del Reial, abans dit Costa empedregada de Sant Miquel, marcades amb els números 4, 6, 8, 10, 12 i 14; la casa situada a la plaça de la Porta Pintada (Ciutat), que comprenia cotxeria i algorfa, marcada amb els números 11 i 12.

8 de febrer de 1964-Declaració de monument històric-artístic per al temple de santa Catalina de Sena.