El Govern oculta informació, manipula l'opinió pública, enganya, menteix i roba a la majoria de la població Illes Balears, 16 de juliol de 2012. Dimecres passat 11 de juliol, el President del Govern no va anunciar en el Parlament totes les mesures del Nou Pla de retallades. El divendres 13 de juliol, el Govern no va informar de totes les mesures aprovades en el Consell de Ministres. El dissabte 14 de juliol, el BOE publica aquestes mesures però tampoc informa dels milions d'euros que es van a retallar per a pagar als banquers i mercaders especuladors (aquesta informació es publica en una pàgina web d'economia europea). Per a la CGT, el govern del PP està prenent el pèl a tot el poble, no només robant-lo, sinó ofenent a la seva intel·ligència, manipulant la informació, menyspreant les pròpies regles del joc democràtic parlamentari. Les mesures més destacades són les següents: • Baixada de les prestacions per atur fins al 50% de la base reguladora a partir del sisè mes. Possible suspensió de la prestació per part de l'INEM al seu antull si “creu” que hi ha frau. • Rebaixa en indemnitzacions per acomiadament del FOGASA en un 32%. Eliminació del subsidi a majors de 45 anys. Els desocupats que cobrin els 426 euros podrien perdre la prestació si viatgen a l'estranger. • Reducció de les cotitzacions de les empreses a la seguretat social • Baixada del 15% en les prestacions derivades de la Llei de Dependència i supressió de l'abonament de cotitzacions per a les i els que estan a cura de les persones dependents. • Eliminació del 65% de l'ajudes socials destinades a l'assistència de dones i nins víctimes de violència masclista, exclusió social, drogodependències, immigrants, etc... (aquesta mesura va ser anunciada el dimarts). • Eliminació de la paga extra de nadal a totes i tots els empleats públics. Reducció de dies de lliure disposició i eliminació dels dies per antiguitat per al personal de totes les Administracions. Eliminació dels complements per incapacitat transitòria (IT). • Suspensió dels Convenis Col·lectius en tot o part per al Personal Laboral de totes les Administracions Públiques segons el parer de l'administrador de torn. • Pujada general de l'IVA del 18% al 21% i de dos punts en el reduït, minorant el llistat d'aquests últims per a dur-los al general. • Pujada d'impostos indirectes com els combustibles, alcohol i tabac. • Pujada dels impostos a les i els autònoms de fins a un 4% al que cal afegir la pujada de l'IVA d'altre 3% que aquest col·lectiu abona trimestralment. • Reducció en un 30% l'ajuda al lloguer per a joves que ja ho tinguessin concedit i eliminació de l'ajuda a nous sol·licitants. • Eliminació de la deducció per adquisició d'habitatge habitual a aquelles persones que l'haguessin realitzat abans de 2006 i també a partir del 2013. • . Privatització d'empreses públiques com RENFE, ADIF i AENA. • Liberalització d'horaris comercials per a explotar-nos més i millor. Aquest Nou Pla d'Ajust afecta a la majoria de la població. Les mesures suposen les majors retallades socials de la història de la democràcia actual (65.000 milions en dos anys), són una enorme estafa per a acabar els drets bàsics de la classe treballadora, del sector públic i sector privat, de les persones en atur, persones dependents i els col·lectius socials més populars i precaris. Les mesures assesten un cop mortal al sistema de relacions socials i laborals que veníem coneixent. A això cal sumar els realitzats pel govern del PP amb anterioritat com la Reforma Laboral, pujada d'impostos, Pressuposts Generals de l'Estat 2012, les retallades en Educació que suposen l'eliminació de les beques d'estudi, d'ajudes a menjadors escolars, pujades de les taxes universitàries i acomiadament de milers de docents, o les retallades en Sanitat que inclouen el re-pagament sanitari de les medicines, el tancament de llits hospitalaris i centres ambulatoris i l'acomiadament de milers de treballadors del sector, o les mesures racistes de negació de l'assistència sanitària a les persones immigrants sense regularització, etc. Tot això al costat de les que va prendre el govern anterior sobre retallades en despesa social, Reforma de les Pensions, Negociació Col·lectiva, reducció de salaris, ... Amb aquest atracament social, el govern aprofundeix en la seva idea que la crisi l'hem de pagar les capes socials més febles, les i els treballadors del sector públic i privat, les persones pensionistes, les i els dependents, les persones sense treball ni ingressos, les dones i nins víctimes de violència domestica, ... i amb això, sostenir els privilegis i la corrupció de qui ens governen, dels especuladors i evasors d'impostos, dels rics i poderosos. No hi ha una sola mesura que perjudiqui a les empreses. A més, tots aquests ajustaments no fan sinó empobrir més a la societat propiciant amb això l'atur i aprofundint en una recessió econòmica que ens duu a la ruïna a totes i tots. Des de la CGT hem de dir amb total rotunditat que ja és hora de canviar, és l'hora de la mobilització general com societat i exigir en els carrers, en el treball, en les empreses, el que és nostre per dret. És hora de sumar totes les voluntats, perquè l'agressió és contra tota la societat, és l'hora convocar una Vaga General que freni d'una vegada per sempre aquesta agressió salvatge que estem patint. Per a la CGT, és necessari sortir als carrers tots els dies, acabar amb la pau social i no parar de lluitar fins a aconseguir acabar amb aquest sistema injust i desigual. Per això, tornem a fer una crida a tota la població, a les organitzacions socials i sindicals, perquè junts sortim a defensar els drets i llibertats que la societat espanyola necessita recuperar de manera urgent. SP del Comitè Confederal SP DE CGT-BALEARS MANIFESTACIÓ dijous dia 19 de juliol 2012, 19,30 h. Pl. Espanya, de Palma La indignació al carrer un any després Milers de persones s'han manifestat per tal d'expressar un any després la seva indignació, perquè el moviment social no ha aconseguit gairebé cap dels seus objectius de canvi social proposat. Les mobilitzacions socials no han servit per a capgirar la situació i contràriament, els polítics han intensificat la campanya d'agressió contra els drets socials amb retalls que s'incrementen dia a dia. El moviment dels indignats i indignades no és encara prou madur per fer possible que s'apliquin les reformes en debat perquè l'espai per a fer concessions és cada vegada més estret. Al mateix temps s'accelera una crisi sistèmica que exigeix més retalls , una major pèrdua de drets laborals i democràtics, i un increment en l'acumulació de capitals disponibles per a possibilitar la sortida que exigeix el sistema d'acumulació capitalista, cada vegada més àvid d'acumulació de riqueses i de drets en poques mans.
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Els funcionaris
són imprescindibles i no obstant..... Milers de
funcionaris continuaran
perdent poder adquisitiu. Milers de funcionaris veuran incrementar les
seves jornades laborals. Milers de funcionaris seguiran vinculats a
sindicats de dreta falsament independents que no defensen els seus
interessos, o adoptant posicionaments individualistes. Milers de
funcionaris han votat al PP i també al PSOE, els que han retallat els
seus drets. Molts d'ells es troben ara amb el que han cercat. Els
que poden estalviar pagaran menys IRPF que els que no poden fer-ho.
IRPF El PP imposa l'increment del IRPF sobre molts treballadors inconscients que absurdament els voten: no hi ha major betzol que un treballador de dretes. La pujada de l'IRPF aprovada pel govern del PP costarà de mitjana 222 euros anuals a cada contribuent i recaurà en la seva major part sobre la classe treballadora amb ingressos inferior als 33.000 euros anuals, que representen el 85% dels treballadors, segons dades dels tècnics del Ministeri d'Hisenda (Gestha). Les persones que que guanyen fins a 17.700 euros bruts anuals i que representen el 55% del total de la gent treballadora hauran de pagar a Hisenda uns 23 euros més a l'any, mentre que qui superin aquesta quantitat, però no arribin a 33.000 euros anuals, hauran de pagar uns 165 euros més. Els treballadors que cobren entre 33.000 i 53.400 euros, hauran de pagar fins a 490 euros. Els executius que guanyen més de 300.000 euros anuals i que suposen un 0,2% del total dels assalariats han de pagar uns 16.187 euros anuals. La Vaga General a Balears.
Després del 29M
CAL NO AFLUIXAR La Reforma Laboral de Rajoy ha estat contestada amb la Vaga General del 29 de març, que ha tingut un índex de participació i incidència social bastant superior a la de fa any i mig, contra la Reforma Laboral de Zapatero. Això ha estat, en part, pel mateix contingut, brutal, de la reforma. També perquè, en aquesta ocasió, les direccions de CCOO i UGT han reaccionat amb més celeritat davant la política antiobrera del Govern del PP, en la mesura que aquesta els ha deixat sense l'espai de la concertació social. I, en tercer lloc, per la convocatòria unànime dels sectors socials alternatius, amb sindicats com CGT, CNT i SO, els moviments emergents com el 15M i altres (DRY, en determinats territoris), i les organitzacions polítiques i socials d'orientació anticapitalista. No obstant això, i partint del rebuig comú de la Reforma, s'ha plasmat una diferència radical, respecte als objectius, dels uns i dels altres, tant en la Vaga General com en les manifestacions del 29M: mentre els dirigents del sindicalisme institucional ha anat demanant, gairebé suplicant, l'obrir de nou els marcs de concertació, per a negociar els continguts de la Reforma, el moviment sindical i social alternatiu ha exigit, de manera clara i rotunda, la derogació de la mateixa. Aquesta dicotomia marcarà els passos a seguir després de la Vaga General. Mentre uns seguiran esperant qualsevol picada d'ullet del Govern per a recompondre el paper que han representat durant els últims trenta anys, els altres hauríem de reforçar els naixents pols de resistència anticapitalista, única esperança per a detenir la barbàrie, tot i que sigui mirant a mitjan i llarg termini. Es pot afirmar que la Reforma Laboral de Rajoy, i la resta de polítiques de retallades i mesures antisocials, són fills naturals de la debilitat del moviment obrer, adquirida al llarg de dècades de concertació social. Aquesta política de pau social, com el marc on s'han anat dilapidant els drets laborals i socials, al llarg dels últims trenta anys, ha donat com resultat la desorientació, despolitització i desorganització de la classe treballadora, paral·lela al descrèdit del propi sindicalisme. A més, s'ha instal·lat un model productiu desqualificat i subaltern (un país de serveis), tot això enmig d'unes taxes insuportables d'atur i precarietat. A pesar d'aquest context, amb una relació de forces absolutament desequilibrada a favor del poder, i també a pesar del discurs dominant al llarg de l'actual crisi, aquesta Reforma ha aguditzat les contradiccions socials. I també ha provocat la necessitat, gairebé instintiva, d'oposició i resistència a la mateixa, per part dels sectors més conscienciats de les classes treballadores. Els factors que han jugat en contra de la Vaga General han tornat a ser poderosos: la desinformació, la por, la desconfiança en un model sindical obsolet i el cost econòmic que suposa secundar la vaga. Aquestes han estat les circumstàncies que han emmarcat la Vaga General del passat 29 de març.
Vist per a
sentència.
REFORMA CONSTITUCIONAL I NOVES MESURES
ANTISOCIALS. “AUTOCOP D’ESTAT” DELS POLÍTICS
Les
polítiques de la dreta i l'esquerra lliberals allarguen la durada de la
crisi Llorenç Buades Les
mesures empreses pels polítics lliberals de dreta o esquerra no fan més
que allargar els efectes de la crisi i posar en perill la zona euro.
Les polítiques contra la crisi han transformat els deutes privats en
deutes públics, mitjançant l'auxili dels estats al sistema bancari a
punt de fer fallida. I ara volen fer pagar les conseqüències a la
població al mateix temps que els bancs es retroben amb els beneficis
anteriors a la crisi, i practiquen les mateixes activitats
especulatives. La tragèdia que es viu ara mateix a Grècia és la que es viu també a Islàndia, Irlanda, Portugal, Espanya i amb les polítiques actuals probablement afectarà aviat a Itàlia, Bèlgica i França . Sense
la més mínima preocupació per les desenes de mils d'acomiadaments
els serveis públics són venuts en una subhasta i allò que suposadament
es fa per a "tranquil·litzar als mercats financers", en realitat
serveix per a oferir al sector públic grec a les multinacionals d'EUA i
Europa a preus de ganga. A qui rescaten quan oferereixen empreses
públiques gregues com OTE a la Deutsche Telekom o l'ampliació dels
drets sobre l'aeroport d'Atenes al grup alemany Hochtief ?. A qui
beneficia un IVA que ha passat del 19% al 23% en tant que es redueix
l'import de l'impost de societats ?
Els plans d'austeritat han servit per incrementar l'atur d'un 12% a un 16% en un any a Grècia, abaixar el PIB un 4,5% i per a augmentar el deute públic que ha passat d'un 139% a un 150% del PIB. I l'efecte és que Grècia no podrà pagar el deute, que amb els darreres préstecs s'incrementarà cap al 200% del PIB. Quina és la solució ? Exigir una política absolutament distinta a l'actual i posar en marxa un pla de socialitzacions començant per la Banca i les grans empreses. Les
persones jubilades i pensionistes de les Balears són de les més pobres
de l'estat En
el mes de març, el nombre de pensions contributives de la Seguretat
Social va ser de 167.955 a les Illes Balears, amb un creixement de
l'1,8% respecte al mateix mes de l'any anterior .
REFORMA LABORAL I VAGA GENERAL Comunicat de la CGT de Balears
Més misèria en el Regne d' Espanya L'índex
de misèria a l'estat espanyol es va situar en el 22,9% al desembre, de
manera que va registrar el major nivell de la UE, la mitjana de la qual
es va situar en el 12,8% al tancament del passat any segons exposa
Afi-Agett en el seu informe sobre el mercat laboral, corresponent a
març de 2011, L'índex de misèria és la suma de les taxes d'atur i
inflació, i la combinació d'ambdós factors genera més pobresa. D'altra
bandaGestha ha elaborat un informe segons el qual un de cada cinc
jubilats es troba en risc de pobresa. El Regne d'Espanya se situa entre
els països europeus amb major nombre de pensionistes en risc de pobresa
relativa, amb un 19,3%, només per darrere de set dels altres 26 Estats
. Les pensions espanyoles cauen fins al punt que el 77% dels jubilats
no arriba a ser mileurista.
La remuneració de les persones
assalariades va caure en 7.921 milions d'euros l'any 2010 a l'estat
espanyol, fins als 508.878 milions d'euros. Aquesta reculada s'ha
traslladat al repartiment del pastís, de manera que el pes dels salaris
ha caigut 1,13 punts respecte del PIB fins al 47,89%, per davall del
49,02% registrat en 2009 . Els beneficis empresarials, per la seva
banda, han reduït el seu pes respecte del PIB en tres desenes, fins al
43,4%, trencant-se així una tendència creixent manifestada en els
últims anys. Aquest panorama laboral
i salarial ha repercutit negativament en el consum i la inversió de les
famílies, provocant una espiral de pèrdua d'ingressos per a l'Estat que
ha endurit la política antiobrera amb la tributació: pujada de l'IVA,
supressió de deduccions,i impostos al tabac. D'aquesta forma, els
impostos nets s'han disparat un 20% en l'últim any i acaparen el 8,67%
de la riquesa nacional, un punt i mig més que l'any 2009. La
participació dels impostos lligats a la producció es va elevar al 8,67%
del PIB, 1,42 punts més que durant l'any precedent. Les remuneracions dels
assalariats, s'han reduït molt especialment amb la caiguda del 2,3%
registrada en l'últim trimestre, en el qual han destacat les retallades
salarials dels empleats públics . Les caigudes de les rendes salarials
més grans es concentren en el sector de la construcció, que és el qual
més ocupació ha destruït. Al llarg dels quatre trimestres de l'any 2010
les caigudes han estat superiors a dos dígits i especialment en el
quart trimestre, en el qual van ser del -14,7%. També la
indústria ha perdut remuneració salarial i de manera creixent a mesura
que avançava l'any, de manera que en en el quart trimestre la
reculada era del -7,7% Segons CNN, la renda anual d'un contribuent mitjà dels
Estats Units, ajustada a la inflació, era de 33.400 $ el 1988. Duess
dècades després, el 2008, els ingressos mitjans han baixat a 33.000
dòlars. Mentrestant, les llars més benestants, en les que es guanyen
de mitjana 380.000 $ o més, han vist créixer els seus ingressos un 33%
en els darrers vint anys.Aquest segment representa només l'1% de la
societat nord-americana i acapara al voltant d'un terç de la riquesa
del país. El Govern bolivià d'Evo Morales ha provocat una de les vagues més importants dels darrers cinc anys i està convocada pels fins ara principals aliats del president en protesta per l'alça de preus dels productes alimenticis i del transport públic, a més de l'exigència de millores salarials.
Islamistes ? ...Hi ha 5 milions de milionaris a Egipte i 35 milions viuen amb menys de 2 dòlars al dia. La lluita no ha acabat. Més enllà de la Plaça Tahir, mobilitzacions obreres del febrer de 2011 a Egipte a) Trobada de protesta contra la companyia elèctrica al sud del Caire. b) Manifestació dels treballadors de les telecomunicacions al districte d' Ataba, al cor del Caire. c) Treballadors de la comunicació estan en vaga a Banha, al Delta. d) Vaga de mecànics de ferrocarril. e) Treballadors de la planta de Maspero denuncien la gestió de la direcció per corrupció. f) Els treballadors de l'empresa farmacèutica Masheya El Bakr tallen el pont sobre el Canal de Suez. g) Més de 2.000 treballadors de la tèxtil Misr Spinning convoquen una vaga a Helwan. h) Treballadors temporals a la Universitat del Caire es troben en vaga. i) Els treballadors del sector del ferro i l'acer es posen en vaga ( Misr Companyia Siderúrgica Nacional). j) Treballadors d'outsourging estan en vaga a Kafr el Dawar, Helwan i Kafr el Diat. k) Més de 4.000 treballadors es posen en vaga a la planta de carbó a Helwan (Helwan Coke.) l) Vaga a El Mahal. m) Vaga de treballadors del petroli i assemblea a Nasr City. n) Vaga de tècnics ferroviaris a Beni Suef o) Vagues de transports a la capital.. p) Vagues dels treballadors del llí i del cotó a Mahala. q) Manifestacions dels treballadors de Portland d'Alexandris, la major fàbrica de ciment del món àrab. r) Mobilitzacions de 2000 treballadors de Sigma. s) Protestes dels treballadors de comunicacions d'Alexandria. t) Un total de 250 periodistes denuncien per frau electoral al seu dirigent sindical Makram Mohammed. u) Es manifesten 6000 treballadors de l'autoritat del Canal de Suez en demanda de millors salaris. v) Vaga de treballadors de correus a Sharqeya. x) 4000 treballadors de la neteja es manifesten a Alexandria. y) 800 treballadors d'empreses petrolieres es manifesten a Behera, prop d'Alexandria. z) 500 treballadors de la sanitat d'Alexandria es manifesten en demanda de millores salarials. ab) Funcionaris del departament d'Estadística del govern es manifesten a El Caire. ac) Vagues del personal de seguretat de l'aeroport d'El Caire. ad) Vaga en una empresa de gas de Fayum. af) Mobilitzacions a la fàbrica farmacèutica Sidna a Quesna. ag) vaga en els arsenals de Port Said. ah) Bloqueig de carreteres a l'Alt Nil per part dels agricultors. Font: Barricada Egípcia. Hores extra El 45,3% de les persones assalariades que realitzen hores extres en les seves empreses no les cobren a final de mes i altre 4,8% perceben solament una part, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) corresponents al quart trimestre de 2010. No es pot dir d'esquerra un govern que privatitza la Sanitat El govern
pseudoprogressista balear ha previst privatitzar el servei de neteja,
la cuina, la seguretat, la gestió d'historials clínics, el manteniment
tècnic, l'esterilització , i el sistema de reproducció del futur
hospital Son Espases. Ajudes públiques a les empreses Segons dades del Radar d'Administracions Públiques 2009, elaborat per la companyia Axesor, l'any passat les empreses espanyoles van rebre 5.462 milions d'euros en ajudes públiques o, el que és el mateix, un 55,76% més que en 2008. Adecco ha detectat en els últims mesos un increment d'entre un 5% i un 10% de desocupats de llarga durada amb qualificació mitja o alta que "oculten o emmascaren" part de la seva formació o experiència en el currículum per a no ser descartats de un procés de selecció de personal per estar sobrequalificats El capitalisme a les
Balears nega el dret a la subsistència en l'economia formal a un 34% de
la població en edat de treballar. Si tenim 189.000 persones inactives majors de 55 anys i altres 69.000 entre els 16 i 34 anys, només a un govern d'imbècils pot passar pels caps allargar la vida laboral més enllà dels 65 anys.
Les tasques de la classe treballadora en relació al
deute Els salaris, cada vegada més baixos, els preus cada vegada més alts. Els plans
d'austeritat propiciats pel govern burgès del PSOE afecten especialment
a la gent que ha perdut la feina. Les persones que depenen de la
funció pública fa anys que pateixen minves salarials i no obstant, la
situació no ha generat lluites suficients i les respostes enlloc
d'apuntar contra els que causen els mals apunten contra els sindicats
institucionals que perden influència en favor de l'antisindicalisme o
del sindicalisme dretà i domesticat. Els salaris en el sector
privat que havien perdut posicions poc importants en aquest any darrer
han perdut gairebé dos punts de poder adquisitiu. La previsió de la Fundació de les caixes d'estalvis és que la taxa anual d'IPC creixi en els pròxims dos mesos fins a assolir el 3,4% al febrer en bona part per raons d'increment dels preus energètics.
PROPOSTES DEL GOVERN PER A LA REFORMA DE LES PENSIONS - Augmentar l'edat de jubilació a 67 anys, de manera que es reduirà en un 15% la pensió mitja. A més, la tendència és endurir les condicions d'accés a les pensions: assolir una pensió digna exigirà retardar la jubilació encara més. Es valora la possibilitat de permetre una jubilació als 65 amb 41 anys cotitzats, que, a efectes reals, resulta inviable per a la majoria. - El període de càlcul de la base reguladora augmenta de 15 a 25 anys, el que reduirà la pensió altre 13%. A més, aquesta mesura minimitza l'elecció dels anys amb millors cotitzacions per al càlcul. En aquest cas, la tendència és computar el total de la vida laboral, el que arribarà a reduir les pensions en més d'un 30%. - El nombre d'anys cotitzats necessaris per a percebre la pensió completa augmenta de 35 a 37 per a jubilar-se als 67 i de 35 a 41 per a poder jubilar-se als 65. En les condicions actuals de temporalitat, precarietat i atur massiu, la major part de la població no podrà arribar al 100%. - L'edat mínima de jubilació augmenta de 52 a 58 anys. És a dir, en professions que deterioren greument la salut com la mineria, caldrà treballar 6 anys més. - L'edat legal per a la jubilació anticipada augmenta de 61 a 63 anys. - Es limita l'accés i la quantia de pensió de viduïtat. La proposta concreta és fer-la desaparèixer per a les persones que avui són menors de 45 anys. Es proposa una transició en el qual s'anirà substituint la pensió per un pagament únic fins a fer desaparèixer ambdós. - Igualment, la pensió d'orfandat pretén substituir-se per un pagament únic i reduït. La intenció en aquest cas és que aquest es mantingui. - Augmenten els controls i restriccions en l'accés a la Incapacitat Temporal i Invalidesa, que queden a mercè de la medicina privada. Per a la invalidesa, l'objectiu és el retorn al mercat laboral mitjançant incentius. - Foment de plans de pensions privats i de plans de pensions d'empresa. Hi haurà exempcions fiscals per a la minoria que té capacitat d'estalviar i per a les empreses que facin aportacions als plans privats. Segons les dades i càlculs del Govern, la fi de la Reforma de les Pensions (quan estigui en ple funcionament) és reduir el total dels diners destinats a pensions en 78.000 milions de € (el 44% del seu valor) per a destinar-lo a satisfer als mercats i reduir els costos laborals per a les empreses. ENS ESTAN ROBANT. RESPON!! Explicació del que passa a Tunísia i Algèria Després de la “bombolla immobiliària”, els capitals especulatius han cercat altres fonts de benefici i un dels més importants és el preu dels aliments. Per si havia algun dubte, al novembre de 2009 la financera Société Générale explicava que els aliments eren un "valor segur" de cara al futur. Els preus de venda del blat de moro i l'arròs s'havien enlairat l'any 2009: el blat de moro era ja un 50% més car que 3 anys enrere i l'arròs un 115%. Aquests preus encara han pujat més durant l'any 2010. A més, als especuladors dels contractes a futur els han vingut bé els problemes de les collites a Rússia, Ucraïna, i altres llocs d'Europa , a més de les catàstrofes causades pels humans , de les quals Austràlia és l'expressió més propera després dels incendis produïts durants els darrers anys. Les misèries del sistema serveixen als especuladors per assegurar-se preus alts
Desfent tòpics en base a les xifres del Ministeri de Treball Pensions contributives Pensionistes
a les Balears en el mes de novembre: 167.100 Persones beneficiàries de pensions no contributives A les Balears en el mes d'octubre de 2010 eren 7.579 (170 menys que en el mateix mes de 2008 i 403 menys que l'any 2003) Les persones beneficiàries de pensions no contributives per invalidesa eren 3.380 a les Balears (1.068 menys que l'any 2000). Les persones beneficiàries de pensions no contributives per jubilació eren 4.199 (175 menys que l'any 2005) En el mes de setembre les persones beneficiàries de pensions assistencials a les Illes Balears eren 14 (1049 menys que l'any 2000).Comparativa: A Ceuta i Melilla eren 67. Persones beneficiàries de prestacions d'atur en el mes de setembre de 2010 a les Illes Balears: 55.600. (en el mes de gener eren 103.800) Efectius laborals del tercer trimestre a les Illes Balears: 317.200 (4.700 menys que l'any 2009; 31.700 menys que l'any 2008, 52.200 menys que l'any 2007) Els contractes indefinits en el tercer trimestre a les Illes Balears eren 229.000, 2000 menys que en el mateix període del 2008 i 14.600 menys que en el mateix període de 2007). Els contractes temporals eren 88.200 en el tercer trimestre de 2010, 16.500 menys que l'any 2009; 29.700 menys que l'any 2008; 37.600 menys que l'any 2007) En el quart trimestre del 2008 els treballadors industrials de Balears treballaren una mitja de 417,8 hores.En el sector de la construcció arribaren a les 433,4 i en el de serveis a 396,4 hores. Convenis Els augments realitzats en els convenis d'empresa vigents a les Balears durant el 2010 fins al mes d'octubre no arriben al 1% d'increment i es situen entre el 0,72% i el 0,89%. En els convenis de sector els augments van entre un 1,57% i un 1,76%.
Vergonyós: hores extraordinàries en temps de crisi i amb 150.000 persones a l'atur. Durant els primers nou mesos de l'any 2010 s'han realitzat 901.200 hores extraordinàries a les Illes Balears.Durant l'any 2009 les hores extra van ser 693.500.Durant l'any 2008 van ser 954.700. En el 2007 van ser 1.001.300.L'any 2005 es feien 538.500 hores extraordinàries.
Ensenyament : Diners públics,
control privat
L'estat no s'autopenalitzarà pels seus
impagaments a la Seguretat Social, però penalitza als particulars quan
fan el mateix. Les dades més
recents del sistema públic de protecció social reflecteixen que l'Estat
no ha ingressat a la tresoreria de la Seguretat Social 5.207.000
d'euros per quotes dels treballadors que estan en situació d'atur.
LA PUJADA DE L'IVA, UN RECURS PROPI DE LA
DRETA L' IVA del 16%
desapareix de factures i rebuts i en el seu lloc sorgeix el nou tipus
del 18%, el nivell més alt des que es va introduir l'impost indirecte
per excel·lència en 1986. El gravamen reduït del 7% passarà al 8%. Se
salva de l'increment l'IVA superreduït, que es manté en el 4%. Liberalisme: més atur, cap solució L'atur
oficial registrat a les Illes Balears el novembre ha augmentat en 7.288
persones, és a dir, un 8,6% més respecte al mes anterior, de manera que
la xifra de desocupats a les illes és de 92.049, segons les dades del
Ministeri de Treball i Immigració.
Contra la dictadura del FMI El Fons
Monetari Internacional (FMI) considera la reforma del mercat laboral i
del sector serveis com les àrees prioritàries d' actuació a Espanya,
per al que suggereix, entre altres mesures, una reducció de la
indemnització per acomiadament en els contractes indefinits i eliminar
la negociació col·lectiva centralitzada i la vinculació entre salaris i
inflació
Les
Caixes d'Estalvi redueixen el seu personal fins al 18% La direcció general
del Tresor, ha manifestat a analistes i inversors que les mesures
d'ajust afectaran el 25% de les sucursals de les caixes d'estalvis i
fins al 18% d'ocupació de manera que hauran de tancar 5.975 oficines i
es retallaran aproximadament 24.000 llocs de treball. El sistema de reducció de llocs de treball es fa actualment
mitjançat les baixes incentivades (Caja Madrid ofereix 60 dies
d'indemnització per any treballat) o prejubilacions a partir dels 52
anys. ACOMIADATS 6 TREBALLADORES I
1 TREBALLADOR Hi ha fets que marquen la diferència entre un
sindicat i Ineficiència
productiva del sistema capitalista En el tercer
trimestre de l'any 2010 l'ús de la capacitat productiva italiana és del
69,6%, l'espanyola és del 72,7%, la del Regne Unit és del 77,3% , la de
França és del 78,8%, la d'Alemanya és del 82,1%. Després de fer
palesa la seva ineficiència, els governs d'aquests països s'omplen la
boca de teranyines demanant més productivitat i competitivitat a la
gent treballadora. Només la lluita
condueix a la victòria: Diego Moyà guanya el judici contra
Kalise-Menorquina, empresa que l'acomiadà i vulnerà els drets sindicals
del treballador i de la CGT. El jutge ha delarat nul l'acomiadament i
l'empresa haurà de pagar un any sencer de salaris, la qual cosa posa en
evidència la mala gestió i la torpesa en la dirigència que es fa en
l'empresa gelatera. En la sentència, el jutge ordena a
l’empresa “el cessament immediat en la seva conducta antisindical,
la immediata readmissió del actor en el seu mateix lloc de feina, així
com l’abonament dels salaris deixats de percebre des de la data del
cessament fins a quan la readmissió tingui lloc.” La
patronal hotelera proposa feina als joves sense cotitzar i amb la
meitat del salari a càrrec de l'erari públic. Segons l'INE el cost laboral per treballador i mes a les Illes Balears va ser de 2560,07 euros en el quart trimestre de 2009. El cost salarial (sense cotitzacions) és de 1920,82 euros.
Massa
circ (Rafael Nadal, Jorge Lorenzo, la roja ) i poca teca,quan en
pensions ens mantenim en les darreres posicions. Un total de 165.603
persones són pensionistes a les Illes Balears. La pensió mitjana en el
mes de juny és de 707, 79 euros. En relació a les pensions de jubilació
que afecten a 98.570 persones, en el mes de juny la mitjana és de
801,64 euros mensuals , al temps que a nivell estatal, la pensió
mitjana de jubilació és de 883,68 euros mensuals. El capitalisme, sense cap ni peus:Per quina raó demanen més
increment de la productivitat a la gent treballadora ? El
darrer informe del mes de maig posa en evidència l'anacronisme del
sistema capitalista que exigeix a la gent treballadora increments de
productivitat quan, per posar un exemple, els Estats Units només fan
funcionar el 74,7% de la seva capacitat productiva.
Segons un informe de 2010 del SIPRI d'Estocolm , Grècia
ha estat un dels cinc països més importants en la importació d'Armes a
Europa entre l'any 2005 i 2009 . La compra d’avions de combat ha
representat per si mateixa el 38 % del volumt total d'importacions,
mitjançant la compra de 26 F-16 (Estats-Units) i de 25 Mirages 2000
(França). Els governs grecs han comprat també vehicles blindats (70
VBL), helicòpters NH90, míssils MICA, Exocet, Scalp i els Sperwer.
Durant l'any 2008 les compres d'armament pel govern grec a França
arribaren als 261 milions d'euros. No
baixa l’atur a les Balears perquè disfressen les xifres L’atur interanual (de març de
2009 a març de 2010) s’hauria incrementat "només" en 12.886
persones. La
xifra real d'atur no és la registrada oficialment. Allò que cal
considerar en relació a l'atur és la població en edat de treballar que
no ho fa una vegada descomptats els passius per motius justificats,
pensionistes o jubilats per diverses causes abans dels 65 anys. Així
que no ens venguin amb rondalles.
Legislació balear sobre el consum Barreres arquitectòniques
Revista del Cercle Cultural Ixent
Llista
d'economia
Les 13 propostes de
la CGT per fer front a la crisi En els últims cinc anys, les 3.369 Societats
d'Inversió Mobiliaria de Capital Variable (Sicav), que gaudeixen fins a
ara d'una avantatjosa tributació del 1%, van pagar 56,6 milions d'euros
per l'Impost de Societats després d'haver obtingut 8.068,6 milions de
beneficis i d'acumular un patrimoni mig per sobre dels 26.000 milions.
Només en 2008, en plena crisi, van obtenir uns guanys de 190 milions
(dades del tercer trimestre), pels quals van pagar 1,7 milions.
Mentrestant, també en aquest any, les rendes de treball, que aglutinen
el 80% de l'IRPF i que suporten un tipus de fins al 43%, van aportar a
les arques públiques 71.341 milions. Les societats, per la seva banda,
amb una tributació entre el 25% i el 30%, van abonar 27.301 milions,
mentre que els impostos sobre el consum -IVA i especials- van arribar
els 67.591 milions. el 4 de setembre de 2009, El Govern Zapatero
confirma que les grans fortunes seguiran tributant un 1% Sense cap demagògia: la realitat de la injustícia que no
espanta ni als poderosos ni als que els admiren. Sabies què el patrimoni de les tres majors fortunes del
planeta equival al PIB dels 48 estats més pobres del món, o que les 200
famílies més riques del món posseeixen un patrimoni igual al del 41% de
la població de la terra ? Els rics, més
rics, els pobres, més pobres El
Regne d'Espanya ja té 8 milions de pobres 7.945
euros per llar és la xifra que delimita la pobresa en el Regne
d'Espanya. Les dades del Institut Nacional d'Estadística determinen que
gairebé 8 milions de persones es troben per davall d'aquest
llindar, el que suposa un 19.5% de la població total. A Europa 85
milions d'persones (El 17% de la població) no tenen els recursos
necessaris per cobrir les seves necessitats bàsiques, de manera que les
dades a nivell comunitari no són molt més encoratjadors. El grup social
més exposat, són els nins.
Segons dades del Baròmetre Social d'Espanya, entre 1999 i 2007 els beneficis empresarials van experimentar un creixement (en termes reals, una vegada descomptada la inflació) de gairebé el 50%. El valor de les accions i altres actius financers va augmentar un 90%, i el patrimoni immobiliari es va revaloritzar un 125% aproximadament. Durant aquest període el salari mig tot just va créixer un 1%, la pensió mitja un 18% i la prestació mitja per atur un 4%. L'Institut Nacional d'Estadística ens informa de les condicions de vida a l'estat espanyol : − Els ingressos mitjos anuals de les llars espanyoles van arribar els 26.429 euros en 2008, amb un increment del 1,6% respecte a l'any anterior. - L'ingrés mig per persona va ser de 9.839 euros, un 2,9% superior al registrat l'any precedent (9.560 euros). − El 13,7% de les llars va manifestar arribar a fi de mes amb molta dificultat en l'any 2009, el que suposa 1,5 punts més que en 2008 . − L'any 2009 una de cada tres llars no tenia capacitat per a afrontar despeses imprevistes, amb un augment de 5,8 punts respecte a l'any anterior. − El 19,5% de la població resident a l'estat espanyol estava per sota del llindar de pobresa relativa en l'any 2009.
El maoïsme estalinista del Partit Comunista Xinès fa més milionaris La Xina té 130 milmilionaris, és a dir, persones que posseeixen un patrimoni superior als mil milions de dòlars. Segons la llista Hurun 2009, tot i la crisi financera, el nombre va créixer de 29 només en l'últim any. La crisi no passa factura als que l'han causada La retribució mitjana dels consells
d'administració del sector financer corresponents a les entitats
cotitzades, es va incrementar el 52,8 per cent el 2008, segons l'últim
Butlletí Trimestral publicat per la Comissió del Mercat de Valors
(CNMV). Amb la reforma del govern Zapatero pagarem més per tal que els rics puguin pagar el manteniment dels seus iots i les despeses dels camps de golf. Els Tècnics del Ministeri d'Hisenda (Gestha) creuen que la pujada fiscal anunciada recentment pel govern suposarà per a les persones de les Illes Balears una pujada mitjana de 525 euros més a l'any. Segons els tècnics de Gestha Balears aportarà una recaptació addicional de 195 milions d'euros a les arques de l'Estat, el que suposa el 1,78% dels ingressos extres que obtindrà l'Estat per la reforma fiscal (uns 10.950 milions). D'aquests 195 milions, 20 correspondran als pocs que diuen guanyar més de 60.000 euros.
Recursos per a la Sanitat Pública És necessari que el moviment ecologista reivindiqui un impost específic per a les activitats i productes contaminants que generen patologies com els pesticides, i molts de productes industrials que provoquen un dèficit en la salut. Balears: tenim el fanalet roig en sanitat pública El
pressupost sanitari per cápita a Balears se situarà aquest any 2010 en
1.066 euros, el més baix del estat. El més alt de 1.623 euros es troba
al País Basc. El pressupost mitjà estatal se situa en els
1.343 euros, segons la Federació d'Associacions per a la Defensa de la
Sanitat Pública (FADSP). Zapatero, és el rei màgic per als empresaris i una nosa per als treballadors El govern pseudo-socialista ha regalat als empresaris 400 milions d'euros en bonificacions per cotitzacions a la Seguretat Social entre l'octubre de 2008 i el setembre de 2009. Aquestes bonificacions s'han fet sobre 450.000 persones ocupades afectades per expedients de regulació d'ocupació. A més el govern ha incentivat la pràctica dels expedients de regulació d'ocupació mitjançant les exempcions fiscals que es fan pels expedients assimilant-los a l'acomiadament improcedent. D'aquesta manera Hisenda perdrà 695 milions d'euros durant el 2009 a benefici dels empresaris. Pensions per al foment de la misèria La pensió mínima de jubilació amb cònjuge al seu càrrec serà de 725,20 euros, sense cònjuge a càrrec serà de 587,80 euros igual que la de viudetat . La de jubilació amb cònjuge que no vagi a càrrec serà de 557,50 euros.
PINOTXO El govern Zapatero, de nou incompleix les promeses electorals i només incrementa un 1,5% el Salari Mínim Interprofessional, que l'any 2010 es situarà en 633, 30 euros, 9 euros més que durant l'any 2009 de manera que una vegada més practica la mentida més descarada perquè l'objectiu promès de situar-lo en 800 euros l'any 2012 esdevé una vegada més pura comèdia
François Chesnais Els executius britànics incrementen les seves retribucions tres vegades per damunt la dels treballadors, malgrat la crisi. CCOO i UGT han donat el vistiplau a l'oferta del Govern sobre la revisió salarial dels funcionaris: un 0,3% per a 2010, per sota de la inflació prevista. Pronòstics Ajuts a empresaris
Ajornaments en el pagament de les cotitzacions Durant l'any 2009 la Seguretat Social va autoritzar 91.683 ajornaments, 32.165 més que en 2008, el que suposa un increment del 54 % On va la Sanitat Pública Balear Guillem Ramis No a la privatització de Calvià 2000
El fals naufragi del Grup Contenemar
Rato, Caja Madrid i les fusions de les Caixes d'Estalvi Juan Carlos Rubio Encinas
Les Balears lideren la desocupació en el mes d’octubre de 2009.
Llorenç Buades Castell
Perspectives en relació a la desocupació a les Illes Balears.
Llorenç Buades Castell
La flexibilitat laboral i la mobilitat donen a les Illes Balears el lideratge en desocupació
Llorenç Buades Castell
Prou
demagògia dels governants !
Les
dades de la Tresoreria Territorial de la Seguretat Social de
Balears indiquen que al setembre treballaven 77.921 treballadors per
compte aliè en hostaleria i restauració, el que ha suposat la pèrdua de
6.676 empleats respecte al mateix mes de l'any passat. Per subsectors,
en el sector d'hostaleria van treballar 45.668 assalariats mentre que
l'any passat eren 50.550, el que suposa que al setembre de 2009 hi
havia 4.882 treballadors menys. La restauració va aportar feina aquest
any a 32.253 treballadors mentre que l'any passat eren 34.047, amb una
diferència total de 1.794 llocs de treball menys.
Avança la proletarització i el
frau fiscal dels empresaris Deflació El govern pseudosocialista contra els pobres El Govern
espanyol acorda augmentar amb efecte des de l'1 de juliol de 2010, un
punt l'IVA reduït i dos punts el general, suprimir la deducció de 400
euros a l'IRPF i elevar la tributació dels instruments de l'estalvi al
19% i al 21% Burgesos
contra la classe obrera
L'ANARCOSINDICALISME A MALLORCA Tranferències dels llocs de feina Augmenta la condició proletària Imaginem una societat sense treball humà Cinquena Internacional, del desig a la realitat. EL MÓN DEL TREBALL A LES ILLES BALEARS
Un miler i mig de confederals mostren al Ministre de Treball el que pensem a la CGT de la seva crisi
El primer de maig de 2008 de la CGT a Palma
CGT DENÚNCIA LA
PRIVATITZACIÓ DE
El jutjat anul·la els acomiadaments de treballadors de Remolcanosa
Acciona acomiada i coacciona Comunicat de la CGT
Què està succeïnt a les empreses de servei a la discapacitat de les Illes?
Solidaritat amb els companys de REMOLCANOSADuen quatre mesos de vaga, en lluita pels seus drets
Els treballadors de l’empresa REMOLCANOSA, enrolats en els remolcadors del port de Palma, estan en vaga indefinida des del dia 19 de juny, plantant cara a una empresa que, entre d’altres incompliments en matèria de prevenció de riscs laborals, no respecta el seu dret al règim legal de descansos dels treballadors de la mar. En aquest quatre mesos, els companys de REMOLCANOSA, afiliats a la STMM i a la CGT, han hagut de suportar agressions, amenaces, abusos governatius i acomiadaments. La seva situació la podem resumir en:
Aquesta vergonyosa conxorxa del Delegat del Govern del PSOE (socialista?, obrer?) amb un empresari com José Silveira, armador de REMOLCANOSA i model d’empresari prepotent i cacic, deixa ben a les clares la política antiobrera d’un govern que es diu d’esquerres i progressista, quan en realitat demostra que és fidel servidor dels interessos dels poderosos.
Només la solidaritat dels treballadors i de la ciutadania farà possible que els drets dels treballadors de REMOLCANOSA siguin respectats, i que hi hagi una solució justa al conflicte. La seva lluita és la de tots i totes. Per això és important que, en aquest moments, els companys en vaga comptin amb el suport de tothom, fonamentalment per fer front al enorme desgast econòmic que suposa la vaga, i poder aconseguir els següents objectius:
1. L’aplicació als treballadors de REMOLCANOSA del Port de Palma del règim de guàrdies i descansos dels treballadors de la mar, contemplat també en el seu conveni col·lectiu. 2. L’establiment de condicions de treball dignes, i de les mesures de prevenció de riscs laborals, ara inexistents en vaixells que, per la seva antiguitat, són en realitat ferralla flotant. 3. La readmissió immediata i incondicional dels treballadors acomiadats.
Aquesta solidaritat econòmica la podeu fer arribar a través de la compra dels BONS-AJUT de 5 euros que hem posat en marxa, o bé ingressant la quantitat que cadascú pugui al compte: 2051 – 0016 – 68 – 1070004050 Mallorca, 15 d’octubre de 2007. SECRETARIAT PERMANENT DE CGT-BALEARS
Imatge de la concentració davant l'amenaça de pèrdua de
llocs de treball degut a les política d'externalització d'IB3
Destrucció d'ocupació Amb el pas del temps els hotels s'adapten a processos "requalificadors", sigui mitjançant la corresponent modificació d'elements respecte al sòl per part de Plans Generals d'Ordenació Urbana (PGOU) o amb Plans Especials de Reforma Interior (PERI). En els dos casos provoquen la destrucció d'ocupació. Antigues instal·lacions hoteleres es reconverteixen en apartaments de venda al públic al cap d'una sèrie d'anys. amb el suport dels sindicats del règim". És a dir, la seva precarietat i gran temporalitat no solament és motivada per la relació que en matèria laboral existeix entre el treballador i l'empresa gestora de l'hotel, sinó que a més la ubicació en si mateixa de l'Hotel i les seves instal·lacions afecten la continuïtat en l'ocupació. La temporalitat que sofreix l'ús al que originàriament estava destinat ( equipament hoteler) pot canviar "per la gràcia" del corresponent ens o òrgan polític (ple municipal o comissió de gestió de l'ordenació del territori) a un ús molt diferent de l'original. D'aquí sorgeix el continu flux de perduda d'ocupacions en el sector hoteler i la seva contestació per part de grups sindicals minoritaris.
Declaració de CGT davant el 30 aniversari de les primeres eleccions polítiques després de la dictadura
CGT guanya les eleccions sindicals a Acciona Col·legi de Tècnics i Administratius (8 membres) Delegats i delegades: UGT 3,CCOO 2 ,USO 2, CGT 1 Col·legi Especialistes i No Qualificats (13 membres) Delagats i delegades : CGT 5 , USO 3, CCOO 2, UGT 2 DELEGATS I DELEGADES TOTALS: CGT 6,USO 5,UGT 5,CCOO 4,Ind. 1
CGT guanya les eleccions sindicals a Deixalles. A la Fundació Deixalles, per al Comitè d'Empresa Agrupació de Centres de Balears (de 9 membres), s'han obtingut els següents resultats: Col·legi Tècnics i Administratius: Delegats i delegades: CGT 2, UGT 1 Col·legi Especialistes i No Qualificats: Delegats i delegades: CGT 4, CCOO 2 Total: CGT : 6; CC.OO.: 2; UGT: 1
La CGT denuncia un atemptat amb bomba contra la seva seu
El terrorisme feixista atempta contra el local de la CGT i amenaça els Maulets
ISCOMAR: TREBALLADORS EN COMBAT: DIES 13, 20 i 27 DE FEBRER.- CONCENTRACIONS DAVANT EL PARLAMENT DE LES ILLES BALEARS, de les 9,30 fins a les 10,30 hores.
EUA.: Goodyear acomiada 1.100 treballadors
Eleccions sindicals a Banca a les Balears:
La CGT consolida les posicions i obté els millors resultats a la Banca March i al BBVA -comitè de sucursals- on ha obtingut les majories. D'aquesta manera s'agaranteix la presència del sindicalisme alternatiu durant quatre anys més en el sector bancari a les Illes Balears. En el sector de caixes la CGT va obtenir les majories a la CAM (9 representants de 13) i a Caja Madrid amb 5 electes. En el sector d'Assegurances, on la CGT té actualment la majoria en el comitè d'Axa, les eleccions s'han de celebrar l'any 2007.
A Calvià 2000 la CGT obté dos representants més i iguala els de UGT i USO: CC.OO. 4, CGT 3, UGT 3, USO 3 S'imposa un gir en l'acció sindical perquè els treballadors i treballadores han castigat a UGT i USO signants del darrer conveni.
El Govern Balear és culpable de l'expedient de regulació d'ocupació d'Iscomar. Veure concentració a la premsa CGT-Balears mostra alarma i protesta per la proliferació de casos de Violència masclista a Mallorca El decret del PP redueix a la meitat les indemnitzacions en els acomiadaments
|
EL SINDICALISME DE LLUITA ACONSEGUEIX LA READMISSIÓ DELS TREBALLADORS ACOMIADATS A LLUCMAJOR
El 46,4% dels treballadors, realitza hores extraordinàries i d'ells només el 22,3% rep alguna compensació per aquest esforç, informa el CIS.
|
|
|