Els que poden estalviar pagaran menys IRPF que els que no poden fer-ho.
L'augment de l'IRPF deixa per davall dels 2000 euros la pensió màxima de jubilació, tot i que paguin la cotització màxima que és de 3.262,40.



La reforma de l'IRPF afectarà  també als ingressos provinents de l'estalvi. Els estalviadors que guanyin menys de 6.000 euros anuals i que són més del 95% del total hauran de pagar 25 euros més a l'any,  i els que guanyen més de 24.000 euros anuals en l'estalvi hauran de pagar més de 6.650 euros .
L'augment dels gravàmens a l'estalvi generarà uns 1.246 milions d'euros anuals, de manera que el 80% de l'increment del URPF recaurà com sempre sobre els treballadors, inclosos els aturats i pensionistes, i no,com seria normal, sobre els rendiments vinculats als grans patrimonis, com els de capital.

Els peperos segueixen pel mateix camí del PSOE (PSOE-PP la mateixa merda és diuen amb raó els manifestants habitualment) i no fan cas a les recomanacions dels tècnics d'Hisenda com els organitzats a Gestha.

Gestha proposa la creació d'un nou tipus impositiu per a les grans empreses amb facturació superior als 45 milions d'euros, elevant del 30% al 35% el gravamen aplicable als beneficis que superin el milió d'euros. Amb aquesta mesura, calcula Gestha, la recaptació s'incrementaria en més de 13.900 milions d'euros anuals, quantitat molt superior a la que s'obtindrà per la modificació de l'IRPF, a més de reduir-se la bretxa que separa el tipus mig efectiu de les microempreses i petites empreses enfront del menor tipus efectiu de les grans corporacions.

Finalment Gestha recorda que la millor forma de revitalitzar l'economia sense afectar als salaris passa per lluitar contra l'economia submergida, que suposa prop de 245.000 milions anuals, el 23,3% del PIB, així com per la creació d'un impost sobre la riquesa, una modificació de les Sicavs para establir un percentatge màxim de participació d'entre el 2% i el 5% del capital social o un impost a les transaccions financeres.

IRPF

El PP imposa l'increment del IRPF sobre molts treballadors inconscients que absurdament els voten: no hi ha major betzol que un treballador de dretes. La pujada de l'IRPF aprovada pel govern del PP costarà de mitjana 222 euros anuals a cada contribuent i recaurà en la seva major part sobre la classe treballadora amb ingressos inferior als 33.000 euros anuals, que representen el 85% dels treballadors, segons dades dels tècnics del Ministeri d'Hisenda (Gestha). Les persones que que guanyen fins a 17.700 euros bruts anuals i que representen el 55% del total de la gent treballadora hauran de pagar a Hisenda uns 23 euros més a l'any, mentre que qui superin aquesta quantitat, però no arribin a 33.000 euros anuals, hauran de pagar uns 165 euros més. Els treballadors que cobren entre 33.000 i 53.400 euros, hauran de pagar fins a 490 euros. Els executius que guanyen més de 300.000 euros anuals i que suposen un 0,2% del total dels assalariats han de pagar uns 16.187 euros anuals. La Vaga General a Balears.

El teixit productiu balear, bàsicament de serveis i depenent en gran mesura del turisme i de l'estacionalitat, amb milers de treballadors fixos discontinus (en el 29M gairebé tots eren fora de temporada) no era, d'entrada, el marc més propici per a parar, el passat dia 29 de març. De fet, la incidència de la Vaga en l'hostaleria i restauració va estar condicionada per aquesta circumstància. En la Banca i el comerç tot just va tenir incidència, així com tampoc en sectors deprimits, com la construcció. Però en el transport, serveis, telecomunicacions, centres educatius, Universitat (més els alumnes que els docents) i les empreses públiques, l'aturada es va fer notar amb força.

Però el rebuig a la reforma, com en ocasions anteriors, es va visualitzar molt més en les manifestacions massives de la tarda del dia 29. És per això que el potencial de la resistència social, contra la Reforma Laboral i contra les retallades antisocials, sigui molt major que el que indiquen els propis percentatges de participació en la VG. Les mobilitzacions de Maó, Ciutadella, Eivissa, i especialment a Palma, han estat de les més massives que es recorden, en la història del moviment obrer de Balears. A pesar de tots els condicionaments, la labor d'informació del moviment sindical ha funcionat, i augmenten les possibilitats, si continuem la lluita, que la Reforma Laboral de Rajoy es converteixi en el taló d'Aquil·les del seu govern.


La CGT i el Bloc Unitari Anticapitalista

En Balears, la tasca informativa i de mobilització dels companys i companyes de la CGT, afiliats/ades, delegats/ades i membres de comitès d'empresa, en els seus centres de treball, barris, pobles i polígons, ha estat intensa i eficaç. Aviat es va esgotar el material d'informació confederal, i es va haver de reforçar amb l'edició addicional de milers de fullets sobre la reforma. La convocatòria i intervenció en assemblees, en la seva major part massives, també ha reforçat la participació dels treballadors i treballadores en la Vaga, en les empreses i centres amb presència del nostre sindicat. Tot això a pesar d'uns serveis mínims, com en el cas de la ràdio-televisió pública IB3, absolutament abusius, i que han estat impugnats judicialment per la CGT.

La nostra participació en la Vaga en el Sector aeri, transport terrestre, IB3, empreses públiques com Calvià 2000, la Universitat, etc., a més del nostre paper actiu en moltes altres empreses i sectors, ha vingut a contribuir al resultat positiu de la jornada del 29 de març. Paral·lelament, la nostra posició clara de rebuig de la Reforma, i de l'exigència de la seva derogació enfront dels qui volen negociar-la, ha permès reforçar la nostra credibilitat entre nous sectors de treballador@s i també les nostres possibilitats de creixement.

La CGT-BALEARS ha buscat la unitat d'acció amb altres organitzacions sindicals, polítiques i socials alternatives, en el marc de l'anomenat Bloc Unitari Anticapitalista. Mitjançant Rodes de premsa, manifests i assemblees populars s'ha anat donant a conèixer la feina i propostes d'aquest marc unitari, i que en la jornada del propi dia 29M es va plasmar, al matí i migdia, en els piquets més actius i dinàmics, que van sofrir episodis de brutal repressió policial. I a la tarda, a Palma, en la manifestació anticapitalista més nombrosa que es recorda a Balears. Els mitjans oficials, en la seva tasca de menysprear-nos, quantificaven l'assistència a la manifestació del BUA en 4000 persones (la dels majoritaris en 20.000).

Sense entrar en guerra de xifres, el que podem afirmar després d'aquesta mobilització és que, per primera vegada, els sindicats i organitzacions alternatives tenim capacitat per a convocar massivament a la mobilització contra el sistema, trencant amb molts anys de minoritarisme i de divisió. La joventut de la majoria dels i les assistents, i la força i l'entusiasme amb el qual es va desenvolupar la mobilització, situen al Bloc Unitari Anticapitalista com el nou instrument de referència de lluita contra el sistema, a Mallorca i Balears. També, per primera vegada, ens situa a tots nosaltres en condicions de competir, en el carrer, amb els submissos al règim.

La lluita continua

El pas endavant del 29M no ha de tenir reculada. L'èxit de la Vaga General només serà fructífer si continuem la lluita. La tasca d'informació sobre la Reforma ha de continuar, per a convèncer als sectors de la població treballadora que no han secundat la Vaga, per a què es sumin a les pròximes mobilitzacions, superant la por a les represàlies que ara els atenalla, i demostrant la utilitat de la mobilització.

Per si no hagués suficient amb la Reforma Laboral i les mesures anteriors, l'endemà a la jornada de Vaga, el 30 de març, es van aprovar per part del govern del PP els pressupostos més regressius i antisocials que es recorden, amb una brutal retallada inicial de 27.500 milions d'euros, sobretot a càrrec de les CCAA i els serveis socials que aquestes presten, a més de l'anul·lació de les partides d'ajuda a la cooperació. Però mentre es deixen sense recursos als qui més ho necessiten, els pressupostos del PP inclouen obscenes mesures d'amnistia fiscal per als defraudadors i altres delinqüents. Aquests pressupostos, com ha passat amb la resta de reformes, han provocat l'aplaudiment immediat i entusiasta dels banquers i dels estaments com la Comissió Europea, el FMI i el BCE.

Els uns i els altres volen fer retrocedir, a la gent treballadora i a les majories socials, a les condicions de semi-esclavitud anteriors al segle XX. Però de nosaltres depèn que no ho aconsegueixin, de que ens creem que som capaços d'impedir-lo. Els i les qui han participat en la Vaga General del 29M, i en les manifestacions, demanden la continuïtat de la lluita, perquè no se senten derrotats. I, a més, perquè no hi ha altre camí.

Pep Juárez,
Secretari general de CGT-BALEARS.

Després del 29M CAL NO AFLUIXAR

La Reforma Laboral de Rajoy ha estat contestada amb la Vaga General del 29 de març, que ha tingut un índex de participació i incidència social bastant superior a la de fa any i mig, contra la Reforma Laboral de Zapatero. Això ha estat, en part, pel mateix contingut, brutal, de la reforma. També perquè, en aquesta ocasió, les direccions de CCOO i UGT han reaccionat amb més celeritat davant la política antiobrera del Govern del PP, en la mesura que aquesta els ha deixat sense l'espai de la concertació social. I, en tercer lloc, per la convocatòria unànime dels sectors socials alternatius, amb sindicats com CGT, CNT i SO, els moviments emergents com el 15M i altres (DRY, en determinats territoris), i les organitzacions polítiques i socials d'orientació anticapitalista. No obstant això, i partint del rebuig comú de la Reforma, s'ha plasmat una diferència radical, respecte als objectius, dels uns i dels altres, tant en la Vaga General com en les manifestacions del 29M: mentre els dirigents del sindicalisme institucional ha anat demanant, gairebé suplicant, l'obrir de nou els marcs de concertació, per a negociar els continguts de la Reforma, el moviment sindical i social alternatiu ha exigit, de manera clara i rotunda, la derogació de la mateixa. Aquesta dicotomia marcarà els passos a seguir després de la Vaga General. Mentre uns seguiran esperant qualsevol picada d'ullet del Govern per a recompondre el paper que han representat durant els últims trenta anys, els altres hauríem de reforçar els naixents pols de resistència anticapitalista, única esperança per a detenir la barbàrie, tot i que sigui mirant a mitjan i llarg termini. Es pot afirmar que la Reforma Laboral de Rajoy, i la resta de polítiques de retallades i mesures antisocials, són fills naturals de la debilitat del moviment obrer, adquirida al llarg de dècades de concertació social. Aquesta política de pau social, com el marc on s'han anat dilapidant els drets laborals i socials, al llarg dels últims trenta anys, ha donat com resultat la desorientació, despolitització i desorganització de la classe treballadora, paral·lela al descrèdit del propi sindicalisme. A més, s'ha instal·lat un model productiu desqualificat i subaltern (un país de serveis), tot això enmig d'unes taxes insuportables d'atur i precarietat. A pesar d'aquest context, amb una relació de forces absolutament desequilibrada a favor del poder, i també a pesar del discurs dominant al llarg de l'actual crisi, aquesta Reforma ha aguditzat les contradiccions socials. I també ha provocat la necessitat, gairebé instintiva, d'oposició i resistència a la mateixa, per part dels sectors més conscienciats de les classes treballadores. Els factors que han jugat en contra de la Vaga General han tornat a ser poderosos: la desinformació, la por, la desconfiança en un model sindical obsolet i el cost econòmic que suposa secundar la vaga. Aquestes han estat les circumstàncies que han emmarcat la Vaga General del passat 29 de març.

Vist per a sentència.


Llorenç Buades Castell

 

Ben matí, perquè la cita judicial  era a les nou, he anat a solidaritzar-me amb un company de sindicat acomiadat de l’empresa de transports  Ultramar Express per la seva activitat reivindicativa dins l’empresa.

Mai no havia vist aquest home, un company de sindicat, situat  personalment a la dreta ideològica, segons m’han dit els companys de CGT que el coneixen, però absolutament coherent en la pràctica sindical amb la defensa de les causes dels treballadors a la seva empresa, davant d’un comitè format al llarg d’aquests anys per sindicalistes “de classe” de Comissions Obreres ,USO i UGT que s’han mostrat sense gens ni mica de vergonya  en el judici com el comitè de l’empresa, com els agents dels seus patrons declarant contra el company precisament per la sevadm298lv+&H9@ pràctica reivindicativa que segons ells cercava la “destrucció de l’empresa” i  obtenir  doblers personalment. Però mirau per on, el company de CGT no ha acceptat una indemnització de l’empresa sinó la batalla pel seu lloc de feina, cosa que posa en evidència als deshonests sindicalistes testimonis de la patronal.


La pràctica sindical del company acomiadat, al llarg dels darrers anys i amb la obstrucció demostrada i constatada en el judici del comitè d’empresa format per membres dels suposats “sindicats de classe”,  CCOO ,UGT i USO, que en realitat s’han convertit en agències de la patronal, ha estat encomiable en front precisament d’un comitè presidit per un bunyolí   (José Suau de CCOO ) que s’ha dedicat al llarg dels anys a defensar  privilegis  en forma de millors sous i condicions de treball  dels “representants dels treballadors” i dels addictes que suposen millores substancials absolutament discriminatòries enfront de la resta de treballadors  i a fer la feina que la direcció patronal requereix.

En el judici s'ha posat de manifest mitjançant els testimonis (especialment els dels inspectors de treball citats)  els privilegis d'un sector de treballadors (els propers al comitè), que mai el comitè no ha defensat els drets laborals sinó els de l'empresa, i que es firmava per part dels representants dels treballadors allò que l'empresa volia infringint la normativa laboral vigent.


Si en el cas de Kalise - La Menorquina ja teniem proves sobrades del sindicalisme groc de CCOO en la pràctica sindical contra la CGT, l'actuació preferent de CCOO en el cas d'Ultramar Express confirma que la corrupció és d'ús corrent en un sindicat que actualment no té res a veure amb el que fundarem en temps del franquisme.


Que subjectes com aquests no siguin qüestionats pels seus sindicats ens mostren la naturalesa dels individus que  controlen els sindicats, que diuen situar-se a l’esquerra política i que no són altra cosa més que agents patronals que fan mal ús de les identitats d’esquerra  per a projectar les seves ambicions personals en la vida política i sindical. Si Gutiérrez primer i Hidalgo després arribaren al cim de CCOO i han mostrat el llautó, va ser amb el suport de personatges que en l’actualitat són membres de la nomenclatura política i sindical que encara gaudeixen de prou representativitat política per fer-nos empassar altres enganys. No és necessari dir quins són aquests que des de la transició política segueixen visquent de l'engany a la gent que creu encara en els valors de l'esquerra.

A Ultramar Express, sis companys de la llista que la CGT presentava a les eleccions sindicals varen ser acomiadats o sancionats amb suspensió de treball i sou per tal d’impossibilitar la presència de la CGT al comitè d’empresa. Tot plegat és una referència per tal de situar-nos en un terreny prou clar d’atemptat contra els drets humans, contra els drets i les llibertats dels treballadors amb el concurs de delegats electes per sindicats com CCOO,UGT i USO.

REFORMA CONSTITUCIONAL I NOVES MESURES ANTISOCIALS. “AUTOCOP D’ESTAT” DELS POLÍTICS

LA CGT PROPOSA I CRIDA A LA REVOLTA SOCIAL

La Reforma de la Constitució perquè es reculli el principi d’estabilitat pressupostària i que posa sostre a la despesa pública suposa la fi de l’estat del “benestar”.

La Reforma de la Constitució que ha pactat el govern socialista amb l’oposició conservadora, pel seu contingut i pel seu procediment, representa el màxim atac que s’ha comès des de la dictadura franquista contra la societat civil i el model de democràcia que tenim.

Aquesta reforma perquè la Constitució reculli el nivell màxim de dèficit i d’endeutament públic, suposa la consagració i perpetuació de tota la política de reformes econòmiques, antisocials i neoliberals que el govern, polítics, patronal, banquers, especuladors i sindicats institucionals han anat aprovant sistemàtica i calculadament en aquests últims anys com solucions a la crisi sistèmica del capitalisme amb l’únic objectiu de satisfer les ànsies dels mercaders, d’incrementar el nivell d’explotació humana i de recursos en benefici d’una minoria de rics i poderosos.

Aquest Reforma constitucional significa renunciar, de fet i de dret, a qualsevol possibilitat del polítiques econòmiques basades en el repartiment, en la justícia social, en el desenvolupament del sector públic, dels serveis socials i públics, de la recuperació dels drets socials i laborals perduts, podria fins i tot conduir a no poder garantir el pagament de les pensions públiques en el futur, significa renunciar al que coneixem com “estat del benestar”, significa accentuar i ratificar el model productivista, competitiu, consumista, creixentista que ha provocat l’actual crisi econòmica.

El canvi constitucional no contempla demanar responsabilitats a qui han provocat que l’Estat estigui “en fallida” i en la ruïna. Ens diuen i s’exculpen amb que l’estat està endeutat perquè no obté ingressos i té moltes despeses, però no ens diuen que les polítiques dels últims anys han estat qui han provocat aquest endeutament. No hi ha ingressos perquè s’ha legislat perquè la patronal i les empreses deixin de cotitzar a les arques públiques, deixin de contribuir, perquè s’han venut les empreses públiques rendibles, perquè s’ha pagat el deute privat dels bancs, perquè s’estan privatitzant tots els serveis públics que produïen beneficis…

El canvi constitucional significa una autèntica renúncia a la sobirania popular, significa un veritable dèficit democràtic i la submissió als dictàmens dels països rics d’Europa. Es produeix per a calmar als mercats, en ple atac especulatiu contra les arques públiques, en plena crisi, seguint el dictat implacable dels grans bancs alemanys i francesos.

La reforma constitucional és una imposició a la societat civil d’aquest país quan no se li han plantejat altres països amb endeutaments i dèficit públic semblants. El govern espanyol ha pactat amb l’oposició i resta de polítics de dretes i s’han convertit en els millors esclaus dels mercats, fent d’Espanya el màxim exponent de la política neoliberal.

Per altra banda, la reforma constitucional es fa a poques setmanes de la convocatòria de les eleccions polítiques, amb presses, amb un govern desacreditat, esgotat, provisional. Per què? Tot és una farsa. Quan ens han venut les enormes dificultats que suposen els canvis constitucionals, de la necessitat d’un debat públic per a assolir-lo, ara en un obrir i tancar d’ulls, en ple període estival, un govern desprestigiat i provisional ens arrossega a aquesta reforma.

Amb aquest pacte dels polítics del govern i l’oposició de dretes, per a què serveixen les eleccions si aquest canvi constitucional ratifica tota la política econòmica i antisocial que es ve fent? Ara, potser més que mai, és intranscendent el procés electoral, donarà el mateix qui surti guanyador en les eleccions. Aquesta reforma constitucional lliga de peus i mans l’acció social de qualsevol govern. Tornem a la frase “tot lligat i ben lligat” i és que aquest país no sap desfer-se de “salvadors”, que en el fons sotmeten als seus interessos partidistes els interessos generals.

Per a la CGT és inadmissible, intolerable aquest “autocop d’estat” dels polítics contra la societat civil. Totes les mesures antisocials de reduir els drets laborals, les llibertats, de reduir els salaris, de reduir les pensions, les prestacions socials, de no garantir els serveis socials… totes aquestes polítiques s’han fet per a reduir el dèficit fins al 3% i per a controlar el nivell d’endeutament de les administracions públiques.

Aquest govern ha traït a tot el poble, a tota la societat. Ja ha reduït el dèficit, ara vol plasmar-lo en la Constitució imposant-nos que aquest dèficit s’ha reduït amb l’únic sacrifici de la classe treballadora i col·lectius populars.

Per a la CGT, demanar un referèndum per a la reforma constitucional és necessari però, és insuficient. El referèndum és sempre una mesura de participació directa, de democràcia directa i la CGT dóna suport i practica l’acció directa, però entenem que el referèndum per si sol és insuficient. Cal lluitar i mobilitzar a la societat per a no permetre aquesta dictadura dels polítics, que des de la prepotència, provoquen canvis legals irreversibles i transcendents. Els capritxos de Zapatero, els seus impulsos, el seu legislar a cop de decretazos, amb traïdoria aprofitant l’estiu, ens recorda el vell estil més propi del caudillisme.

La CGT crida a la mobilització i la revolta social per a impedir aquest gravíssim atemptat a la societat d’aquest país. Farem quantes mesures estiguin en les nostres mans, assemblees, debats, mobilitzacions, aliances amb el màxim consens de totes aquelles organitzacions i moviments socials que encara no hagin perdut la seva dignitat per a parar aquest autocop d’estat.

A més de la reforma constitucional, s’ha donat a conèixer el pacte entre la patronal i el sindicalisme institucional per a mantenir la moderació salarial pactada el 2010 fins al 2014, perdent descaradament les i els treballadors poder adquisitiu, el govern ha dissenyat altres noves mesures anticrisi igualment pernicioses per als interessos de les i els treballadors i mantenir els beneficis dels poderosos i empresaris.

Les mesures a les que ens referim són:

· Contractes de Formació: es podrà realitzar aquesta forma de contractació a tots els menors de 30 anys. Aquests contractes estan exempts de tributar les assegurances socials de les i els contractats sota aquesta modalitat.

· Rebaixa de l’IVA en adquisició d’habitatge: es baixa el tipus impositiu a la meitat -del 8% al 4%- amb la conseqüent pèrdua d’ingressos a les arques públiques.

· Reforma del FOGASA: Es permetrà que el Fogasa pagui a terminis i fins a 2012, vuit dies d’indemnització en els acomiadaments justificats.

· Prorroga dels contractes temporals: a partir d’ara no serà obligatori convertir els contractes temporals a indefinits i es pot prorrogar indefinidament la relació laboral inestable fins al 2013. Això suposa suspendre l’article 15.5 de l’estatut dels treballadors.

Aquestes mesures dretanes a cop de decret perpetrades pel PSOE comporten el manteniment d’una ocupació inestable i a l’arbitri de l’empresari de torn; espolien les arques públiques minvant els ingressos tant de la Seguretat Social com de l’Agència Tributària; són un cop a les classes treballadores que perden l’ocupació i veuen que la seva indemnització la cobraran en còmodes terminis (per a l’empresari i Fogasa); i es pretén reduir la taxa d’atur juvenil -del 45%- amb la perpetuació de la precarietat laboral fins als 30 anys.

La CGT crida a la mobilització i el referèndum per a impedir la reforma de la Constitució així com la derogació de totes les mesures econòmiques perpetrades contra la classe treballadora i col·lectius socials més desfavorits.

Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT