MÓN LABORAL


El Govern oculta informació, manipula l'opinió pública, enganya, menteix i roba a la majoria de la població

Illes Balears, 16 de juliol de 2012.

 Dimecres passat 11 de juliol, el President del Govern no va anunciar en el Parlament totes les mesures del Nou Pla de retallades. El divendres 13 de juliol, el Govern no va informar de totes les mesures aprovades en el Consell de Ministres. El dissabte 14 de juliol, el BOE publica aquestes mesures però tampoc informa dels milions d'euros que es van a retallar per a pagar als banquers i mercaders especuladors (aquesta informació es publica en una pàgina web d'economia europea). Per a la CGT, el govern del PP està prenent el pèl a tot el poble, no només robant-lo, sinó ofenent a la seva intel·ligència, manipulant la informació, menyspreant les pròpies regles del joc democràtic parlamentari. Les mesures més destacades són les següents:

• Baixada de les prestacions per atur fins al 50% de la base reguladora a partir del sisè mes. Possible suspensió de la prestació per part de l'INEM al seu antull si “creu” que hi ha frau.
• Rebaixa en indemnitzacions per acomiadament del FOGASA en un 32%. Eliminació del subsidi a majors de 45 anys. Els desocupats que cobrin els 426 euros podrien perdre la prestació si viatgen a l'estranger.
• Reducció de les cotitzacions de les empreses a la seguretat social
• Baixada del 15% en les prestacions derivades de la Llei de Dependència i supressió de l'abonament de cotitzacions per a les i els que estan a cura de les persones dependents.
• Eliminació del 65% de l'ajudes socials destinades a l'assistència de dones i nins víctimes de violència masclista, exclusió social, drogodependències, immigrants, etc... (aquesta mesura va ser anunciada el dimarts).
• Eliminació de la paga extra de nadal a totes i tots els empleats públics. Reducció de dies de lliure disposició i eliminació dels dies per antiguitat per al personal de totes les Administracions. Eliminació dels complements per incapacitat transitòria (IT). • Suspensió dels Convenis Col·lectius en tot o part per al Personal Laboral de totes les Administracions Públiques segons el parer de l'administrador de torn.
• Pujada general de l'IVA del 18% al 21% i de dos punts en el reduït, minorant el llistat d'aquests últims per a dur-los al general. • Pujada d'impostos indirectes com els combustibles, alcohol i tabac.
• Pujada dels impostos a les i els autònoms de fins a un 4% al que cal afegir la pujada de l'IVA d'altre 3% que aquest col·lectiu abona trimestralment.
• Reducció en un 30% l'ajuda al lloguer per a joves que ja ho tinguessin concedit i eliminació de l'ajuda a nous sol·licitants.
• Eliminació de la deducció per adquisició d'habitatge habitual a aquelles persones que l'haguessin realitzat abans de 2006 i també a partir del 2013.
• . Privatització d'empreses públiques com RENFE, ADIF i AENA.

• Liberalització d'horaris comercials per a explotar-nos més i millor.

 Aquest Nou Pla d'Ajust afecta a la majoria de la població. Les mesures suposen les majors retallades socials de la història de la democràcia actual (65.000 milions en dos anys), són una enorme estafa per a acabar els drets bàsics de la classe treballadora, del sector públic i sector privat, de les persones en atur, persones dependents i els col·lectius socials més populars i precaris. Les mesures assesten un cop mortal al sistema de relacions socials i laborals que veníem coneixent. A això cal sumar els realitzats pel govern del PP amb anterioritat com la Reforma Laboral, pujada d'impostos, Pressuposts Generals de l'Estat 2012, les retallades en Educació que suposen l'eliminació de les beques d'estudi, d'ajudes a menjadors escolars, pujades de les taxes universitàries i acomiadament de milers de docents, o les retallades en Sanitat que inclouen el re-pagament sanitari de les medicines, el tancament de llits hospitalaris i centres ambulatoris i l'acomiadament de milers de treballadors del sector, o les mesures racistes de negació de l'assistència sanitària a les persones immigrants sense regularització, etc. Tot això al costat de les que va prendre el govern anterior sobre retallades en despesa social, Reforma de les Pensions, Negociació Col·lectiva, reducció de salaris, ... Amb aquest atracament social, el govern aprofundeix en la seva idea que la crisi l'hem de pagar les capes socials més febles, les i els treballadors del sector públic i privat, les persones pensionistes, les i els dependents, les persones sense treball ni ingressos, les dones i nins víctimes de violència domestica, ... i amb això, sostenir els privilegis i la corrupció de qui ens governen, dels especuladors i evasors d'impostos, dels rics i poderosos. No hi ha una sola mesura que perjudiqui a les empreses. A més, tots aquests ajustaments no fan sinó empobrir més a la societat propiciant amb això l'atur i aprofundint en una recessió econòmica que ens duu a la ruïna a totes i tots. Des de la CGT hem de dir amb total rotunditat que ja és hora de canviar, és l'hora de la mobilització general com societat i exigir en els carrers, en el treball, en les empreses, el que és nostre per dret. És hora de sumar totes les voluntats, perquè l'agressió és contra tota la societat, és l'hora convocar una Vaga General que freni d'una vegada per sempre aquesta agressió salvatge que estem patint. Per a la CGT, és necessari sortir als carrers tots els dies, acabar amb la pau social i no parar de lluitar fins a aconseguir acabar amb aquest sistema injust i desigual. Per això, tornem a fer una crida a tota la població, a les organitzacions socials i sindicals, perquè junts sortim a defensar els drets i llibertats que la societat espanyola necessita recuperar de manera urgent. SP del Comitè Confederal SP DE CGT-BALEARS MANIFESTACIÓ dijous dia 19 de juliol 2012, 19,30 h. Pl. Espanya, de Palma










La indignació al carrer un any després

Milers de persones s'han manifestat per tal d'expressar un any després la seva indignació, perquè el moviment social no ha aconseguit gairebé cap dels seus  objectius de canvi social proposat. Les mobilitzacions socials no han servit per a capgirar la situació i contràriament, els polítics han intensificat la campanya d'agressió contra els drets socials amb retalls que s'incrementen dia a dia.
El moviment dels indignats i indignades no és encara prou madur per fer possible que s'apliquin les reformes en debat perquè l'espai per a fer concessions és cada vegada més estret. Al  mateix temps s'accelera una crisi sistèmica que exigeix més retalls , una major pèrdua de drets laborals i democràtics, i un increment en l'acumulació de capitals disponibles  per a possibilitar la sortida que exigeix el sistema d'acumulació capitalista, cada vegada més àvid d'acumulació de riqueses i de drets en poques mans.

 

 

Els funcionaris són imprescindibles i no obstant.....

Milers de funcionaris continuaran perdent poder adquisitiu. Milers de funcionaris veuran incrementar les seves jornades laborals. Milers de funcionaris seguiran vinculats a sindicats de dreta falsament independents que no defensen els seus interessos,  o adoptant posicionaments individualistes. Milers de funcionaris han votat al PP i també al PSOE, els que han retallat els seus drets. Molts d'ells es troben ara amb el que han cercat.

                                                                                                                                              

Els que poden estalviar pagaran menys IRPF que els que no poden fer-ho.
L'augment de l'IRPF deixa per davall dels 2000 euros la pensió màxima de jubilació, tot i que paguin la cotització màxima que és de 3.262,40.



La reforma de l'IRPF afectarà  també als ingressos provinents de l'estalvi. Els estalviadors que guanyin menys de 6.000 euros anuals i que són més del 95% del total hauran de pagar 25 euros més a l'any,  i els que guanyen més de 24.000 euros anuals en l'estalvi hauran de pagar més de 6.650 euros .
L'augment dels gravàmens a l'estalvi generarà uns 1.246 milions d'euros anuals, de manera que el 80% de l'increment del URPF recaurà com sempre sobre els treballadors, inclosos els aturats i pensionistes, i no,com seria normal, sobre els rendiments vinculats als grans patrimonis, com els de capital.

Els peperos segueixen pel mateix camí del PSOE (PSOE-PP la mateixa merda és diuen amb raó els manifestants habitualment) i no fan cas a les recomanacions dels tècnics d'Hisenda com els organitzats a Gestha.

Gestha proposa la creació d'un nou tipus impositiu per a les grans empreses amb facturació superior als 45 milions d'euros, elevant del 30% al 35% el gravamen aplicable als beneficis que superin el milió d'euros. Amb aquesta mesura, calcula Gestha, la recaptació s'incrementaria en més de 13.900 milions d'euros anuals, quantitat molt superior a la que s'obtindrà per la modificació de l'IRPF, a més de reduir-se la bretxa que separa el tipus mig efectiu de les microempreses i petites empreses enfront del menor tipus efectiu de les grans corporacions.

Finalment Gestha recorda que la millor forma de revitalitzar l'economia sense afectar als salaris passa per lluitar contra l'economia submergida, que suposa prop de 245.000 milions anuals, el 23,3% del PIB, així com per la creació d'un impost sobre la riquesa, una modificació de les Sicavs para establir un percentatge màxim de participació d'entre el 2% i el 5% del capital social o un impost a les transaccions financeres.




IRPF

El PP imposa l'increment del IRPF sobre molts treballadors inconscients que absurdament els voten: no hi ha major betzol que un treballador de dretes. La pujada de l'IRPF aprovada pel govern del PP costarà de mitjana 222 euros anuals a cada contribuent i recaurà en la seva major part sobre la classe treballadora amb ingressos inferior als 33.000 euros anuals, que representen el 85% dels treballadors, segons dades dels tècnics del Ministeri d'Hisenda (Gestha). Les persones que que guanyen fins a 17.700 euros bruts anuals i que representen el 55% del total de la gent treballadora hauran de pagar a Hisenda uns 23 euros més a l'any, mentre que qui superin aquesta quantitat, però no arribin a 33.000 euros anuals, hauran de pagar uns 165 euros més. Els treballadors que cobren entre 33.000 i 53.400 euros, hauran de pagar fins a 490 euros. Els executius que guanyen més de 300.000 euros anuals i que suposen un 0,2% del total dels assalariats han de pagar uns 16.187 euros anuals. La Vaga General a Balears.



El teixit productiu balear, bàsicament de serveis i depenent en gran mesura del turisme i de l'estacionalitat, amb milers de treballadors fixos discontinus (en el 29M gairebé tots eren fora de temporada) no era, d'entrada, el marc més propici per a parar, el passat dia 29 de març. De fet, la incidència de la Vaga en l'hostaleria i restauració va estar condicionada per aquesta circumstància. En la Banca i el comerç tot just va tenir incidència, així com tampoc en sectors deprimits, com la construcció. Però en el transport, serveis, telecomunicacions, centres educatius, Universitat (més els alumnes que els docents) i les empreses públiques, l'aturada es va fer notar amb força.

Però el rebuig a la reforma, com en ocasions anteriors, es va visualitzar molt més en les manifestacions massives de la tarda del dia 29. És per això que el potencial de la resistència social, contra la Reforma Laboral i contra les retallades antisocials, sigui molt major que el que indiquen els propis percentatges de participació en la VG. Les mobilitzacions de Maó, Ciutadella, Eivissa, i especialment a Palma, han estat de les més massives que es recorden, en la història del moviment obrer de Balears. A pesar de tots els condicionaments, la labor d'informació del moviment sindical ha funcionat, i augmenten les possibilitats, si continuem la lluita, que la Reforma Laboral de Rajoy es converteixi en el taló d'Aquil·les del seu govern.


La CGT i el Bloc Unitari Anticapitalista

En Balears, la tasca informativa i de mobilització dels companys i companyes de la CGT, afiliats/ades, delegats/ades i membres de comitès d'empresa, en els seus centres de treball, barris, pobles i polígons, ha estat intensa i eficaç. Aviat es va esgotar el material d'informació confederal, i es va haver de reforçar amb l'edició addicional de milers de fullets sobre la reforma. La convocatòria i intervenció en assemblees, en la seva major part massives, també ha reforçat la participació dels treballadors i treballadores en la Vaga, en les empreses i centres amb presència del nostre sindicat. Tot això a pesar d'uns serveis mínims, com en el cas de la ràdio-televisió pública IB3, absolutament abusius, i que han estat impugnats judicialment per la CGT.

La nostra participació en la Vaga en el Sector aeri, transport terrestre, IB3, empreses públiques com Calvià 2000, la Universitat, etc., a més del nostre paper actiu en moltes altres empreses i sectors, ha vingut a contribuir al resultat positiu de la jornada del 29 de març. Paral·lelament, la nostra posició clara de rebuig de la Reforma, i de l'exigència de la seva derogació enfront dels qui volen negociar-la, ha permès reforçar la nostra credibilitat entre nous sectors de treballador@s i també les nostres possibilitats de creixement.

La CGT-BALEARS ha buscat la unitat d'acció amb altres organitzacions sindicals, polítiques i socials alternatives, en el marc de l'anomenat Bloc Unitari Anticapitalista. Mitjançant Rodes de premsa, manifests i assemblees populars s'ha anat donant a conèixer la feina i propostes d'aquest marc unitari, i que en la jornada del propi dia 29M es va plasmar, al matí i migdia, en els piquets més actius i dinàmics, que van sofrir episodis de brutal repressió policial. I a la tarda, a Palma, en la manifestació anticapitalista més nombrosa que es recorda a Balears. Els mitjans oficials, en la seva tasca de menysprear-nos, quantificaven l'assistència a la manifestació del BUA en 4000 persones (la dels majoritaris en 20.000).

Sense entrar en guerra de xifres, el que podem afirmar després d'aquesta mobilització és que, per primera vegada, els sindicats i organitzacions alternatives tenim capacitat per a convocar massivament a la mobilització contra el sistema, trencant amb molts anys de minoritarisme i de divisió. La joventut de la majoria dels i les assistents, i la força i l'entusiasme amb el qual es va desenvolupar la mobilització, situen al Bloc Unitari Anticapitalista com el nou instrument de referència de lluita contra el sistema, a Mallorca i Balears. També, per primera vegada, ens situa a tots nosaltres en condicions de competir, en el carrer, amb els submissos al règim.

La lluita continua

El pas endavant del 29M no ha de tenir reculada. L'èxit de la Vaga General només serà fructífer si continuem la lluita. La tasca d'informació sobre la Reforma ha de continuar, per a convèncer als sectors de la població treballadora que no han secundat la Vaga, per a què es sumin a les pròximes mobilitzacions, superant la por a les represàlies que ara els atenalla, i demostrant la utilitat de la mobilització.

Per si no hagués suficient amb la Reforma Laboral i les mesures anteriors, l'endemà a la jornada de Vaga, el 30 de març, es van aprovar per part del govern del PP els pressupostos més regressius i antisocials que es recorden, amb una brutal retallada inicial de 27.500 milions d'euros, sobretot a càrrec de les CCAA i els serveis socials que aquestes presten, a més de l'anul·lació de les partides d'ajuda a la cooperació. Però mentre es deixen sense recursos als qui més ho necessiten, els pressupostos del PP inclouen obscenes mesures d'amnistia fiscal per als defraudadors i altres delinqüents. Aquests pressupostos, com ha passat amb la resta de reformes, han provocat l'aplaudiment immediat i entusiasta dels banquers i dels estaments com la Comissió Europea, el FMI i el BCE.

Els uns i els altres volen fer retrocedir, a la gent treballadora i a les majories socials, a les condicions de semi-esclavitud anteriors al segle XX. Però de nosaltres depèn que no ho aconsegueixin, de que ens creem que som capaços d'impedir-lo. Els i les qui han participat en la Vaga General del 29M, i en les manifestacions, demanden la continuïtat de la lluita, perquè no se senten derrotats. I, a més, perquè no hi ha altre camí.

Pep Juárez,
Secretari general de CGT-BALEARS.


Després del 29M CAL NO AFLUIXAR

La Reforma Laboral de Rajoy ha estat contestada amb la Vaga General del 29 de març, que ha tingut un índex de participació i incidència social bastant superior a la de fa any i mig, contra la Reforma Laboral de Zapatero. Això ha estat, en part, pel mateix contingut, brutal, de la reforma. També perquè, en aquesta ocasió, les direccions de CCOO i UGT han reaccionat amb més celeritat davant la política antiobrera del Govern del PP, en la mesura que aquesta els ha deixat sense l'espai de la concertació social. I, en tercer lloc, per la convocatòria unànime dels sectors socials alternatius, amb sindicats com CGT, CNT i SO, els moviments emergents com el 15M i altres (DRY, en determinats territoris), i les organitzacions polítiques i socials d'orientació anticapitalista. No obstant això, i partint del rebuig comú de la Reforma, s'ha plasmat una diferència radical, respecte als objectius, dels uns i dels altres, tant en la Vaga General com en les manifestacions del 29M: mentre els dirigents del sindicalisme institucional ha anat demanant, gairebé suplicant, l'obrir de nou els marcs de concertació, per a negociar els continguts de la Reforma, el moviment sindical i social alternatiu ha exigit, de manera clara i rotunda, la derogació de la mateixa. Aquesta dicotomia marcarà els passos a seguir després de la Vaga General. Mentre uns seguiran esperant qualsevol picada d'ullet del Govern per a recompondre el paper que han representat durant els últims trenta anys, els altres hauríem de reforçar els naixents pols de resistència anticapitalista, única esperança per a detenir la barbàrie, tot i que sigui mirant a mitjan i llarg termini. Es pot afirmar que la Reforma Laboral de Rajoy, i la resta de polítiques de retallades i mesures antisocials, són fills naturals de la debilitat del moviment obrer, adquirida al llarg de dècades de concertació social. Aquesta política de pau social, com el marc on s'han anat dilapidant els drets laborals i socials, al llarg dels últims trenta anys, ha donat com resultat la desorientació, despolitització i desorganització de la classe treballadora, paral·lela al descrèdit del propi sindicalisme. A més, s'ha instal·lat un model productiu desqualificat i subaltern (un país de serveis), tot això enmig d'unes taxes insuportables d'atur i precarietat. A pesar d'aquest context, amb una relació de forces absolutament desequilibrada a favor del poder, i també a pesar del discurs dominant al llarg de l'actual crisi, aquesta Reforma ha aguditzat les contradiccions socials. I també ha provocat la necessitat, gairebé instintiva, d'oposició i resistència a la mateixa, per part dels sectors més conscienciats de les classes treballadores. Els factors que han jugat en contra de la Vaga General han tornat a ser poderosos: la desinformació, la por, la desconfiança en un model sindical obsolet i el cost econòmic que suposa secundar la vaga. Aquestes han estat les circumstàncies que han emmarcat la Vaga General del passat 29 de març.


Vist per a sentència.


Llorenç Buades Castell

 

Ben matí, perquè la cita judicial  era a les nou, he anat a solidaritzar-me amb un company de sindicat acomiadat de l’empresa de transports  Ultramar Express per la seva activitat reivindicativa dins l’empresa.

Mai no havia vist aquest home, un company de sindicat, situat  personalment a la dreta ideològica, segons m’han dit els companys de CGT que el coneixen, però absolutament coherent en la pràctica sindical amb la defensa de les causes dels treballadors a la seva empresa, davant d’un comitè format al llarg d’aquests anys per sindicalistes “de classe” de Comissions Obreres ,USO i UGT que s’han mostrat sense gens ni mica de vergonya  en el judici com el comitè de l’empresa, com els agents dels seus patrons declarant contra el company precisament per la sevadm298lv+&H9@ pràctica reivindicativa que segons ells cercava la “destrucció de l’empresa” i  obtenir  doblers personalment. Però mirau per on, el company de CGT no ha acceptat una indemnització de l’empresa sinó la batalla pel seu lloc de feina, cosa que posa en evidència als deshonests sindicalistes testimonis de la patronal.


La pràctica sindical del company acomiadat, al llarg dels darrers anys i amb la obstrucció demostrada i constatada en el judici del comitè d’empresa format per membres dels suposats “sindicats de classe”,  CCOO ,UGT i USO, que en realitat s’han convertit en agències de la patronal, ha estat encomiable en front precisament d’un comitè presidit per un bunyolí   (José Suau de CCOO ) que s’ha dedicat al llarg dels anys a defensar  privilegis  en forma de millors sous i condicions de treball  dels “representants dels treballadors” i dels addictes que suposen millores substancials absolutament discriminatòries enfront de la resta de treballadors  i a fer la feina que la direcció patronal requereix.

En el judici s'ha posat de manifest mitjançant els testimonis (especialment els dels inspectors de treball citats)  els privilegis d'un sector de treballadors (els propers al comitè), que mai el comitè no ha defensat els drets laborals sinó els de l'empresa, i que es firmava per part dels representants dels treballadors allò que l'empresa volia infringint la normativa laboral vigent.


Si en el cas de Kalise - La Menorquina ja teniem proves sobrades del sindicalisme groc de CCOO en la pràctica sindical contra la CGT, l'actuació preferent de CCOO en el cas d'Ultramar Express confirma que la corrupció és d'ús corrent en un sindicat que actualment no té res a veure amb el que fundarem en temps del franquisme.


Que subjectes com aquests no siguin qüestionats pels seus sindicats ens mostren la naturalesa dels individus que  controlen els sindicats, que diuen situar-se a l’esquerra política i que no són altra cosa més que agents patronals que fan mal ús de les identitats d’esquerra  per a projectar les seves ambicions personals en la vida política i sindical. Si Gutiérrez primer i Hidalgo després arribaren al cim de CCOO i han mostrat el llautó, va ser amb el suport de personatges que en l’actualitat són membres de la nomenclatura política i sindical que encara gaudeixen de prou representativitat política per fer-nos empassar altres enganys. No és necessari dir quins són aquests que des de la transició política segueixen visquent de l'engany a la gent que creu encara en els valors de l'esquerra.

A Ultramar Express, sis companys de la llista que la CGT presentava a les eleccions sindicals varen ser acomiadats o sancionats amb suspensió de treball i sou per tal d’impossibilitar la presència de la CGT al comitè d’empresa. Tot plegat és una referència per tal de situar-nos en un terreny prou clar d’atemptat contra els drets humans, contra els drets i les llibertats dels treballadors amb el concurs de delegats electes per sindicats com CCOO,UGT i USO.




REFORMA CONSTITUCIONAL I NOVES MESURES ANTISOCIALS. “AUTOCOP D’ESTAT” DELS POLÍTICS

LA CGT PROPOSA I CRIDA A LA REVOLTA SOCIAL

La Reforma de la Constitució perquè es reculli el principi d’estabilitat pressupostària i que posa sostre a la despesa pública suposa la fi de l’estat del “benestar”.

La Reforma de la Constitució que ha pactat el govern socialista amb l’oposició conservadora, pel seu contingut i pel seu procediment, representa el màxim atac que s’ha comès des de la dictadura franquista contra la societat civil i el model de democràcia que tenim.

Aquesta reforma perquè la Constitució reculli el nivell màxim de dèficit i d’endeutament públic, suposa la consagració i perpetuació de tota la política de reformes econòmiques, antisocials i neoliberals que el govern, polítics, patronal, banquers, especuladors i sindicats institucionals han anat aprovant sistemàtica i calculadament en aquests últims anys com solucions a la crisi sistèmica del capitalisme amb l’únic objectiu de satisfer les ànsies dels mercaders, d’incrementar el nivell d’explotació humana i de recursos en benefici d’una minoria de rics i poderosos.

Aquest Reforma constitucional significa renunciar, de fet i de dret, a qualsevol possibilitat del polítiques econòmiques basades en el repartiment, en la justícia social, en el desenvolupament del sector públic, dels serveis socials i públics, de la recuperació dels drets socials i laborals perduts, podria fins i tot conduir a no poder garantir el pagament de les pensions públiques en el futur, significa renunciar al que coneixem com “estat del benestar”, significa accentuar i ratificar el model productivista, competitiu, consumista, creixentista que ha provocat l’actual crisi econòmica.

El canvi constitucional no contempla demanar responsabilitats a qui han provocat que l’Estat estigui “en fallida” i en la ruïna. Ens diuen i s’exculpen amb que l’estat està endeutat perquè no obté ingressos i té moltes despeses, però no ens diuen que les polítiques dels últims anys han estat qui han provocat aquest endeutament. No hi ha ingressos perquè s’ha legislat perquè la patronal i les empreses deixin de cotitzar a les arques públiques, deixin de contribuir, perquè s’han venut les empreses públiques rendibles, perquè s’ha pagat el deute privat dels bancs, perquè s’estan privatitzant tots els serveis públics que produïen beneficis…

El canvi constitucional significa una autèntica renúncia a la sobirania popular, significa un veritable dèficit democràtic i la submissió als dictàmens dels països rics d’Europa. Es produeix per a calmar als mercats, en ple atac especulatiu contra les arques públiques, en plena crisi, seguint el dictat implacable dels grans bancs alemanys i francesos.

La reforma constitucional és una imposició a la societat civil d’aquest país quan no se li han plantejat altres països amb endeutaments i dèficit públic semblants. El govern espanyol ha pactat amb l’oposició i resta de polítics de dretes i s’han convertit en els millors esclaus dels mercats, fent d’Espanya el màxim exponent de la política neoliberal.

Per altra banda, la reforma constitucional es fa a poques setmanes de la convocatòria de les eleccions polítiques, amb presses, amb un govern desacreditat, esgotat, provisional. Per què? Tot és una farsa. Quan ens han venut les enormes dificultats que suposen els canvis constitucionals, de la necessitat d’un debat públic per a assolir-lo, ara en un obrir i tancar d’ulls, en ple període estival, un govern desprestigiat i provisional ens arrossega a aquesta reforma.

Amb aquest pacte dels polítics del govern i l’oposició de dretes, per a què serveixen les eleccions si aquest canvi constitucional ratifica tota la política econòmica i antisocial que es ve fent? Ara, potser més que mai, és intranscendent el procés electoral, donarà el mateix qui surti guanyador en les eleccions. Aquesta reforma constitucional lliga de peus i mans l’acció social de qualsevol govern. Tornem a la frase “tot lligat i ben lligat” i és que aquest país no sap desfer-se de “salvadors”, que en el fons sotmeten als seus interessos partidistes els interessos generals.

Per a la CGT és inadmissible, intolerable aquest “autocop d’estat” dels polítics contra la societat civil. Totes les mesures antisocials de reduir els drets laborals, les llibertats, de reduir els salaris, de reduir les pensions, les prestacions socials, de no garantir els serveis socials… totes aquestes polítiques s’han fet per a reduir el dèficit fins al 3% i per a controlar el nivell d’endeutament de les administracions públiques.

Aquest govern ha traït a tot el poble, a tota la societat. Ja ha reduït el dèficit, ara vol plasmar-lo en la Constitució imposant-nos que aquest dèficit s’ha reduït amb l’únic sacrifici de la classe treballadora i col·lectius populars.

Per a la CGT, demanar un referèndum per a la reforma constitucional és necessari però, és insuficient. El referèndum és sempre una mesura de participació directa, de democràcia directa i la CGT dóna suport i practica l’acció directa, però entenem que el referèndum per si sol és insuficient. Cal lluitar i mobilitzar a la societat per a no permetre aquesta dictadura dels polítics, que des de la prepotència, provoquen canvis legals irreversibles i transcendents. Els capritxos de Zapatero, els seus impulsos, el seu legislar a cop de decretazos, amb traïdoria aprofitant l’estiu, ens recorda el vell estil més propi del caudillisme.

La CGT crida a la mobilització i la revolta social per a impedir aquest gravíssim atemptat a la societat d’aquest país. Farem quantes mesures estiguin en les nostres mans, assemblees, debats, mobilitzacions, aliances amb el màxim consens de totes aquelles organitzacions i moviments socials que encara no hagin perdut la seva dignitat per a parar aquest autocop d’estat.

A més de la reforma constitucional, s’ha donat a conèixer el pacte entre la patronal i el sindicalisme institucional per a mantenir la moderació salarial pactada el 2010 fins al 2014, perdent descaradament les i els treballadors poder adquisitiu, el govern ha dissenyat altres noves mesures anticrisi igualment pernicioses per als interessos de les i els treballadors i mantenir els beneficis dels poderosos i empresaris.

Les mesures a les que ens referim són:

· Contractes de Formació: es podrà realitzar aquesta forma de contractació a tots els menors de 30 anys. Aquests contractes estan exempts de tributar les assegurances socials de les i els contractats sota aquesta modalitat.

· Rebaixa de l’IVA en adquisició d’habitatge: es baixa el tipus impositiu a la meitat -del 8% al 4%- amb la conseqüent pèrdua d’ingressos a les arques públiques.

· Reforma del FOGASA: Es permetrà que el Fogasa pagui a terminis i fins a 2012, vuit dies d’indemnització en els acomiadaments justificats.

· Prorroga dels contractes temporals: a partir d’ara no serà obligatori convertir els contractes temporals a indefinits i es pot prorrogar indefinidament la relació laboral inestable fins al 2013. Això suposa suspendre l’article 15.5 de l’estatut dels treballadors.

Aquestes mesures dretanes a cop de decret perpetrades pel PSOE comporten el manteniment d’una ocupació inestable i a l’arbitri de l’empresari de torn; espolien les arques públiques minvant els ingressos tant de la Seguretat Social com de l’Agència Tributària; són un cop a les classes treballadores que perden l’ocupació i veuen que la seva indemnització la cobraran en còmodes terminis (per a l’empresari i Fogasa); i es pretén reduir la taxa d’atur juvenil -del 45%- amb la perpetuació de la precarietat laboral fins als 30 anys.

La CGT crida a la mobilització i el referèndum per a impedir la reforma de la Constitució així com la derogació de totes les mesures econòmiques perpetrades contra la classe treballadora i col·lectius socials més desfavorits.

Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT




Les polítiques de la dreta i l'esquerra lliberals allarguen la durada de la crisi

Llorenç Buades

Les mesures empreses pels polítics lliberals de dreta o esquerra no fan més que allargar els efectes de la crisi i posar en perill la zona euro. Les polítiques contra la crisi han transformat els deutes privats en deutes públics, mitjançant l'auxili dels estats al sistema bancari a punt de fer fallida. I ara volen fer pagar les conseqüències a la població al mateix temps que els bancs es retroben amb els beneficis anteriors a la crisi, i practiquen les mateixes activitats especulatives.


L’exemple de Grècia és horrorós. El Banc central europeu i el Fons monetari internacional exigeixen cada vegada més austeritat del poble grec i més  privatitzacions. I la realitat és que els baixos salaris, l'atur, i la precarietat  fan que cada dia es sumin efectes recessius i la situació empitjori. Els mercats (especulatius per naturalesa) volenb assegurar-se que els grecs pagaran i no fan més que abonar un cercle viciós sense final. Portugal va per el mateix camí i s'estén l'efecte dominó arreu d'Europa.

La tragèdia que es viu ara mateix a Grècia  és la que es viu també a Islàndia, Irlanda, Portugal, Espanya i amb les polítiques actuals probablement afectarà aviat  a Itàlia, Bèlgica i França .

Sense la més mínima preocupació per les desenes de mils d'acomiadaments  els serveis públics són venuts en una subhasta i allò que suposadament es fa per a "tranquil·litzar als mercats financers", en realitat serveix per a oferir al sector públic grec a les multinacionals d'EUA i Europa a preus de ganga. A qui rescaten quan oferereixen empreses públiques gregues com OTE a la Deutsche Telekom o l'ampliació dels drets sobre l'aeroport d'Atenes al grup alemany Hochtief ?. A qui beneficia un IVA que ha passat del 19% al 23% en tant que es redueix l'import de l'impost de societats ?


Els plans d'austeritat han servit per incrementar l'atur d'un 12% a un 16% en un any a Grècia, abaixar el PIB un 4,5% i per a augmentar el deute públic que ha passat d'un 139% a un 150% del PIB. I l'efecte és que Grècia no podrà pagar el deute, que amb els darreres préstecs s'incrementarà cap al 200% del PIB.

Quina és la solució ? Exigir una política absolutament distinta a l'actual i posar en marxa un pla de socialitzacions començant per la Banca i les grans empreses.

Les persones jubilades i pensionistes de les Balears són de les més pobres de l'estat

En el mes de març, el nombre de pensions contributives de la Seguretat Social va ser de 167.955 a les Illes Balears, amb un creixement de l'1,8% respecte al mateix mes de l'any anterior .

La pensió mitjana que comprèn les diferents classes de pensió (jubilació, incapacitat permanent, viduïtat, orfandat i a favor de familiars), s'ha situat a Balears en el mes de març en en 729,69 euros mensuals i està situada 71,36 euros per davall de la mitjana estatal.  Superen la mitjana balear, el País Basc (amb 990,76 euros), Astúries (954,54 euros) , Madrid ( 948,45 euros), Navarra (905,24 euros mensuals), Ceuta (848,99 euros), Cantàbria (833,43 euros), Aragó (831,12 euros), Catalunya (826,51 euros), Melilla (783,05 euros), Castella i Lleó (778,66 euros), la Rioja (765,57 euros), Canàries (751,74 euros), Castella-la Manxa (748,21 euros), Comunitat Valenciana (735,46 euros), Andalusia (734,08 euros) i Balears (729,69 euros).

D'altra banda, la pensió mitjana de jubilació a Balears és en  el mes de març  de 827,62 euros mensuals, un 9%  inferior a la mitjana del conjunt del país (910,11 euros), segons dades fetes públiques pel Ministeri de Treball i Immigració.

La pensió mitjana de viduïtat, que van percebre el març 43.142 persones a les Balears, s'ha situat en 526,34 euros; la pensió mitjana d'incapacitat permanent, que cobren 18.765 persones, s'ha situat en 784,24 euros;  la pensió mitjana  d'orfandat, que afecta 5.031 persones, és de 316,40 euros, i la pensió a favor de familiars, que va beneficiar a 145 persones, s'ha situat en 380,47 euros.



                                                                            


MALGRAT ELS INTENTS DE LES EMPRESES DE  LA DESINFORMACIÓ, L'ESQUERRA DE VERITAT HA PLANTAT CARA AL PACTE ANTISOCIAL I A LA VENDA AL CAPITAL DEL SISTEMA PÚBLIC DE PENSIONS.
 
La reforma de les pensions introdueix principalment tres reculades importants: la pujada de l’edat mínima de jubilació als 67 anys (el de les prejubilacions als 63); l’augment de 35 a 37 anys de cotització per cobrar la pensió màxima i l’increment del període de referència per calcular la pensió dels últims 15 anys cotitzats a 25.

En conjunt, aquestes tres retallades suposaran una reducció mitjana del 22,7% en les pensions, segons el diari Expansión. L’endarreriment de l’edat de jubilació i l’augment de 35 a 37 anys de cotització per percebre la pensió màxima significarà una retallada d’entre el 12 i el 15% de les pensions, mentre que l’increment del període de referència per calcular la pensió reduirà aquesta quantia en un 10,7%. Per la seva banda, la reforma de les caixes d’estalvi suposarà una injecció inicial de 20.000 milions d’euros dels fons públics per a entitats financeres privades.

 
La foscor que "casualment" va acompanyar tot el seguici de manifestants deixant el carrer 31 de desembre a les fosques fins a l'arribada de la manifestació a les avingudes no va poder aturar les veus de la protesta contra el consens dels que treballen per al capital.




REFORMA LABORAL

I VAGA GENERAL


Comunicat de la CGT de Balears

Més misèria en el Regne d' Espanya

L'índex de misèria a l'estat espanyol es va situar en el 22,9% al desembre, de manera que va registrar el major nivell de la UE, la mitjana de la qual es va situar en el 12,8% al tancament del passat any segons exposa Afi-Agett en el seu informe sobre el mercat laboral, corresponent a març de 2011, L'índex de misèria és la suma de les taxes d'atur i inflació, i la combinació d'ambdós factors genera més pobresa.

D'altra bandaGestha ha elaborat un informe segons el qual un de cada cinc jubilats es troba en risc de pobresa. El Regne d'Espanya se situa entre els països europeus amb major nombre de pensionistes en risc de pobresa relativa, amb un 19,3%, només per darrere de set dels altres 26 Estats . Les pensions espanyoles cauen fins al punt que el 77% dels jubilats no arriba a ser mileurista.


La remuneració de les persones assalariades va caure en 7.921 milions d'euros l'any 2010 a l'estat espanyol, fins als 508.878 milions d'euros. Aquesta  reculada s'ha traslladat al repartiment del pastís, de manera que el pes dels salaris ha caigut 1,13 punts respecte del PIB fins al 47,89%, per davall del 49,02% registrat en 2009 . Els beneficis empresarials, per la seva banda, han reduït el seu pes respecte del PIB en tres desenes, fins al 43,4%, trencant-se així una tendència creixent manifestada en els últims anys.

 Aquest panorama laboral i salarial ha repercutit negativament en el consum i la inversió de les famílies, provocant una espiral de pèrdua d'ingressos per a l'Estat que ha endurit la política antiobrera amb la tributació: pujada de l'IVA, supressió de deduccions,i impostos al tabac. D'aquesta forma, els impostos nets s'han disparat un 20% en l'últim any i acaparen el 8,67% de la riquesa nacional, un punt i mig més que l'any 2009. La participació dels impostos lligats a la producció es va elevar al 8,67% del PIB, 1,42 punts més que durant l'any precedent.

 Les remuneracions dels assalariats, s'han reduït molt especialment amb la caiguda del 2,3% registrada en l'últim trimestre, en el qual han destacat les retallades salarials dels empleats públics . Les caigudes de les rendes salarials més grans es concentren en el sector de la construcció, que és el qual més ocupació ha destruït. Al llarg dels quatre trimestres de l'any 2010 les caigudes han estat superiors a dos dígits i especialment en el quart trimestre, en el qual van ser  del -14,7%. També la indústria ha perdut remuneració salarial i de manera creixent a mesura que avançava l'any, de manera que en  en el quart trimestre la reculada era del -7,7%



Els americans s'empobreixen 

Segons CNN, la renda anual d'un contribuent mitjà dels Estats Units, ajustada a la inflació, era de 33.400 $ el 1988. Duess dècades després, el 2008, els ingressos mitjans han baixat a 33.000 dòlars. Mentrestant, les llars més benestants, en les que es guanyen de mitjana 380.000 $ o més, han vist créixer els seus ingressos un 33% en els darrers vint anys.Aquest segment representa només l'1% de la societat nord-americana i acapara al voltant d'un terç de la riquesa del país.
 

El Govern bolivià d'Evo Morales ha provocat una de les vagues més importants dels darrers cinc anys i està convocada pels fins ara principals aliats del president en protesta per l'alça de preus dels productes alimenticis i del transport públic, a més de l'exigència de millores salarials.

 



Islamistes ? ...Hi ha 5 milions de milionaris a Egipte i 35 milions viuen amb menys de 2 dòlars al dia. La lluita no ha acabat.


Més enllà de la Plaça Tahir, mobilitzacions obreres del febrer de 2011 a Egipte

 

a) Trobada de protesta contra la companyia elèctrica al sud del Caire.

b) Manifestació dels treballadors de les telecomunicacions al districte d' Ataba, al cor del Caire.

c) Treballadors de la comunicació estan en vaga a Banha, al Delta.

d) Vaga de mecànics de ferrocarril.

e) Treballadors de la planta de Maspero denuncien la gestió de la direcció per corrupció.

f) Els treballadors de l'empresa farmacèutica Masheya El Bakr tallen el pont sobre el Canal de Suez.

g) Més de 2.000 treballadors de la tèxtil Misr Spinning convoquen una vaga a Helwan.

h) Treballadors temporals a la Universitat del Caire es troben en vaga.

i) Els treballadors del sector del ferro  i l'acer es posen en vaga  ( Misr Companyia Siderúrgica Nacional).

j) Treballadors d'outsourging estan en vaga a Kafr el Dawar, Helwan i Kafr el Diat.

k) Més de 4.000 treballadors es posen en vaga a la planta de carbó a Helwan (Helwan Coke.)

l) Vaga a El Mahal.

m) Vaga de treballadors del petroli i assemblea a Nasr City.

n) Vaga de tècnics ferroviaris a Beni Suef

o) Vagues de transports a la capital..

p) Vagues dels treballadors del llí i del cotó a Mahala.

q) Manifestacions dels treballadors de Portland d'Alexandris, la major fàbrica de ciment del món àrab.

r) Mobilitzacions de 2000 treballadors de Sigma.

s) Protestes dels treballadors de comunicacions d'Alexandria.

t) Un total de 250 periodistes denuncien per frau electoral al seu dirigent sindical Makram Mohammed.

u) Es manifesten 6000 treballadors de l'autoritat del Canal de Suez en demanda de millors salaris.

v) Vaga de treballadors de correus a Sharqeya.

x) 4000 treballadors de la neteja es manifesten a Alexandria.

y) 800 treballadors d'empreses petrolieres es manifesten a Behera, prop d'Alexandria.

z) 500 treballadors de la sanitat d'Alexandria es manifesten en demanda de millores salarials.

ab) Funcionaris del departament d'Estadística del govern es manifesten a El Caire.

ac) Vagues del personal de seguretat de l'aeroport d'El Caire.

ad) Vaga en una empresa de gas de Fayum.

af) Mobilitzacions a la fàbrica farmacèutica Sidna a Quesna.

ag) vaga en els arsenals de Port Said.

ah) Bloqueig de carreteres a l'Alt Nil per part dels agricultors.

Font: Barricada Egípcia.


                                                                    Hores extra

El 45,3% de les persones assalariades que realitzen hores extres en les seves empreses no les cobren a final de mes i altre 4,8% perceben solament una part, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) corresponents al quart trimestre de 2010.

No es pot dir d'esquerra un govern que privatitza la Sanitat

El govern pseudoprogressista balear ha previst privatitzar el servei de neteja, la cuina, la seguretat, la gestió d'historials clínics, el manteniment tècnic, l'esterilització , i el sistema de reproducció del futur hospital Son Espases.
 

Ajudes públiques a les empreses

Segons dades del Radar d'Administracions Públiques 2009, elaborat per la companyia Axesor, l'any passat les empreses espanyoles van rebre 5.462 milions d'euros en ajudes públiques o, el que és el mateix, un 55,76% més que en 2008.


                      Moltes vegades la formació és superior a les característiques del treball que s'ofereix.

Adecco ha detectat en els últims mesos un increment d'entre un 5% i un 10% de desocupats de llarga durada amb qualificació mitja o alta que "oculten o emmascaren" part de la seva formació o experiència en el currículum per a no ser descartats de un procés de selecció de personal per estar sobrequalificats

El capitalisme a les Balears nega el dret a la subsistència en l'economia formal a un 34% de la població en edat de treballar.

De les 306.100 persones inactives l'any 2009 , 157.000 tenien estudis inferiors als primaris, però també hi havia 25.800 persones amb una carrera superior desaprofitada que sumades a altres 11.900 persones amb carrera superior registrades com aturades situen la xifra de cabdal humà amb estudis superiors desaprofitats en un total de 37.700 persones. Aquest fet passa en una comunitat autònoma on els polítics institucionals  fan el discurs de la necessitat d'incentivar la formació superior per tal de guanyar "competitivitat", però tot es redueix a retòrica quan hi ha un excedent de persones amb títols d'ensenyament superior sense possibilitats de treball en el marc d'aquest sistema obsolet.

També diuen les estadístiques que 69.000 persones entre els 16 i 34 anys a les Balears són inactives ( 43.300 de les qual són estudiants, però allò que no diuen les estadístiques és que 22.700, les que no estudien,  són aturades sense registrar oficialment) .


Les persones inactives entre els 35 i 54 anys són 48.000 i més de 189.000 persones inactives a les Balears són majors de 55 anys (111.000 d'elles, dones).

Si tenim 189.000 persones inactives majors de 55 anys i altres 69.000 entre els 16 i 34 anys, només a un govern d'imbècils pot passar pels caps allargar la vida laboral més enllà dels 65 anys.

 

 

Les tasques de la classe treballadora en relació al deute

Per a la classe treballadora les tasques immediates són clares : cal resistir als plans d'austeritat i rebutjar el pagament del deute, perquè el deute és atribuïble als que han generat la crisi. El projecte alternatiu que s'ha d'alçar s'ha d'establir sobre l’exigència del repartiment de les riqueses.
La caiguda dels salaris al llarg dels darrers anys i la captació per part de les entitats financeres de la plusvàlua corresponent ha generat l'acumulació de deutes que han derivat cap a la crisi.

L’alternativa passa sobretot per una autèntica reforma fiscal que anul·li els regals fets durant anys a les empreses i als rics. Aquesta reforma implica també, d’una manera o d’una altra, l’anul·lació del deute.
Entre el deute i els interessos socials majoritaris la incompatibilitat és absoluta. No pot haver-hi una sortida progressista a la crisi sense posar en qüestió aquest deute.

Els salaris, cada vegada més baixos, els preus cada vegada més alts.

Els plans d'austeritat propiciats pel govern burgès del PSOE afecten especialment a la gent que ha perdut la feina.  Les persones que depenen de la funció pública fa anys que pateixen minves salarials i no obstant, la situació no ha generat lluites suficients i les respostes enlloc d'apuntar contra els que causen els mals apunten contra els sindicats institucionals que perden influència en favor de l'antisindicalisme o del sindicalisme dretà i domesticat. Els salaris  en el sector privat que havien perdut posicions poc importants en aquest any darrer han perdut  gairebé dos punts de poder adquisitiu.

Si  l' increment salarial pactat en conveni col.lectiu va ser del 1,3% l'any 2010 (un 1% en el cas de les empreses), l'Índex de Preus de Consum va augmentar un 3%.
En l'any recentment estrenat  cada vegada són menys els convenis col.lectius (un 45,8%) que en cas d'una desviació entre la pujada dels salaris i la inflació real  incorporen una clàusula de revisió salarial, de manera que la pèrdua de poder adquisitiu anirà en alça.

La previsió de la Fundació de les caixes d'estalvis és que  la taxa anual d'IPC creixi en els pròxims dos mesos fins a assolir el 3,4% al febrer en bona part per raons d'increment dels preus energètics.

 

PROPOSTES DEL GOVERN PER A LA REFORMA DE LES PENSIONS

 - Augmentar l'edat de jubilació a 67 anys, de manera que es reduirà en un 15% la pensió mitja. A més, la tendència és endurir les condicions d'accés a les pensions: assolir una pensió digna exigirà retardar la jubilació encara més.

Es valora la possibilitat de permetre una jubilació als 65 amb 41 anys cotitzats, que, a efectes reals, resulta inviable per a la majoria.

- El període de càlcul de la base reguladora augmenta de 15 a 25 anys, el que reduirà la pensió altre 13%. A més, aquesta mesura minimitza l'elecció dels anys amb millors cotitzacions per al càlcul. En aquest cas, la tendència és computar el total de la vida laboral, el que arribarà a reduir les pensions en més d'un 30%.

- El nombre d'anys cotitzats necessaris per a percebre la pensió completa augmenta de 35 a 37 per a jubilar-se als 67 i de 35 a 41 per a poder jubilar-se als 65. En les condicions actuals de temporalitat, precarietat i atur massiu, la major part de la població no podrà arribar al 100%.

- L'edat mínima de jubilació augmenta de 52 a 58 anys. És a dir, en professions que deterioren greument la salut com la mineria, caldrà treballar 6 anys més.

 - L'edat legal per a la jubilació anticipada augmenta de 61 a 63 anys.

 - Es limita l'accés i la quantia de pensió de viduïtat. La proposta concreta és fer-la desaparèixer per a les persones que avui són menors de 45 anys. Es proposa una transició en el qual s'anirà substituint la pensió per un pagament únic fins a fer desaparèixer ambdós.

 - Igualment, la pensió d'orfandat pretén substituir-se per un pagament únic i reduït. La intenció en aquest cas és que aquest es mantingui.

- Augmenten els controls i restriccions en l'accés a la Incapacitat Temporal i Invalidesa, que queden a mercè de la medicina privada. Per a la invalidesa, l'objectiu és el retorn al mercat laboral mitjançant incentius.

 - Foment de plans de pensions privats i de plans de pensions d'empresa. Hi  haurà exempcions fiscals per a la minoria que té capacitat d'estalviar i per a les empreses que facin aportacions als plans privats. Segons les dades i càlculs del Govern, la fi de la Reforma de les Pensions (quan estigui en ple funcionament) és reduir el total dels diners destinats a pensions en 78.000 milions de € (el 44% del seu valor) per a destinar-lo a satisfer als mercats i reduir els costos laborals per a les empreses.

ENS ESTAN ROBANT. RESPON!!
 

Explicació del que passa a Tunísia i Algèria

Després de la “bombolla immobiliària”, els capitals especulatius han cercat altres fonts de benefici i un dels més importants és el preu dels aliments. Per si havia algun dubte, al novembre de 2009 la financera Société Générale explicava que els aliments eren un "valor segur" de cara al futur. Els preus de venda del blat de moro i l'arròs s'havien enlairat l'any 2009: el blat de moro era ja un 50% més car que 3 anys enrere i l'arròs un 115%. Aquests preus encara han pujat més durant l'any 2010. A més, als especuladors dels contractes a futur els han vingut bé els problemes de les collites a Rússia, Ucraïna, i altres llocs d'Europa , a més de les catàstrofes causades pels humans , de les quals Austràlia és l'expressió més propera després dels incendis produïts durants els darrers anys.  Les misèries del sistema serveixen als especuladors per assegurar-se preus alts

 

Desfent tòpics en base a les xifres del Ministeri de Treball

Pensions contributives

Pensionistes a les  Balears en el mes de novembre: 167.100
Import mitjà de la pensió a les Balears: 713,42 euros (Comparatiu:Andalusia 719,51, Astúries 936,54, Castella-Lleó 762,70, Galícia 656,27)


Pensions d'incapacitat permanent a les Balears: 19.000
Import mitjà de la pensió d'incapacitat permanent a Balears :770,90 euros (Comparatiu: Andalusia 796,89, Astúries 1037,28, Castella-Lleó 782,18, Galícia 739,24)


Pensions de jubilació a les Balears:  99.800
Import mitjà 808,64 (Comparatiu: Andalusia 815,10, Astúries 1100,59, Castella-Lleó 859,17, Galícia 731,88)

Persones beneficiàries de pensions no contributives

A les Balears en el mes d'octubre de 2010 eren 7.579 (170 menys que en el mateix mes de 2008 i 403 menys que l'any 2003)

Les persones beneficiàries de pensions no contributives per invalidesa eren 3.380 a les Balears (1.068 menys que l'any 2000). Les persones beneficiàries de pensions no contributives per jubilació eren 4.199 (175 menys que l'any 2005)

En el mes de setembre les persones beneficiàries de pensions assistencials a les Illes Balears eren 14 (1049 menys que l'any 2000).Comparativa: A Ceuta i Melilla eren 67.

Persones beneficiàries de prestacions d'atur en el mes de setembre de 2010  a les Illes Balears: 55.600. (en el mes de gener eren 103.800)

Efectius laborals del tercer trimestre a les Illes Balears: 317.200 (4.700 menys que l'any 2009; 31.700 menys que l'any 2008, 52.200 menys que l'any 2007)

Els contractes indefinits en el tercer trimestre a les Illes Balears eren 229.000, 2000 menys que en  el mateix període del 2008 i 14.600 menys que en el mateix període de 2007). Els contractes temporals eren 88.200 en el tercer trimestre de 2010, 16.500 menys que l'any 2009; 29.700 menys que l'any 2008; 37.600 menys que l'any 2007)

En el quart trimestre del 2008 els treballadors industrials de Balears  treballaren una mitja de 417,8 hores.En el sector de la construcció arribaren a les 433,4 i en el de serveis a 396,4 hores.

Convenis

Els augments realitzats en els convenis d'empresa vigents a les Balears durant el 2010 fins al mes d'octubre no arriben al 1% d'increment i es situen entre el 0,72% i el 0,89%. En els convenis de sector els augments van entre un 1,57% i un 1,76%.

Vergonyós: hores extraordinàries en temps de crisi i amb 150.000 persones a l'atur.

Durant els primers nou mesos de l'any  2010 s'han realitzat 901.200 hores extraordinàries a les Illes Balears.Durant l'any 2009 les hores extra van ser 693.500.Durant l'any 2008 van ser 954.700. En el 2007 van ser 1.001.300.L'any 2005 es feien 538.500 hores extraordinàries.

Ensenyament : Diners públics, control privat

L'estat no s'autopenalitzarà pels seus impagaments a la Seguretat Social, però penalitza als particulars quan fan el mateix.

Les dades més recents del sistema públic de protecció social reflecteixen que l'Estat no ha ingressat a la tresoreria de la Seguretat Social 5.207.000 d'euros per quotes dels treballadors que estan en situació d'atur.
L'Estat, no cobreix de forma suficient les seves obligacions de pagament al Servei Públic d'Ocupació Estatal (l'antic Inem), que és qui abona les cotitzacions socials dels treballadors mentre aquests es troben cobrant alguna prestació econòmica.

Dels deutes contrets per l'Estat amb la Seguretat Social, 1.415.000 es van generar abans de l'1 de gener d'aquest any, i la resta -3.792.000-han nascut al llarg del 2010. . La situació al novembre, en qualsevol cas, ha millorat una mica respecte d'octubre, quan l'Estat va arribar a deure a la Seguretat Social ni més ni menys que 8.349.000 d'euros

LA PUJADA DE L'IVA, UN RECURS PROPI DE LA DRETA

L' IVA del 16% desapareix de factures i rebuts i en el seu lloc sorgeix el nou tipus del 18%, el nivell més alt des que es va introduir l'impost indirecte per excel·lència en 1986. El gravamen reduït del 7% passarà al 8%. Se salva de l'increment l'IVA superreduït, que es manté en el 4%.

Ara ja pagam més cars alguns dels productes bàsics com la carn, la roba o la benzina. L’IVA passa del 16 al 18% i en el cas del tipus reduït, del 7 al 8%. Firmar una hipoteca també és ara més car.

També puja el gas. La bombona de butà costa 12,45 euros. Això suposa un increment del 6,6 per cent respecte el preu anterior, segons la pujada del gasos liquats del petroli acordada pel Ministeri d’Indústria i l’augment de l’IVA del 16 al 18 per cent. D’ençà que ha començat l’any, el gas s’ha encarit un 14 per cent. A la pujada del butà s’afegeix l’increment que registren les tarifes de darrer recurs del gas natural per llars i petits negocis . Aquesta mesura suposarà un increment d’entre un 7 i un 8 per cent.
Els productes de primera necessitat seguiran tributant al 4%. Aliments frescs com el pa, la llet, els ous o les fruites i verdures, que apliquen l'IVA superreduït, no sofriran modificació alguna. No obstant això, altres productes vitals com l'aigua per al consum humà o els aliments elaborats sí notaran l'augment, ja que figuren en la llista de béns que tributen al 7% i, per tant, pujaran al 8%.

 Liberalisme: més atur, cap solució
 

L'atur oficial registrat a les Illes Balears el novembre ha augmentat en 7.288 persones, és a dir, un 8,6% més respecte al mes anterior, de manera que la xifra de desocupats a les illes és de 92.049, segons les dades del Ministeri de Treball i Immigració.

Si es compara el novembre d'aquest any amb el mateix mes del 2009, el nombre de desocupats ha crescut en 2.097 persones, un 2,3% més.

Contra la dictadura del FMI

El Fons Monetari Internacional (FMI) considera la reforma del mercat laboral i del sector serveis com les àrees prioritàries d' actuació a Espanya, per al que suggereix, entre altres mesures, una reducció de la indemnització per acomiadament en els contractes indefinits i eliminar la negociació col·lectiva centralitzada i la vinculació entre salaris i inflació
L' FMI recomana a Espanya rebaixar la indemnització per acomiadament dels contractes indefinits fins a "almenys la mitjana de la Unió Europea, així com fer que l' increment de les indemnitzacions sigui gradual en els primers anys del contracte i prevenir l' excessiu ús del acomiadament improcedent

 

Les Caixes d'Estalvi redueixen el seu personal fins al 18%

 La direcció general del Tresor, ha manifestat a analistes i inversors que les mesures d'ajust afectaran el 25% de les sucursals de les caixes d'estalvis i fins al 18% d'ocupació de manera que hauran de tancar 5.975 oficines i es retallaran aproximadament 24.000 llocs de treball.
 Les ajudes del Frob -14.358.000 d'euros-es condicionen a que les caixes d'estalvis tanquin la quarta part de les seves sucursals i redueixin entre el 15 % i el 18% de les seves plantilles. És la primera vegada que el Govern admet que les ajudes estan condicionades a un objectiu precís.
Les últimes dades del Banc d'Espanya reflecteixen que fins al 30 de juny passat estaven obertes 43.944 sucursals en el Regne d' Espanya (sense comptar les filials a l'estranger), que ocupaven a 269.483 treballadors (xifres a 31 de desembre de 2009). D'aquesta xifra, 132.340 llocs de treball corresponen a caixes d'estalvis, que tenen obertes 23.903 oficines.

El sistema de reducció de llocs de treball es fa actualment mitjançat les baixes incentivades (Caja Madrid ofereix 60 dies d'indemnització per any treballat) o prejubilacions a partir dels 52 anys.


 

ACOMIADATS 6 TREBALLADORES I 1 TREBALLADOR

QUE VAREN DENUNCIAR ABUSOS,

A L’HOSPITAL DE MANACOR



Des de STEI-i i CGT-BALEARS volem denunciar davant l’opinió pública el brutal acomiadament de sis companyes i un company, per part de la gerència de l’Hospital de Manacor. Aquesta mesura disciplinària s’ha adoptat després que la Jutgessa de Manacor, considerant que els fets denunciats per aquests treballadors/res, d’abusos de determinats directius, no arribaven a ser constitutius de delicte, decretés l’arxiu de la causa.


Independentment que la via judicial adoptada per les treballadores no està esgotada, ja que l’Acta de la Jutgessa ha estat impugnada, hem de considerar l’acomiadament d’aquestes treballadores i treballador com una mesura repressiva, venjativa i en tot cas desmesurada, perquè l’únic que han fet aquests companys és plantar cara a una situació d’abusos que feia anys que s’estava produint.


Avui, el Comitè d’Empresa de l’Hospital de Manacor, en sessió plenària, ha acordat posicionar-se en contra d’aquests acomiadaments i demanar la readmissió d’aquestes companyes i company.


CGT-BALEARS i STEI-i responsabilitzam públicament d’aquests acomiadaments al gerent de l’Hospital de Manacor, FRANCESC MARÍ MARÍ, al Cap de RR.HH. RAMON PUIG RIERA DE CONIES, així com també el Conseller de Salut i Consum, VICENÇ THOMÀS MULET, sense el vist i plau del qual no s’haguessin produït aquests acomiadaments. Sempre és inadmissible la repressió sobre els treballadors i treballadores però, si cal, encara molt més en serveis públics com la sanitat, i duta a terme per persones i càrrecs públics que cobren dels doblers de tots els ciutadans.


Per al proper dia 1 hem convocat al mateix Hospital de Manacor una reunió oberta a tots els sindicats, per consensuar un calendari de mobilitzacions, alhora que les afectades i afectat interposen les corresponents demandes, davant el Jutjat del Social, contra els seus acomiadaments. Reivindicam la READMISSIÓ dels acomiadats com a única possible via de solució d’aquest conflicte, i fem una crida a tota la societat perquè es mobilitzi en contra d’aquests abusos de poder, i qualifiqui com es mereixen els seus autors.

 

Hi ha fets que marquen la diferència entre un sindicat i
una sucursal del govern
i que expliquen la dependència de l’estat.

Subvencions del quart trimestre de 2009
a sindicats i patronals: Balears
BOIB 13 (2010) 




READMISSIÓ, JA!

Ineficiència productiva del sistema capitalista

En el tercer trimestre de l'any 2010 l'ús de la capacitat productiva italiana és del 69,6%, l'espanyola és del 72,7%, la del Regne Unit és del 77,3% , la de França és del 78,8%, la d'Alemanya és del 82,1%.

Després de fer palesa la seva ineficiència, els governs d'aquests països s'omplen la boca de teranyines demanant més productivitat i competitivitat a la gent treballadora.

Només la lluita condueix a la victòria: Diego Moyà guanya el judici contra Kalise-Menorquina, empresa que l'acomiadà i vulnerà els drets sindicals del treballador i de la CGT. El jutge ha delarat nul l'acomiadament i l'empresa haurà de pagar un any sencer de salaris, la qual cosa posa en evidència la mala gestió i la torpesa en la dirigència que es fa en l'empresa gelatera.

En la sentència, el jutge ordena a l’empresa “el cessament immediat en la seva conducta antisindical, la immediata readmissió del actor en el seu mateix lloc de feina, així com l’abonament dels salaris deixats de percebre des de la data del cessament fins a quan la readmissió tingui lloc.”

La patronal hotelera proposa feina als joves sense cotitzar i amb la meitat del salari a càrrec de l'erari públic.

La patronal dels hotelers per tal de "frenar l'augment imparable de l'atur del jovent " ha proposat al govern "socialista" un nou contracte d'aprenentatge per a la temporada turística, mitjançant el qual els patrons no pagarien cotitzacions i la meitat del salari es pagaria a través de bonificacions de la Seguretat Social a la formació. Els joves s'integrarien en itineraris de formació entre 3 i 12 mesos.
 

Segons l'INE el cost laboral per treballador i mes a les Illes Balears va ser de 2560,07 euros en el quart trimestre de 2009. El cost salarial (sense cotitzacions) és de 1920,82 euros.

Massa circ (Rafael Nadal, Jorge Lorenzo, la roja ) i poca teca,quan  en pensions ens mantenim en les darreres posicions.

Un total de 165.603 persones són pensionistes a les Illes Balears. La pensió mitjana en el mes de juny és de 707, 79 euros. En relació a les pensions de jubilació que afecten a 98.570 persones, en el mes de juny la mitjana és de 801,64 euros mensuals , al temps que a nivell estatal, la pensió mitjana de jubilació és de 883,68 euros mensuals.
La pensió mitjana per viduïtat que afecta a 42.961 persones, s'ha situat el juny a les Illes Balears en 513,66 euros, mentre que la d'incapacitat permanent que afecta a 18.925 persones, ha arribat a una quantia mitjana de 767,85 euros mensuals. Per part seva, la pensió mitjana d'orfandat que afecta a 4.997 orfes arriba a les illes a 308,67 euros mensuals de mitjana, i la pensió en favor de familiars que afecta a 150 persones s'ha situat en 352,07 euros al mes.
 

El capitalisme, sense cap ni peus:Per quina raó demanen més increment de la productivitat a la gent treballadora ?

El darrer informe del mes de maig posa en evidència l'anacronisme del sistema capitalista que exigeix a la gent treballadora increments de productivitat quan, per posar un exemple, els Estats Units només fan funcionar el 74,7% de la seva capacitat productiva.


La compra d'armes es transforma en deute a Grècia

 Segons un informe de 2010 del SIPRI d'Estocolm , Grècia ha estat un dels cinc països més importants en la importació d'Armes a Europa entre l'any 2005 i 2009 . La compra d’avions de combat ha representat per si mateixa el 38 % del volumt total d'importacions, mitjançant la compra de 26 F-16 (Estats-Units) i de 25 Mirages 2000 (França). Els governs grecs han comprat també vehicles blindats (70 VBL), helicòpters NH90, míssils MICA, Exocet, Scalp i els Sperwer. Durant l'any 2008 les compres d'armament pel govern grec a França arribaren als 261 milions d'euros.

No baixa  l’atur a les Balears  perquè disfressen les xifres

Llorenç Buades Castell

El mes de març de 2009 s’ha tancat oficialment  a les Balears amb 88.125 persones que, comparades amb les 90.026 persones oficialment registrades en el mes de febrer pretenen transferir-nos la idea clau dels polítics: presentar de manera exitosa la seva gestió, encara que no ho sigui, intentant fer-nos empassar que hi ha 1901 persones desocupades menys que el mes anterior, si no fos perquè sabem que
l 'any 2008, poc abans de les últimes eleccions generals, el  ministre Jesús Caldera, va fer eliminar de les xifres d'aturats a tots aquells inscrits en cursos de formació organitzats per les comunitats autònomes. Aquests són coneguts com demandants d'ocupació no ocupats, o 'denos' que casualment a les Balears han baixat en 1950, i que ens duen directament a considerar per quines raons màgiques aquest mes ens baixa l'atur en una xifra semblant. D'altra banda sabem que les persones que no formen part dels que oficialment cerquen feina activament, són excloses de les llistes de còmput, com ho són les persones que aspiren al tele-treball des de casa, els joves aturats que cursen estudis oficials, els que cerquen jornada reduïda, etc. Només d'aquesta manera s'expliquen les divergències entre les Esqüestes de Població Activa --les que valen en l'àmbit europeu i que també són qüestionables per altres motius i les que presenten ara.

L’atur interanual (de març de 2009 a març de 2010) s’hauria incrementat  "només" en 12.886 persones.
L’atur és més alt entre els homes que entre les dones, de manera que els homes oficialment aturats en el mes de març són 46.649  i les dones 41.476. Entre les persones menors de 25 anys són 7.388 els homes aturats , en tant que les dones són 6.323. Els estrangers desocupats són 24.286, 8.351 dels quals són comunitaris i les persones decosupades  extracomunitàries són 15.935.

Allò que posa en evidència al polítics és que en el mes de març les persones desocupades oficialment  eren 90.026 i en canvi les prestacions oficialment pagades per desocupació  varen ser 97.614. La diferència és considerable i lleva autoritat i credibilitat als polítics.

La xifra real d'atur no és la registrada oficialment. Allò que cal considerar en relació a l'atur és la població en edat de treballar que no ho fa una vegada descomptats els passius per motius justificats, pensionistes o jubilats per diverses causes abans dels 65 anys. Així que no ens venguin amb rondalles.

 

 

 

Legislació balear sobre el consum

Llei 1/1998, de 10 de març, de l’Estatut dels Consumidors i Usuaris de la comunitat autònoma de les Illes Balears.
-Decret 79/1988, de 20 d’octubre,pel qual es crea el Registre d’Associacions de Consumidors i Usuaris (BOIB núm. 131, d’1 de novembre de 1988).
.- Decret 88/2004, de 22 d’octubre, regulador del Defensor dels Usuaris del sistema sanitari públic de les Illes Balears (BOIB núm. 152, de 30 d’octubre de 2004).
.-Decret 75/2001, de 25 de maig, de creació i regulació del Consell Balear de Consum (BOIB núm. 67, de 5 de juny de 2001).
 

Barreres arquitectòniques

Decret 20/2003, de 28 de febrer, pel qual s’aprova el Reglament de supressió de barreres arquitectòniques (BOIB núm. 36, de 18 de març de 2003)

 

Revista del Cercle Cultural Ixent                             Llista d'economia

Les 13 propostes de la  CGT per fer front a la crisi

Augmenten els impostos per als treballadors i per als pobres, però els inversors rics seguiran sense pagar

En els últims cinc anys, les 3.369 Societats d'Inversió Mobiliaria de Capital Variable (Sicav), que gaudeixen fins a ara d'una avantatjosa tributació del 1%, van pagar 56,6 milions d'euros per l'Impost de Societats després d'haver obtingut 8.068,6 milions de beneficis i d'acumular un patrimoni mig per sobre dels 26.000 milions. Només en 2008, en plena crisi, van obtenir uns guanys de 190 milions (dades del tercer trimestre), pels quals van pagar 1,7 milions. Mentrestant, també en aquest any, les rendes de treball, que aglutinen el 80% de l'IRPF i que suporten un tipus de fins al 43%, van aportar a les arques públiques 71.341 milions. Les societats, per la seva banda, amb una tributació entre el 25% i el 30%, van abonar 27.301 milions, mentre que els impostos sobre el consum -IVA i especials- van arribar els 67.591 milions.

el 4 de setembre de 2009, El Govern Zapatero confirma que les grans fortunes seguiran tributant un 1%

Sense cap demagògia: la realitat de la injustícia que no espanta ni als poderosos ni als que els admiren.

Sabies què el patrimoni de les tres majors fortunes del planeta equival al PIB dels 48 estats més pobres del món, o que les 200 famílies més riques del món posseeixen un patrimoni igual al del 41% de la població de la terra ?

 

Els rics, més rics, els pobres, més pobres

El Regne d'Espanya ja té 8 milions de pobres

7.945 euros per llar és la xifra que delimita la pobresa en el Regne d'Espanya. Les dades del Institut Nacional d'Estadística determinen que gairebé 8 milions de persones es troben per davall  d'aquest llindar, el que suposa un 19.5% de la població total. A Europa 85 milions d'persones (El 17% de la població) no tenen els recursos necessaris per cobrir les seves necessitats bàsiques, de manera que les dades a nivell comunitari no són molt més encoratjadors. El grup social més exposat, són els nins.

 

Segons dades del Baròmetre Social d'Espanya, entre 1999 i 2007 els beneficis empresarials van experimentar un creixement (en termes reals, una vegada descomptada la inflació) de gairebé el 50%. El valor de les accions i altres actius financers va augmentar un 90%, i el patrimoni immobiliari es va revaloritzar un 125% aproximadament. Durant aquest període el salari mig tot just va créixer un 1%, la pensió mitja un 18% i la prestació mitja per atur un 4%.

L'Institut Nacional d'Estadística ens informa de les condicions de vida a l'estat espanyol :

− Els ingressos mitjos anuals de les llars espanyoles van arribar els 26.429 euros en 2008, amb un increment del 1,6% respecte a l'any anterior.

- L'ingrés mig per persona va ser de 9.839 euros, un 2,9% superior al registrat l'any precedent (9.560 euros).

− El 13,7% de les llars va manifestar arribar a fi de mes amb molta dificultat en l'any 2009, el que suposa 1,5 punts més que en 2008 .

 − L'any 2009 una de cada tres llars no tenia capacitat per a afrontar despeses imprevistes, amb un augment de 5,8 punts respecte a l'any anterior.

− El 19,5% de la població resident a l'estat espanyol estava per sota del llindar de pobresa relativa en l'any 2009.

 

El maoïsme estalinista del Partit Comunista Xinès fa més milionaris

La Xina té 130 milmilionaris, és a dir, persones que posseeixen un patrimoni superior als mil milions de dòlars. Segons la llista Hurun 2009, tot i la crisi financera, el nombre va créixer de 29 només en l'últim any.

La crisi no passa factura als que l'han causada

 La retribució mitjana dels consells d'administració del sector financer corresponents a les entitats cotitzades, es va incrementar el 52,8 per cent el 2008, segons l'últim Butlletí Trimestral publicat per la Comissió del Mercat de Valors (CNMV).
 

Amb la reforma del govern Zapatero pagarem més per tal que els rics puguin pagar el manteniment dels seus iots i les despeses dels camps de golf.

Els Tècnics del Ministeri d'Hisenda (Gestha) creuen que la pujada fiscal anunciada recentment pel govern suposarà per a les persones de les Illes Balears una pujada mitjana de 525 euros més a l'any.

Segons els tècnics de Gestha Balears aportarà una recaptació addicional de 195 milions d'euros a les arques de l'Estat, el que suposa el 1,78% dels ingressos extres que obtindrà l'Estat per la reforma fiscal (uns 10.950 milions). D'aquests 195 milions, 20 correspondran als pocs que diuen guanyar més de 60.000 euros.

 

 

Recursos per a la Sanitat Pública

És necessari que el moviment ecologista reivindiqui un impost específic per a les activitats i productes contaminants  que generen patologies com els pesticides,  i molts de productes industrials que provoquen un dèficit en la salut.

Balears: tenim el fanalet roig en sanitat pública

El pressupost sanitari per cápita a Balears se situarà aquest any 2010 en 1.066 euros, el més baix del estat. El més alt de 1.623 euros es troba al  País Basc. El pressupost mitjà estatal se situa en  els 1.343 euros, segons la Federació d'Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública (FADSP).
Ara mateix  12.376 persones esperen per a ser operades en algun hospital públic de les illes i el plaç, al concloure l'últim trimestre de 2009,  creix fins als 62,53 dies. En comparança a les dades de 2008, els pacients tarden un dia més a entrar en un quiròfan. Segons les dades publicades per Ib-Salut, Són Dureta tanca 2009 amb 4.255 persones pendents d'una intervenció quirúrgica amb un retard de 65,86 dies. A Son Llàtzer, 2.715 pacients esperen una operació i, de mitjana, tarden 64,89 dies a ser operats. En la Part Forana, 1.562 malalts de l'hospital de Manacor sofrixen una espera mitja de 61,93 dies mentre que a Inca són 1.293 i esperen 67,19 dies. Els hospitals públics de Balears han tancat 2009 amb 59.771 intervencions quirúrgiques realitzades, 2.985 més que en l'exercici anterior.

 

Zapatero, és el rei màgic per als empresaris i una nosa per als treballadors

El govern pseudo-socialista ha regalat als empresaris 400 milions d'euros en bonificacions per cotitzacions a la Seguretat Social entre l'octubre de 2008 i el setembre de 2009. Aquestes bonificacions s'han fet sobre 450.000 persones ocupades  afectades per expedients de regulació d'ocupació. A més el govern ha incentivat la pràctica dels expedients de regulació d'ocupació mitjançant les exempcions fiscals que es fan pels expedients assimilant-los a l'acomiadament improcedent. D'aquesta manera Hisenda perdrà 695 milions d'euros durant el 2009 a benefici dels empresaris.

Pensions per al foment de la misèria

La pensió mínima de jubilació amb cònjuge al seu càrrec serà de 725,20 euros, sense cònjuge a càrrec serà de 587,80 euros igual que la de viudetat . La de jubilació amb cònjuge que no vagi a càrrec serà de 557,50 euros.

 

 

PINOTXO

El govern Zapatero, de nou incompleix les promeses electorals i només incrementa un 1,5% el Salari Mínim Interprofessional, que l'any 2010 es situarà en 633, 30 euros, 9 euros més que durant l'any 2009 de manera que una vegada més practica la mentida més descarada perquè l'objectiu promès de situar-lo en 800 euros l'any 2012 esdevé una vegada més  pura comèdia

 

Els Executius

François Chesnais

Els executius britànics incrementen les seves retribucions tres vegades per damunt la dels treballadors, malgrat la crisi.


Segons l'informe anual sobre retribucions dels alts executius publicat en el diari "The Guardian", la nòmina dels membres de la cúpula directiva de les 100 majors companyies del país va ascendir en total a 1.000 milions de lliures (uns 1.114 milions d'euros, al canvi actual). L'increment salarial que van gaudir els directius va triplicar al que es va aplicar als treballadors del sector privat, que va ser del 3,1% de mitjana

Més del 30 per cent de les famílies que tenen contractada una hipoteca té serioses dificultats per fer front als pagaments, segons l'Agència Negociadora de Productes Bancaris. No obstant, CCOO i UGT una vegada més serveixen per fer pagar la crisi als treballadors i treballadores.


CCOO i UGT, plantejaran a la CEOE pujades salarials inferiors al 2% l'any 2010 amb l'objectiu de desbloquejar l'acord de negociació col·lectiva.

CCOO i UGT han donat el vistiplau a l'oferta del Govern sobre la revisió salarial dels funcionaris: un 0,3% per a 2010, per sota de la inflació prevista.

Pronòstics


El Regne Unit necessitarà cinc anys perquè la renda per capita recuperi el nivell que tenia abans del començament de la recessió en el 2008, segons l'Institut Nacional d'Investigació Econòmica i Social.

Ajuts a empresaris

El Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç regula les ajudes estatals dirigides al sector de l'automòbil, valorades en 800 milions, dels quals 110 milions es destinaran a subvencions i 690 a crèdits a tipus zero.

 

 

Ajornaments en el pagament de les cotitzacions

Durant l'any 2009 la Seguretat Social va autoritzar 91.683 ajornaments, 32.165 més que en 2008, el que suposa un increment del 54 %

On va la Sanitat Pública Balear

Guillem Ramis

No a la privatització de Calvià 2000

 

El fals naufragi del Grup Contenemar

 

Rato, Caja Madrid i les fusions de les Caixes d'Estalvi

Juan Carlos Rubio Encinas

 

 

 

Les Balears lideren la desocupació en el mes d’octubre de 2009.

 

Llorenç Buades Castell

 

Perspectives en relació a la desocupació a les Illes Balears.

 

Llorenç Buades Castell

 

La flexibilitat laboral i la mobilitat donen a les Illes Balears el lideratge  en  desocupació

 

Llorenç Buades Castell

 

 

 

Prou demagògia dels governants !


Si el govern espanyol diu que la prioritat de la seva acció política és la defensa de l'ocupació no té cap sentit que segueixi aprovant tots i cadascun dels expedients de regulació d'ocupació que es presenten . La seva acció política immediata hauria de ser la prohibició dels ERO i la suspensió de l'acomiadament lliure. Així de simple.

 

Les dades de la Tresoreria Territorial de la Seguretat Social de Balears indiquen que al setembre treballaven 77.921 treballadors per compte aliè en hostaleria i restauració, el que ha suposat la pèrdua de 6.676 empleats respecte al mateix mes de l'any passat. Per subsectors, en el sector d'hostaleria van treballar 45.668 assalariats mentre que l'any passat eren 50.550, el que suposa que al setembre de 2009 hi havia 4.882 treballadors menys. La restauració va aportar feina aquest any a 32.253 treballadors mentre que l'any passat eren 34.047, amb una diferència total de 1.794 llocs de treball menys.



 

Avança la proletarització i el frau fiscal dels empresaris

.Un total de 466.242 treballadors de Balears perceben uns ingressos bruts mensuals inferiors a 1.100 euros, el que representa que un 65,8% (gairebé set de cada deu) d'ells són mileuristas.
.A les Balears, 41.767 empresaris i professionals declaren uns ingressos bruts inferiors a 1.100 euros, el que suposa el 71,3 per cent del total de treballadors per compte propi.

Deflació


L'Índex de Preus de Consum (IPC) ha baixat un 0,5 per cent a les Balears el mes de setembre, de manera que la taxa interanual ha estat del - 1 per cent, segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). En el conjunt del Regne d'Espanya, l'IPC ha baixat en el mes de setembre  un 0,2 per cent,  i la  taxa interanual se situa en el -1 per cent.

El govern pseudosocialista contra els pobres

El Govern espanyol acorda augmentar amb efecte des de l'1 de juliol de 2010, un punt l'IVA reduït i dos punts el general, suprimir la deducció de 400 euros a l'IRPF i elevar la tributació dels instruments de l'estalvi al 19% i al 21%
 

Burgesos contra la classe obrera


.Bae Systems tancarà la seva planta a Cheshire a la fi de 2012, el que comportarà la pèrdua de 630 ocupacions, mentre que 205 més es retallaran a la planta de Samlesbury de Lancashire, 170 més a Warton (Lancashire) i altres 111 a Farnborough (Hampshire).

 

El Sou

L'ANARCOSINDICALISME A MALLORCA

El Sou diferit

Els beneficis

Tranferències dels llocs de feina

Augmenta la condició proletària

Imaginem una societat sense treball humà

Cinquena Internacional, del desig a la realitat.

EL MÓN DEL TREBALL A LES ILLES BALEARS

 

Un miler i mig de confederals mostren al Ministre de Treball el que pensem a la CGT de la seva crisi

 

REMOLCANOSA I EL DIFÍCIL DRET DE VAGA

Remolcanosa en lluita contra els acomiadaments

 

El primer de maig de 2008 de la CGT a Palma

CGT DENÚNCIA LA PRIVATITZACIÓ DE
IB3 RADIO I TELEVISIÓ

 

El jutjat anul·la els acomiadaments de treballadors de Remolcanosa

 

Acciona acomiada i coacciona

Comunicat de la CGT

 

TERRORISME PATRONAL:

QUATRE TREBALLADORS MORTS

EN ACCIDENT LABORAL A CALA RAJADA

 

 

Què està succeïnt a les empreses de servei a la discapacitat de les Illes?

 

 

Solidaritat amb els companys de REMOLCANOSA

Duen quatre mesos de vaga, en lluita pels seus drets

 

Els treballadors de l’empresa REMOLCANOSA, enrolats en els remolcadors del port de Palma, estan en vaga indefinida des del dia 19 de juny, plantant cara a una empresa que, entre d’altres incompliments en matèria de prevenció de riscs laborals, no respecta el seu dret al règim legal de descansos dels treballadors de la mar. En aquest quatre mesos, els companys de REMOLCANOSA, afiliats a la STMM i a la CGT, han hagut de suportar agressions, amenaces, abusos governatius i acomiadaments. La seva situació la podem resumir en:

 

  • Un primer decret de “serveis mínims”, per part de Delegació del govern (Ramon Socias, al servei de l’empresa), , absolutament abusiu, que impedia als treballadors els descansos reglamentaris.
  • Dues sancions a cada treballador, de tres mesos de feina i sou cada una, per “secundar una vaga il·legal” (sic) que, finalment, han estat retirades davant el jutge.
  • Amenaces i extorsions, a tots ells, que provocaren l’abandó de la vaga i la dimissió del seu representant en el Comitè de Flota (d’empresa).
  • L’intent de posar en servei un vaixell esquirol, que també ha estat aturat per disposició judicial.
  • Un segon decret de “serveis mínims” que, davant la no atenció als creuers de luxe (no estaven inclosos en el primer decret, perquè no són serveis essencials a la comunitat) i novament a petició de l’empresa, es decretat pel Delegat del Govern, anul·lant definitivament l’efecte de la vaga.
  • Acomiadament de dos treballadors, com a mesura de repressió directa per posar fi a la vaga.
  • La col·locació, amb el vist i plau de Capitania Marítima, de dos esquirols per substituir als acomiadats (aquest era el vertader objectiu dels acomiadaments, ja recorreguts).

 

Aquesta vergonyosa conxorxa del Delegat del Govern del PSOE (socialista?, obrer?) amb un empresari com José Silveira, armador de REMOLCANOSA i model d’empresari prepotent i cacic, deixa ben a les clares la política antiobrera d’un govern que es diu d’esquerres i progressista, quan en realitat demostra que és fidel servidor dels interessos dels poderosos.

 

Només la solidaritat dels treballadors i de la ciutadania farà possible que els drets dels treballadors de REMOLCANOSA siguin respectats, i que hi hagi una solució justa al conflicte. La seva lluita és la de tots i totes. Per això és important que, en aquest moments, els companys en vaga comptin amb el suport de tothom, fonamentalment per fer front al enorme desgast econòmic que suposa la vaga, i poder aconseguir els següents objectius:

 

1.     L’aplicació als treballadors de REMOLCANOSA del Port de Palma del règim de guàrdies i descansos dels treballadors de la mar, contemplat també en el seu conveni col·lectiu.

2.     L’establiment de condicions de treball dignes, i de les mesures de prevenció de riscs laborals, ara inexistents en vaixells que, per la seva antiguitat, són en realitat ferralla flotant.

3.      La readmissió immediata i incondicional dels treballadors acomiadats.

 

Aquesta solidaritat econòmica la podeu fer arribar a través de la compra dels BONS-AJUT de 5 euros que hem posat en marxa, o bé ingressant la quantitat que cadascú pugui al compte:

2051 – 0016 – 68 – 1070004050


Mallorca, 15 d’octubre de 2007.
SECRETARIAT PERMANENT DE CGT-BALEARS

 

 

 

 

Imatge de la concentració davant l'amenaça de pèrdua de llocs de treball degut a les política d'externalització d'IB3

Dijous 11 d'octubre a les 11'30 davant les portes del Parlament Balear

 

 

Destrucció d'ocupació

Amb el pas del temps  els hotels s'adapten a processos "requalificadors", sigui mitjançant la corresponent modificació d'elements respecte al sòl per part de Plans Generals d'Ordenació Urbana (PGOU) o amb Plans Especials de Reforma Interior (PERI). En els dos casos provoquen la destrucció d'ocupació. Antigues instal·lacions hoteleres es reconverteixen en apartaments de venda al públic al cap d'una sèrie d'anys. amb el suport dels sindicats del règim". És a dir, la seva precarietat i gran temporalitat no solament és motivada per la relació que en matèria laboral existeix entre el treballador i l'empresa gestora de l'hotel, sinó que a més la ubicació en si mateixa de l'Hotel i les seves instal·lacions afecten  la continuïtat en l'ocupació. La temporalitat que sofreix l'ús al que originàriament estava destinat ( equipament hoteler) pot canviar "per la gràcia" del corresponent ens o òrgan polític (ple municipal o comissió de gestió de l'ordenació del territori) a un ús molt diferent de l'original. D'aquí  sorgeix el continu flux de perduda d'ocupacions en el sector hoteler  i la seva contestació per part de grups sindicals minoritaris.

 

Declaració de CGT davant el 30 aniversari de les primeres eleccions polítiques després de la dictadura

 

 

CGT guanya les eleccions sindicals a Acciona

Col·legi de Tècnics i Administratius (8 membres)

Delegats i delegades: UGT 3,CCOO 2 ,USO 2, CGT 1

 Col·legi Especialistes i No Qualificats (13 membres)

Delagats i delegades : CGT 5 , USO 3, CCOO 2, UGT 2

 DELEGATS I DELEGADES TOTALS:     CGT  6,USO 5,UGT 5,CCOO 4,Ind. 1

                 

 

CGT guanya les eleccions sindicals a Deixalles.

A la Fundació Deixalles, per al Comitè d'Empresa Agrupació de Centres de Balears (de 9 membres), s'han obtingut els següents resultats:

Col·legi Tècnics i Administratius:

Delegats i delegades: CGT 2, UGT 1

Col·legi Especialistes i No Qualificats:

Delegats i delegades: CGT 4, CCOO 2

 

Total:    CGT : 6; CC.OO.: 2; UGT: 1

 

 

 

La CGT denuncia un atemptat amb bomba contra la seva seu

 

 

El terrorisme feixista atempta contra el local de la CGT  i amenaça els Maulets

 

 

 

ISCOMAR: TREBALLADORS EN COMBAT:

DIES 13, 20 i 27 DE FEBRER.- CONCENTRACIONS DAVANT EL PARLAMENT DE LES ILLES BALEARS, de les 9,30 fins a les 10,30 hores.

 

EUA.: Goodyear acomiada 1.100 treballadors

 

Eleccions sindicals a Banca a les Balears:

                       

 

 

 ccoo

 cgt

 cc

 ugt

 fitc

 altr

 

BANESTO

3

 

 

3

 

3

9

BBVA

6

7

8

1

 

 

22

CRÈDIT BALEAR

8

5

 

 

 

 

13

DEUTSCHE BANK

3

2

 

 

 

 

5

BANC SABADELL

4

3

 

2

 

 

9

BANCA MARCH

8

14

8

 

 

 

30

SANTANDER CE. HISP

4

1

 

5

3

 

13

POPULAR (ja triat)

 

1

 

 

 

 

1

Totals delegats

36

33

16

11

3

3

102

 

 

 

 

 

 

 

 

% delegats

35,29

32,35

15,68

10,78

2,94

2,94

100,00

 

La CGT consolida les posicions i obté els millors resultats a la Banca March i al BBVA -comitè de sucursals- on ha obtingut les majories.

D'aquesta manera s'agaranteix la presència del sindicalisme alternatiu durant quatre anys més en el sector bancari a les Illes Balears.

En el sector de caixes la CGT va obtenir les majories a la CAM (9 representants de 13) i a Caja Madrid amb 5 electes.

En el sector d'Assegurances, on la CGT té actualment la majoria en el comitè d'Axa, les eleccions s'han de celebrar l'any 2007.

 

A Calvià 2000 la CGT obté dos representants més i iguala els de UGT i USO:

CC.OO. 4, CGT 3, UGT 3, USO 3

S'imposa un gir en l'acció sindical perquè els treballadors i treballadores han castigat a UGT i USO signants del darrer conveni.

 

El Govern Balear és culpable de l'expedient de regulació d'ocupació d'Iscomar.

Veure concentració a la premsa

CGT-Balears mostra alarma i protesta per la proliferació de casos de Violència masclista a Mallorca

El decret del PP redueix a la meitat les indemnitzacions en els acomiadaments

 

 tornar  

EL SINDICALISME DE LLUITA ACONSEGUEIX LA READMISSIÓ DELS TREBALLADORS ACOMIADATS A LLUCMAJOR

 

 

CGT REBUTJA LA REFORMA LABORAL 2006

 

“Govern, Empresaris, CC.OO i UGT consoliden el model flexible i precari de relacions laborals: subvenció dels contractes i menys quotes empresarials

 

El Tribunal Social número 3 de Palma  condemna Comissions Obreres per pràctiques «antisindicals»

 

 La sinistralitat in itinere superarà en 2005 per primera vegada els 100.000 accidents

 

Accidentalitat laboral, terrorisme patronal.

 

  EL CONAT DEBAT EL FUTUR DEL SINDICALISME BRASILER

 

 

XV Congrés de la CGT. 

Una delegació de CGT de Balears va a València al   Congrés Confederal de la CGT.

 

 "Un Reglament d'Estrangeria i una Regularització que legitimen l'economia submergida"

CGT-Balears

 

 

 

 

 

 

  FOTOS DE GENT OBRERA

 

 

 

 

 

ELS SEUS BENEFICIS I LES NOSTRES MISÈRIES

 

 

CONVENI DE BANCA: QUIN ESCÀNDOL DE CONVENI

 

 

 

 

L'euro contra l'ocupació

 

El 46,4% dels treballadors, realitza hores extraordinàries i d'ells només el 22,3% rep alguna compensació per aquest esforç, informa el CIS.

                                                       I la Inspecció què fa ?

 

 

 

EN PROTESTA PER LES AGRESSIONS XENÒFOBES I FEIXISTES

COMUNICAT DE LA CGT  

 

L'esquerra "fatxenda" també privatitza a Barcelona:

Imma Mayol i Clos esbroncats pels treballadors i treballadores.

 

      

IZQUIERDA UNIDA DONA SUPORT A LA REFORMA LABORAL:

Izquierda Unida respalda las propuestas planteadas por las centrales sindicales de clase para un acuerdo en la Mesa de Diálogo Social que, entre otros objetivos, apuntan hacia la reforma del mercado laboral

(EXTRET DEL SEU MANIFEST DEL PRIMER DE MAIG)

 

 

 

Fotos de Picalsud http://bloc.balearweb.net/48

“CONTRA LA REFORMA LABORAL,

SOLIDARITAT I MOBILITZACIÓ” 

Veure manifest  

 

Atomització sindical en el primer de maig a Ciutat.

Llorenç Buades Castell

CGT analitza la directiva Bolkestein i els pactes antisocials dels sindicats majoritaris al monestir de la Real

                                 

   

La CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL (CGT) DE LES ILLES BALEARS s’oposa a la nova Reforma Laboral i exigeix un debat democràtic sobre els seus efectes.

Crònica de l'acte al Club Diario de Mallorca

PRIVATITZACIÓ D'EMPRESES PÚBLIQUES: Comunicat de CGT-Correus i Telègrafs

Manifestació de 500 persones al Primer de Maig d'USO i CGT a Palma

La prosperitat de Balears és només per als rics

                      

 

Els mediadors  “socials” o més aviat “patronals”, CC.OO. i UGT, signen el que vol SEAT en perjudici de més de 600 treballadors.

DELEGATS I DELEGADES DE LA CGT DE MALLORCA EXPRESSEN LA SOLIDARITAT AMB ELS 660 ACOMIADATS I ACOMIADADES DE SEAT AMB LA COMPLICITAT DE CC.OO. I UGT  

 

 

 

 

Representants dels treballadors i treballadores d'Axa Assegurances es concentren davant la seu central al Passeig de la Castellana

 

 

IMATGE D'UNA MOBILITZACIÓ DELS TREBALLADORS A L'ANTIGA MARE NOSTRUM (ARA AXA)

i

ANYS DESPRÉS DAVANT LA SEU CENTRAL A MADRID